Aragüells (3.030 m.)

Pujant per la vall de Coronas Ibon Inferior de Coronas Últim tram de grimpada Foto de grup al cim

És un dels cims de més de tres-mil metres més fàcils, tant per distància com per dificultat. El cim se situa al vessant més meridional del massís de la Maladeta, enmig de la cresta de Cregüeña i sobre del gran llac homònim. Des del cim hi ha una gran panoràmica de l'Aneto, el Maldito i els cims propers, això si la boira ho permet.

Fitxa

  • Lloc de sortida: Pont de Coronas
  • Distància: 9,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.080 metres
  • Temps aproximat: 7:20 h., (incloent-hi parades)
  • Dificultat: Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Últim tram força dret. Seguint l'itinerari principal és fàcil; es poc afegir un punt de dificultat seguint pel vèrtex de la cresta.

Crònica

Després de passar la nit a l'àrea d'acampada del pla de Senarta, enfilem la vall de Ballibierna per la pista que puja fins al pont de Coronas. La pista té uns 9 quilòmetres, i està en força bon estat, millor del que la recordava. Aquesta pista durant els mesos d'estiu està tancada al trànsit privat, i només es pot pujar amb l'autobús (força car, per cert) que posa a disposició l'Ajuntament de Benasc. Aparquem al costat del pont de Coronas, prop del qual hi ha el refugi de Pescadors o de Coronas, un refugi lliure molt concorregut.

Comencem a caminar els 4 protagonistes de la sortida d'avui: l'Àngels, el Dani, la Sílvia i jo mateix en un dia força tapat, amb núvols evidents dalt dels cims. Seguim el GR-11 uns pocs metres fins a trobar el barranc de Coronas, on tombem cap a l'esquerre (hi ha un indicador). Seguim un evident camí que aviat comença a pujar de forma constant. El primer tram segueix pel mig del bosc, però a mesura que guanyem alçada la vegetació disminueix. Anem pujant per la vall tot contemplant el circ molt tancat que es forma sobre l'Ibonet de Coronas, un petit llac envoltat de verticals parets. Aquí el camí tomba més cap a la dreta i enfila més fort. En un dia amb visibilitat veuríem el cim cap a la nostra esquerra, però avui els núvols baixos ho impedeixen. Contràriament al que semblaria lògic el camí gira cap a la dreta, ja que és l'únic punt feble per superar les verticals parets sobre el llac. Un cop superat aquest tram més vertical el camí tornarà a tendir cap a l'esquerre.

Anem pujant per camí costerut fins a l'Ibon Inferior, el primer i més petit dels Ibons de Coronas. En tota aquesta zona és habitual fer bivac per part de les persones que volen pujar l'Aneto pel vessant sud. A l'Ibon Inferior tornem a tendir cap a l'esquerra, direcció nord. Avancem per terreny incòmode, amb grans blocs de granit. La boira ho embolcalla tot, és una boira pixanera que ens fa posar els impermeables. Fa força fred i la visibilitat és reduïda. Trobem un grup que han girat cua pel mal temps. Ganyipem breument i reprenem la marxa tot passant pel costat mateix de l'Ibon del Medio. En aquest punt cal anar amb compte ja que el camí es bifurca. La ruta que va cap a l'Aneto gira cap a la dreta, direcció est. Nosaltres seguim cap al nord enmig del caos de blocs granítics, buscant el millor pas que indiquen les fites.

És una llàstima que un lloc que suposem tan bonic no estigui al nostre abast visual. La boira ho impedeix. Tot i ser força a prop no veiem el cim, només uns grans blocs que enfilen encara més fort. Anem guanyant alçada mig grimpant fins arribar gairebé a la collada de Cregüeña. En un moment veiem la silueta de l'Agulla Juncadella (3.019 m.), a l'altra banda del coll. Guanyem la cresta i tombem cap a l'esquerra tot seguint-ne el fil. Als nostres peus hi ha d'haver el gran Ibon de Cregüeña, el llac natural més gran dels Pirineus, però amb la boira no arribem ni a endevinar-lo. Com més amunt pugem el fred i la humitat són més intensos. Cau aigua-neu. Les pedres estan molt molles i patinen. Aquest tram és força dret i cal anar amb compte. El camí més fàcil segueix pel vessant de Coronas, però amb la boira nosaltres ens decantem més cap al vessant de Cregüeña. Trobem alguna fita, però el darrer tram és molt dret, amb una grimpada fàcil (II) per una xemeneia força aèria. Afortunadament amb la boira no tenim gaire sensació de buit.

El Dani va a davant assenyalant-nos el millor pas. En poca estona ens situem al cim de l'Aragüells, a 3.030 m. Em feia molta il·lusió aquest cim per gaudir de la gran vista que ha de tenir sobre l'Ibon de Cregüeña, força metres per sota, però en una línia molt vertical. La passada primavera m'havia mirat aquest cim des de baix, a la vora del llac. Malauradament avui el dia ha fet la guitza, i no es veu més enllà d'un parell de dotzenes de metres. A més a més comença a nevar amb intensitat. Fa fred, neva i fa vent. Fem la foto de rigor i comencem a baixar, ara pel camí més bo del vessant de Coronas.

Baixem directes cap a la vall de Coronas, sense arribar al coll de Cregüeña. Trobem algunes fites i les seguim, tot i que no hi ha camí evident. Cal anar saltant per sobre dels grans blocs de granit. Anem baixant i el temps s'atempera. A partir d'un punt perdem les fites, però igualment continuem baixant cap a través, ja que la zona és oberta, direcció cap al circ que forma l'Ibonet de Coronas. Al cap d'una estona de baixar ens adonem que les parets sobre l'Ibonet són infranquejables, i hem de tombar fort cap a la nostra esquerra per anar a trobar de nou el camí de baixada i tornar per l'únic punt feble que té aquest circ petit però molt tancat i vertical.

Fem un mos prop de l'Ibonet. A aquesta altura s'està més bé, i ja no neva ni plou. Seguim baixant tranquil·lament, sense presses. Un cop entren de nou al bosc ens entretenim una bona estona amb els bolets. Es nota que som berguedans. Acabem d'arribar al punt d'inici després d'una jornada de muntanya en companyia de bons amics. El temps no ha acompanyat i pràcticament no hem vist res. Queda el sabor agredolç d'haver aconseguit el cim, però només a mitges, ja que ens hem perdut bona part de l'experiència. Hi tornarem.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

Els rovellons que vàreu collir al bosc, que va cuinar ma mare (no me n\'amago!), estaven boníssims!

Afegeix un nou comentari