Plans Bagà

Ens enfilem amb bicicleta fins a un extraordinari mirador de les principals serres de l'Alt Berguedà, ja que des dels immensos plans contemplarem el Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Comencem a Guardiola per la via del Nicolau fins a Bagà, on creuem el nucli antic. Enfilem per carretera fins passat Gréixer, i prenem un trencant que evita l'asfalt pujant cap als bonics prats de Millarès. Baixem fins a l'Hospitalet de Roca-sança, on s'inicia una bona pujada per la pista antiga que passa sota les impressionants roques de Claper i va enfilant fins al refugi de Rebost, bon lloc per fer una pausa. De nou toca pujar cap a l'espectacular mirador dels Orris, al costat dels Plans Bagà, per on baixem seguint un bonic i panoràmic corriol. Uns metres per carretera fins a trobar la pista que baixa cap a Gavarrós, i més avall segueix desfent la vall del Riutort. On s'ajunta amb el Llobregat agafem l'asfalt durant 4 km. fins al punt de sortida.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Guardiola de Berguedà (Berguedà)
  • Distància: 36,80 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.280 metres
  • Temps: 4:55 hores
  • Dificultat: IBP=145 / Blava
  • Sensació de dificultat: Fàcil Ruta per pistes amb algun tram de corriol. Algunes pujades molt dures.
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Guardiola de Berguedà 00:00 00:00 0,0
Bagà 00:15 00:15 3,2
Riugréixer 00:20 00:35 6,4
Millarès 00:30 01:05 10,5
Hospitalet de Roca-sança 00:25 01:30 13,9
Rebost 00:45 02:15 18,4
Pausa 01:00 03:15
Mirador dels Orris 00:30 03:45 20,7
Coll del Forn 00:30 04:15 23,3
Gavarrós (cruïlla) 00:15 04:30 26,8
Pont de l'Espelt (Riutort) 00:15 04:45 33,1
Guardiola de Berguedà 00:10 04:55 36,8

Crònica

Aprofito un dia lliure intersetmanal i surto tot sol amb la bicicleta a voltar per racons ben coneguts, però no per això menys interessants. I encara acabo recorrent algun tram sobre la bicicleta per on no havia passat mai. En realitat la motivació d'avui era pujar en bicicleta fins a Rebost a saludar l'Anna i el Cinto, els simpàtics guardes d'aquest bonic refugi en un balcó panoràmic amb vistes cap als principals cims de l'Alt Berguedà. I ja posats fer una cerveseta després d'una bona pujada. Només això ja mereix la sortida. Però també és destacable la vista des del mirador dels Orris, al punt més alt de la ruta, o deixar lliscar la bici per la gespa dels plans superiors, amb el Pedraforca a l'horitzó. Una postal per recordar.

El lloc de sortida és la plaça de Guardiola de Berguedà, on començo a pedalar just davant de l'església. Avanço pel carrer principal que creua la població en sentit nord, i gairebé al costat de les últimes cases abans de connectar amb la carretera principal marxo a l'esquerra seguint els indicadors de la Via del Nicolau. Deixo l'asfalt i avanço per aquest agradable caminet envoltat d'arbres per on fa molts anys havia passat un petit ferrocarril construït a principis del segle XX per l'empresari berguedà de la fusta Tomàs Nicolau per baixar la fusta des dels boscos de Gisclareny cap al Carrilet, i d'allà amb tren fins a la seva serradora de Berga. L'any 2009 es va recuperar aquest camí que permet anar des de Guardiola fins a Sant Joan de l'Avellanet. Planejo suaument per sota dels arbres que proveeixen una bona ombra durant més de 2 km. fins a Bagà, on arribo amb un últim tram asfaltat.

Deixo la via del Nicolau a Bagà i baixo pel parc de la Vila fins al Pont Vell que creua el riu Bastareny. És un dels racons més bonics d'aquesta vila medieval. Creuo el pont, pujo cap a l'església i per l'estret carrer Major avanço fins a la plaça Galceran de Pinós (més coneguda com la plaça Porxada), el centre de la vila medieval. Creuo tota la plaça i els carrers del darrere fins anar a trobar la seu del Parc Natural Cadí Moixeró. Aquí marxa la carretera asfaltada en paral·lel al riu Bastareny que pujaria fins a Gisclareny. Segueixo de pla per la carretera poc menys d'1 km. Uns metres abans d'arribar al càmping prenc una pista que marxa a la dreta i s'enfila entremig d'uns camps. Puja fort uns 600 metres fins a enllaçar amb la carretera de Coll de Pal, més o menys al km. 1, al revolt de la Creu de l'Om.

