|
Pàgina 2 de 5
Entorn
La ruta que avui proposem transcorre en bona part pel vessant sud del Parc
Natural Cadí-Moixeró. Aquest fet l'hem de tenir en compte, i anar amb especial
cura a l'hora de transitar per pertorbar el menys possible aquesta zona
d'especial protecció.
El Parc Natural Cadí-Moixeró
Amb les seves més de 40.000 hectàrees el Parc Natural
Cadí-Moixeró és el parc natural més gran de Catalunya. Engloba una àmplia extensió
de territori dins les comarques del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Abasta
la totalitat de les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca,
la Tosa i el Puigllançada. Forma la més gran barrera muntanyosa del prepirineu català
que s'estén de llevant cap a ponent, unint les valls del Segre i del Llobregat.
El vessant nord del Cadí és abrupte i escarpat, amb parets i canals gairebé
verticals. El vessant sud és més amable, amb una orografia més progressiva i suau.
Dins dels dominis del Parc s'assoleixen en molts punts més de 2.500 metres
d'alçada, essent el seu punt culminant el Puig de la Canal Baridana o Vulturó amb
els seus 2.648 metres, en ple Cadí. Cal destacar també altres cims emblemàtics dins
del Parc com el Comabona, el Costa Cabirolera, la Tosa, el Penyes Altes del Moixeró,
i el mític Pedraforca que mereix especial menció.
El Pedraforca
El Pedraforca és una muntanya mítica i tot un símbol de l'excursionisme català.
Amb els seus 2.498 metres s'alça altiu enmig del triangle que podríem traçar
entre els pobles de Saldes, Gòsol i Gisclareny. La nostra ruta ens portarà avui
a contemplar diverses cares d'aquesta majestuosa muntanya. Coneixerem la seva
imatge més coneguda, amb els dos pollegons a banda i banda, l'enforcadura
entremig, i la tartera en la part baixa. També albirarem la cara nord, que ens
acompanyarà bona part de la ruta. La cara nord és vertical i abrupta, amb algunes
vies d'escalada ben conegudes pels aficionats a aquest esport. La paret nord
es desploma gairebé 800 metres per sobre de la Vall de Gresolet; en la ruta d'avui
contemplarem aquesta paret des de la seva base.
Un dels llocs també interessants del Parc per on transitarem avui és la vall
de Gresolet, una considerable extensió boscosa fresca i humida on hi ha una
preciosa fageda. Baixarem per la vall de Gresolet i més endavant per la vall
del riu de Saldes fins a conèixer les parts més fondes del Parc.
La vegetació
Les parts més altes dels dominis del Parc estan
cobertes de prats alpins, d'on sobresurten flors vistoses a la primavera i
a principis d'estiu. Una mica més avall, el pi negre és el gran protagonista,
ben adaptat a la duresa dels hiverns en què la neu, sovint és present durant
dies i dies. En les parts més baixes del Parc destaquen els boscos d'avet
al vessant nord, i extenses fagedes i rouredes al vessant sud. En diversos punts
del Parc es poden trobar interessants exemples de plantes i flors endèmiques
dels Pirineus orientals.
La fauna
La fauna és rica i abundosa, amb un gran nombre d'espècies censades de vertebrats
i invertebrats. Com a curiositat cal destacar que dins del Parc es troben el
75% de les espècies de papallona diürnes localitzades a Catalunya. Pel que fa als
mamífers, l'isard és el més destacat. En les èpoques caloroses el podem trobar
en les parts més altes, saltant i corrent a gran velocitat enmig dels terrenys
més escarpats. És tot un espectacle veure un ramat d'isards movent-se en plena
llibertat per la muntanya. Els cérvols i els cabirols, en menor mesura, també
els trobem dins del Parc. Els últims anys també s'han trobat rastres del
llop, que després de molts anys extingits sembla que torna a senyorejar per la
zona. No podem fer res més que alegrar-nos de retrobar-nos amb tan bell animal,
senyal inequívoc de bona salut del medi. Com molts haureu endevinat, la petja
del llop és el nostre símbol, per això ens alegrem especialment de recuperar-lo.
Pel que fa als ocells, podem trobar-nos amb grans rapinyaires com el trencalòs,
l'àguila daurada o el voltor. Un dels ocells més interessants i que ha esdevingut
símbol del Parc és el Picot negre, difícil de veure tot i la seva característica
cresta vermella.
Excursionisme i btt
El Parc està farcit de camins i pistes que ens permeten interessants recorreguts
excursionistes o amb bicicleta de muntanya. Cal destacar que tot el contorn exterior
del Parc està marcat i podem recórrer'l en bicicleta en un itinerari circular que
es pot realitzar en etapes i iniciar-lo en diferents punts. Es tracta de la
Volta al Cadí-Moixeró
amb un recorregut de 220 quilòmetres i més de 6.000 metres de desnivell.
També podem trobar itineraris marcats més assequibles. El camí de gran recorregut GR-150
volta tot el parc. La ruta marcada amb senyals taronja i coneguda com a
Cavalls del Vent
uneix els vuit refugis guardats del Parc fent més assequible
recórrer els 97 quilòmetres i l'elevat desnivell de la ruta. També el
Camí dels Bons Homes
que uneix Queralt (Berguedà) i Montsegur (Ariège) i que recorda la ruta
de la fugida dels càtars travessa el Parc (GR-107). També hi ha diversos senders
de petit recorregut (PR) i una infinitat de camins que permeten gaudir
de l'espectacle natural d'aquesta magnífica zona.
|
