Preparant la ruta "Talaies sobre el Baix Berguedà" (I)

Perfil Pantà de la Baells La Figuerassa A l'esquerra Queralt, a la dreta Sant Salvador Corbera Cogulló d'Estela, coll d'Estela i Roc d'Uró Pla de Campllong Cingles de Capolat

El Berguedà és una comarca amb dues cares molt diferenciades. El Baix Berguedà és una zona més planera i agrícola, amb elevacions suaus. En canvi l'Alt Berguedà és un terreny muntanyós i abrupte, amb alçades que superen els 2.600 metres. No hi ha zona de transició, sinó que des de la plana s'aixequen bruscament fortes elevacions, algunes d'elles accessibles amb bicicleta i que constitueixen excel·lents miradors sobre el Baix Berguedà i la Catalunya central.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Berga
  • Distància: 48,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.350 metres
  • Temps aproximat: 5:45 h.
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Algun tram poc ciclable.

Crònica

La preparació d'una ruta en bicicleta i la creació del llibre de ruta és una tasca llarga i complexa. Cal pensar un itinerari que sigui variat, que passi per llocs interessants, que tingui un sentit en si mateixa (no es tracta només de fer quilòmetres, sinó que cal buscar una coherència de concepte en la ruta), que permeti la circulació en bicicleta, que eviti en la mesura del possible l'asfalt (cosa cada cop més difícil al Berguedà), etc. Llavors cal estudiar bé els mapes i la part més important: trepitjar moltes vegades el terreny. Fa temps que tinc en ment una ruta que circuli per aquest territori de transició entre el l'Alt i el Baix Berguedà, palesant el caràcter dual de la comarca. Aquest dissabte faig una primera prova per encadenar un recorregut complet, tot i que només és això, una primera prova que acabarà patint molts canvis.

Surto el dissabte al matí tot sol des del carrer del Roser de Berga amb una proposta de ruta traçada en el mapa al GPS. Caldrà validar si la ruta projectada és factible sobre el terreny, ja que sovint els camins i les pistes varien amb el temps. Els primers quilòmetres de la ruta seran per asfalt, ja que es fa pràcticament impossible encadenar de forma lògica un recorregut per pista. Per tant la ruta creua el centre de Berga fins enfilar a l'hospital, i des d'aquí prendre la carretera dels Rasos de Peguera. Aproximadament al quilòmetre 3, just per sota del castell de Sant Ferran cal agafar la carretera coneguda com a Drecera de Queralt, cap a la dreta. Després de passar pel costat dels restaurants de Cal Nen i Cal Marc la carretera es reincorpora a la principal que segueix cap als Rasos de Peguera.

Passat l'Estret la carretera puja fort, tot passant pel costat del berenador de la Font Negra. Al cap de poc cal tombar cap a la dreta, direcció Rasos de Peguera. Si continuéssim de dret arribaríem al santuari de Queralt. Seguim doncs cap a la dreta i després de dos revolts molt pronunciats, enmig d'una llarga recta en pujada tombem cap a la dreta (km. 5,4 aprox.) Agafem la pista que puja cap a la Figuerassa. La pista està en molt bones condicions, i comença pujant de forma molt suau. Aviat volta l'est del Serrat de la Figuerassa, obrint la visió cap al Pantà de la Baells, i més enllà el Moixeró i la Tosa. Quan s'endinsa en el vessant obac comença a pujar de forma més decidida. Després d'un parell de rectes en pujada considerable deixem les restes del castell de Blancafort a la nostra dreta, a certa distància. Aquí la pista suavitza la pujada, i podem gaudir d'un tram més planer.

Anem seguint la pista que puja cap a la Figuerassa per l'obaga, enmig d'un bosc mixt, molt bonic a la tardor. Avançat l'hivern la pista acostuma a ser impracticable a causa de la neu. Deixem el trencant a la dreta que va cap a la Casanova de les Garrigues i seguim de dret després de passar un vailet. Passem pel costat de l'àrea d'esbarjo de la Plana Rodona, amb taules en un bonic planell. Enmig d'un revolt la pista es bifurca, i nosaltres continuem cap a l'esquerra. La pista torna a pujar més, i encadenem diversos revolts pronunciats en forma de zeta. Després d'una bona estona pujant arribem a la Figuerassa (1.495 m.), un exel·lent mirador sobre Berga i el Baix Berguedà (km. 13,2 aprox). Arribats a dalt del Serrat, fàcilment visible pel gran nombre d'antennes que el coronen, ens desviem uns 100 metres cap a l'esquerra per arribar-nos fins un mirador que hi ha a la punta est, des d'on podem veure també una bonica imatge del pantà de la Baells i la serra de Picancel. Cap al sud veiem Berga i el Baix Berguedà sota els nostres peus, uns 700 metres més avall. En un dia clar es pot contemplar Montserrat, el Montseny i cap al nord moltes de les muntanyes dels Pirineus més orientals.

