Cingles de Malanyeu

Escales de Cal Pigot Cascada del Griell de Cal Pigot Sobre els cingles de la Tor El Pedraforca i un núvol que l'imita Caminant enmig d'una fageda ben despullada El Grau

El petit poblet de Malanyeu està envoltat de cingleres freqüentades per escaladors. També hi ha camins que mitjançant solucions enginyoses permeten recórrer aquest terreny accidentat. Des de les parts altes de les cingleres gaudim de bones panoràmiques sobre les petites valls del sector occidental de la serra del Catllaràs.

El divendres m'estava estudiant el ben amortitzat mapa del Catllaràs-Picancel (Editorial Alpina), i intentava traçar un recorregut sobre els cingles que envolten Malanyeu. La idea era fer un itinerari circular de matí, ja que es preveien tempestes a la tarda. Ens trobem el dissabte al matí la Queralt, la Núria, la Sílvia i jo mateix. La Queralt el comenta que s'ha mirat una ruta del llibre "L'Alt Berguedà en 27 itineraris" de Xavier Losantos, Pere Robert i Raimon Rovira (Cossetània Edicions). Tot i que també tinc aquest interessant i recomanable llibre, no l'havia consultat, però casualment la ruta que havia imaginat sobre el mapa pràcticament coincideix amb la ruta descrita. Així doncs tindrem una guia precisa.

Aparquem al costat de l'antiga escola, gairebé a tocar de l'església de Sant Sadurní de Malanyeu. El dia és esplèndid. Comencem a caminar de pla, seguint la mateixa carretera per la que hem arribat al poble, ara convertida en pista. Al cap de pocs minuts veiem a la dreta el rec del griell i la font Gran. En aquest punt seguim un corriol cap a la dreta. Aquest primer tram de camí cal anar amb compte, ja que hi ha diverses cruïlles. En una de les primeres el camí es bifurca, i deixem el sentit de la marxa que seguíem per tombar cap a la dreta, i més endavant a l'esquerra. Cal seguir les fites que anirem trobant. Anem pujant pel marge esquerre del rec. Passem un vailet i arribem a un punt en què el camí desemboca al mateix torrent, que haurem de creuar. Aquesta operació, ben senzilla en altres ocasions, avui és un xic més complicada per la gran afluència d'aigua. Ens ho ben estudiem i veiem que l'única alternativa és creuar aigua arreu. Ens descalcem i creuem el rec, l'aigua del qual és freda com el glaç, però són només uns segons.

A l'altra banda del rec ja trobem el primer pas interessant de la ruta d'avui, el griell o escales de Cal Pigot. Es tracta d'un pas enginyós per superar un tram vertical del rec. Uns esglaons excavats en la roca calcària ens permeten superar, amb l'ajuda addicional d'una corda, un primer tram. Un segon tram es puja directament amb una escala metàl·lica. Al cap d'amunt de l'escala ens hem d'esmunyir per un ample forat que fa la roca, i sortir just a sota d'una petita cascada avui també ben revinguda. Després dels esquitxos de la cascada, tenim un nou pas en què cal grimpar, ajudats també per una corda. Aquest interessant conjunt d'enginyosos recursos ens permeten superar, en pocs minuts i sense més dificultat que parar una mica d'atenció, un tram pràcticament vertical del rec.

Al cap d'amunt d'aquest pas divertit retrobem el camí plàcid. Creuem el rec i seguim de nou pel vessant esquerre. Aviat trobarem una pista i deixarem definitivament el rec. Seguim la pista cap a la dreta fins arribar a la casa de Cal Pigot, en un estat força lamentable. Seguirem pujant pel bosc de les Maleses, primer pes pista, i després per un caminet. Cal anar amb compte i seguir les fites, ja que trobarem diverses pistes, i també trobarem una fita en el punt en què deixarem la pista i prendrem el camí a la dreta (poc evident).

Seguint el corriol arribem a la carena, on veurem una altra fita. El camí segueix cap a l'esquerra, però ens desviarem uns pocs metres per gaudir de l'esplèndida vista des de la Foradada. Trobem un curiós mirador al cap d'amunt del cingle sobre Malanyeu. Un gran forat a la roca, per dins del qual passem, ens porta a un balcó suspès al buit des del qual gaudim de grans vistes sobre el poble de Malanyeu en primer terme, i més enllà els cingles de Vallcebre, Ensija, el Pedraforca i el Cadí. És un lloc molt bonic, que convida a quedar-s'hi, però tenim encara molt camí per endavant.

