Balandrau i Camí dels Enginyers

Coma de Freser i Jaça de les Eugues Cim del Balandrau Camí dels Enginyers Núria

Tot i ser una zona molt concorreguda, la Vall de Núria ofereix rutes molt interessants, i podem trobar-hi una gran varietat de camins. Des de la part baixa de la vall, prop de Queralbs, enfilem fins al Balandrau, passem pel refugi Coma de Vaca, recorrem l'espectacular camí dels Enginyers i passem pel centre neuràlgic, el santuari de Núria. Una ruta llarga i amb molt desnivell.

Amb la Sílvia havíem decidit anar a passar el cap de setmana a la part alta del Ripollès, i havíem pensat algunes rutes per fer. Però parlant-ne amb l'amic Lluís (Luigi), ens va fer alguns suggeriments interessants que no hem dubtat a seguir. El resultat no ha pogut ser més positiu: una ruta llarga i dura, però preciosa. Especialment el Camí dels Enginyers és un lloc que cal recórrer, ja que és un recorregut molt aeri, amb bones vistes, i en un entorn d'alta muntanya. Gràcies Lluís pels teus consells.

Divendres arribem fins al petit aparcament que hi ha al costat de la central de Daió. Per arribar-hi pal prendre una pista asfaltada però molt estreta que surt del costat mateix de l'alberg de la Farga, en una corba molt pronunciada un quilòmetre abans d'arribar a Queralbs. Amb el brogit del riu freser al principi costa dormir. Ens llevem d'hora, però ja fa una mica que han començat a arribar cotxes, i en poca estona l'aparcament s'omple. Esmorzem i ens posem a punt. Anem lleugers d'equipatge i amb sabatilles, ja que tenim la intenció de fer la ruta a bon ritme. Quan estàvem a punt de sortir trobem l'amic Ramon de Torelló, que amb un altre company es dirigeixen cap als Torreneules. Fem petar la xerrada uns instants i comencem a caminar.

Creuem el pont de fusta de Daió i prenem el camí que segueix el curs del riu Freser. Anem remuntant, el primer tram amb poc desnivell. Passem pel bonic Salt del Grill, una cascada força vertical i molt bonica. Seguim caminant, i el camí d'adreça. Anirem passant sempre per vora del riu, resseguint les Gorges del Freser, molt boniques en els trams estrets i allà on es formen cascades. És un camí molt agradable. Transitem pel vessant nord del Balandrau, per la seva base. A l'altra banda del riu contemplem a mitja alçada el ben traçat camí de les Collades, i per sobre les costes del Torreneules. Més amunt el camí s'enfila més fort, i en alguns trams serpenteja per superar el fort desnivell. Al cap d'aproximadament una hora i tres quarts arribem a les envistes del refugi de Coma de Vaca (o Manelic). No hi acabarem de baixar ja que volem enfilar el Balandrau.

Deixem el camí, que fa marrada, i enfilem directament cap al Balandrau per la dreta del Torrent de Bogadé. La pujada és molt pendent, i sense camí evident, però és una zona oberta, sense arbres ni cap obstacle. Anem passant entremig de les mates de neret, i veiem isards que no semblen espantar-se en veure'ns. Anem pujant poc a poc, ja que és molt dret. Precisament el propi pendent fa que no es vegi el cim fins ben amunt. Arribem a una petita carena i veiem la piràmide somital davant nostre. S'acaba la vegetació i pràcticament ja tot és roca fins al cim. Un últim esforç i ens plantem a l'ampli cim del Balandrau (2.584 m.) Hi ha més excursionistes al cim.

Contemplem l'entorn. Cap al sud veiem el Taga ben definit. Cap al nord l'àmplia Coma del Freser, amb els prats verds de la Jaça de les Eugues i el Bastiments al fons de tot. Realment captivador. Més a prop, cap al nord-est veiem el Puig Pastuira i els cims de la Coma de l'Orri fins al Coll de la Marrana. Cap al sud-est veiem els prats alpins de la collada de Fontlletera, i més avall la zona de Tregurà. El Balandrau és una muntanya molt feréstega per la banda nord-oest, i molt més suau i progressiva pel sud, des d'on és molt fàcil pujar-hi. Fins i tot veiem una colla que pugen amb la bicicleta. La panoràmica és encisadora, però uns núvols amenaçadors semblen venir per l'est, i decidim tirar avall, ja que encara ens queda molt camí per fer.

Baixem fins al Coll dels Tres Pics, seguint la línia de la carena. Mengem uns ganyips i trotem fins al refugi de Coma de Vaca, ja que la baixada és fàcil i evident. Passem pel costat mateix del refugi i agafem el Camí dels Enginyers, que comença pujant fins al Coll dels Homes, des d'on hi ha una bona vista. Veiem el Balandrau a l'altra banda, però no el cim, que ja ha estat engolit per la boira. El camí és molt fresat. Veiem les Gorges del Freser des de l'altra vessant, i veiem també el camí per on hem pujat abans. Anem seguint el Camí dels Enginyers, que segueix a mitja alçada el vessant sud del Torreneules. En alguns trams el camí és força aeri, però no té cap pas compromès. Només hi ha alguna canal on cal anar amb compte a causa de la neu residual. En algun punt hem de fer una petita grimpada per evitar una congesta de mal passar. M'ha sorprès molt aquest camí, ja que no m'esperava un recorregut tan espectacular i aeri, amb molt bones vistes. El camí tan aviat puja com baixa, i és força llarg, però és tan bonic que no es fa gens pesat.

En l'últim tram el Camí dels Enginyers no és tan vertical, i ja s'intueix la proximitat de Núria. Finalment veiem l'alberg del Pic de l'Àliga, i ja només ens falta l'últim tram per arribar al turonet de sobre de Núria, al camí del Via Crucis. Acabem de baixar fins al Santuari, on ens trobem amb dues amigues, l'Anna i l'Anna, que estaven fent la travessa cap a Ulldeter, però la boira els ha fet recular. Dinem tots quatre a l'esplanada davant del Santuari, amb una munió de gent per totes bandes. Enyorem la tranquil·litat del Camí dels Enginyers. Havent dinat prenem el camí de baixada cap a Queralbs. Passem pel costat del Salt del Sastre, i poc després, abans de creuar el Pont del Cremal deixem les dues Annes i seguim per un caminet cap a l'esquerra. El camí està ben indicat, però és menys fresat. Comença de pla, però aviat baixa decidit. Ens remullem en passar per sota una petita cascada. Hi ha aigua arreu. En pocs minuts arribem al punt d'origen, el Pont de Daió.

Ha estat una ruta espectacular, llarga i ruta, però preciosa. Hi hem estat gairebé 9 hores (incloses les parades i el dinar) i poc més de 1.900 metres de desnivell positiu. Pujar el Balandrau ha estat una bona experiència, però el que més ens ha sorprès ha estat el Camí dels Enginyers, pel seu traçat sinuós, l'ambient de muntanya i les excel·lents vistes.

Imatges de la sortida al Balandrau i el Camí dels Enginyers 30-05-2009

Afegeix un nou comentari