Vall de Montmelús i Valltova

Des del nucli d'All comencem a pujar per una pista en bon estar que ens porta a Gréixer, i continua amunt després del poble per uns vessants oberts, amplis i sense vegetació. Enfilem direcció nord seguint uns serrats amples per sobre de la vall de Montmelús. Arribem al petit nucli del mateix nom, ara poblat, i seguim amunt fins al Clot del Botàs, on hi ha una bonica cascada. Reculem uns 50 m. i prenem una pista cap a ponent que supera un llom al punt més alt de la ruta, i tot seguit baixa al coll de Posa. Aquí comença un corriol preciós i fàcil que traça una diagonal de 2,5 km. fins a Meranges. Creuem el riu Duran i comencem a desfer la Valltova a certa alçada. Arribem a Éller i seguim per pista fins a Cortàs, on prendrem un corriol més difícil en descens fins a Olopte. Baixem a la plana i tornem a All creuant les Guilleteres, els badlands cerdans.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: All (Cerdanya)
  • Distància: 23,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 905 metres
  • Temps: 3:40 hores
  • Dificultat: IBP=83 / Blava
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment pistes. Tram de corriol força fàcil cap a Meranges. Tram de corriol difícil de Cortàs a Olopte
  • Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
All 00:00 00:00 0,0
Gréixer 00:25 00:25 2,2
Montmelús 00:30 00:55 5,6
Clot del Botàs 00:15 01:10 7,0
Coll de Posa 00:20 01:30 9,0
Meranges 00:20 01:50 11,3
Éller 00:35 02:25 16,0
Cortàs 00:20 02:45 18,7
Olopte 00:30 03:15 20,9
Les Guilleteres 00:15 03:30 22,6
All 00:10 03:40 23,5

Crònica

Avui pedalarem a la part central de la Cerdanya, i concretament sortirem des del petit poble d'All i ens enfilarem direcció nord per pendents assolellats i amb poca vegetació fins a trobar una curiosa cascada al clot del Botàs. Després saltarem cap a la vall de Meranges a través del coll de Posa, i desfarem la Valltova fins retornar al peu del Segre. És una volta relativament curta i amb un desnivell notable concentrat en la primera part, de manera que farem una gran pujada i una gran baixada. El primer que cal advertir és el nom de l'entrada, ja que pot portar a equívocs. No enfilarem estrictament la vall de Montmelús, sinó que utilitzem aquest nom per referir-nos a un seguit de valls i serrats que trobem a banda i banda del petit nucli de Montmelús (o Montmalús segons els mapes), un nucli fins fa poc deshabitat, però ara poblat per una família que gestiona una explotació ramadera.

Si anem de Puigcerdà cap a Bellver per la carretera N-260 que segueix la vall del Segre, ens fixarem que a la dreta (vessant nord), hi ha una gran extensió de serrats arrodonits que s'enfilen progressivament des dels 1.000 metres fins per sobre dels 2.000, i més amunt, després d'una nova zona planera continuen enfilant-se ja per un terreny més rocós fins a les capçaleres entre els 2.500 i prop dels 3.000 metres a la zona de la serra de Campcardós i el Puigpedrós. Estem parlant d'una zona àmplia i força indefinida, sense un nom que unifiqui aquesta unitat geogràfica. Tot el territori que va des de la plana cerdana fins una mica més amunt dels 2.000 metres és un terreny de pastura, amb pendents moderats i poca vegetació bàsicament prats inclinats, terreny erm i matolls. En aquest sector hi ha diverses pistes i camins que pugen cap als prats d'alçada, i cap als refugis de Malniu, la Feixa i les pistes d'esquí nòrdic dels plans de Fontanera, a Guils.

Precisament aquesta abundància de camins i pistes fa la zona interessant per la pràctica de la bicicleta de muntanya. Tenim moltes opcions per pujar, i sobretot també moltes per baixar, ja sigui per pistes fàcils o per camins més intrèpids. Aquest territori, com deia, té un pendent moderat i progressiu, però no és del tot uniforme, sinó que hi trobem diverses petites serres i valletes que formen un paisatge ondulat. Precisament en la zona que ens mourem avui, he batejat aquest conjunt de serres com a serres de Montmelús, tot i que no trobarem a cap mapa aquesta denominació. Sí que mencionen altres serres petites com la serra d'All, el serrat de les Llebres, la serra del Bac, la costa de la Llampa, el serrat de les Comes o el característic Montcurto que vorejarem ja al tram final. I entremig de totes aquestes serres menors, torrents, recs i comes que configuren un paisatge ondulat. La segona part de la ruta és una mica diferent, ja que baixarem seguint la vall de Meranges o Valltova, que configura un trencament més profund en aquestes costes arrodonides i forma una de les importants valls subsidiàries de la Cerdanya.

