Midi d'Ossau (2.884 m.)

Midi d'Ossau, des del Portalet Caminant cap a la base del cim Tram de grimpada Cim del Midi d'Ossau Arribant al cim Ràpel de la primera xemeneia

El seu aïllament respecte a les muntanyes properes, el seu color fosc, la forma peculiar i la verticalitat de les seves parets que emergeixen des de la base converteixen al Midi d'Ossau en una de les muntanyes més emblemàtiques dels Pirineus. Enfilem la muntanya magestuosa, més espectacular que difícil, tot i que requereix una bona grimpada per pujar i fer algun ràpel per baixar. Imprescindible.

Fitxa

  • Lloc de sortida: Cabane de l'Araille, (aparcament prop del coll del Portalet)
  • Distància: 16,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.390 metres
  • Temps aproximat: 9:00 h., (incloent-hi parades)
  • Nivell de dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Xemeneies força verticals (II+); recomanable ràpel per baixar. Algun pas una mica aeri.

Crònica

Era un dels grans clàssics que teníem pendents, i finalment ens vam decidir. Sortim de Berga la Queralt, la Sílvia, el Toni i jo mateix camí de Sallent de Gállego, on tindrem la base operativa. Volem dedicar el cap de setmana a conèixer aquesta carismàtica muntanya, i per això hem planificat pujar-lo el dissabte i voltar-lo el diumenge. Tot i trucar amb antel·lació no vam aconseguir lloc al refugi de Pombie, i per això vam canviar la idea inicial de fer-hi nit.

Dissabte ben d'hora sortim de Sallent de Gállego amb direcció cap al pas fronterer franco-espanyol del Portalet, on arribem amb poc més de 10 minuts de cotxe. Creuem a l'altra banda i aproximadament un quilòmetre més avall trobem una zona d'aparcament molt concorreguda tot i l'hora. És l'aparcament de la Cabane de l'Araille, punt de partida del camí que mena cap al refugi de Pombie. Des d'aquest punt tenim una bonica vista de l'ampli circ d'Anéou, una zona oberta, planera i herbrada on habitualment pastura el bestiar. Comencem a creuar els amplis prats, creuem dos ponts i prenem el camí evident que va guanyant alçada progressivament enmig de les pastures. Al cap de pocs minuts passem al costat d'una cabana de pastors, punt a partir del qual el camí enfila més fort i comença a fer zigues-zagues per suavitzar el fort pendent.

Anem pujant fins arribar al Col de Soum de Pombie (45'), un ampli coll des d'on gaudim d'una generosa visió de Midi d'Ossau, fins ara pràcticament ocult pel mateix pendent que ens robava la perspectiva. Des del coll la imatge del cim és molt bonica, tot i que la boira ens impedeix veure amb nitidesa les dues puntes de la muntanya, el gran i el petit Midi. També veiem davant nostre el coll de Suzon, cap on ens dirigim. A la dreta del coll el petit però estètic pic de Saubiste (2.261 m.), on ja havíem estat feia temps.

Des del coll de Soum de Pombie seguim l'evident camí en direcció nord, ara en lleugera baixada, apropant-nos a la base de les verticals parets de la gran muntanya. Davant nostre veiem ja el refugi de Pombie, on arribem després de pocs minuts. El refugi es troba just a sota de les parets sud-est del Midi d'Ossau. Seguim direcció nord passat el refugi, deixant a la nostra esquerra la paret est del Midi, a poca distància. Passem per un primer tram de grans blocs de granit pràcticament pla, però força incòmode. Tot seguit el camí millora i es redreça una mica fins arribar al Col de Suzon.

Al coll de Suzon canviem de direcció. Girem cap a l'esquerra i ens encarem cap a l'oest seguint una evident carena que es dirigeix cap a la mateixa base de la muntanya. Des de lluny sembla difícil endevinar el camí per on pujar les dretes parets del Midi. A mesura que ens apropem es defineix millor l'itinerari: caldrà encadenar diversos balconets d'herba tot superant diversos ressalts verticals. Arribem a la base mateix i ens posem el casc per precaució, ja que hi ha molta pedra descomposta, i en ser un cim molt concorregut cal anar amb compte. Ja al començament ens hem d'esperar una mica ja que hi ha gent grimpant la primera de les xemeneies.

