Córrer sobre la neu a Capolat

Després d'un dissabte en què pràcticament va nevar tot el dia a quotes baixes el diumenge es lleva fred però radiant. Busquem una ruta assolellada on puguem caminar i córrer una estona per sobre la neu fresca. Decidim fer una volta per Capolat.

Sortim amb la Sílvia de Berga i en pocs minuts arribem fins als Sants Metges, una església i una casa que es troba a la carretera de Berga a Solsona, just després de passar l'ajuntament de l'Espunyola, uns tres-cents metres a la dreta. En aquest punt hi passa el GR1, i el seguirem durant aproximadament la meitat del trajecte. Aparquem el cotxe al peu mateix de l'ermita i comencem caminant cap a ponent seguint les marques blanques i vermelles.

Al cap d'un petit tram planer el camí comença a enfilar els cingles de Capolat. El camí és evident i està ben marcat. No trobem ningú, i anem pujant a bon ritme, caminant de pressa. Ben aviat es van obrint bones vistes cap a la plana del Baix Berguedà. El camí guanya alçada força de pressa fins al Salt de Sallent, on pràcticament no hi baixa aigua. A partir d'aquest punt la pujada es suavitza durant una estona. El camí aboca a una pista que seguim al costat d'una casa. Som ja al pla de Capolat, i des d'aquí en poca estona arribem a l'església de Sant Martí de Capolat. A partir d'aquest punt ja comecem a trobar neu de forma constant. No hi ha molt gruix de neu, de manera que no molesta per caminar ni per córrer, sinó al contrari, ho fa encara més divertit.

Atrapem un home que camina tot sol, xerrem una mica i ens avancem. Passem pel costat mateix de l'església i comencem a pujar per un camí estret que porta fins a un turonet on hi ha el Santuari dels Tossals, del qual només en queden restes. Trobem uns nois amb uns gossos. Tornem a baixar al collet previ al turó, i enfilem cap al Tossal de Runers, a 1.500 metres d'alçada. A partir d'aquí anirem seguint la carena de la Serra dels Tossals, un punt privilegiat, ja que gaudeix de bones vistes cap a la plana del sud (Baix Berguedà, Montserrat, Montseny,...) i també cap al nord: Ensija, Port del Compte, Busa,...

Passem per un punt conegut com el Mal Pas, tot i que no té pràcticament dificultat. Anem seguint el GR1, i en aquest punt hi ha força neu, tot i que avancem a bon ritme, corrent la major part del temps. El camí passa entremig del Tossal de Trasserra (on hi ha un vèrtex geodèsic) i el Tossal de Vilella. Des d'aquesta punta occidental dels Tossals hi ha una perspectiva molt bonica de Busa. Aquí ja comencem a baixar fins al Pla de Taravil, on deixarem el GR i prendrem la pista.

A partir d'aquí ja comença la pista, primer de pla i després en decidida baixada per la pista cimentada del Mal Pas. Encara hi ha força neu, i trobem una furgoneta que ha quedat encallada en una de les fortes pujades de la zona. Baixem de pressa, i busquem una pista per no perdre alçada. La trobem, però com que no coneixem el camí i anem una mica tard acabem de baixar fins a al Cint i arribem a la carretera principal a Cal Majoral. Des d'aquí seguim per carretera fins al punt d'origen.

Ha estat una bona matinal. Hem caminat i corregut durant més de tres hores i mitja, hem fet gairebé 22 quilòmetres i un desnivell de més de 900 metres per uns camins pràcticament nevats. Com que en la majoria del camí no hi havia passat ningú ha estat molt divertit córrer per sobre la neu nova, acabada de caure. La ruta ha estat: Sants Metges - Capolat - Tossal de Runers - Serra dels Tossals - Serrat de les Bassetes - Mal Pas - Cal Majoral - Sants Metges

Imatges

Afegeix un nou comentari