|
Pàgina 2 de 6
Etapa 1. Berga - Ripoll
- Dijous, 20 març 2008
- Sortida: 10:20
- Temps: 7:23
- Distància: 55 km.
- Desnivell: 1.495 m.
Sortim de Berga una mica més tard del que era previst, però sempre hi ha detalls d'última hora, i a més a més, feia força fred. Precisament el fred és intens i incòmode poc després de sortir, ja que comencem amb una considerable baixada per asfalt, i a l'ombra fins al pont de Pedret. A partir d'aquí rodem en pla per l'antiga via del tren tot travessant un parell de foscos túnels. Després del segon túnel prenem una pista a l'esquerra que comença a pujar de forma considerable. Ens endinsem a les Valls de la Portella. Passem per prop de les cases de Santaugènia, Bossoms i finalment, després d'una bona estona de dura pujada pedregosa arribem a la collada de Mascaró i la casa ensorrada del mateix nom. Arribar fins a aquest punt no ha estat fàcil. Una part de l'itinerari passa per zones humides, i el fang s'ha fet present en diferents punts, dificultant molt la progressió. Hem hagut de parar en nombroses ocasions, caminar, treure el fang de les rodes que impedien fins i tot arrossegar la bicicleta. Avancem lentament.
Des de la collada de Mascaró tenim unes bones perspectives a totes bandes. Cap al nord veiem davant nostre la casa i l'ermita de Sant Miquel de les Canals; a llevant la vall de la Portella i el seu característic monestir; a ponent veiem encara Berga, Queralt i els Rasos de Peguera. Des de la collada comencem a baixar després de molta estona d'ascens.
Resseguim la riera de la Portella fins que una última pujada ens aproxima fins al bonic monestir de Sant Pere de la Portella. Aprofitem el bonic pla de davant del monestir per menjar una mica abans d'enfilar la pujada per asfalt fins al peu de Santa Maria de la Quar. No ens hi acabem d'enfilar, sinó que des del coll baixem directament fins al Pla de la Quar, on prenem una pista en baixada a l'esquerra que ens portarà fins a la riera de Merlès. Un cop arribats a la vall de la riera de Merlès, a l'alçada de la casa de la Molina, prenem la carretera asfaltada remuntant el curs fluvial.
Arribem al Cobert de Puigcercós passades les 14:30, i aprofitem per dinar en el restaurant. Sense temps d'agafar mandra tornem a prendre les bicicletes i continuem remuntant el curs de la riera de Merlès, ara per pista, fins que en un punt ens desviem cap a la dreta en direcció a les Lloses. Passem per pistes poc fressades, i en algunes ocasions el fang torna a molestar força.
Creuem la carretera de les Lloses i enfilem per una pista asfaltada però molt pendent cap a Sant Esteve de Vallespirans, tot i que no hi acabarem d'arribar. Després d'una forta pujada seguim un tram més planer. La llum aquesta hora ja és més pàl·lida i esgrogueïda, i el paisatge combinat de plans verds, boscos i masies disperses és molt bonic. El sol ja no escalfa, i la temperatura baixa ràpidament. Fa força fred. Baixem fins a la riera de Vilardell.
Abans de creuar la riera ens trobem amb un home i els seus dos fills de 6 i 3 anys. Se'ls havia espatllat el cotxe, feia fred i començava a fer-se fosc. Estaven una mica amoïnats, ja que pràcticament no hi havia cobertura del mòbil. Vam aconseguir contactar amb el servei d'emergències, i vam acordar contactar amb la família seva en arribar a Ripoll, i assegurar-nos que haguessin arribat a casa. Curiosament, l'hotel Trobada on teníem reservat l'allotjament està just al costat de la policia local de Ripoll. En arribar a l'hotel, ens truca el Víctor (el pare del Gerard i la Aran) per veure si podíem contactar amb la seva dona, que curiosament estava a les instal·lacions de la policia. Estava una mica amoïnada, ja que pràcticament era fosc. Com que la zona no estava dins del terme de Ripoll, la policia local no hi pot fer res. Finalment la dona i la seva mare van a buscar el marit i els fills amb els Mossos d'Esquadra. Nosaltres els donem el mapa que portàvem imprès de l'etapa d'avui assenyalant-los el punt concret on els havíem trobat. Dos elements més curiosos de l'anèctoda: més tard vam anar a sopar al restaurant la Piazzeta (recomanable), i a mig sopar van arribat tota la família ja feliçment retrobada. Ens van donar les gràcies i nosaltres ens vam alegrar de veure'ls ja a cobert. Ens va comentar també l'àvia dels nens que era de Berga. Curiositats de la ruta!
Després de sopar anem a dormir d'hora. Estem molt cansats. Inicialment la ruta d'avui havia de durar menys de cinc hores, i finalment en va durar més de set. Sobretot el fang, però també el fet d'anar carregats va provocar que la ruta fos dura i lenta. L'endemà ens espera una ruta molt llarga, i cal descansar. Bona nit!