Feta aquesta llarga introducció més aviat geogràfica i geològica, anem a parlar de la ruta. Sortim pedalant de la plaça de l'església d'All. Al costat d'un petit parc surt una pista en direcció nord que puja amb pendent moderat per la serra d'All, i al cap d'un quilòmetre escàs travessa la carretera asfaltada que puja de Ger a Meranges. Creuem l'asfalt i seguim per la pista que continua pujant en direcció nord-oest fins al petit nucli de Gréixer. Tot pujant contemplem la gran plana de la Cerdanya que s'allargassa sota nostre, i a l'altre cantó de la immensa vall del Segre les muntanyes que tanquen el flanc sud, com la Tosa, molt visible des d'aquesta àrea, o el Puigmal, més cap a l'est. Pugem per terreny obert i indefinit només amb vegetació de baixa alçada bàsicament prats inclinats en aquesta època força secs, i matolls.

Entrem a Gréixer i de seguida tombem a la dreta per una pista que s'encamina cap al nord direcció a Montmelús (hi ha algun indicador). Planegem uns minuts i seguim per un paisatge similar, més aviat monòton, però agradable i de bon pedalar. Mirant endavant veiem costes arrodonides i poc destacades, però si girem la vista enrere tenim tot el pla de la Cerdanya als nostres peus. Després d'un tram planer tornem a pujar una mica més decidits després de creuar el torrent de Bauç. Enfilem la serra de Bac, i sempre en direcció nord i pujant sense parar arribem al petit nucli de Montmelús. Fa pocs anys havíem passat per aquí i estava despoblat, però recentment una família jove ha rehabilitat parcialment el petit nucli i hi han establert una explotació ramadera, la Granja Montmelús, on fan formatges artesans. Passem el petit poble i ens trobem amb el ramat de cabres, custodiades per una preciosa gossa de muntanya dels Pirineus. Com que anem amb el nostre gos, el Fum, procurem no molestar i seguir la nostra ruta.

Poc més amunt del poble hi ha la formatgeria, a uns 1.600 metres d'alçada, i nosaltres seguim pedalant costa amunt per una pista cada cop més precària. Uns metres més endavant deixem una pista que marxa a la nostra esquerra, cap on tot seguit haurem de tornar. Des de la formatgeria seguim pujant uns 500 metres per la pista fins que aquesta creua un torrent i gira a la dreta. Precisament al punt de creuar el torrent ens aturem a contemplar la bonica cascada del clot del Botàs, un petit oasi aquàtic en una zona més aviat àrida. Fem una breu pausa per contemplar aquest petit però estètic salt d'aigua enmig d'aquests vessants oberts i secans. Tot seguit tornem enrere i baixem uns metres per on havíem pujat i prenem la pista que marxa a la dreta i que torna a pujar. Passem una tanca i continuem amunt per la pista que entra ara en un petit bosc de pins.

Creuem el bosc de pins fins al punt més alt de la ruta, a 1.750 metres, un punt de la pista situat una mica més amunt del coll de Posa, que veiem a davant nostre i on arribem amb una curta baixada per un terreny molt obert. Al coll de Posa (1.733 m.) hi ha una cruïlla on conflueixen diversos camins i pistes. N'hi ha una que ve del sud i que puja directament de Gréixer. Hauria estat una alternativa més ràpida per arribar fins aquí, però avui preferíem pujar cap al poble de Montmelús i passar per la cascada del clot del Botàs. També arriba aquí una pista que baixa des de la pista principal entre Guils i Meranges, així com alguns camins que baixen de cotes superiors. Nosaltres però no hem de prendre cap d'aquests, sinó que el nostre objectiu és buscar un corriol que traça una línia pràcticament recta en direcció nord-oest en baixada fins al poble de Meranges.

Així doncs des del coll de Posa de seguida trobem un caminet que comença creuant uns prats tot planejant, i de seguida comença a baixar per damunt de la Valltova. És un corriol preciós d'uns 2,5 km. perfectament ciclable i sense grans dificultats, més enllà de la vegetació que en algun punt guanya espai per causa del desús, especialment algun roser silvestre que ens fa posar el peu a terra per evitar una bona esgarrinxada. El caminet és deliciós, estret i panoràmic, ja que tenim a la nostra esquerra l'ampla Valltova, al davant el poble de Meranges, i per damunt els cims nevats de la Carbassa i el Bony Manyer. És un d'aquells corriols que voldries que no s'acabessin, ja que el trànsit és molt agradable, i el paisatge simplement fabulós. Gaudim circulant per aquest exquisit corriol i faig un munt de fotos. El primer tram baixa més suau, i els últims metres abans de Meranges són una mica més drets, però és del tot ciclable. Tot el que és bo s'acaba, i el poble de Meranges es va acostant. Entrem al bonic poble típicament cerdà i diem adéu al divertit caminet.

