Brocà

En un dia d'hivern anem a buscar el vessant solei de Brocà, i fem una volta a la serra de Sant Marc. Sortim des de Terradelles i comencem a pujar per una pista cap als plans de Rotllan primer, i tot seguit en suau pujada cap a l'antic poble de Brocà. Contemplem l'església romànica de Sant Martí i seguim pujant per les costes de Sobirana amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca fins que voltegem la serra del Pany, des d'on contemplem Puigllançada i la vall de Riutort. Entrem a l'obaga i fem una pujada molt intensa amb trams duríssims fins al collet de Fenells. Tot seguit la pista baixa molt fort fins a la collada Grossa, i aquí s'inicia un camí descendent que fem principalment a peu fins a Paller de Dalt. Baixem un tram ràpid de pista, i sota el cap del Joncar prenem un corriol a l'esquerra en pujada suau i parcialment ciclable. Retrobem la pista al bac del Petroli, baixem cap a Clarà i fàcilment arribem al punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Terradelles Bagà (Berguedà)
  • Distància: 20,50 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 940 metres
  • Temps: 3:25 hores
  • Dificultat: IBP=95 / Vermella
  • Sensació de dificultat: Mitjana Alguns trams de pujada molt durs. Trams de corriol força difícils
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Terradelles 00:00 00:00 0,0
Sant Martí de Brocà 00:30 00:30 3,3
Masia Castell 00:30 01:00 6,3
Collet de Fenells 00:50 01:50 10,9
Paller de Dalt 00:25 02:15 12,2
Clarà 00:45 03:00 17,8
Terradelles 00:25 03:25 20,5

Crònica

Tot i ser encara a la tardor, ha fet uns dies freds, i per sortir en bicicleta a l'Alt Berguedà cal rumiar bé l'itinerari si no volem patir molt fred. El nostre amic Joan ens recomana el vessant assolellat de Brocà, i l'hi fem cas. Mirant diverses opcions al mapa, i veient també algunes opcions a Internet, planegem una ruta circular que puja cap a la serra de Sant Marc, i baixa per Paller de Dalt. Sabíem que hi havia algun tram de corriol que caldria fer a peu, però serien trams curts. Quan vam dissenyar la ruta no vam parar atenció al tram final de tornada, i de fet la ruta real que vam fer no és ciclable en els últims quilòmetres. Però com que la resta de la ruta val la pena, vam fer una cosa que no fem habitualment: rectificar el track per oferir un últim tram decent que estigui en consonància amb la resta de la ruta, agradable i molt interessant paisatgísticament. Així el darrer tram del track publicat en realitat no el vam fer, i ens estalviarem d'explicar els detalls del que vam fer realment, ja que no era ciclable ni gaire interessant.

Sortim amb la Sílvia de Terradelles, on hem arribat prèviament i aparcat en un petit parc darrere de l'hotel del Blat, ara tancat. Pocs metres més enrere de l'aparcament surt una pista que comença a pujar i s'enfila per la part del darrere de les cases. Poc més amunt gira a l'esquerra i continua pujant suaument en direcció nord. Seguim el PR C-158. Anem pujant per una zona oberta de camps i pastures que ens ofereix una bona vista frontal de la serra de Sant Marc on ens enfilarem més endavant, i les curioses roques de les Llosanques, una mena de crestall en forma d'esquena de dinosaure. Tot pujant també anem veien la vall del Llobregat sota els nostres peus, avui enterbolida per les boires. Arribem als plans de Rotllan, un tram planer i obert on hi ha una cruïlla de pistes. Girem a la dreta i seguim pujant suaument.

Deixem el PR i la pista va tendint cap al nord-est, sempre en pujada moderada. Passem prop de la masia de Rotllan, que ens queda a l'esquerra, i pugem uns minuts més fins que enllacem amb una pista més principal i la seguim a l'esquerra. Uns metres més amunt trobem el trencall que va cap a Brocà. Deixem momentàniament la pista que seguíem i ens acostem en pocs metres fins al petit nucli de Brocà per contemplar la magnífica església romànica de Sant Martí. Davant mateix del temple girem i tornem a la pista, de nou damunt del PR. Seguim pujant, ara per una pista més trencada ja que és menys utilitzada, i passem per diverses masies ensorrades que formaven part de l'antic municipi de Brocà. La pista va girant a l'est i s'enfila pel solà de la costa de Sobirana fins a superar la carena de la Blada. Aquí la pista fa un gir de 90º a l'esquerra i comença a pujar més fort.

Fem una llarga diagonal ascendent fins al peu de la masia del Castell, al voltant de 1.200 metres d'alçada. En tot aquest tram tenim unes vistes precioses cap al Pedraforca, i cap enrere de la vall del Llobregat. Enllacem diversos revolts en zig-zag pujant fort fins a la canal del Grau, on tornem a girar a l'est enmig d'un bosc de roures. Seguim amunt amb considerable pendent pel solà del Castell fins que superem la costa del Pany en un revolt sobtat que tomba a l'esquerra. En aquest revolt canviem de direcció i de vessant. Hi fem una breu aturada, ja que és un mirador natural molt bonic. Cap al nord tenim just al davant el Puigllançada, però és especialment bonic cap a l'est, ja que hi ha una sèrie de formacions muntanyoses curioses a l'altre banda de la profunda vall de Riutort, que ens queda molts metres a sota. Contemplem el cim del Montderm, la zona dels Emprius i el Puigcal, amb uns curiosos pendents rocosos encarats al nord d'inclinació constant, com unes immenses lloses tombades.