Segueixo tot seguit per la carretera de Coll de Pal, ja que per evitar l'asfalt m'hauria de ficar per camins poc ciclables. Pedalaré per asfalt uns 4,2 km., creuant l'estret de Riugréixer al primer quilómetre; tot seguit l'àrea recreativa del mateix nom; i més endavant el revolt de Gréixer. Passat el punt quilòmetric 5 de la carretera de Coll de Pal deixaré l'asfalt i prendré una pista que gira 270º a la dreta i baixa fins al riu de l'Hospitalet. Creuo el riu a gual, i avui baixa força aigua, de manera que portaré els peus molls una estona. Després de creuar el riu la pista comença a pujar fort entremig de camps de pastures. Fa diversos revolts per anar guanyant alçada fins arribar a la petita casa de Millarès, envoltada de prats i bestiar pasturant. Des d'aquí hi ha una bonica visió de l'abrupte vessant sud del Moixeró.

De fet la volta fins aquí a Millarès es podria haver evitat seguint per asfalt fins a l'Hospitalet de Roca-sança, però m'ha vingut de gust pujar per aquesta zona poc coneguda i amb bones vistes. Després de la masia la pista puja amb molta més suavitat entremig dels camps i s'endinsa més endavant en un tram molt bonic de fageda. Aquesta pista solitària i sense trànsit va avançant fent alguns revolts per dins del bosc fins que torna a confluir a la carretera de Coll de Pal, més o menys al km. 7,5. Des d'aquí baixo com si volgués tornar a Bagà durant menys d'1 km. fins al característic revolt sota la magnífica masia de l'Hospitalet de Roca-sança.

L'Hospitalet de Roca-sança és una masia medieval que té una petita ermita adosada. Servia d'hostal als traginers que es disposaven a creuar cap a la Cerdanya pel Coll de Jou, un dels passos més assequibles per travessar la gran muralla que representa el Moixeró. Era un bon punt de parada ja que aquí començava la pujada forta, i valia la pena començar frescos de bon matí. Deixo l'asfalt i m'enfilo per la pista que puja fins a la masia. Just abans d'arribar-hi prenc el ramal de la dreta, que és l'antiga pista que pujava a Rebost abans que construïssin la carretera. Aquesta pista és molt tranquil·la, i gairebé mai no hi passa ningú. Es va enfilant cap al nord seguint el riu de l'Hospitalet fins a sota de les curioses roques del Claper, un vessant abrupte i molt feréstec. Després creua el torrent i tomba cap al sud fent diversos zig-zags per anar guanyant alçada enmig d'un bosc espès.

És un plaer pujar per la pista de l'Hospitalet cap a Rebost, ja que tot i que la pujada és constant i considerable, el paisatge és molt agradable. Vaig pujant pel bosc obac i fresc, gaudint en les petites clarianes de les vistes cap a les roques del Claper i les Muntanyetes, la zona més abrupta del Moixeró, amb desenes d'agulles, esperons i foranques que s'entortolliguen entre ells. Tot i ser agradable, la pujada des de l'Hospitalet és dura. Són 5,5 km. i uns 400 metres de desnivell continuat, sumat als més de 500 que ja portava des del principi. Passat el coll de la Gavarra el pendent de la pista es suavitza i el paisatge s'obre. Vaig planejant més suaument pensant que a poca distància m'espera una cerveseta ben fresca. Al cap de poc arribo al refugi de Rebost, un dels més bonics i panoràmics del Parc Natural Cadí Moixeró.

El refugi de Rebost era antigament una casa de pagès, però fa molts anys que està habilitat com a refugi i està gestionat per la UEC de Bagà. Està situat en un balcó amb una vista increïble cap al Pedraforca, el Cadí i el Moixeró. Té probablement la terrassa més panoràmica de la comarca i part de l'estranger. I una cosa molt important: l'Anna i el Cinto són una delícia de persones, uns guardes compromesos, simpàtics i que s'estimen molt la muntanya. Faig una cervesa al refugi i aprofito per fer una agadable xerrada amb ells, a qui conec des de fa anys i aprecio, tot i que feia temps que no coincidíem. Tot i que volia fer una pausa ràpida per no distreure'm gaire i arribar d'hora a dinar a casa, al final passo gairebé una hora fent petar la xerrada. Però és que s'hi està tant bé!