Desfem aquest darrer tram de camí. Passem per sota les antennes tot resseguint el fil de la carena del serrat de la Figuerassa. Anem seguint les marques de les rutes BTT del Centre BTT del Berguedà (web força lamentable). Seguim un camí que creua un pla d'herba sota una gran antenna, punt habitual d'enlairament de parapents, i que tot seguit comença a baixar per un camí trial·ler, primer per terreny pedregós, i després per prat herbrat. Arribem al Coll de l'Oreller i prenem una pista cap a l'esquerra. En pocs metres la pista es bifurca. Hem de seguir cap a la dreta en una forta pujada encimentada. Si seguíssim cap a l'esquerra, pocs metres més avall hi ha la font de Corbera. Enfilem el fort pujador encimentat i arribem al santuari de Corbera (km. 15,8 aprox). Deixem l'asfalt i el ciment i seguim per un caminet cap a la dreta que de seguida es converteix en pista. Continuem cap a la dreta enfilant una pista pedregosa, en pitjors condicions i en forta pujada. Alguns pujadors són molt durs, i les pedres soltes insisteixen en fer-nos baixar de la bicicleta. Amb força i persistència es supera la pujada i s'arriba a la casa ensorrada de Cal Deu. Seguim la pista i superem una cadena metàl·lica que barra el pas als vehicles a motor. La pista esdevé encara més precària, però no puja tant. En pocs minuts arribem a la casa també ensorrada de les Planes (km. 17,3 aprox).

La pista es desdibuixa, i aviat es converteix en camí. El seguim un tros fins que esdevé de nou pista, la qual desemboca a una pista més evident i pedregosa. És la pista que puja cap al coll d'Estela, i que anirem seguint durant una bona estona. Així doncs prenem la pista cap a la dreta i comencem una llarga i fatigosa pujada que ens portarà fins al sostre de la ruta, el Coll d'Estela, a 1.780 metres (km. 20,4 aprox). En aquest punt veiem a la nostra esquerra, tot pujant, el característic Cogulló d'Estela i a la nostra dreta, encara més vertical, el Roc d'Uró, ambdós cims fàcils i estimats pels veïns de la zona. Al coll d'Estela hi ha la font d'Estela, però sovint no raja. En aquest punt s'acaba la pista. Cal creuar el coll cap a l'altre vessant, passar a l'altra banda del filat (tot i que no hi ha pas), i buscar un caminet que farem empenyent la bicicleta. Pocs metres més avall arribem a una pista en desús però perfectament ciclable. Seguim la pista cap avall, tot contemplant el paisatge cap al vessant de Castellar del Riu.

La pista fa fortes llaçades per perdre alçada. Descartem algunes pistes i camins a banda i banda i seguim sempre per la més evident, sempre baixant. Arribem a la casa de Puigventós, habilitada per al turisme rural (km. 23,4 aprox). Passem entremig de les dues cases i seguim la pista avall fins arribar a la carretera dels Rasos de Peguera. Seguim la carretera avall durant uns pocs metres. Passat un revolt pronunciat prenem una pista abandonada cap a la dreta. La pista gairebé no es veu, i al principi sembla impracticable, però aviat millora. Seguim aquesta pista en desús fins arribar a la casa de Campllong (km. 25,0 aprox.) Possiblement aquest tram caldrà replantejar-lo, ja que la pista està en molt males condicions.

Passada la casa de Campllong arribem a una carretera asfaltada després de creuar una cadena metàl·lica. Seguim la carretera a la dreta, enmig del gran pla de Campllong. Passem pel costat del Pi de les Tres Branques, símbol del catalanisme, i seguim per una llarga recta, fins que al final d'aquesta girem a l'esquerra per agafar una pista forestal (km. 26,6 aprox). Marxem de pla per aquesta pista, en una zona obaga i farcida de boletaries durant la tardor. La pista principalment planeja, amb alguna sorpresa en forma de pujador sobtat. Anem sempre seguint la pista principal per una zona boscosa i obaga. Passem els plans de Terçà, i seguim per una zona molt agradable que va a desembocar, després d'una baixada, a la carretera de Sant Llorenç de Morunys (km. 30,4 aprox). Prenem la carretera cap a l'esquerra, en pujada, i arribem al túnel de la Mina (km. 31,8 aprox). Creuem el túnel i just després prenem la carretera de Capolat que marxa a la dreta. Seguirem la carretera durant un parell de quilòmetres. Passem al costat de la Font Gran, en un revolt, visible a la nostra dreta.