Tornem uns metres enrere i seguim el camí evident que segueix la carena dels cingles, tot i que no és aeri, ja que transita a certa distància del precipici. El camí va pujant de forma decidida, i al cap d'una estona gira cap a llevant, resseguint els cingles de la Tor, també a certa distància de l'extrem. No acabem de pujar fins al cap dels cingles, i seguim el camí fins a la collada de la Batllia. Des d'aquí tenim una bona perspectiva del Sobrepuny i de les puntes de les Agudes (terreny d'escalada). Cap avall, més enllà de la casa de la Tor contemplem la vall de la Nou. Seguim la mateixa direcció que portàvem i arribem al serrat de Fulleracs, on trobem una pista de desbrossar que seguim al costat d'un filat. Seguim de dret i arribem al Portell del Porc, una àmplia collada amb bones vistes cap a l'esquerra. Trobem marques de PR (blanques i grogues), que seguirem durant una bona estona.

Després del Portell del Porc, pocs metres més endavant, arribem al Cap de la Baga de Cabanelles, un petit turonet des d'on tindrem una de les millors panoràmiques dels cingles de Vallcebre. Més enllà també contemplem Ensija, el Pedraforca i el Cadí. És un punt molt agradable, un petit turonet herbrat, amb bones vistes i el sol que acompanya. Un lloc perfecte per esmorzar. En aquest punt ens enxampen esmorzant un grup de 10 persones de Mollet. Més endavant els tornarem a atrapar, i llavors són ells els que endrapen.

El Cap de la Baga de Cabanelles és un lloc que em conec bé, ja que hi he estat moltes vegades. És un lloc que m'agrada molt. És un punt de pas de la ruta en bicicleta "Els Colls del Catllaràs".

Amb l'estómac ple creuem el filat i seguim pel camí carener en direcció nord-est. El camí és evident i de bon fer. Passem uns metres per sobre de la bauma de Crisp, on es pot baixar desviant-nos lleugerament a l'esquerra. Arribem al poc definit collet de la Font del Tudó, enmig d'un prat allargassat. El camí que anem seguint sempre segueix al costat d'un filat de bestiar, que deixarem en aquest punt després de creuar-lo i prendre el camí cap a l'esquerra, en marcada baixada. Trobem força senyals grocs (excessius) que indiquen el camí, per altra part evident, en baixada enmig d'una fageda, amb els arbres ben despullats pendents de l'arribada del renaixement primaveral, enguany lleugerament endarrerit pel fred.

El camí és força dret, i en algun punt ens hi ajudem amb les mans. A més, hi ha molta humitat, i amb les fulles i el fang és fàcil patinar. Seguim el camí marcat en groc fins arribar al Grapissot, un pas que superem ajudant-nos-hi amb les mans. Arribem a la collada del Tosquer on seguim un camí més fresat cap a l'esquerra (PR C-129). Durant una bona estona anirem seguint la carena de la Serra del Mill, sempre pel punt més elevat. Passem alguns trams de cresta força aèria però sense timba, amb vistes a banda i banda. Alguns passos requereixen ajuda amb les mans. Cap a la nostra dreta contemplem, a sota, el poble de Sant Julià de Cerdanyola i la seva àmplia vall. Cap a l'esquerra veiem Malanyeu i la seva estreta vall.

Aquest tram de camí és una delícia, ja que en ser totalment carener tens una sensació total d'obertura i visió a totes bandes. A més a més, té l'atractiu que es va estrenyent mica en mica fins arribar a ser una estreta cresta, amb alguns passos en què cal grimpar o desgrimpar. Més endavant passem el Mal Pas, en què la cresta és del tot afilada, i cal desgrimpar uns metres. Just abans que el camí més evident tombi cap a la banda de Sant Julià de Cerdanyola trobem un petit replà amb una cruïlla de camins. Tombem fortament cap a l'esquerra, en un camí en baixada que va a passar per sota de les verticals parets del cingle. Poc més enllà veiem el petit replà de la Creueta, on arribarem després de passar per sota de les baumes que formen els cingles verticals que tenim just a sobre. Aquest punt és un magnífic mirador, on aprofitem per fer unes fotos al costat de la vella creu de fusta que li dóna nom.

Des de la Creueta baixem per un camí que perd alçada ràpidament fins arribar a la casa del Monnell, que ha patit (més que gaudit) una reconstrucció (més que rehabilitació) deixant-la amb un aspecte molt modern, però poc integrada amb l'arquitectura de la zona. Crec que aquesta casa fora del context la trobaria molt interessant, però en aquest lloc no m'agrada. Les plaques solars que li fan de teulada es poden veure des de quilòmetres lluny.