Imatges de l'etapa
Des del pont de Pedret seguim l'antiga ruta del carrilet en direcció sud, cap a Cal Rosal. Passem per diversos túnels força foscos. En la imatge la Sílvia sortint d'un dels primers túnels. És un tram planer que evoca records d'altres temps en què el carrilet fumejava les parets dels foscos i estrets túnels.
L'itinerari que seguim en aquest tram segueix el curs del riu Llobregat.
En algun punt l'antiga via del tren creua el Llobregat per sobre d'un pont en un estat de conservació força precari, sense baranes.
A mesura que ens anem endisant a les valls de la Portella cada vegada trobem més fang. En algunes estones és tan gran la quantitat de fang que s'acumula a la bicicleta que no només és impossible pedalar, sinó també arrosegar-la. En aquest cas la meva bicicleta acumulava molt de fang a la suspensió del darrere.
Quan s'acumula molt fang, l'única solució és agafar un bastó i treure'n l'excés. Aquesta operació la vam haver de repetir nombroses ocasions. La Sílvia treient fang pacientment de la seva bicicleta.
Anem guanyant alçada i tenim bones panoràmiques d'alguns dels cims més propers, en aquest cas veiem la Serra d'Ensija lleugerament emblanquinada per la neu dels dies precedents.
Després d'una bona estona de constant pujada, amb trams rocosos i força drets, arribem a la collada de Mascaró. La Sílvia fa l'últim esforç abans d'arribar-hi.
Des de la Collada de Mascaró hi ha molt bona vista cap als quatre costats. Cap a ponent veiem encara la ciutat de Berga d'on hem sortit fa una bona estona.
A la Collada de Mascaró hi ha una casa ensorrada del mateix nom. Davant nostre però força més amunt podem contemplar l'església i la casa de Sant Miquel de les Canals. Nosaltres però tombem cap a la dreta en baixada cap a la Portella.
Des de la Collada de Mascaró tenim la primera imatge del monestir de Sant Pere de la Portella i tota la seva vall.
En alguns trams en fang fa molt feixuga la progressió. La Sílvia empenyent la bicicleta poc abans d'arribar a la Portella.
Finalment arribem al bonic monestir de Sant Pere de la Portella, actualment en obres de restauració. Tant a davant com al darrera del monestir hi ha uns bonics prats d'herba.
Deixem descansar per uns moments les dues bicicletes i aprofitem per menjar una mica abans de la pujada que ens espera fins prop de la Quar.
El monestir de Sant Pere de la Portella és auster i alhora megestuós, seguint els principis benedictins.
Des del costat mateix del monestir es pot veure mirant cap al nord el cim del Salga Aguda (1.172 m.), cim de la serra de Picancel.
Un tros amunt veiem Santa Maria de la Quar, i l'edifici que actualment s'està reconstruint com a refugi.
Des de la Portella hem pujat per pista asfaltada fins al coll de la Creu de Jovell, des d'on es pot accedir amb una curta pujada fins a Santa Maria de la Quar. Nosaltres seguim avall ja que encara ens queden molts quilòmetres fins arribar a Ripoll.
Des del Pla de la Quar prenem una pista que segueix principalment en baixada cap a la riera de Merlès. En un breu tram de pujada veiem la Sílvia i al darrera una parella de ciclistes que van avançar-nos.
Arribem al mateix curs de la riera de Merlès, i seguirem una carretera que en remunta el curs. Enguany l'aigua hi baixa escassa.
Després d'uns quilòmetres de circular per asfalt arribem al Cobert de Puigcercós, un restaurant molt popular a la zona. Ens hi aturem a dinar.
A pocs metres del Cobert hi trobem la casa de Puigcercós, una masia magestuosa dins de la comarca del Berguedà, però a tocar del límit amb el Ripollès.
Després de dinar al Cobert de Puigcercós seguim remuntant la riera ara per pista. La Sílvia passant a primera hora de la tarda per un tram planer.
Una mica més amunt, a l'altra banda de la riera trobem el Refugi de Puigcercós, propietat de la UEC Horta.
L'optimisme és una gran virtut, especialment quan ens enfrontem a etapes com la d'avui, amb més de 7 hores sobre la bicicleta.
Passem per prop de les Lloses, seguint pistes forestals. El Marc en un posat ben natural.
Passem pel costat mateix de la impressionant masia de Dachs, habilitada com a casa de colònies i local per a convencions i festes.
Els dos protagonistes de l'escapada, la Sílvia i el Marc, circulant a mitja tarda per la zona de les Lloses.
El sol es pon, i Ripoll encara és força lluny. Hi arribem que ja comença a fosquejar. Ha estat un dia intens, i demà encara serà més dur.
|
