Engarrista

Etapa 3. Santa Pau - Girona

• Dissabte, 22 març 2008
• Sortida: 10:00
• Temps: 4:46
• Distància: 50 km.
• Desnivell: 900 m.

En un alberg no cal posar el despertador, ja que sempre hi ha algú que crida, corre, plora o fa cruixir les portes. No va ser l'excepció. Vam dormir bé. Segurament hi va ajudar força el cansament que portàvem de l'etapa anterior. Ens feia por la climatologia, ja que feia dies que anunciaven que aquell dissabte Sant podien caure precipitacions arreu. En llevar-nos vam contemplar un cel variable, amb alguns núvols foscos, d'aquells que espanten, combinats amb esperançadores ullades de sol.

A l'hora indicada ens plantem al menjador puntualment per esmorzar. No és una vocació de disciplina militar, bàsicament era la forma d'aconseguir cafè calent! L'esmorzar és correcte, tot i les torrades fredes i recremades. El cafè amb llet calentonet ens dóna ànims per emprendre la ruta. Endrecem els trastos i ens posem en camí. Abans de començar a pedalar de debò, anem a comprar provisions al centre de Santa Pau. L'etapa d'avui és més curta i passa per zones civilitzades, però amb l'experiència d'ahir, preferim portar a sobre algunes vitualles. Comprem una coca boníssima en un forn. Fem alguna foto de rigor davant del casc antic i comencem a pedalar.

L'etapa d'avui no presenta grans complicacions, almenys sobre el paper. Però estem una mica escarmentats dels dos dies anteriors. L'etapa d'avui té una llarga pujada, amb un pendent dur i sostingut, però un cop superat aquest escull, ja només resta baixada fins arribar a Girona.

No fa gaire fred, però els primers quilòmetres que fem són per carretera i en baixada. Anem de pressa i notem la fresca. Arribats al barri del Sallent deixem la carretera i prenem una pista asfaltada a l'esquerra i ben aviat ens retrobem amb el GR. La pista asfaltada és molt còmoda, i la seguim gairebé sempre en baixada i seguint el curs del Ritort. Sense gaire complicació passem pel peu del nucli de Sant Miquel de Campmajor. Contemplem la bonica església des de dalt mateix de la bicicleta. No ens aturem ja que cada cop veiem més núvols davant nostre, just en la direcció cap on ens dirigim. A la llunyania, veiem una muntanya amb unes antennes al cap d'amunt. La Sílvia comenta que potser és allà on ens hem de dirigir, i jo li comento, innocent, que crec que no, que no compto que haguem de pujar tant. Va ser que sí.

Arribem ara per carretera fins a Sant Martí de Campmajor; creuem una carretera i en seguim una altra. Comencem a pujar de forma suau però constant. Al cap d'una estona deixem la carretera i enfilem per una pista a l'esquerra. El cel és molt fosc, i comencen a caure gotes. No ens acovardim i seguim enfilant costa amunt. La pista que seguim desemboca en una pista asfaltada al collet de Pujarnol, i nosaltres seguim pujant ara ja per asfalt.

La pista asfaltada puja directament des de Banyoles, que més endavant veurem des de les altures. La pista en qüestió és coneguda com la pujada a Rocacorba, ja que arriba a aquest nucli, als peus mateix del Puigsou (992 m.), un punt elevat en què hi ha les famoses antennes que havíem vist uns quants quilòmetres més avall. La pista és molt dura, ja que el desnivell a cobrir és elevat, i el pendent és sostingut, en alguns trams superior a l'11%. Es nota que és una zona on acostumen a entrenar-hi els ciclistes banyolins. A cada punt quilomètric hi ha un cartell en què mostra la distància recorreguda, l'altitud, el pendent del proper quilòmetre i els quilòmetres restants fins al cim. La pujada és feixuga, però en ser per asfalt es pot anar fent sense més patiment que el propi d'un ascens de gairebé 700 m. de desnivell seguits.

