|
Pàgina 3 de 6
Etapa 2. Ripoll - Santa Pau
- Divendres, 21 març 2008
- Sortida: 9:45
- Temps: 8:49
- Distància: 73 km.
- Desnivell: 1.670 m.
El matí a Ripoll es lleva fred i amb algun núvol alt. L'esmorzar tipus buffet de l'Hotel la Trobada està ben assortit, i mengem força per encarar amb garanties la dura etapa que ens espera. Inicialment havíem previst fer la ruta Ripoll-Olot, però en ser Setmana Santa va ser impossible trobar allotjament a Olot, i el més proper que vam trobar va ser Santa Pau. Això ens obligava a fer uns 10 o 12 quilòmetres adicionals a una etapa ja molt dura.
A tres quarts de 10, encara amb la fresca, sortim de l'hotel i directament prenem la Ruta del Ferro (Via Verda) que va de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses, però només la seguirem durant un tram força curt. Ben aviat trenquem a la dreta i comencem a pujar per una pista de terra ben condicionada seguint el curs de la riera de Carboneres i fins al collet de les Fosses.
En una cruïlla de la pista ens trobem amb l'Enric Colomer, president del Club Excursionista de Ripoll. No el coneixia, però la seva cara em sonava, suposo que de la cursa dels Mossos d'Esquadra - Sant Amand de l'any anterior. Vam fer petar la xerrada una estoneta sobre la zona i la muntanya en general. És un plaer trobar pel camí gent que s'estima el territori i participa activament en la seva dinamització i conservació. Quan li diem que tenim previst arribar fins a Santa Pau, s'esgarrifa una mica, ja que queda molt lluny.
Fem un trosset per carretera i tornem a la pista asfaltada per resseguir la riera de Vallfogona. Comencem una dura i llarga pujada. Passem pel peu de diverses cases, i arribem a la Serra de Llaés, on hi ha una església i un hostal. Just abans d'arribar ens avança un grup de ciclistes que ens animen en veure'ns carregats. Ells van més lleugers, i segurament no tenen per davant tants quilòmetres com nosaltres. Des d'aquest punt elevat contemplem algunes muntanyes característiques dels Pirineus orientals, emblanquinades per les recents nevades.
Continuem un tros de pla a una alçada propera als 1.000 m, i tornem a pujar. Avui la ruta és molt dura, hi ha pujades llarges i feixuges. El fang aviat tornarà a fer acte de presència, i en alguns trams la marxa és molt lenta. Ens hem d'aturar cada dos per tres a treure fang de les rodes, ja que fins i tot costa arrossegar la bicicleta anant a peu. A més a més, fa força fred. Durant tota la jornada d'avui he tingut els peus glaçats, tot i portar mitjons especials contra el vent i el fred.
Passem per una zona que a part de ser humida i freda és força inhòspita, i no veiem pràcticament ningú. Després d'una forta pujada arribem al bonic Pla de Marenyol, on s'obren les vistes. S'agraeix arribar a una zona oberta després de molta estona de circular per valls fredes i obagues. Fem algunes fotografies i seguim endavant. Encara ens queda un tros de pujada fins a remuntar el Coll del Forn. Més endavant trobem una pista asfaltada, que també agraïm després de molta estona de circular per pistes enfangades. Arribem a Collfred ja molt cansats i amb ganes d'arribar al destí, però encara queden uns quants quilòmetres, afortunadament ja de baixada.
Baixem per una pista asfaltada amb fort pendent fins a la plana de la Garrotxa, concretament arribem a Sant Privat d'en Bas. Creuem la carretera general i ens dirigim cap a retrobar el GR. Passem pel costat del mas Jordà i creuem una bona part de la famosa Fageda d'en Jordà, aquesta època amb els arbres ben pelats. Arribem al nucli de Can Xel i des d'aquí ja per la carrera, quatre quilòmetres més i arribem finalment a Santa Pau.
L'etapa d'avui ha estat esgotadora. Gairebé nou hores de ruta. No hem ni dinat, ja que no hem passat per cap zona civilitzada des de mig matí. Només hem menjat una barreta energètica, i és poca cosa per una jornada tan dura. Estem cansats, i no comptàvem que l'etapa fos tan exigent. Segurament jo estic una mica més acostumat a etapes llargues i solitàries. La Sílvia avui estava força tipa de pedalar, més encara havent de fer front a zones molt fangoses, al fred, a no dinar i a passar per zones molt inhòspites. Tot i això ha mostrat una gran fortalesa física i mental. Amb tantes hores sobre la bicicleta no hi ha temps de gaudir del paisatge, de parar i gaudir dels racons, muntanyes, ermites, cases,... és tot massa intensiu. Els dos teníem ganes d'arribar al destí, dutxar-nos i deixar de pedalar!
Arribem a Santa Pau esgotats, quan el sol ja fa una estona que s'ha post. Les instal·lacions de l'alberg Bellavista són acceptables, tot i que he estat en albergs molt millors. Afortunadament ens deixen rentar les bicicletes, que estan curulles de fang. Ens dutxem i anem a estirar les cames pel bonic casc antic de Santa Pau. Al cap de poc tornem a l'alberg per sopar; cal ser puntual. L'alberg està molt ple, i es nota que no estan acostumats a tenir tanta gent. El sopar és fred i no entusiasma. Tot i això, tenint en compte que no hem dinat, endrapem de valent. Sortim a fer un cafè a Santa Pau, on hi ha força ambient. Tornem a l'alberg per anar a dormir d'hora. Hem de compartir habitació amb una altra parella de Vitòria; ell ens avisa que ronca, però estem molt cansats i dormim com troncs. Bona nit!
Imatges de l'etapa
Els primers trams de l'etapa d'avui són per pistes forestals, en bon estat, però amb força fang.
Després d'una llarga pujada per pista asfaltada arribem a la Serra de Llaés, on hi ha un hostal i unes vistes panoràmiques dels Pirineus.
La Sílvia contempla el paisatge després de la dura i monòtona pujada que ens ha portat fins a la Serra de Llaés.
Des de la Serra de Llaés mirant cap al sud.
Un gos d'atura jau, impassiu a la nostra presència.
La Sílvia circula per una pista asfaltada direcció al petit nucli encimbellat de Llaés.
No hem hagut d'acabar d'arribar al petit nucli de Llaés que queda dalt d'un turó. Passem per sota i prenem una pista menys fresada. A partir d'aquí la presència humana ja serà molt escassa.
Hi ha algun tram amb pujadors molt forts.
La Sílvia fent un últim esforç per superar una pujada molt dura.
Guanyem alçada, i veiem enllà el nucli encimbellat de Llaés amb les muntanyes dels Pirineus orientals al fons. Llàstima que les condicions de llum del dia no siguin gaire favorables (no fa sol), ja que la imatge és molt bonica.
Passem pel costat mateix del mas el Teixidor. A partir d'aquí la presència humana ja serà nul·la durant força quilòmetres. Entrem en una zona obaga i humida. Passarem per pistes poc transitades.
Creuem la riera de Milany
La Sílvia circula per un camí estret i ombrívol. El terreny és molt humit i costa circular. Aquest tram es fa feixuc.
Anem seguint l'orografia del terreny evitant perdre alçada. En resseguir valls i tàlvegs tenim la sensació d'avançar poc.
Després de molta estona de circular per valls obagues i fosques arribem a un punt elevat, el pla de Marenyol on hi ha bestiar pasturant.
La Sílvia circula pel pla de Marenyol, força cansada ja després d'un tram molt monòton, pesat i inhòspit. A partir d'aquí el recorregut és més agraït.
Tot i que la fotografia és petita i les condicions de llum poc òptimes, es pot observar les dues puntes i l'enforcadura del Pedraforca, i més a la dreta la serra del Cadí nevada.
És agradable circular pel pla de Marenyol després de molta estona de pujada constant.
El bestiar pastura per aquesta zona plana.
Veiem al fons Coll de Forn
Passem per alguna església romànica, com per exemple Santa Margarida de Cabagés
Des del coll de Forn ja només ens queda una petita pujada fins a Collfred.
Des de Collfred comencem una pronunciada baixada fins al fons de la Vall d'en Bas. Veiem els fèrtils camps propers a Sant Privat d'en Bas.
La Sílvia ja està molt més animada en veure que el més fort de l'etapa ja ha passat. En pocs quilòmetres arribarem al destí.
Aprofitem el tram planer i una breu ullada de sol per fer-nos alguna fotografia. El Marc circulant enmig dels camps.
Passem pel peu mateix de Can Jordà. Des d'aquí creuarem la Fageda d'en Jordà fins al nucli de Can Xel.
Des de Can Xel arribem a Santa Pau per carretera, després de gairebé 9 hores de bicicleta. Una etapa llarga, dura i fatigosa
|
