Cursa d'Alta Muntanya de Berga 2009

Més de 30 quilòmetres i més de 2.000 metres de desnivell van ser les credencials d'aquesta nova cursa. El recorregut pràcticament tot per corriol, i força trencacames, amb continus canvis de ritme i algun pas força tècnic. Uns 300 corredors i corredores van participar en aquesta exigent cursa. El balanç tant de corredors com de l'organització no podia ser més positiu.

Vídeo resum de la cursa

Resum

Poc abans de la sortida un bon ruixat va remullar el terreny i va espantar més d'un corredor. Tot plegat va quedar en quatre gotes que van servir per humitejar una mica l'itinerari i suavitzar una mica la temperatura. Un dia mig ennuvolat i amb una temperatura molt agradable per córrer.

A 3/4 de nou del matí van sortir les noies, i puntualment a les 9 ho van fer els nois. Després del tram urbà força dret i amb moltes escales, l'itinerari pujava pel camí que enfila directe a Queralt, una bona pujada per escalfar la musculatura. Des del costat mateix del santuari seguim pel GR del Camí dels Bons Homes en forta baixada fins al poblet d'Espinalbet, i tornem a enfilar cap al coll de l'Oreller. Un breu tram de pista ens porta fins al Pla de l'Estany, un tram planer que ajuda a estirar les cames. Tot seguit la baixada de la baga de les Nou Comes, un recorregut molt bonic per l'espessa fageda, amb el pas per dins d'un túnel per on molts anys abans havien passat els carrilets carregats de carbó.

Després de la baga de les Nou Comes el camí continua pels plans sota les mines i el poble de Peguera. Repostem a la font de Cal Coix just abans d'enfilar la pujada més forta de la cursa, gairebé 600 metres de desnivell continuat remuntant la baga de Peguera per un caminet fins al cim, els Rasos de Dalt (2.077 m.) Des d'aquell punt la petita sorpresa de la jornada, ja que per qüestions logístiques es va haver de variar el recorregut, allargant-lo més d'un quilòmetre i mig, i afegint la dura pujada per l'antiga pista d'esquí de les Soques. Arribem als Rasos de Baix, i baixem pel camí que els anys anteriors es feia de pujada fins arribar als Rasets, i des d'allà cap a la Torreta de l'Enginyer. Al costat mateix de la Torreta es pren un camí molt dret en baixada, pràcticament un tram de desgrimpada. Ha estat el tram més tècnic però també més divertit de la cursa, i a més hi havia personal de l'organització indicant els passos més complicats.

Arribem al coll d'Estela, amb una magnífica visió del Cim d'Estela davant nostre. Al cap de poc prenem un caminet estret i emboscat que ens apropa a la font de Tagast, on hi ha un nou control. Continuem baixant per camí fins a Corbera. Tornem a passar pel Coll de l'Oreller, on hi ha un altre control. Queda l'última pujada de la cursa, 100 metres de desnivell més, que tot i no ser molt durs, després dels quilòmetres i el desnivell acumulat es fan llargs. Pugem fins a la Figuerassa, i baixem pel camí del dret (que els anys anteriors es pujava). És l'última prova de foc per als castigats quàdriceps, que a aquestes alçades ja es queixen. La baixada és força dreta, i cal anar amb compte. Arribem a Berga i entrem al passeig de la Indústria acompanyats pels aplaudiments del públic.

La cursa masculina la va guanyar Xavier Espiña (CE Guissonenc), amb un temps de 3:11:54, i la femenina va ser per Neus Parcerisas (AE Mountain Runners del Berguedà), amb un temps de 3:59:55.

Al final tots els corredors i corredores van acabar comentant la jugada en el dinar ofert per l'organització en el mateix lloc de la sortida, la carpa instal·lada al Passeig de la Indústria de Berga. Tant els participants com l'organització estaven satisfets d'aquesta nova cursa.

Classificacions i més informació

Comentaris

Una cursa molt divertida, amb força desnivells a superar tant de pujada com de baixada. Dues coses a destacar, l\'itinerari espectacular amb l\'esclat de la primavera i l\'altre la molt bona organització i el bon ambient de cursa. Anims Engarrista sou molt bons companys de muntanya.

Afegeix un nou comentari