|
Pàgina 6 de 19
Etapa 3 Camprodon - Planoles
- Dimecres 8 Agost 2007
- Sortida: 12:00
- Temps: 4:41
- Distància: 35,1 km.
- Desnivell: 1.225 m.
Tercer dia de ruta i tercer dia de pluja. En començo a estar tip!
Tota la nit ha estat plovent intensament. Al matí continuava. Després d'esmorzar al mateix hostal Ganansi ens hem trobar amb la Gemma i el Santi i amb dos nois bascos, el Julen i l'Iñaki que també estaven a l'hostal. Hem fet assemblea i hem decidit esperar a què les condicions del temps milloressin. A part de ploure, es veia molt tapat i amb boira als cims.
L'etapa d'avui tenia dues alternatives: una més llarga que passava per Vilallonga de Ter i per la falda del Balandrau, i una opció més curta però amb força desnivell, per la Collada Verda. La meva intenció era fer l'itinerari llarg, ja que la zona del Balandrau és molt bonica. Però veient el temps,finalment hem sortit al voltant de les 12 del migdia, i hem optat per fer la variant curta; curta en quilòmetres, però no en desnivell.
Sortim de Camprodon direcció Setcases. Poc després de Llanars tombem en pujada cap als nuclis de la Roca i l'Abella, i a partir d'aquí comença la pista que ens durà cap a la Collada Verda. La pujada és dura, amb alguns trams duríssims que obliquen a posar el peu a terra si no encertes bé la traçada. Circular amb la bicileta carregada per pistes molt dretes i pedregoses no és tasca fàcil! A més, el terra està molt moll, tot i que gairebé ha deixat de ploure i tot just cau un petit xirimiri. La boira però, és intensa i no deixa veure més enllà de 30 o 40 metres.
Gairebé al punt més alt ens retrobem amb els nois bascos que havien sortit un xic després. Des de la Collada Verda la baixada és molt dreta, i a la meitat aproximadament es comença a obrir la boira fent evident la magnificència de la Serra Cavallera i les seves frondoses valls. Al bonic poble de Pardines tota l'expedició parem a dinar. Poc després seguim pels peus del Puig Cornador cap a Ribesaltes, i després d'una bona baixada fins a Ribes de Freser. Un parell de quilòmetres de carretera i de nou una pista es torna a enfilar de valent fins que al final planeja per arribar a Planoles.
Poc abans d'arribar a Planoles, hem trobat una parella de portuguesos que també feien la Transpirenaica. Hem acabat d'arribar junts reunint una bonica expedició multinacional amb catalans, bascos i portuguesos, ben avinguts, circulant amb un objectiu comú. En un punt, hem trobat unes famílies que estaven caminant per la zona, i en veure'ns passar (val a dir que l'expedició feia goig), ens han aplaudit intensament. En aquell punt jo encapçalava el pilot, i m'he sentit talment líder del Tour en una etapa de muntanya. Divertit!
Ha estat una etapa més suau que les anteriors, tot i que la pluja i el fred han acompanyat la primera part del trajecte. Faré nit a l'alberg Pere Figuera, que esta ple de famílies i grups de colònies. Hi ha molt xivarri, i és una mica estressant. Tinc ganes de retrobar la tranquil·litat de la muntanya solitària.
El poble de Planoles és bonic, basicament ple de cases de segona residència, totes elles ordenades i polides. Des d'aquí la vista cap al Taga és impressionant. El Taga és una muntanya molt plàstica, una piràmide gairebé perfecta.
Demà toca una etapa molt dura. Espero que finalment el temps acompanyi, ja que de moment esta sent el pitjor enemig.
Apa, a descansar (si la multitud de nens i nenes cridaners m'ho permeten). Bona nit!
Allotjament: Alberg Pere Figuera, Planoles. 27,9 € mitja pensió.
Panoràmica del dia
El poble de Pardines amb una part de la Serra Cavallera al fons
Imatges de l'itinerari
La boira era espessa pujant la Collada Verda. Vam quedar-nos amb les ganes de veure el bonic paisatge de la zona. Més avall la boira es va espassar
El Santi i la Gemma remuntant els últims pendents de la Collada Verda. Alguns pujadors eren duríssims
A mitja baixada de la Collada Verda la boira es va espassar, i tot i la mala visibilitat podíem gaudir mínimament del paisatge
Al cap d'avall de la dreta baixada arribem al poble de Pardines, on aprofitem per fer un mos en el bar del poble i refer-nos una mica del fred que havia calat al cos
Passat Pardines seguim una zona planera, amb bones vistes cap a la vall de Ribes
Passem pel costat d'una casa de pagès que gaudeixen d'una bona perspectiva de Ribes de Freser
L'ànec no va tenir el seu millor dia, però a la casa de pagès devien fer un àpat de Festa Major!
Ribes de Freser té un important passat industrial gràcies a l'aprofitament hidràulic de les aigües del riu Freser
El riu Freser creua transversalment la població de Ribes
Enfilant la segona pujada del dia que ens acostaria fins a prop de Planoles, una pujada més suau que la primera, però amb alguna rampa de les que treuen la mandra
Una última pujada ens acosta fins a Planoles. Arribem al peu de l'estació del tren
|