Creuem Meranges i prenem una pista que baixa a l'esquerra (oest) fins al Molí, on creuarem el riu Duran que vertebra la Valltova. Passem el pont al costat de l'antic molí, ara rehabilitat. A l'altre cantó del riu la pista fa un marcat zig-zag i marxa primer a la dreta i tot seguit a l'esquerra amb una primera pujada forta que se'ns fa feixuga després d'una bona estona només baixant. Superat el primer tram més dret, la pista planeja per damunt de la vall, i contemplem el poble de Meranges a l'altra banda. Com dèiem, planeja uns quilómetres i tot seguit comença a baixar suaument. Aquesta pista avança força alçada pel vessant dret de la Valltova, i permet contemplar-la des de les alçades. Baixem suaument fins al petit nucli d'Éller, que voregem per la dreta. Toquem lleugerament l'asfalt, però de seguida prenem una pista que marxa a la dreta i que puja momentàniament.

Deixem el bonic poble d'Éller, i en contemplem mirant enrere amb el Puigpedrós al fons encara cobert de neu. Baixem per pistes en bon estat que segueixen una carena desdibuixada, força per sobre de la vall i de la carretera que connecta els diversos nuclis. Anem baixant sempre en direcció sud, descartant algunes pistes i camins secundaris a banda i banda del nostre itinerari. Gaudim d'un paisatge ampli i obert sobre la plana cerdana i les muntanyes de l'altre cantó de la vall: Puigmal, Tosa, Moixeró i Cadí. Més avall ens apropem a una muntanyeta arrodonida i molt característica, el Montcurto. Ens hi anem aproximant i arribem a Cortàs, un petit nucli lleugerament enfilat per sobre de la vall principal de la Cerdanya. Ens acostem fins a la bonica ermita romànica de Sant Policarp de Cortàs, que és un preciós mirador de la vall, del poble i del Montcurto.

Creuem el costerut poble de Cortàs i a la part baixa prenem un camí indicat en direcció a Olopte. Entrem a la part més difícil de la ruta, ja que si bé el primer tram de camí baixa per unes pastures i es pot fer fàcilment sobre la bicicleta, més avall es converteix gairebé en un torrent, un rocam on és molt difícil o pràcticament impossible moure's sobre la bicicleta. Així doncs ens tocarà empènyer la bicicleta durant uns minuts per aquest camí descendent fins al pont que torna a creuar el riu Duran prop d'Olopte. Creuem el bonic pont de pedra i arribem al nucli tot pujant uns metres. Creuem Olopte, un poble agradable però amb molta construcció de segona residència que ha canviat força la fesonomia del nucli. Avancem en direcció est, i a la part inferior del poble trobem una pista que segueix baixant fins a la plana cerdana. És una pista omnbrívola que baixa fins a creuar un torrent, i tot seguit planeja sota el gran mas del Revetllat. Passat el mas avancem uns 500 metres per asfalt fins al cementiri nou d'All, situat força als afores del poble.

Estem gairebé al final de la ruta, però encara hi ha alguna sorpresa entremig. Deixem la pista asfaltada pocs metres abans que arribi a la carretera N-260 que creua la Cerdanya. Davant del cementiri nou d'All girem a l'esquerra i entrem a les Guilleteres d'All, conegudes també com a Guilleteres i Esterregalls d'All i Olopte. Es tracta d'una costa plena de xaragalls de colors torrats i vermellosos, unes curioses formacions geològiques formades per l'erosió de capes amb materials de diferent solidesa. Són els badlands de la Cerdanya, una zona de formacions vistoses i boniques visibles des de la carretera. Passem per un camí que voreja les Guilleteres per sota i va girant cap a llevant per una zona de pastures fins a trobar la pista que ens pocs metres ens torna al punt d'inici.

Arribem a la plaça de l'església d'All, on també hi ha el cementiri vell, i tanquem una ruta agradable i relativament curta (23,5 km.) i un desnivell contingut (905 m.) concentrats en la primera part. Bàsicament es tracta d'una llarga pujada per pendents moderats i terreny obert que passa pel petit poble de Montmelús i la cascada del clot del Botàs. Tot seguit des del punt més alt prop del coll de Posa baixem per un corriol estret i deliciós fins a Meranges. Baixem pel vessant dret de la Valltova passant pels nuclis d'Éller, Cortàs i Olopte abans de tornar a All tot passant per les curioses Guilleteres. Un bon itinerari per conèixer aquest sector central del solei cerdà que ens regala diferents punts d'interès.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari