Engarrista

Etapa 7 Torre de Cabdella - Bonansa

• Diumenge, 12 Agost 2007
• Sortida: 8:55
• Temps: 6:22
• Distància: 62,3 km.
• Desnivell: 1.930 m.

Ja fa una setmana sencera que va començar l'aventura i de moment l'experiència és fantàstica. Els Pirineus són realment increïbles, amb racons molt especials.Recorre'ls de cap a cap és una experiència vitual molt estimulant.

Avui, després d'un esmorzar ben energètic, hem agafat les bicicletes i després d'uns pocs quilòmetres de descens hem començat a pujar cap al Coll de l'Oli,passant abans pels poblets d'Astell i Guiró. A partir d'asquest últim poble comença un camí molt bonic, un antic camí ral empedrat, però que a la pràctica no és ciclable. Bona part d'aquest camí s'ha de fer empenyent la bicicleta i el algun tram fins i tot carregar-la a coll. Hi ha algun petit tram més complicat, i es fa farregós arribar fins al Coll de l'Oli, on s'obren ja vistes cap a les valls de la Ribagorça.

Després una bona baixada i tornar a pujar fins arribar als pobles deshabitats de Sas i el petit llogarret d'Erta, indrets força inhòspits i inaccessibles, fet que els fa alhora interessants i un bon lloc de repòs per la pau que s'hi respira. Aquí seguim planejant i més endavant baixant cap a la Ribagorça.

Avui ha estat el dia de les avaries. Primer de tot el comptaquilòmetres del Joan s'ha resistit a funcionar correctament els primers quilòmetres, i ha estat especialment molest ja que és el Joan el qui eficaçment guia mitjançant el llibre de ruta i els quilòmetres parcials entre els punts de pas. Més tard la meva roda del darrera, que ja tenia alguna punxadeta tapada fins avui pel líquid antipunxades, no ha resistit més i ha acabat buidant tot l'aire. He hagut de posar una càmera, i un cop inflada s'ha trencat la vàlvula. Per sort en portava una altra i he tornat a començar el procés, això sí, amb molta cura ja que no en tenia més. El líquid antipunxades, tot i que és molt eficaç contra les petites punxes que habitualment es claven a les rodes (esbarzers, argelagues,...) no ho aguanta tot, i a més a més, provoca que posar una simple càmera pugui arribar a ser una experiència ben desagradable, ja que el líquid és enganxós, empastifa de valent, i fa mala olor. Més tard, en un tram ràpid, el Joan també ha punxat una roda, en aquest cas la davantera, i ha calgut fer una nova reparació.

L'última baixada fins a Pont de Suert és fàcil, tot passant pels pobles de Malpàs i Gotarta. Un cop a Pont de Suert hem dinat i hem fet alguna compra imprescindible: la casa de turisme rural on anirem avui no serveixen sopars, i l'únic bar del poble tanca els diumenges.

A la tarda he aprofitat per comprar un parell de càmeres noves. Tot i ser diumenge la botiga d'esports on tenen material de bicicletes bàsic estava oberta.

Com que hem hagut d'esperar que obrís la botiga d'esports a les 5, hem sortit una mica tard, i això no seria cap problema si no fos que el cel amenaçava tempesta imminent, i la dura pujada fins a Bonansa ha semblat una contrarellotge. Hem pujat molt ràpid i només ens hem mullat els últims metres. Més tard la tempesta ha continuat, però un cop a cobert és ben agradable contemplar una tempesta d'estiu des de la finestra.

Hem abandonat Catalunya i ens hem endinsat a la Ribagorça aragonesa fins al seu primer poble, Bonansa, un lloc on majoritàriament encara es parla català. Ens allotgem a casa Luis, una casa de turisme rural molt acollidora enmig d'un poblet tranquil d'uns 60 habitants tot l'any, i uns quants més els mesos d'estiu.

Al final l'etapa d'avui ha resultat més dura del que semblava, i potser amb uns paisatges menys espectaculars dels que havíem vist els últims dies. Cal destacar però els petits poblets pràcticament deshabitats, llocs solitaris i inaccessibles, llocs on el silenci abunda, llocs que recorden un tipus de vida avui dura i rústega que avui ja no s'estilen.

Demà continuarem per terres aragoneses. Ara a dormir. A Bonansa et pot dormir amb un silenci pràcticament absolut. Quin luxe! Bona nit!

Allotjament: Casa Luís (turisme rural), Bonansa. 18 € dormir i esmorzar

Imatges de l'itinerari

Per arribar al Coll de l'Oli cal enfilar una forta pujada per un antic camí ral molt bonic, però intransitable per a les bicicletes, que les hem hagut de carregar a coll. L'ascens ha estat fatigós

L'etapa d'avui transita per zona de mitja muntanya, sense assolir grans alçades. És però una zona molt tranquil·la, i passem per pobles abandonats i zones molt poc poblades de la Ribagorça catalana

Al fons el poble de Sas, actualment abandonat. Al fons el barranc d'Erta, una zona angosta i feréstega

Poc després de Sas, passem pel costat del petit poblet d'Erta

Abans de la baixada definitiva que ens portarà fins a Pont de Suert passem per la falda de Lo Corrondo de Durro. Al fons veiem el poble de Castellars

<< Anterior - Següent >>