Pedró pel Clot de la Vall

Clot de la Vall Pedró dels Quatre Batlles, amb l'allau al vessant sud Pantà de la Llosa del Cavall, Bastets i Serra de Busa des del Santuari de Lord Santuari de Lord

Hem pujat al Port del Comte per practicar esquí de pista, però l'estació estava tancada a causa del fort vent. Decidim pujar amb esquís i raquetes fins al Pedró per una zona arrecerat, el Clot de la Vall. Hi ha molta neu i fins i tot veiem una allau ben a prop.

Tot pujant cap a l'estació ja veiem que el vent avui serà un handicap important, ja que bufa molt fort. Aparquem a la base de l'estació i algunes de les ratxes són pràcticament huracanades. Ens confirmen que si el temps no millora no obriran els telecadires, només la zona de debutants i només els telesquís. Veient aquest panorama, i com que havíem estat previsors, i portàvem també les raquetes i els esquís de muntanya, decidim canviar d'idea, i ens encaminem cap a l'aparcament de l'Estivella, on només hi ha tres o quatre cotxes. Com que la idea era fer esquí de pista, la Sílvia no porta botes per anar amb les raquetes, i improvitzem una membrana estil "Goretext" amb les bosses de l'esmorzar i cinta americana.

El dia de Nadal ja havíem pujat al Pedró, i en aquella ocasió vam pujar pel coll de Tancalaporta, sobre els prats de Bessies. Vam carenejar pel cim del Volturó i vam fer el cim. Avui pujarem per un camí més directe i arrecerat, el Clot de la Vall.

Ens calcem la Sílvia les raquetes i jo els esquís i comencem a pujar per l'esquerra de l'antic telecadira de l'Estivella, al costat d'una pista d'esquí. Després de fer una corva pronunciada deixem la pista d'esquí i ens enfilem per la marcada vall del Clot de la Vall. Els primers metres són força pendents, però hi ha les zetes marcades d'una colla que hi han passat abans. Al cap de poc ja entrem de forma més evident a la part baixa de la vall, i la remuntem per la seva base. Seguim un tram més planer, però de seguida s'enfila fortament per la part més dreta del recorregut. En un curt tram hem de fer voltes maria molt curtes per superar un tram molt pendent i estret.

A la nostra dreta veiem una colla que intenten pujar el Vulturó des de la paret est. Tenen serioses dificultats, i comentem que no és massa prudent pujar per aquesta àrea tan oberta amb la quantitat de neu que hi ha. Les últimes setmanes ha caigut molta neu, en diverses nevades, de forma que hi ha diversos estrats poc estables. Aquesta mateixa setmana havia nevat, i el vent ha provocat considerables sobreacumulacions de neu, sobretot en els vessants sud i est.

Intento fer algunes fotos, però comprovo que la bateria de la càmera està esgotada, per tant l'única alternativa serà el mòbil, amb molt poca qualitat. És una llàstima ja que el dia és esplèndid tot i el vent.

Després del tram més dret, la vall s'obre i arribem al Prat del Duc, una àmplia esplanada just a sota del cim del Pedró dels Quatre Batlles (2.382 m.) Aquí el vent ja apreta fort, ja que és una zona més oberta. Ataquem el cim vorejant lleugerament cap a la dreta per evitar la pala sud, més dreta i molt carregada de neu. Trobem més gent amb esquís i raquetes que intenten el cim. Alguns giren per culpa del vent. Nosaltres decidim acabar-hi d'arribar, ja que queda molt poc.

L'allau
Quan ja estem a uns 150 metres del cim, veiem un esquiador que ens havia avançat feia una estoneta, tot sol, baixant per la cara sud del cim. En un moment, tot just sortir del cim, el seu propi pes va provocar una allau de placa que es va desprendre. Afortunadament l'esquiador va poder sortir-ne per un costat, tot i que ens imaginem que es va espantar força. Va passar per prop d'on érem al cap d'uns instants, tot i que no hi vam parlar ja que feia molt vent. Ens va fer un senyal indicant que s'havia salvat d'una de bona. L'allau no era molt gran, sobretot perquè no tenia gaire recorregut, ja que la cara sud del cim acaba en una zona planera, el Pla del Duc. És difícil fer una estimació, però potser va baixar 30 o 40 metres verticalment, i l'amplada de l'allau potser era de 50 o 60 metres. Mai no havia vist una allau de tan a prop, i tot i la reduïda dimensió, és esfereïdor. Era petita, però suficient per provocar un bon ensurt i alguna probable lesió si t'enxampa de ple. Afortunadament l'esquiador en va sortir bé, i no hi havia ningú a sota.

Acabem d'arribar al cim amb penes i treballs, ja que el vent és fortíssim. A més fa molt fred: -8º, i la combinació de fred i vent provoca una sensació tèrmica baixíssima, molt desagradable. Costa aguantar-se dret, i estem el temps imprescindible a dalt del cim. Fins i tot trec les pells uns metres per sota del cim, ja que a dalt gairebé no s'aguantava. Al cap de pocs instants comencem a baixar. Tornem al Pla del Duc fent una llarga diagonal. Trobem força esquiadors, i xerrem amb alguns. Anem a sortir a l'altra vall, el Clot Fondo, on hi ha una de les pistes d'esquí del sector de l'Estivella. Baixem per la pista, i és un plaer, ja que tot i que la pista està trepitjada, hi ha una capa de 4 o 5 centímetres de neu nova, probablement portada pel vent, que fa que la baixada en solitari sigui un veritable plaer. Al cap de poc ja tornem a ser a baix a l'aparcament. La Sílvia baixa corrent amb les raquetes.

A baix a l'aparcament coincidim amb l'Anna, el Toni, el Tama i l'Àngel, que també han pujat al Pedró. No sabíem que estaven allà, ja que haguéssim pogut fer la sortida plegats.

Santuari de Lord
Agafem el cotxe i baixem a Sant Llorenç de Morunys, però just a l'entrada del poble prenem una pista asfaltada en direcció al Santuari de Lord. Passem pel túnel de la Foradada i arribem fins a l'aparcament del Santuari. Afortunadament hem pogut carregar la càmera de fotos una estona. Pugem les escales i arribem a dalt de l'espectacular altiplà del Santuari. És un lloc realment fantàstic, on feia anys que no pujava. Les vistes dels Bastets, de la paret nord de Busa i del pantà de la Llosa del Cavall són magnífiques. La pau, la calma i la quietud que es respiren en aquesta illa sense mar omplen d'energia. El santuari i el seu entorn estan molt ben conservats pels monjos que hi viuen. Baixem i parem a dinar al costat de la bonica ermita de Sant Serni del Grau.

Tot i que el dia no pintava gaire bé, hem improvitzat un canvi de plans i l'hem encertat. Hem pujat al cim del Pedró dels Quatre Batlles amb els esquís i les raquetes pel camí més directe, el Clot de la Vall Hem pujat tranquil·lament, sense presses, en poc més d'una hora i mitja, i hem fet un desnivell d'uns 600 metres. Per rematar el dia hem gaudit de la pau i les vistes del Santuari de Lord.

Imatges de la sortida al Pedró dels Quatre Batlles 08-02-2009 (fotos de mòbil)



Veure àlbum de la la sortida al Pedró dels Quatre Batlles 08-02-2009

Imatges del Santuari de Lord 08-02-2009

Veure àlbum de l'excursió al Santuari de Lord 08-02-2009

Afegeix un nou comentari