Pic Alt del Cubil (2.831 m.)

Pujant amb el Pic Alt de Cubil al fons Cresta del cim Baixant per àmplies pales

Situat al nord-est d'Andorra, aquest cim no té cap gran dificultat més enllà dels últims metres, una petita cresta, fàcil, però molt aèria. No pugem pel camí habitual sinó per la coma que baixa de pic d'Ensagents, un camí més llarg i difícil.

Sortim de Berga ben d'hora la Queralt, el Ramon i jo mateix. Passem el mal dit Túnel del Cadí (ja que no creua el Cadí sinó el Moixeró), passem la Seu, i creuem bona part d'Andorra de sud cap a nord fins a Encamp. Just a sota de l'estació del Funicamp (funicular que puja a l'estació del Grau Roig) prenem una carretera en pujada cap a la dreta, i la seguim durant uns quilòmetres fins que s'acaba, als Cortals d'Encamp, on hi ha actualment l'estació intermitja del Funicamp, una instal·lació molt còmode per als equiadors, però que ha destrossat totalment la vall que enllaça la collada d'Enradort amb el poble d'Encamp. En l'aparcament que hi ha just sota d'aquesta instal·lació ens trobem amb la M. Àngels i el Dani, que també ens acompanyaran a la sortida.

Ens calcem els esquís i baixem fins al fons de la coma que forma el riu de les Deveses. Anem planejant en direcció est, guanyant poca alçada i buscant la millor traça. Tot i que seguim majoritàriament pel vessant esquerre, en alguns punts cal creuar el rierol, però hi ha ponts de neu per passar per sobre sense més problema. Trobem traces que anem seguint. Durant una bona estona guanyem ben poca alçada, ja que progressem pel fons de la coma, força planera en aquest tram. Ben aviat, a la nostra dreta s'obre una coma transversal, força més dreta que apunta cap a l'Alt del Griu (2.876 m.), amb una silueta ben dentada.

Deixem enrere aquesta coma i continuem direcció est seguint la coma principal del riu de les Deveses fins un punt en què s'estreny força. El camí habitual continua per aquesta coma, però nosaltres enfilem una petita pala força pendent fins a trobar una altra coma transversal que apunta directament a l'estètic pic d'Ensagents (2.852 m.) Seguirem aquesta coma en direcció sud una bona estona, tendint cap a l'esquerra per no predre alçada. Un tros amunt d'aquesta coma veiem per primera vegada el pic Alt de Cubil, que ens queda a la nostra esquerra. En aquest punt estem enmig del triangle que formen el pic Alt de Cubil (esquerra), el pic d'Ensagents (enfront) i el pic Alt del Griu (dreta). Sense ni veure'ls, ja que són petits i hi ha molta neu, passem pel costat dels estanys de Meligar.

Sense arribar al fons de la coma, tendim cap a l'esquerra per enfilar una pala força pendent. La neu és força dura, i el terreny és pendent. Costa d'avançar, i alguns posem les ganivetes per pujar més segurs. Després d'una fatigosa i llarga pujada arribem a un petit collet, des d'on es veu el cim, però cal superar un conjunt de grans blocs granítics. Els voregem per la part baixa fins a trobar la pala oest que ve directament del cim. Com que la neu no és contínua deixem aquí els esquís i enfilem amunt a peu fins a l'avantcim.

Des de l'avantcim veiem la petita cresta formada per blocs granítics que ens acostarà al cim. No és gens difícil, però hi ha una bona timba a banda i banda. Ens calcem els grampons i agafem els piolets, i amb el Dani a davant arribem, amb compte, al cim del pic Alt de Cubil. Fem fotos de rigor i contemplem el bonic paisatge panoràmic. Als nostres peus, cap al sud, el Circ de Pessons. Més cap a l'est, al fons, l'estació d'esquí del Grau Roig, sobre la qual s'alcen els pics d'Envalira. També veiem ben a prop el Montmalús i el pic de Pessons, i més enllà la zona de la Tossa Plana de Lles.

Reculem fins a retrobar els esquís i iniciem la baixada. No podem encarar l'espectacular pala oest des del cap d'amunt, ja que hi ha poca neu i moltes pedres, i és impracticable. Busquem els trams amb més neu, i un tros avall sí que ens fiquem de ple a la bonica pala que baixa des del cim fins al fons de la coma. Un tram de baixada ample, amb un pendent sostingut i amb neu canviant: crosta, humitejada i algun tram de pols on queda arrecerada. Al fons d'aquesta coma connectem amb la vall principal del riu de les Deveses, seguint el curs del riu i també del funicular. Anem baixant sense més problemes, amb la neu molt pastosa per la intensa calor. Més avall ens tocarà fer una considerable remada per acabar d'arribar al punt d'origen.

Un cap de setmana més hem gaudit de la gran quantitat de neu d'aquesta temporada. Veiem que el temps està canviant, i ben aviat caldrà pujar molt amunt per trobar neu acceptable. El Ramon avui s'ha estrenat i amb molt d'èxit en aquest apassionant món de l'esquí de muntanya. No ha tingut cap problema ni pujant ni baixant, tot i haver pujat per algun tram un xic complicat.

La sortida d'avui ha estat més llarga del previst, ja que hi hem invertit més de 5 hores i mitja en fer tot el recorregut. El desnivell ha estat de 900 m. No hem seguit el camí habitual, i per això s'ha allargat i complicat un xic més la ruta, però alhora hem gaudit d'un recorregut pràcticament circular i amb més interès alpí. L'últim tram de cresta fins al cim ha donat a la sortida un punt extra d'emoció i adrenalina.

Imatges de la sortida amb esquís al Pic Alt de Cubil 15-03-2009

Veure àlbum de la la sortida amb esquís al Pic Alt de Cubil 15-03-2009

Afegeix un nou comentari