Deixem la pista asfaltada en un evident trencant a l'esquerra que ens indica el camí de Torneula (km. 33,35 aprox). Anem seguint ara aquesta pista forestal planera, molt agradable i còmode. Seguim sempre la pista principal, descartant les diverses que trobarem que marxen a banda i banda. Passem per uns grans plans força oberts, amb arbres dispersos, a la zona del Serrat de les Tombes. Quan veiem la casa de Torneula descartem la pista que hi va cap a l'esquerra i seguim de dret. A partir d'aquí la pista es desdibuixa, però es pot seguir fàcilment. Passem un tros pla, llavors la pista gira fort cap a l'esquerra, descartant un camí que marxa a la dreta. Poc després trobem un fort pujador que ens deixa a Sant Salvador (km. 36,9 aprox.), un dels grans miradors de la ruta d'avui. En aquest punt hi ha les poques runes que queden de l'antiga església de Sant Salvador i també un vèrtex geodèsic. Des d'aquí tenim una bonica perspectiva del Baix Berguedà, especialment la zona oest.

El serrat de Sant Salvador és una de les protuberàncies molt marcades que configuren els cingles de Capolat. La serra dels cingles de Capolat no és uniforme o rectilínia, sinó que té uns grans sortints o esperons que serpentegen la serra, i que es coneixen popularment com "les maries". La serra s'eleva uns 200 metres sobre la plana, suficients per esdevenir excel·lents talaies.

Deixem Sant Salvador i tornem enrere uns metres, fins a trobar un pal indicador enmig d'un revolt. Deixem la pista i seguim el camí. El primer tram no és ciclable, i caldrà empènyer la bicicleta. El tram pla és més ciclable, si bé més endavant caldrà tornar a empènyer la bicicleta en diversos punts. El camí és molt bonic, ja que en molts punts és força aeri en circular al fil del cingle, però és poc ciclable. Probablement caldrà replantejar aquest tram de camí en la ruta definitiva malgrat el seu interès. El primer tram segueix una ruta a peu indicada amb marques blanques i verdes. Quan aquest camí tomba de sobte cap avall cal abandonar-lo i continuar per la línia del cingle, en un tram poc definit. Arribem a un camí més evident que seguim cap a la dreta. A les envistes de la casa del Molinot cal deixar el camí i prendre una pista molt precària en baixada cap a la dreta. La pista és pedregosa i en desús. Només els excel·lents baixadors podran fer-la íntegrament sobre la bicicleta. Possiblement també caldrà redefinir aquest tram de camí, ja que és molt incòmode.

La pista precària desemboca en una altra que seguim en baixada, cap a l'esquerra. Creuem la riera de Clarà, en aquest punt encara torrent. Seguim baixant fins arribar a la granja del Verdaguer (km. 42,3 aprox.) A partir d'aquí per pista bona fins a la carretera asfaltada. A partir d'aquí el cansament i l'horari m'aconsellen tornar per la carretera, i deixar per una altra ocasió l'últim tram que tenia previst per evitar la carretera i tornar a Berga. Per tant, segueixo la carretera cap a l'esquerra durant poc més de 5 quilòmetres fins a Berga.

La ruta d'avui ha estat un estudi preliminar sobre el terreny. Caldrà revisar alguns trams de l'itinerari, sobretot en alguns trams poc ciclables, i en alguns punts valorar si val la pena sacrificar la ciclabilitat per l'interès del camí o a l'inrevés. Amb la configuració actual, algun tram resulta força aventurer, però menys ciclable. També caldrà afinar bé les distàncies (les indicades provenen del GPS). Tot i els trams poc ciclables de la segona meitat és una ruta interessant que permet descobrir aquesta zona de transició entre l'Alt i el Baix Berguedà, passant per llocs emblemàtics i amb bones talaies sobre la Catalunya interior.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.0984722'|lon='1.8415278'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Berga'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2009-09-19_Talaies_baix_Bergueda/2009-0...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la ruta Talaies sobre el Baix Berguedà 19-09-2009

Veure àlbum de la ruta Talaies sobre el Baix Berguedà 19-09-2009

Afegeix un nou comentari