Surto de Rebost i reculo uns metres per trobar la pista que puja cap a la carretera de Coll de Pal. La segueixo uns 500 metres i l'abandono quan trobo una altra pista que gira a l'esquerra i puja fort. Aquesta pista de seguida enllaça amb el GR-150 i va pujant cap al nord a l'hora que obre bones vistes cap a les Muntanyetes i el vessant sud de la Tosa. És una pista en desús, precària, pedregosa i amb alguns trams força pendents. Reconec que en un punt vaig baixar de la bicicleta ja que la manxa ja no donava per més, però amb força es pot fer tot sobre la bicicleta, o en tot cas és empènyer un parell de minuts per superar algun repetjó més dur. Finalment després d'una pujada molt dura i pedregosa arribo al Mirador dels Orris, un indret molt bonic i amb una panoràmica excel·lent.

El Mirador dels Orris està situat en una punta d'esperó just per sobre d'una gran fondalada que separa aquest punt de la paret sud de la Tosa. És un vessant molt abrupte i estètic on hi ha les Muntanyetes, que com el seu nom indica és un conjunt caòtic de petites elevacions de roca que formen un conjunt harmoniós i bonic. Faig una pausa per contemplar el paisatge des del mirador i torno a la pista que puja uns metres més fins a tocar l'antiga mina de barita, on no cal acabar d'arribar. Just abans la pista passa per sobre dels espectaculars Plans Bagà, uns grans planells inclinats amb una preciosa herba que gairebé sembla gespa, i amb el Pedraforca al fons. És un lloc idíl·lic. Deixo la pista i baixo pel mig dels prats seguint el camí indicat (per aquí també passa la ruta dels Cavalls del Vent). Paro en algun moment per fotografiar aquest magnífic entorn, i deixo lliscar la bici suaument per damunt dels prats fins a enganxar amb la carretera de Coll de Pal.

Des de l'aparcament per accedir a peu al mirador dels Orris i els Plans Bagà prenc la carretera en baixada, és a dir, no cap a coll de Pal sinó cap a Bagà durant exactament 1 km. Al coll del Forn (on comença la pista d'accés a Rebost), giro cap a a l'altre cantó (esquerre) i prenc una pista que marxa avall. Cal creuar una tanca que impedeix el pas de vehicles i seguir avall per una pista pràcticament en desús que baixa fort en direcció est. La baixada és forta, i la vegetació que va creixent fa palès que gairebé ningú no utilitza aquesta pista. Vaig baixant i la pista encadena un seguit de revolts i contra-revolts fins arribar a les cases de cal Serres i cal Muntaner, mig ensorrades. Segueixo baixant uns metres més fins a confluir amb la pista de Gavarrós. El nucli de Gavarrós queda uns centenars de metres més amunt, i es veu des d'aquest punt. És un lloc ben bonic, amb l'església de Sant Genís al mig. Per qui no ho conegui, val la pena una visita, però jo avui no acabo de pujar a Gavarrós sinó que tiro avall directament.

La pista baixa fort fins a trobar el riu de Gavarrós, que més endavant es converteix en el Riutort. A partir d'aquí la pista ressegueix la vall i s'entafora entre muntanyes a banda i banda. És una baixada ràpida en direcció sud per una pista en bon estat que més avall creua el pas de l'Estret i passa al costat de la mina de petroli de Riutort. Uns metres més avall conflueix amb la carretera de Guardiola a La Pobla, al pont de l'Espelt (a tocar del càmping del mateix nom). Des de la carretera de Coll de Pal són uns 10 km. i ben bé 1.000 metres de descens directe i ràpid per pista. Ara ja només queden 3,5 km. d'asfalt fins al punt de sortida després d'una bona pedalada per la falda del Moixeró fins al refugi de Rebost, el mirador dels Orris i els Plans Bagà, zona molt panoràmica amb un fabulós paisatge d'alta muntanya berguedana.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari