|
Pàgina 5 de 19
Etapa 2 Albanyà - Camprodon
- Dimarts 7 Agost 2007
- Sortida: 9:08
- Temps: 7:59
- Distància: 65 km.
- Desnivell: 1.905 m.
Després d'un esmorzar abundant a Can Carreras començo a pedalar, poc després de les 9.
Dins del poble d'Albanyà s'inicia la pista de Bassegoda, que puja de forma constant. Arribats a Bassegoda el pendent es fa més dur, amb trams molt forts,especialment abans d'arribar al Coll del Riu. Poc abans del coll ha començat a ploure de valent, i si la pista ja era prou dura, amb el diluvi ha esdevingut pràcticament impossible en el seu darrer tram. A dalt del coll hi ha una cruïlla, i en veure un indicador que assenyalava Sadernes l'he seguit, ja que plovia tant que no m'he vist amb cor d'agafar el mapa. Més endavant he vist que no era el camí correcte, ja que es tractava d'un camí precari convertit ara en riera per l'aiguat. Tot i això el camí tornava a enllaçar amb la pista bona.
Una ràpida baixada fins a Sadernes on he parat a fer un entrepà. Aquí he tornat a coincidir amb el Santi i la Gemma, amb qui hem compartit la resta de l'etapa.
Aquesta zona de la Garrotxa és molt bonica, i em quedo amb la idea de tornar-hi a descobrir-la caminant en una altra ocasió. En algun punt elevat encara es pot veure el mar.
A Sadernes hem afagat la carretera en sentit sud, i més endavant una pista asfaltada, poc després del bonic pont de Llierca. La pista, primer de pla i després en duríssima pujada, s'enfila fins al Collet de Can Carreres, poc després de l'espectacular casa del mateix nom, que funciona com a restaurant. L'últim tram és especialment dur, amb llargues pujades cimentades amb pendents constants del 15%. Des d'aquí una llarga baixada rapidíssima fins a l'Hostal de la Vall del Bac. Aquí ja havia deixat de ploure.
Després cal travessar tota la Vall del Bac, amb pujades i baixades constants per pista asfaltada. En l'últim tram ha tornat a posar-se a ploure de valent, passant per la Collada de Sant Pau i per Sant Pau de Segúries sota un intens ruixat. Des d'aquí només vuit quilòmetres pràcticament plans fins entrar a Camprodon.
Camprodon és una vila molt interessant, amb construccions de pedra que recorden l'intens passat medieval. També destaquen les boniques cases d'estiueig que ja a principis del segle passat havien construït la burgesia adinerada de Barcelona.
La temperatura ha baixat força. Espero que demà el temps sigui més benigne, ja que l'etapa, per variar, també és molt dura.
L'hostal Ganansi és senzillet, però correcte. Em deixen guardar la roba que acabo de rentar i les sabates encara xopes a la sala de la caldera, on l'escalfor farà que demà tot estigui a punt.
Un bon sopar i cap a dormir. Bona nit!
Allotjament: Hostal Can Ganansi. 40 € mitja pensió.
Panoràmica del dia
Des de l'Alta Garrotxa s'albira la Mediterrània, tot i que les condicions lluminoses del dia no afavorien la bona visió
Imatges de l'itinerari
Sortint d'Albanyà la pista es comença a enfilar enmig d'un bosc frondós i humit per les pluges de la nit anterior
La ruta passa pel davant de la masia de Bassegoda
Arribant a Sadernes, després d'una bona baixada, veiem el bonic barranc de Sant Aniol i els seus espectaculars congostos. És una zona molt concorreguda per excursionistes
Església de Sant Feliu, a Sadernes. Al costat hi ha un restaurant on hem aprofitat per dinar i protegir-nos de la pluja
Després d'una llarga i fatigosa pujada, passem per davant del restaurant de la masia Can Carreres. Encara haurem de pujar una mica més per la duríssima pista asfaltada per assolir el coll
Des de dalt el Coll de Carreres contemplem tota la vall que hem remuntat
Quan canviem de vessant ens endisem en la frondosa Vall d'en Bac
El Santi remuntant les constants pujades i baixades de la Vall d'en Bac
La Gemma, tot i la pluja que ens acompanyava, portava molt bon ritme remuntant la Vall d'en Bac
Després d'una zona amb constants pujades i baixades, una última baixada ens apropa fins a Sant Pau de Segúries
Entre Sant Pau de Segúries i Camprodon l'itinerari és fàcil, i es passa per bones pistes rodadores, però la pluja dificultava l'avanç
El riu Ter baixava curull al seu pas per Camprodon
El pont al mig de Camprodon és una de les imatges més característiques d'aquesta població del Ripollès
El riu Ter i el riu Ritortell passen pel bell mig de Camprodon. Hi ha cases a banda i banda de la ribera
Camprodon és una població molt interessant, amb bonics exemples d'arquitectura tant religiosa com residencial
Zona residencial de Camprodon
A Camprodon hi ha impressionants cases d'estiueig que la burgesia barcelonina hi va construir ja a principis del segle passat. Sempre ha estat una zona d'alt interès turístic pel clima fresc de l'estiu, les activitats de muntanya i a l'hivern per la proximitat de zones esquiables
Amb aquesta bicicleta seria difícil fer la Transpirenaica avui en dia, però els anys 30 ja hi havia aficionats al ciclisme en aquesta zona
Campanar molt a prop del pont de Camprodon
És un plaer passejar-se tranquil·lament per Camprodon i gaudir dels seus carrers estrets
El mig de la població, al costat mateix del pont, el riu Ritortell vessa les seves aigües al Ter
L'aigua baixaba abundant al Ter gràcies a les pluges recents
Imatge simpàtica del cartell de l'hostal on vaig passar la nit
|
