|
Pàgina 8 de 19
Etapa 5 Cap del Rec - Sant Joan de l'Erm
- Divendres, 10 Agost 2007
- Sortida: 7:55
- Temps: 8:33
- Distància: 84 km.
- Desnivell: 2.220 m.
Aquesta era l'etapa reina de tot l'itinerari, però sincerament vaig trobar més dura l'etapa d'ahir.
Ens hem llevat d'hora, ja que segons el llibre de ruta l'etapa era de 10 hores. Al refugi ens havien deixat preparat l'esmorzar. Hem esmorzat el Joan i jo mateix i hem agafat les bicicletes per començar tot planejant i pujant lleugerament per la pista que a l'hivern serveix com a itinerari d'esquí de fons a les pistes de Lles. Els primers quilòmetres són molt rodadors, per pista bona i còmoda, tot passant per fins a tres refugis lliures. Des del refugi de Polineres s'agafa el camí per pujar als estanys de la Pera, però aquesta bonica excursió queda fora de l'itinerari. Ho deixem per un altre dia!
Des del refugi de Prat Miró comença una primera pujada fins al coll de la Font d'Aristot, que és de bon fer, tot i que la pujada és constant. Després una baixada ràpida fins a Bescaran. Fa molt fred; el termòmetre marca 7 graus, que a l'ombra i en forta baixada accentuen la sensació de fredor. Tinc els dits de les mans i dels peus en estat gairebé letàrgic.
Fotos al bonic campanar romànic de Bescaran i seguim per un tram de carretera fins que agafem una pista que enfila cap a la collada de Boloriu. És un tram força dur, i hi ha una bona pujada pedregosa, però es pot fer bé sobre la bici. A dalt comença una ràpida i pendent baixada que, després de passar Arcavell porta finalment al fons de la vall d'Envalira, a la Farga de Moles, al costat mateix de la frontera amb Andorra.
Al costat del camping La Frontera comença la duríssima pujada cap a Ars i posteriorment al Coll de la Creu de Ras de Conques, de més de 1.900 metres d'alçada. El primer tram per carretera es fa llarg i pesat. Fa molta calor i el sol pica de valent. Avui hem passat de l'intens fred matinal a una calor molt intensa. Comprem un entrepà al poblet de Sant Joan Fumat, i ens el mengem a Ars, a mitja pujada, al peu d'una font, a l'ombra. Aquí comença una pista que té trams molt durs. Amb la panxa plena costa de tirar amunt. En aquest tram agraeixo que el Joan tibi, ja que a mi em costa molt agafar el ritme.
Passem unes bordes i després el refugi, i aquí el pendent es modera. Després un tram de baixada fins a la petita ermita de Santa Magdalena, situada enmig d'un preciós tram planer, al costat del riu. Ja només ens queda una pujadeta moderada que ens acosta a Sant Joan de l'Erm.
Finalment han estat 84 quilòmetres justos. Una etapa llarga i dura, però assequible. El refugi Xalet de la Basseta és gran i ben condicionat. Hi ha força gent. A l'hivern és la base de l'estació d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm. Una bona dutxa, rentar la roba, preparar l'etapa de demà, sopar i cap a dormir.
Demà toca una etapa de gairebé 90 quilòmetres. Bona nit!
Allotjament: Refugi Xalet de la Basseta (Sant Joan de l'Erm).
Panoràmica del dia
Amb les primeres clarors del matí, el Cadí té un color especial
Imatges de l'itinerari
Els primers quilòmetres són planers, per pista ben condicionada. Fa un dia esplèndid
Bescaran és un petit poble situat a la comarca de l'Alt Urgell
El Joan circulant per davant del campanar de Bescaran, per on hem arribat després d'una llarguíssima baixada per pistes ràpides i obagues. La sensació de fred ha estat acusada. Poc més avall de Bescaran tornarem a pujar
Veiem una mica més avall el poble d'Estamariu, però no hi arribarem, ja que abans prendrem una pista en pujada cap a la dreta
A mesura que guanyem alçada contemplem les valls del Segre a la zona de l'Alt Urgell. La pujada és constant, però la pista és bona
Arribant al cap d'amunt de la Collada de Boloriu. A partir d'aquí canviem de vessant i ens endisem a la vall del riu Valira
La baixada des de la Collada de Boloriu és ràpida, i ens ofereix bones vistes de la Vall del riu Valira. Veiem a sota la carretera d'accés a Andorra, l'aduana, i les primeres construccions andorranes. Al fons s'arriben a veure alguns cims andorrans
Abans d'arribar al fons de la vall passem pel peu del poble d'Arcavell, gairebé al límit de la frontera andorrana
La Farga de Moles (frontera amb Andorra) és un dels punts més baixos de la ruta. Per arribar al Coll de la Creu de Ras de Conques caldrà remuntar més de 1.100 m. de desnivell continuats i sense descans. La pujada és duríssima. Fins al poble d'Ars (el de la imatge) hi ha carretera asfaltada, i a partir d'aquí pista, amb rampes fortíssimes
Després de passar les bordes de Ras de Conques i un refugi, el pendent de la pista s'alleugereix fins arribar al Coll
A partir del coll el paisatge canvia, entrem en una zona amb un clima més continental i una vegetació densa i frondosa
Arribant al fons de la vall passem pel mig d'una gran avetosa
Al final de la baixada hi ha la petita ermita de Santa Magdalena, al peu del riu del mateix nom. Aquest lloc és punt d'inici de diferents itineraris per fer a peu, per exemple el Pic Salòria
A partir de l'ermita de Santa Magdalena seguim per una bona pista que ressegueix el riu del mateix nom. És una zona preciosa, i en ser plana podem circular-hi plàcidament gaudint de cada milímetre d'aquest intens bosc
En un punt cal travessar el Riu de Santa Magdalena. Com que no baixa gaire aigua, no és tasca complicada. A partir d'aquí la pista torna a enfilar moderadament abans d'arribar definitivament a Sant Joan de l'Erm
El dia és esplèndid. Tenim temps de contemplar tota mena d'insectes que habiten aquest paratge privilegiat
|