La primera xemeneia és curta, d'uns 20 metres. No és complicada (II), però té algun pas incòmode. En ser prop de la base no ofereix una gran sensació de verticalitat. Pugem sense més problemes en una divertida grimpada. En algun punt veiem les restes d'uns antics claus clavats a la roca per facilitar el pas, però que van ser retirats ja fa molts anys en condiderar-los innecessaris i una certa profonació de la muntanya. A partir d'aquí el camí ja serà força costerut, intercalant trams de grimpada amb trams en què es pot caminar. No gaire lluny de la primera xemeneia trobem la segona, més llarga i vertical, però amb bones preses. Es pot pujar per un evident diedre que queda més a l'esquerra o per una fisura que queda a la dreta, a escassos tres metres. Hi ha diverses persones que pugen més per la dreta, majoritàriament amb cordes. Com que ho veiem fàcil i per no esperar pugem grimpant pel diedre. El pas no és difícil (II+), però sí més llarg i vertical que l'anterior. Personalment he trobat més difícil la primera xemeneia. Ambdues tenen instal·lació de cadenes per muntar una assegurança o un ràpel.

Des del cap d'amunt de la xemeneia anem pujant tot seguint les fites. En diversos punts cal grimpar o almenys ajudar-se amb les mans en diferents passos. Més amunt trobem fites cap a diferents direccions, és a dir, no hi ha un únic camí, sinó diverses variants. Passem per l'esquerra de la tercera xemeneia, la més fàcil (II-), força més amunt que les altres dues. Superat aquest pas més vertical ja només queda una bona caminada per terreny pedregós fins arribar a l'avantcim. Des de l'avantcim cal desgrimpar un parell o tres de metres fins un petit collet. És un tram fàcil però força exposat. Una darrera grimpada ens acosta fins als 2.884 metres del cim del Midi d'Ossau després de gairebé 4 hores des de la sortida.

Hi ha força ambient tant al cim com a l'avantcim. Contemplem el paisatge i fem fotos. Les boires van i vénen, i a estones fresqueja. Aprofitem per dinar tranquil·lament. Al cap d'aproximadament una hora d'arribar al cim comencem a baixar. El primer tram és més fàcil, una tartera que aviat comença a ser més dreta. Tornem pel mateix camí. En arribar a la tercera xemeneia veiem que hi ha un grup fent un ràpel. Com que es veu força fàcil, desgrimpem i així no ens hem d'esperar. Tot baixant ens decantem una mica més cap a l'esquerra, al contrari del que havíem fet pujant. Hi ha fites per totes bandes, i gairebé és el mateix anar uns metres més per aquí o per allà.

Al cap d'una bona estona arribem a la segona xemeneia, i ens sorprèn negativament el gran nombre de persones que hi ha esperant per fer el ràpel. Un grup que anaven molt a poc a poc ha produït un considerable embús. Entre el temps que està cada grup muntant la seva corda i les persones que van baixant, al final esperem 50 minuts fins que ens toca el torn. També es podria baixar desgrimpant aquest tram, amb compte. Però teníem ganes de fer el ràpel, i molt a disgust esperem. El Toni, amb molta més experiència, monta el ràpel, i en poca estona ja som a baix. Caminem un tram més i arribem a la primera xemeneia. Ara ja no hi ha cua, i muntem el segon ràpel per baixar. Aquest darrer és més curt però també més incòmode, ja que el terreny fa diverses entrades inclinades.

Des de la base de la primera xemeneia ja prenem el caminet ben fresat que en pocs minuts més ens porta fins al coll de Suzon. Des d'aquí girem a la dreta per apropar-nos al refugi de Pombie, que sempre veiem davant nostre, sota mateix del Midi d'Ossau. Passem el refugi i remuntem els últims metres fins al coll de Soum de Pombie. És una pujada molt moderada, però es fa feixuga ja que portem força hores de marxa. Des del coll ja baixem de forma decidida fins a l'aparcament, després de més de 9 hores de marxa, tot i que hem perdut gairebé una hora esperant per poder fer el ràpel, i també hem estat una hora parats el cim.

El Midi d'Ossau és un cim molt especial. És una de les muntanyes amb més personalitat dels Pirineus, i igual que el nostre Pedraforca gaudeix d'un aïllament respecte als altres cims, i emergeix bruscament des de la plana, amb parets i crestes imponents. Es tracta d'un dels cims imprescindibles dels Pirineus. Per la ruta normal no té grans dificultats, només la grimpada i els ràpels per les 3 xemeneies. Té moltes altres vies interessants, algunes molt difícils. Comentem que la propera vegada que tornem intentarem l'aresta Peyreget, més exigent, i que permet assolir els dos cims. El Midi d'Ossau és una muntanya molt bonica, tant, que els núvols, gelosos, poques vegades deixen d'abraçar-la.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

Una crònica molt bonica, sobretot la darrera frase, Marc, estàs fet tot un poeta. I les fotos impressionants, com sempre. Enhorabona !!

Afegeix un nou comentari