Estrenem els Kong Grimper Ski a Pal

Kong Grimper Ski

Aquest cap de setmana la majoria d'estacions d'esquí ja han tancat, però encara queda molta neu. Ens acostem fins a Pal per aprofitar la comoditat de les pistes buides i provar la nova adquisició: els esquís Kong Grimper Ski. No són uns esquís de muntanya pròpiament, sinó uns esquís curts d'aproximació, a mig camí entre les raquetes de neu i els esquís de travessa.

Aquest any ha tingut una de les millors condicions nivològiques que recordo, i evidementment ho hem aprofitat per fer moltes sortides a la neu. Hem esquiat, però també hem caminat sobre neu, alguna canal,... La muntanya hivernal té moltes possibilitats. A mi m'agrada molt esquiar, però la Sílvia no és esquiadora, i això complicava força les sortides. Habitualment ella venia amb raquetes de neu, que són molt còmodes en terrenys planers i amb molta neu tova, però quan ens enfilem en terrenys més pendents, en flanquejos un xic complicats, i sobretot a les baixades, les raquetes mostren les seves mancances. Fa poc, navegant per Internet, vam veure una parella que portaven uns esquís molt curts per pujar l'Aneto. Ens vam informar del tema, i els vam demanar informació. Ens van comentar que estaven encantats amb aquest producte, i vam pensar que podria ser una bona forma d'incursió al món de l'esquí de muntanya.

Els esquís Kong Grimper Ski no són pròpiament uns esquís de muntanya, i això s'ha de tenir en compte, ja que tenen els seus avantatges, però també algunes limitacions importants. Es tracta d'uns esquís curts, de 98,5 centímetres, però més amples que uns esquís de cotes "normals". Estan pensants per a fer aproximacions, i els utilitzen sobretot escaladors de gel o de canals com a forma d'aproximació més còmode als punts d'inici de les vies hivernals. No porten fixacions normals d'esquí, sinó un tipus de fixació compatible amb qualsevol bota de muntanya cramponable. Hi ha escaladors que porten aquests esquís amb botes normals, tot i que ens han comentat que les baixades cal anar amb molt de compte, ja que el turmell no està gens protegit.

Aquests petits esquís es venen amb el pack complet d'esquí, fixació, pells de foca, ganivetes i una funda per guardar-ho tot plegat. La principal limitació que tenen, des del meu punt de vista, són les fixacions. No es tracta d'una fixació d'esquí, sinó que s'aproxima més a una fixació d'un grampó. Això fa que no salten en cas de caiguda, i per tant cal anar amb molt de compte. Tot i això no són uns esquís per córrer ni per fer un esquí de nivell alt o mitjà. Es tracta d'uns esquís d'aproximació, amb els quals es pot baixar per tot arreu amb compte, i sense pretendre agafar grans velocitats. La fixació té dues posicions: marxa o descens. En la primera les fixacions corren endavant, queda el taló lliure i es poden alçar. En la posició de descens, el carro de la fixació es mou enrere i queda fixat.

Segons la Sílvia, el seu primer contacte va ser molt positiu. En pujada són molt fàcils de portar, ja que en ser tan curts són molt maniobrables. Vam pujar per algun tram força obligat i no va tenir cap tipus de problema, molt millor que quan venia amb raquetes. També cal dir que la neu era molt humida i tova. Haurem de veure com es comporten amb neus més dures. Les baixades sempre les vam fer per pistes, tot i que no totes trepitjades, i amb pendent moderat (blaves i verdes), i tot i que la Sílvia no és esquiadora, se'n va sortir molt bé. Caldrà practicar més i provar a fons aquesta nova adquisició, però de moment el primer contacte ha estat molt positiu.

Pel que fa a la sortida, vam recórrer l'estació d'esquí de Pal des d'un cap fins a l'altre. Vam sortir de l'aparcament de la Caubella, vam pujar el Cap del Cubil i vam recórrer tot el pla de la Tossa, tot contemplant cap al nord la zona del Comapedrosa i el Sansfons, i una mica més cap a l'oest el Monteixo, que sembla ben a prop. Passem pel Coll de la Botella, contemplant davant nostre la pista ben nevada que porta fins al port de Cabús i connecta amb la Vall Ferrera pel poble de Tor. En aquesta zona veiem les restes de diverses allaus. Vam baixar fins a les bordes de Setúria, un lloc que suposem havia de ser molt bonic abans de la instal·lació de tots els ferregots dels remuntadors. El dia es va tapant, i es posa a nevar, tot i que dura poca estona. Tornem a desfer el camí, ara però pujant pel dret, seguint la línia més recta i vertical que marca el telecadira, així provem com es comporten els nous esquís en un terreny més dret i obligat.

Acabem d'arribar al punt d'inici poc abans de les 3, havent fet un desnivell de gairebé 1.200 metres positius. Encara queda molta neu. De fet, al matí ens comenta un responsable de l'estació que havia pujat a recollir les dades meteorològiques que en algunes pistes les màquines estan traient la neu per poder celebrar, d'aquí a unes setmanes, el campionat del món de BTT.

Ha estat una matinal fàcil, en un dia en què el risc d'allaus a la zona d'Andorra era de 4 i no es podia sortir pràcticament enlloc. A més la previsió meteorològica preveia neu i pluja a partir del migdia, i es va complir. Encara queda neu per dies, sobretot a les parts altes i cap als Pirineus centrals. Tindrem encara oportunitat de provar els nous esquís.

Imatges de la sortida amb esquís a la zona de Pal 25-04-2009

Veure àlbum de la sortida amb esquís a la zona de Pal 25-04-2009

Afegeix un nou comentari