Monte Tolu (1.331 m.)

Després de resseguir la costa nord-oest, fent una breu aturada a la reserva d'Scandola i visitar la ciutat de Calvi, seguim el nostre itinerari cap al nord que acabarà a la ciutat de Bastia. De camí fem una aturada en un petit coll a l'interior, la Bocca di Battaglia, des d'on es pot seguir un bonic camí carener amb vistes al mar i sobre petits pobles pintorescs fins un petit cim d'alçada modesta, però tan a prop de la costa que ofereix una bonica postal, això si les boires ho permeten.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Bocca di Battaglia Còrsega
  • Distància: 7,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 400 metres
  • Temps: 3:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: L'Ile Rousse/Pnr de la Corse IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Bocca di Battaglia 00:00 00:00 0,0
Monte Tolu 01:35 01:35 3,5
Bocca di Battaglia 01:25 03:00 7,0

Crònica

L'ascensió al Monte Cinto ens va deixar molt cansats, i vam veure que altres cims que havíem previst fer tenien una duresa similar, com el Monte Rotondo, segon més alt de l'illa o el Paglia Orba, batejat com el Cerví cors per la seva espectacular silueta rocosa. A més a més vam enxampar un constipat, de manera que vam decidir prendre'ns els pocs dies que quedaven de forma més relaxada, gaudir dels bonics racons de l'illa i deixar les grans muntanyes que ens quedaven per una altra ocasió. El mateix dia de l'ascensió al Monte Cinto vam anar a dormir al coll de Vergio, on hi ha una àrea d'acampada. El dia següent vam creuar el coll i vam baixar per una bonica carretera de muntanya que segueix el riu Porto fins a la localitat del mateix nom, a la costa oest de Còrsega.

Des de Porto prenem una carretera que voreja la costa nord-oest de l'illa, i que és especialment bonica, ja que avança entre penya-segats i es pot contemplar un ambient que barreja mar i muntanya. Estem pràcticament a la línia de la costa, però s'aixequen muntanyes i promontoris escarpats per tot arreu. Fem una aturada en un mirador que hi ha passat el poble d'Osani, i que s'aixeca sobre el golf de Girolata, a l'altra banda del qual hi ha la reserva natural d'Scandola. És un lloc molt bonic, i amb una breu passejada es pot pujar fins al mirador. Amb més ganes de caminar es podria pujar fins al petit cim de la punta Castellacciu, però fa tanta calor que no convida. Seguim la ruta cap al nord vorejant la costa fins a la població de Calvi, on ens aturarem i farem nit. Aprofitem el capvespre per visitar la ciutat, amb el port com a protagonista sota la ciutadella que protegia els habitants dels corsaris i pirates. Actualment és una potent localitat turística.

El dia següent ja és l'últim de la nostra visita a l'illa, i hem d'arribar a Bastia, on agafarem el ferri de tornada. Triem una ruta d'interior que ens permetrà gaudir de paisatges de mitja muntanya prop del mar, així com petits poblets encantadors. Així passat el poble de Lumio ens enfilem per una carretera interior que passa per diversos petits pobles, un d'ells, Speloncato, de postal. Precisament aquí comença una carretera encara més secundària, encara més estreta i en fort pendent que s'enfila fins a la Bocca di Battaglia, un coll on hi ha un restaurant i un aparcament on ens aturarem i començarem l'última excursió de la nostra escapada a Còrsega. Serà una ruta curta i fàcil fins un petit cim que s'alça sobre la costa nord i ofereix una plàcida caminada amb boniques vistes.

Sortim del coll i caminem cap a l'oest per una pista trencada que puja cap a unes antenes. Passem al costat de les antenes i la pista es transforma en un camí planer i còmode. Avancem de dret contemplant cap a la dreta la costa nord de Còrsega, tot i que les boires comencen a pujar. Ensota també podem veure el poble d'Speloncato, bonic encimbellat dalt d'un turó. Enfront nostre tenim un bon tram de camí pla, i al fons es dibuixa clarament el petit cim cap on ens dirigim, i al seu darrere un de més alt cap on podríem allargar l'excursió, el Monte San Parteo. Caminem una estona seguint el camí carener que mica en mica puja més decidit. Ens acostem al tram final, més rocós. Cal vorejar el cim per l'esquerra fins a trobar una canaleta per on cal grimpar una mica. Tot seguit es passa un petit collet i ens trobem amb un grup d'excursionistes alemanys que vénen del cim. Cal fer una última grimpada fàcil i arribem als 1.331 metres del Monte Tolu. Desgraciadament les boires han pujat ràpid i han tapat tota la vista, de manera que el principal interès d'aquest cim que són precisament les vistes cap al mar, queden totalment tapades.

Tornem cap pel mateix camí suaument fins al coll, on acabem la ruta una mica frustrats per la boira que ha tret atractiu a la ruta. Dinem prop del poble de Pioggiola, uns quilòmetres per sota de la nostra ruta, i seguim per carreteres secundàries cap a Ponte Leccia, i després ja per la general fins a Bastia, on farem nit i el dia següent agafarem el ferri de tornada cap a França. Tanquem així uns dies de vacances a Còrsega on hem fet diverses excursions per conèixer sobretot les muntanyes de l'interior. Sens dubte pocs dies per conèixer una illa tan rica en tots els sentits, però un bon tast que ens ha deixat bon regust de boca.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Afegeix un nou comentari