El revolt de la serra del Pany marca un punt d'inflexió a la ruta. Girem a l'esquerra i ens encarem cap al nord-oest. També entrem al vessant obac, on la temperatura és molt més freda i el terreny molt humit. Però sobretot, el pendent s'accentua molt. Fins ara sempre havíem pujat considerablement, però ara la pista precària s'enfila de valent per la baga de Sant Marc. Estem recorrent el vessant nord de la muntanya que acabarem voltejant. A la part més alta de la muntanya hi ha la petita ermita de Sant Marc, on hem anat alguna vegada caminant, però és poc ciclable per arribar-hi amb bicicleta, de manera que ens conformem fent la volta a la serra.

Pugem un tram molt dur, amb pendents forts i continuats. La pista és pedregosa i força trencada, alguns punts gairebé al límit de la ciclabilitat. Però amb paciència i determinació anem superant els llargs pujadors, alguns amb pendents superiors al 15%, i a la part superior algun que supera el 18%. Pugem sense treva fins a la bassa de Tarnes, on pensàvem que s'havia acabat la pujada. Però no, la pista es desdibuixa en una zona oberta, gira a la dreta i torna a pujar molt fort uns últims metres fins al collet de Fenells (1.551 m.) punt més alt de la ruta. L'últim pujador és extenuant, ja que el pendent és fortíssim. Al collet hi ha una tanca que impedeix el pas de vehicles. Finalment s'acaba la pujada forta, i baixem per l'altre cantó, encara per terreny obac. Baixem uns metres per una pista pedregosa i molt pendent que ens porta fins a la Collada Grossa.

A la Collada Grossa la pista gira a la dreta i baixaria cap a la vall de Riutort, al punt de l'Estret. Però la deixem i prenem un caminet que comença a baixar cap a l'esquerra (oest). El caminet no és ciclable almenys per les persones amb poca habilitat en camins complicats. Possiblement els amants de l'enduro podrien fer molts trams sobre la bicicleta, però nosaltres baixem a peu durant uns minuts per un caminet força dret, i amb bones vistes cap al Pedraforca que ens queda a l'horitzó. Baixem pel camí aproximadament uns 700 metres, però força lents, ja que el camí és costerut. Arribem als plans de Paller de Dalt, i fem una breu pausa a la font, on hi trobem reposant una bonica salamandra. Baixem als plans i ens aturem un moment a les runes de l'antiga església de Paller de Dalt.

Al final dels plans de Paller de Dalt trobem una pista que comença a baixar. Iniciem el descens encadenant diversos revolts sobtats en zig-zag. Seguim baixant fort per bona pista i ho farem durant gairebé 2,5 km. des de Paller fins arribar a sota mateix del Cap del Joncar, on cal prendre un camí a l'esquerra. L'entrada del camí no és molt evident, així que cal parar atenció. El caminet és menys ciclable del que pensava, no perquè sigui difícil, però va pujant, i entre que és molt estret, la vegetació i la pujada, hem de baixar de la bicicleta en diversos punts. Seria un sender interessant per fer-lo en sentit invers. Una opció més fàcil per evitar aquest sender seria continuar la pista i baixar fins a Paller de Baix, on ja hi ha carretera asfaltada fins a Bagà.

Passem una bona estona creuant el caminet d'uns 800 metres de distància, però que es fa lent ja que baixem de la bicicleta en nombroses ocasions i fem diversos trams a peu. El caminet s'acaba en una pista precària que puja uns metres i tot seguit baixa decidida fins a enllaçar amb una de més principal al rec del Petroli. Baixem per la pista principal que fa diversos zig-zags. La pista és bona i ràpida, i baixem decidits fins als camps de la masia de Clarà. Aquí és on vam cometre un error important, ja que vam prendre un camí a la dreta que ens va portar al serrat Pelat, on hi ha un camí dolent i gens ciclable pel qual vam baixar fins a Bagà. Però com que aquest darrer tram no és gens recomanable, vam modificar el track per oferir una alternativa més acceptable per tancar una bona ruta. Així proposem seguir per la pista principal que segueix baixant fins als plans de Rotllan. Aquí es pot enllaçar amb la pista de pujada fins al punt d'inici, o prendre un camí fàcil a la dreta que baixa pel barranc de la Paelleta fins a tocar la carretera C-16. Des d'aquí, seguint el camí del solei entre Bagà i Terradelles arribem al punt d'inici.

Tot i que el tram final de la nostra ruta va ser una mica accidentat ja que vam baixar una bona estona per un mal camí, lent i incòmode, la resta de l'itinerari és molt interessant, ja que ens permet gaudir de diferents paisatges de muntanya de l'Alt Berguedà. Bones vistes cap al Pedraforca, el coll de Tancalaporta, l'inici del Cadí, el Puigllançada, la vall de Riutort i enrere la vall del Llobregat. També és molt interessant conèixer l'antic poble de Brocà, del qual es mantenen dempeus algunes cases i sobretot la magnífica església romànica de Sant Martí. Una volta ben interessant per la serra de Sant Marc, amb vistes extraordinàries. Una ruta adequada per dies d'hivern o quan comença a fer fresca, ja que bona part transcorre per terreny solei, excepte al tram superior en què creuem una llarga baga. Val a dir que és una ruta curta però amb força desnivell, amb trams especialment durs que s'acosten al 20%, però els paisatges compensen l'esforç.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari