|
Pàgina 7 de 19
Etapa 4 Planoles - Cap del Rec
- Dijous, 9 Agost 2007
- Sortida: 9:30
- Temps: 9:08
- Distància: 83,5 km.
- Desnivell: 2.415 m.
Finalment ha parat de ploure. Avui tocava una de les etapes més dures de la marxa.
Sortint des de Planoles hem anat per carretera fins a Toses, i d'aquí pujant fins a la collada. L'ascens és dur. En aquest punt ens hem acomiadat amb la Gemma i el Santi, que agafen l'opció sud (que passa pel Pla d'Anyella, Coll de Pal i s'endinsa al Berguedà). Jo he optat per anar més pel nord, per la Cerdanya. Se m'ha fet extrany seguir camins diferents, ja que feia dues jornades senceres que féiem camí plegats. Espero que tinguin molta sort. Tant el Santi com la Gemma porten molt bon ritme. La Gemma m'ha sorprès, ja que no es troben gairebé fèmines que s'atreveixin amb una ruta com aquesta, i a més portava un molt bon ritme.
Poc després de deixar-los he trobat la parella de portuguesos, que havien pujat per la carretera principal de la collada, no pel poble de Toses (que és més curt, però força més dret). He baixat ràpid cap a la plana de la Cerdanya, i ben abrigat perquè feia força fred. La carretera és molt ràpida, s'agafen velocitats considerables, i el fred matinal d'aquests dies és considerable. En un punt es deixa la carretera i s'agafa una pista en pujada moderada primer i després en baixada que porta fins a Queixans. En el punt més alt hi ha una bona visió panoràmica de la plana ceretana.
Ha estat difícil sortir de Queixans, ja que a vegades costa interpretar les indicacions del llibre, especialment en zones urbanes o en llocs on hi ha hagut obres. A partir d'aquí l'itinerari va recorrent la part baixa de la Cerdanya, tot passant per pobles plens de segones residències, majoritàriament buides tot i ser època de vacances. La ruta també passa pel costat d'un luxós camp de golf, prop de l'aeròdrom i de diverses hípiques, aficions totes elles habituals dels estiuejants adinerats. Sens dubte el meu humil vehicle contrastava amb tot aquest desplegament de poder econòmic.
Aquest itinerari per la plana de la Cerdanya no m'ha agradat gaire. Penso que es podria millorar molt, ja que hi ha llocs més interessants per circular tot i assolint el mateix resultat final.
En un punt, per culpa de les últimes tempestes hi havia una petita inundació. Ha calgut descalçar-me i passar aigua arreu. Després d'alguna petita equivocació he arribat a Bellver de Cerdanya, on he aprofitat per dinar. Eren les 3 de la tarda, una mica tard tenint en compte que faltava la part més dura de la ruta d'avui.
Amb tota la calor a l'esquena he començat a enfilar les duríssimes rampes que porten a Ordèn i Talltendre, amb alguns trams del 18% de pendent. Aquest tram s'ha fet realment feixuc. Després de Talltendre s'agafa una pista que, després d'una forta pujada que cal fer a peu, s'aplana considerablement. Al cap de pocs quilómetres s'arriba per una masia encimbellada sobre un turó amb vistes fantàstiques del Cadí i la Tosa: la Bastida. En aquest punt he tingut un petit ensurt: just després de passar la casa, enmig del camí hi havia un gran bassal fruit de les pluges dels últims dies. Al costat hi havia un petit i estret pas entre el bassal i el filat del bestiar. He fet passar la bicicleta per dins de l'aigua, i jo a peu per fora, en el petit pas que hi havia, amb tanta mala sort que vaig tocar el filat. L'enrampada va ser monumental, tot jo em vaig bellugar a l'estil "break-dance", i tot el dia que m'ha fet mal el dit índex, punt de sortida suposo dels volts que van circular pel meu cos. Altres vegades m'havia enrampat, fins i tot amb endolls domèstics i no m'havia fet tant de mal. Una experiència ben desagradable!
Des de la masia de la Bastida la pista continua, amb alguna pujadeta, però principalment planejant i finalment en baixada fins a Coborriu de la Llosa, el riu de la Llosa i Viliella, un poblet ben bonic amb vistes privilegiades del Cadí cap al sud i de la Vall de la Llosa cap al nord. En aquest punt he berenat al bar del poble per agafar forces per l'últim tram.
Després de Viliella s'agafa una nova pista en tendència ascendent fins a la carretera de Lles, i aquí per asfalt i amb una bona pujada fins al refugi del Cap del Rec, on he sopat i faré nit.
Ha estat una etapa duríssima, amb més de 2.400 m. de desnivell de pujada, més de 80 km. de distància recorreguda i més de 9 hores sobre la bicicleta. Al refugi, tot sopant, he conegut al Joan Bartrina, un noi de Rubí que també està fent la Transpirenaica amb btt. Hem quedat que demà sortirem junts del refugi.
Escric aquesta crònica amb el frontal. És hora d'anar a dormir, que demà toca una altra etapa potser encara més dura. Bona nit!
Allotjament: Refugi del Cap del Rec (Lles de Cerdanya). 23,10 € mitja pensió
Panoràmica del dia
En primer pla la masia de la Bastida. Al fons la Tosa
Imatges de l'itinerari
Porta d'una petita botiga de queviures a Planoles
Tot i les petites dimensions, dins de la botiga es podia trobar de tot. Vam comprar-hi algunes vitualles per a la jornada
La carretera entre Planoles i Toses comença planera però aviat s'enfila
Arribant a Toses. La carretera segueix al peu de la via del tren
La Gemma i el Santi enfilant la Collada de Toses
Pas de la ruta pel poble de Toses. La carretera és molt poc transitada, ja que no és l'habitual per pujar la Collada de Toses, sinó que és una interior que des de Planoles i passant per Toses arriba fins dalt la Collada.
Des de dalt de la Collada de Toses, mirant enrere, contemplem la vall per la que hem pujat
A dalt de la Collada ens acomiadem. La Gemma i el Santi continuaran cap al Pla d'Anyella, Coll de Pal i seguiran pel Berguedà. Jo seguiré la ruta nord per la Cerdanya. Abans d'acomiadar-nos fem una foto d'equip. Ha estat un plaer compartir una part de la ruta amb aquests dos bons esportistes, bons conversadors i excel·lents persones.
Abandono el Ripollès i m'endinso a la Cerdanya. Torno a circular sol. Aviat s'obre davant meu la visió cap a les estacions d'esquí de Molina i Masella, i la serra del Moixeró
Caldrà fer una llarga i rapidíssima baixada per arribar al cap d'avall de la plana ceretana. Imatge de la pista que baixa fins a Queixans
No caldrà arribar-hi, però Puigcerdà no queda gaire lluny, i es veu perfectament abans d'arribar a Queixans
Durant la ruta, la Serra del Cadí la veurem des de diferents perspectives. En aquest cas, vista des del nord-est
La ruta proposada pel llibre d'en Jordi Laparra travessa la plana de la Cerdanya pel cap d'avall fins arribar a Bellver on es torna a enfilar. El pas pel mig del camp de golf és un moment curiós: gent elegant, cotxes luxosos,... i un ciclista ben carregat
A partir de Bellver de Cerdanya cal tornar a pujar de valent per arribar als pobles d'Ordèn i Talltendre. Tot i ser pista asfaltada, hi ha trams de pendent del 18%. Tot pujant es pot contemplar Bellver de Cerdanya i les rodalies des d'amunt
Ordèn és un poble molt petit, dedicat bàsicament a la ramaderia i amb alguna casa de segona residència
Ben a prop d'Ordèn hi ha Talltendre. A partir d'aquí s'acaba la pista asfaltada i comença la pista precària, però també s'acaben els trams més durs de pendent
La casa de la Bastida amb la Tosa al fons. A mesura que avançava la tarda creixien els núvols. Començava a tenir pressa per arribar, ja que estava escarmentat de les pluges de les jornades anteriors
Autofotografia abans de començar el descens cap a la Vall de la Llosa
A Coborriu de la Llosa s'acaba el descens llarg i pedregós i comença una bona carretera asfaltada que després de baixar al cap d'avall de la vall i creuar el riu de la Llosa, s'enfilarà fins a Viliella
Mirant cap al sud, es pot contemplar l'impressionant paret nord del Cadí
Mirant cap al nord, s'obre la Vall de la Llosa, una zona interessantíssima per practicar-hi l'excursionisme
Després de Viliella la pista continua pujant. Mirant enrere, es pot contemplar el poble i la Vall de la Llosa
L'últim tram és per carretera, i es torna a enfilar de valent abans d'arribar al refugi del Cap del Rec
El refugi del Cap Rec és força gran, i està en bones condicions. El fet de poder-hi arribar amb cotxe li treu encant com a refugi
Des del refugi, mirant cap al sud es pot contemplar tot el Cadí. Els núvols eren cada cop més espessos, però un cop a cobert el risc de precipitació ja no preocupa. No va tornar a ploure
|
