Llacs de Melo i Capitello

La vall de Restonica és una de les més boniques i populars de Còrsega, i a la seva capçalera hi trobem dos estanys d'alta muntanya envoltats d'impressionants agulles de granit. Fem una excursió fàcil i molt popular a l'illa per conèixer aquests dos llacs on neix el riu que dona nom a la vall. Sortim de l'aparcament que hi ha al fons de la vall, i comencem a caminar per un camí ben fresat que puja suaument. En una zona ampla prenem el camí de la dreta que s'enfila per unes lloses de roca mitjançant unes escales metàl·liques. Pugem fort i arribem a l'estany de Melo, ample, rodó i envoltat de muntanyes. El camí segueix pujant fort fins a l'estany superior, el Capitello, sota verticals agulles granítiques. Fem una llarga pausa i tornem pel mateix camí fins al llac de Melo, on prenem la variant de la dreta que porta al mateix punt d'inici.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Aparcament vall de Restonica Corte (Còrsega)
  • Distància: 9,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 650 metres
  • Temps: 5:25 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Monte d'Oro/Monte Rotondo/PNR de la Corse IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament vall de Restonica 00:00 00:00 0,0
Bergerie de Grotelle 00:20 00:20 1,4
Llac de Melo 01:05 01:25 3,7
Llac de Capitello 00:40 02:05 4,8
Pausa 01:05 03:10
Aparcament vall de Restonica 02:15 05:25 9,6

Crònica

Salvant grans distàncies, si volguéssim fer un símil amb les muntanyes catalanes, la vall de Restonica seria una mena d'Aigüestortes, sobretot per la gran afluència de gent. La vall de Restonica està situada al centre de Còrsega, lleugerament cap al nord, i s'hi accedeix des de la ciutat de Corte, que vindria a ser com la capital d'interior de l'illa, i alhora un dels centres més destacats del nacionalisme cors. Des de la mateixa ciutat comença la carretera que s'endinsa a la vall. És una carretera de muntanya estreta i plena de revolts que puja durant força quilòmetres. Ens allotgem al càmping Tuani, situat a 6 km. de Corte, a la part mitjana de la vall. És l'últim lloc on es pot dormir, ja que als aparcaments de la part superior (de pagament) està prohibit. És un establiment curiós, bonic per la seva ubicació, tot i que sempre està molt ple. El matí següent ens llevem d'hora i pugem fins als aparcament superiors. Depèn de si vas més d'hora o menys, pots arribar més amunt o menys. Però cal tenir en compte que és un lloc molt concorregut.

Així doncs pugem fins a l'aparcament superior, on pagem la taxa i deixem la furgoneta força avall, on ens indiquen. Haurem de caminar 20 minuts per la carretera fins arribar al punt on comença el camí. Aquí hi ha una petita granja on fan formatges i un bar amb terrassa que aprofita la gentada que passa per aquest punt. Tot pujant per la carretera ja podem gaudir d'un bonic paisatge, amb el rierol engorjat entre parets, i els pics punxeguts de granit al final de la vall. Quan s'acaba l'asfalt comença un camí que puja suaument aproximadament mitja hora fins una zona ampla i oberta de la vall. Aquí el camí es bifurca, i prenem el ramal de la dreta com fa la majoria de gent. Utilitzarem l'altre per tornar. A partir d'aquí el camí puja més fort i aviat arriba al peu d'unes grans roques equipades amb escales metàl·liques per pujar. El Fum no pot pujar escales verticals, però per la vora podem grimpar ja que el terreny és semivertical.

Superades les escales el camí continua pujant una estona més fins arribar al peu de l'estany de Melo, situat en una cubeta glacial sota les espectaculars agulles que envolten el circ per totes bandes. És un lloc bonic, amb el llac circular i un tapís de gespa que envolta les seves vores. Hi ha molta gent gaudint d'aquest bonic lloc, de fet tanta que perd bona part de l'encant. Voregem l'estany de Mello per la dreta durant uns metres, i aviat trobem el camí que marxa a la dreta i s'enfila cap a l'estany superior. El camí puja fort per terreny pedregós, i fins i tot en algun punt s'ha de grimpar uns metres, sense grans dificultats. Superem els trams més drets i anem seguint el camí ben marcat fins a trobar unes grans lloses que envolten el llac de Capitello.

El llac de Capitello és més salvatge que el de Mello. Si el primer estava envoltat de gespa, aquest està rodejat de roca, i en algun cas les agulles verticals neixen des del mateix llac i s'aixequen cap al cel. És un lloc abrupte però bonic, envoltat de puntes de granit per totes bandes. Al peu mateix de l'aigua neixen algunes vies d'escalada, i contemplem diversos escaladors com s'enfilen per un esperó de granit molt estètic. Al vessant per on arribem al llac és l'únic que no està rodejat de muntanyes, i des de dalt de les grans lloses de roca poden contemplar el bonic paisatge. De fet s'hi està tan bé que descansem durant més d'una hora. Tot seguit tornem sobre els nostres passos i baixem de nou a l'estany de Melo.

Des de l'estany de Melo, en comptes de baixar pel camí de les escales per on hem pujat, baixarem pel camí tradicional que surt a la dreta del desguàs del llac. El camí és lleugerament més llarg, però és més fàcil ja que no hi ha escales, i en el nostre cas, anant amb el gos és molt millor. El caminet baixa per la dreta del torrent fins a la gran esplanada on conflueix amb l'altre. Acabem de baixar seguint el camí ben marcat fins a l'aparcament, on fa força calor. Dinem al peu del riu, que forma bonics tolls ideals per remullar-se. Per cert, tot Còrsega està ple de tolls i piscines naturals, i banyar-se en aquests llocs és l'esport nacional.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari