Engarrista

Preparació

Feia molt temps que ho portava de cap, però a voltes la covardia, a voltes altres plans de vacances, havien provocat que ho anés deixant. Aquest estiu tot coinicida per poder portar a terme aquest vell somni.

Les setmanes anteriors a la sortida han estat tenses. A part de l'habitual estrès pre-vacacional a la feina, un inoportú trencament d'un lligament del turmell em va obligar a fer rehabilitació i repòs. Encara sense estar del tot recuperat i desoïnt els consells del metge vaig decidir començar.

Què cal portar?

Vaig fer una llista exhaustiva de tot allò que necessitaria. Vaig consultar a internet les experiències d'altres ciclistes i aventurers que m'havien precedit. Vaig revisar la bicicleta, vaig comprar tot allò que em faltava i ho vaig posar a punt. Molts dubtes m'han atacat sobre què portar i què descartar. El pes és importantíssim, però algunes coses són imprescindibles.

Aquesta és la llista del que em vaig emportar:

• 2 mallots
• 2 culots
• 2 samarretes
• 2 mitjons
• Calçat de bicicleta (amb cales)
• Guants curts
• Casc
• Impermeable transpirable(paclite)
• Jaqueta paravent
• Pantalons extensibles (poden fer-se curts o llargs)
• 2 mudes de roba interior
• Banyador
• Necesser molt reduït
• Tovallola tècnica (tipus gamusa)
• Farmaciola bàsica
• Material de reparació (2 càmeres, pegats, eina multifunció, manxa, cinta americana, cremalleres de plàstic)
• Càmera de fotografies digital i targeta de memòria de recanvi (total 2Gb)
• GPS amb cartografia
• Cartera amb diners i documentació
• Telèfon mòbil
• Llibre "La travesía de los Pirineos en BTT", de Jordi Laparra
• Bloc de notes Moleskine (imprescindible) i bolígraf molt fi
• Llençol de seda (imprescindible per als refugis)
• Material bàsic de supervivència (manta tèrmica, brúixola, un parell de barretes i gels, xiulet, llumins,...)
• Protector solar de factor molt elevat (40)
• Frontal
• Sandàlies esportives
• Rellotje multifunció (Polar)
• Ulleres de sol
• Candau
• Pinces d'estendre

I on col·locar-ho?

Per transportar l'equipatge vaig comprar una bossa de les que es col·loquen en un suport enganxat a la tija del seient. La meva bicicleta és de doble suspensió, i no pot portar un suport normal, ja que la part del darrera és basculant. Tant el suport com la bossa són de la marca Topeak, que em va sembla que oferien una bona relació qualitat-preu. El cos principal de la bossa es situa sobre del propi suport, de manera que s'aconsegueix un millor centre de gravetat que amb les alforges tradicionals que es situen al costat mateix de les rodes. La bossa en qüestió té unes extensions laterals molt pràctiques per portar coses de poc pes, per exemple les sandàlies o l'impermeable. El suport d'alumini té una sola tanca que s'enganxa a la tija del seient. Es veu força sòlid, però no es pot portar més de 9 kg. i és recomanable evitar moviments molt bruscos, per exemple salts en baixades ràpides i pedregoses. En tenir un sol punt de suport, són més fràgils que els suports tradicionals. Però van donar molt bon resultat, i no he tingut cap problema. Al final el pes de la bossa completa no arribava als 7 kg.

També portava una petita bossa frontal, de les que s'enganxen al manillar. És molt útil per portar-hi material que cal tenir sempre a mà. Hi portava la cartera, el llibre de ruta, el GPS, la càmera de fotos i les ulleres quan no les portava posades.

És imprescindible també portar fundes impermeables tant per la bossa principal com per la davantera, per si plou. És molt important mantenir l'equipatge en bones condicions, ja que es porta molt poca cosa, i si es mulla pot resultar molt incòmode.

Tot i que al final me'n vaig penedir, també vaig portar una motxilla petita d'hidratació (Camelback) on a més de l'aigua hi portava alguna eina, la farmaciola i el material bàsic de supervivència en muntanya.

Vaig llegir-me el llibre d'en Jordi Laparra, que serà la guia que m'acompanyarà tot el viatge. Vaig fer-me la meva pròpia planificació, tot i que bàsicament coinicidia amb la plantejada al llibre. A l'hora de la veritat la cosa va canviar força, ja que durant l'itinerari vas prenent decissions sobre la marxa en funció del temps, les forces, les ganes. La sensació de llibertat és total.

A mesura que s'apropava el moment de la sortida vaig passar uns quants dies força enguniosos. Mai no havia fet passat més de dos dies en bicicleta, i el repte m'il·lusionava, però alhora em feia molt respecte.

Som-hi!

Finalment va arribar el dia. Ja no hi havia volta enrere. Comença l'aventura!