No acabem d'arribar a dalt de tot del cim, ja que uns metres més avall hi ha el trencall que hem de seguir. Aprofitem una esplanada per endrapar la coca i la xocolata que havíem comprat a Santa Pau. Com que el temps no és gaire bo no acabem de pujar a dalt del cim i prenem una pista en baixada continuada i força pendent que ens porta fins al terme de Canet d'Adri. La pista té alguns trams força dolents, alguns gairebé es podrien considerar trial·lers. Ens avancen uns nois a tota bufa. Els tornem a trobar més avall, ja al pla.

Un cop arribats al pla el temps empitjora, i el cel cada vegada és més fosc. Passem per alguns petits nuclis com Adri, Montcal i l'església de Sant Medir. Som molt a prop de Girona, i la proximitat de la urb es nota en passar per una luxosa urbanització amb cases i jardins molt bonics. Veiem el destí a l'abast, però no podia ser tan fàcil. A falta només de 3 o 4 quilòmetres per fer l'entrada a la ciutat comença a ploure de valent. Encara estem de sort, ja que als vorals de la carretera estan plens de les restes de la calamarsada caiguda fa pocs minuts. Ens posem els impermeables i seguim fins arribar a les primeres cases de Girona. Es posa a ploure molt, i ens refugiem sota uns balcons. Al cap d'una estona, veient que la pluja era constant i que feia força fred decidim acabar d'arribar fins a l'allotjament que havíem reservat. Arribem al destí ben empapats de peus i cames; la resta ha estat protegida pels impermeables.

L'etapa d'avui hauria estat gairebé perfecta i fàcil si ho hagués estat per la pluja. Vam arribar al destí al migdia avançat, de manera que anem a dinar en un bar proper a la pensió on vam allotjar-nos i aprofitem la tarda per passejar per la ciutat. Al vespre fem un volt pel bonic barri antic de Girona, el Call, la catedral i els carrerons del voltant, i finalment sopem en un dels restaurants característics de la zona, el Bistrot, d'un cert aire parisí. Una bona recompensa després de ja 3 dies de bicicleta. Tot i ser dissabte i veure molta gent amb ànim de gresca, nosaltres anem a dormir a una hora prudent. Demà toca rematar el viatge. Bona nit!

Imatges de l'etapa

Foto d'equip abans de sortir. Santa Pau és un poble molt interessant, situat a la Baixa Garrotxa, prop d'Olot i a tocar de la zona volcànica i de la Fageda d'en Jordà. Té un nucli antic molt interessant i ben cuidat.

Al barri del Sallent tombem cap a l'esquerra i prenem una pista asfaltada. Passem pel costat d'aquest cobert ple d'ovelles i cabres.

Més endavant passarem per un tram de corriol estret, divertit i pràcticament ciclable, tret d'algun pas més complicat amb graons molt alts que obliquen a baixar de la bicicleta.

L'única dificultat de l'etapa d'avui és la llarga i pendent pujada cap a Rocacorba. L'ascens es realitza per carretera, i ens ho prenem amb calma.

A cada punt quilomètric hi ha un indicador que assenyala l'alçada, els quilòmetres recorreguts i els que falten per arribar a Rocacorba. També marca el desnivell mitjà del quilòmetre següent. La pujada és dura, i alguns trams duríssims.

A mitja pujada trobem l'ermita de Sant Nicolau.

La Sílvia marcant el ritme en l'ascens a Rocacorba, sota mateix del Puigsou (992 m.)

Des de diversos punts de l'ascens s'albira Banyoles al fons de la vall.

Des de primera hora del matí que véiem les antennes al cim del Puigsou molt lluny. Ara ja hi som a sota després d'una dura pujada. No hi acabem d'arribar, ja que el camí trenca a l'esquerra ja en baixada, i el temps comença a ser amenaçador.

Poc abans del cim hem de començar a baixar per una pista en força mal estat. Abans aprofitem una esplanada amb herba per fer un mos. La bicicleta descansa, ben carregada, recolzada en un cartell indicador de camins.

Portem un bon suport tecnològic per no perdre'ns. Un GPS amb cartografia integrada i el track descarregat des del web rutabike.com ens assenyalen el camí sense marge d'error. També portem la descripció de l'etapa i els mapes en paper, ja que cal ser previsor pel cas que la tecnologia fes figa. No vam tenir cap problema, i tant les indicacions en paper com la cartografia digital van funcionar a la perfecció.