Puigmal i Pic de Segre

Puigmal des de Fontalba El Ramon i la Sílvia arribant al cim del Puigmal Baixant cap a Núria

El segon dia que passem per la zona fem tot un clàssic, el cim més elevat d'aquesta àrea, el Puigmal. Enfilem pel camí més directe, des de Fontalba. Allargarem la sortida seguint la carena de l'Olla de Núria fins al Coll de Finestrelles, tot passant pel Pic del Segre. De baixada, després de passar Núria, una calamarsada ens fa córrer més del que volíem.

Hem passat la nit a la mateixa collada de Fontalba. Hi havíem arribat el vespre anterior enmig d'una tempesta d'aigua i vent que gairebé ens fa recular. El matí però es lleva moderadament destapat, amb algun núvol residual que va desapareixent, donant lloc a un cel blau i nítid. És un plaer llevar-se enmig d'aquests prats alpins preciosos, amb tot de cavalls pasturant. Esmorzem i quan ja estàvem a punt de posar-nos en marxa, la casualitat vol que ens tornem a trobar amb el Ramon de Torelló (que ja havíem trobat ahir), la seva dona, la Fina i un amic, el Valentí. Com que volen fer la mateixa ruta, decidim sortir plegats.

Comencem a caminar costa amunt enmig dels prats d'un verd intens, gràcies a la generosa primavera de pluges que hem tingut enguany. El dia és esplèndid, i la mica de fresca matinal tot just alleuja una mica la suor de la dura pujada. Pugem a bon ritme, amb la Fina al davant marcant un ritme fort. Al Coll de Fontalba l'itinerari s'aplana durant uns metres, però de seguida torna a enfilar i més decididament. Recordo l'última vegada que havia pujat per aquest camí, al Duatló de Núria, un dia molt fred en què em vaig trobar força malament.

En una 1:12 som a dalt al cim del Puigmal, a 2.910 metres d'alçada, un dels pics més elevats dels Pirineus orientals. Ens posem els paravents ja que al cim fa una mica de fresca. Contemplem la vasta panoràmica que s'assoleix des d'aquest mirador privilegiat. Veiem la Cerdanya als nostres peus. Fem algunes fotos i reprenem la marxa direcció nord, seguint la línia de la carena. Veiem encara algunes clapes de neu, i en passar-hi ens enfonsem fins més amunt dels genolls. Tot i això, la majoria de clapes es poden evitar.

Perdem alçada, i en tornem a guanyar ben poca per passar pel Pic Petit de Segre. Deixem a la nostra esquerra l'estètic Puigmal de Llo i enfilem la carena oest del Pic de Segre (2.848 m.) fins al cim, on hi ha una característica imatge de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs. Parem uns instants a contemplar el paisatge. Des d'aquí ja es veu Núria al fons de la Coma de l'Embut. Continuem per la carena, ara baixant, fins al Coll de Finestrelles. Aquí decidim tirar avall, ja que havíem de tornar al migdia, i a més a més uns núvols foscos comencen a acostar-se. Baixem ràpid seguint l'evident coma. El camí està marcat, tot i que en algun punt baixem pel dret per no fer marrada.

En poca estona arribem al costat mateix de Núria, però no hi acabarem de baixar, i pocs metres abans seguim el camí de les Coves que passa uns metres per sobre del Santuari, oferint-ne una interessant perspectiva. Fins i tot veiem un petit detall que cap de nosaltres no coneixíem: al terrat d'un dels edificis del complext lúdico-religiós hi ha un ridícul camp de mini-golf.

Guanyem alçada sobre Núria, i després seguim el camí cap a Fontalba. És un camí molt concorregut i fresat, que tot i que té alguna pujadeta, principalment marxa de pla. Ens creuem amb molta gent. Comencen a caure gotes. Una senyora ens demana "creieu que plourà?". Li responc refiat: "No, no patiu". Crec que no tornaré a fer cap previsió del temps. Realment no semblava que hagués de ploure, però al cap de poc no només es va posar a ploure amb intensitat, sinó que va començar a caure calamarsa a tort i a dret. Encara ens faltava un bon tros per acabar d'arribar a Fontalba, i la forta tempesta ens va deixar com ànecs. La calamarsa queia amb intensitat i a tota velocitat. Semblava que ens apedreguessin per totes bandes, i feia força mal a les cames. Vam córrer una bona estona fins arribar a Fontalba.

Una sortida clàssica, fàcil i evident, però amb un bon desnivell (1.305 m.), i en un ambient d'alta muntanya. Hem trigat poc més de 4 hores i mitja a completar aquest bonic recorregut en companyia de bons companys muntanyencs!

Imatges de la sortida al Puigmal i el Pic de Segre 31-05-2009

Afegeix un nou comentari