Passejant als Rasos de Peguera

Rasos de Peguera

Sortim a fer una volta amb esquís i raquetes al lloc on fa cent anys es va començar a practicar l'esquí a Catalunya. Enguany la neu ha estat generosa a la zona dels Rasos, i fem una sortida curta i relaxada per gaudir d'aquest paratge tan proper.

Després de l'entrenament corrent del dia anterior, decidim fer una sortida fàcil a un lloc proper, i l'opció escollida és els Rasos de Peguera. Feia anys que no vèiem tanta neu en aquestes latituds, i aquest any encara no hi havíem pujat cap dia. Ens llevem no molt d'hora, i després d'esmorzar fem cap als Rasos. Arribem a dalt a l'aparcament i deixem el cotxe gairebé a sota de la Creu del Cabrer. Ja hi havia força cotxes. Veiem un grup nombrós de gent que va amb raquetes, i intuïm que és una colla que van amb un guia.

Comencem a pujar per l'antiga pista de les Soques, en direcció est. Arribem al cap d'amunt de l'antiga pista, contemplem el paisatge cap al sud tot i la boirina, i continuem en un tram més planer fins arribar al Pedró o Rasos de Baix (2.051 m.), punt en què hi ha un vèrtex geodèsic i un monòlit i un pessebre del Club Esquí Berguedà. Continuem encara una mica més cap a l'est fins que arribem a un petit esperó sobre el Pla de l'Orri. Girem cap al nord, i baixem poc tros per una petita canal força evident, des de la qual veiem davant nostre els Rasos de Dalt. Arribem fins a un gran pla, a les Collades, i des d'aquí enfilem pel camí marcat cap als Rasos de Dalt. El camí puja de forma moderada entremig dels arbres. En pocs minuts arribem al punt més alt dels Rasos, els Rasos de Dalt o Salabardar (2.077 m.)

En aquest punt coincidim amb uns coneguts de Berga, el Rafel i l'Anna, que estan fent una passejada amb raquetes. Fem petar la xerrada una bona estona parlant de muntanyes fetes i per fer. També arriba un grup d'unes 40 persones amb raquetes, i una coincidència més, també coneixem el guia, l'Albert, de la botiga Intemperie de Barcelona. Fem una foto al cim i contemplem l'esplèndida vista d'un dia clar, especialment cap al Nord. Ben a la vora es pot veure Ensija, i més enllà també hi ha una bona panoràmica del Cadí ben nevat. Cap a l'est sobresurten el Penyes Altes, la Tosa, el Puigllançada i més enllà el Puigmal.

Baixem pel mateix camí, amb compte amb els esquís, ja que és molt estret i no es tracta de podar cap arbre. A baix el pla torno a posar les pells de foca i cap amunt per una antiga pista d'esquí. Anem a buscar el punt més alt de l'antiga estació, i mentre la Sílvia baixa pel camí més dret amb raquetes, jo baixo per un ample tub fins a la base de l'antiga estació, on hi ha l'aparcament. En arribar, veiem que hi ha centenars de persones jugant amb la neu. Hi ha cotxes fins a un parell de quilòmetres avall.

Una matinal senzilla i sense complicacions, gaudint d'un dia clar després de les ventoleres del dia anterior.

Imatges de la sortida als Rasos de Peguera

Veure àlbum de la sortida als Rasos de Peguera 25-01-2009

Afegeix un nou comentari