Ens arribem fins a la casa restaurada de la Solaneta, al marge del cingle. Baixem per camí marcat fins a trobar una pista. La seguim durant un tram fins que enmig d'un revolt la deixem i tombem cap a l'esquerra per un caminet. Al cap d'uns minuts arribem a un altre dels passos curiosos d'aquest itinerari. Es tracta del Grau, un pas que creua el cingle de Devesó. Es tracta d'una petita fisura a la carena, sobre de la qual hi ha una gran roca encastada, que permet passar-hi per sota i creuar a l'altra cantó del cingle. Si ens hi fixem, una mica abans de creuar aquest pas, a la dreta marxa un curt caminet de pocs metres que porta a una cova.

Creuem el Grau i baixem per un camí pel vessant solei del cingle que fa esses per superar el fort desnivell. Al cap d'avall trobem un pla i una pista. Creuem el rec i anem a buscar el Molí de Baix, abandonat i en runes, però encara es pot contemplar l'antic canal que l'aprovisionava d'aigua. Passem per dins de l'antic canal tot remuntant el rec del Griell per la seva riba. Al cap de pocs metres passem per sobre de fins a tres passeres de fusta que van creuant el rec, enmig d'un paratge molt bonic, humit i amb vegetació espessa. Després de l'última passera enfilem pel camí que ja ens portarà en pocs minuts més fins a Malanyeu. En l'últim tram accelerem el ritme ja que a part de sentir trons, comença a ploure dèbilment.

Ha estat una sortida ben entretinguda i variada amb múltiples ingredients. L'aigua ha estat present en molts punts, amb rierols, torrent, cascades i fonts. Cal destacar alguns passos molt entretinguts, amb escales, cordes fixes per ajudar a superar el pendent, grimpades i desgrimpades. I sobretot és una ruta molt interessant ja que principalment transita per la part més alta de diferents carenes, regalant vistes panoràmiques cap a totes bandes. Hem trigat 5 hores i quart, inclòs el temps de l'esmorzar relaxat, i hem fet un desnivell de 935 metres. És una ruta del tot recomanable per gaudir d'un matí de mitja muntanya amb al·licients afegits. Digne d'esment el treball descriptiu del llibre mencionat "L'Alt Berguedà 27 itineraris", ja que no es limita a la simple enumeració dels punts de pas, sinó que ofereix interessant informació del context.

Imatges de la sortida als Cingles de Malanyeu 18-04-2009

Veure àlbum de la sortida als Cingles de Malanyeu 18-04-2009

Comentaris

M\'ha agradat veure la vostra ressenya de l\'excursió, gairebé igual a la que vaig fer abans d\'ahir, però que vaig recórrer en sentit contrari. No hi havia passat mai, sempre havia estat a Malanyeu per escalar i prou; i és ben bonica la volta! Llàstima no haver consultat abans altra cosa que el mapa: baixant pel Griell de Cal Pigot, ja content per acabar, no vaig saber trobar el pas sota la roca (plovia i tot relliscava molt), així que remuntada i una volta extra horrorosa...

Bon dia,

La setmana passada vaig fer un tram d\'aquest recorregut i avui llegint la vostra ressenya us volia demanar si en teniu el track per poder-lo carregar al gps

Joan

No tenim el track, ja que aquella època no portàvem GPS. Però no cal patir, és una ruta molt evident. Bona part de la ruta segueix el fil dels cingles, de manera que no hi ha pèrdua possible. La resta està indicada amb senyals o fites. És un recorregut molt recomanable, divertit, entretingut i panoràmic.

Hola:
Som una colla de prejubilats que sortim a la muntanya.
Seguim la vostra web i les vostres excel.lents fotos.
Si no hi ha cap problema en fariem servir alguna (genérica)
per il.lustrar les nostres convocatòries. Ara, en concret a Malanyeu.
Molt bones les teves excursions, nosaltres ja estem amb els mals d\'esquena, de genolls.. però fem el qué podem. Aprofiteu-ho.

Endavant i força!

Hola Marc, així doncs podríem dir que aquesta ruta i la del llibre dels 27 itineraris són pràcticament iguals?

Lluís

Sí, són pràcticament iguals. El que és curiós del cas és que el dia que vam fer la ruta no havia consultat el llibre, i havia pensat aquesta ruta sobre el mapa.

Referent al comentari que fas de la casa del Monell: aquesta casa no a patit res, a gaudit d\\\'una reconstrucció, perquè fa uns anys nomes era un munt de runes. La casa es moderna, i ecològica, norma que no compleixen cases de estructura més rusticà. El seu propietari conserva els voltants de la casa i tot el camí d\\\'accés, cosa que no es feia abans de la seva reconstrucció. La estructura de la casa, esta basada en unes formes rústiques, però modernes, sense sortir de les normes avui establertes a les zones rurals, amb aixo vull dir que no esta feta, perquè si, llavors pot agradar més o menys, però és una casa que compleix tots els paràmetres reglamentaris.

Afegeix un nou comentari