|
Pàgina 16 de 19
Etapa 13 Orreaga - Etxalar
- Dissabte, 19 Agost 2007
- Sortida: 9:46
- Temps: 6:57
- Distància: 66,7 km.
- Desnivell: 1.725 m.
A la casa Loperena he descansat molt bé. És una casa molt bonica, còmoda i ben condicionada alhora que manté el format característic de la zona. A més, la mestressa és una senyora molt agradable. No fan esmorzars i anem a un forn proper on agafem forces per l'etapa d'avui. Tant el forn com en general a tot el poble d'Auritz està ple de peregrins que, a peu o en bicicleta encaren els darrers 800 quilòmetres del Camí de Sant Jaume. Molts comencen aquí el seu viatge.
Nosaltres comencem a pedalar, fem unes quantes fotos a Orreaga i enfilem per carretera fàcil el port d'Ibañeta. A partir d'aquí tornem a agafar pista i ens enfilem de valent durant pocs quilòmetres fins a la collada de Lindux. A partir d'aquí comença una llarga baixada primer per pista i després per carretera. Bona part d'aquest tram transita per dins de la República Francesa, per la zona d'Iparralde.
Després d'una llarga baixada toca una llarga pujada, i puc assegurar que aquesta ho és! Tot i estar encimentada en bona part del recorregut, alguns trams són duríssims, amb pendents que tot i no haver-ho calculat, poden arribar al vint-i-pico per cent. La pujada és lenta i fatigosa, però el paisatge que es va obrint a mesura que pugem compensa sobradament. Gaudim d'una postal típicament navarresa, de mitja muntanya, amb diferents tons de verd, tots molt intensos, trencats pel blanc i vermell dels fantàstics "caseríos" que humanitzen aquest bell paisatge. Des del Coll d'Elorrieta, punt culminant d'aquesta duríssima pujada tenim panoràmiques espectaculars del vall de Baztán.
Baixem tranquil·lament entre falgueres fins a la vall, tot passant per Erratzu i Elbetea. Fem un tram per la carretera nacional, on hi ha molt trànsit, i els cotxes corren molt! Cal extremar la prudència. A Elbetea deixem la carretera i enfilem per una pista asfaltada però molt costeruda i amb trams duríssims cap a la zona del Bagordi. Passem pel costat de "caseríos" molt bonics, a la part de muntanya sobre Elbetea, però per arribar-hi cal remuntar pujadors molt durs.
Més amunt, uns quants quilòmetres enllà, la pista s'aplana i parem a menjar-nos l'entrepà que havíem comprat a Erratzu. Paren en una àrea de pícnic enmig d'un gran pla, sota uns arbres molt grans i al peu d'una font. Al mateix lloc on parem també hi ha una nombrosa colla de ciclistes que també han parat a dinar. Van molt ben equipats, bé, de fet porten assistència, un cotxe de suport que els ha portat un suculent dinar. Nosaltres ens conformem amb el nostre trist
entrepà (sense sucar amb tomàquet) i l'aigua fresca de la font, però no podem evitar mirar-nos amb delit la fruita fresca que porten. Xerrem amb uns quants ciclistes d'aquesta colla, ens expliquen que són de Madrid i que estan passant uns dies per la zona. Són molt simpàtics, especialment la persona de suport que els ha portat el dinar. S'interessa per la nostra ruta, i ens ofereixen síndria, trossos de xocolata i fins i tot un cafè que ens va venir de perles per afrontar la resta de l'etapa. Anàven amb el grup de Rutas Pangea, als quals donem les gràcies per la seva simpatia i per oferir-nos vitualles.
Els deixem fent la migdiada, i nosaltres continuem. Encara queda pujar quatre o cinc colls, que tot i no ser molt llargs, tenen alguns trams difícils. Des d'un dels colls més alts ja veiem el final de la nostra ruta, el mar Cantàbric. És emocionant!
Ens queda encara una baixada llarga, difícil i pedregosa enmig del bell paisatge navarrés. Arribem al preciós poble d'Etxalar, que estan de festes. El poble és molt bonic i cuidat. Totes les cases són autèntics "caseríos". Es veu un nivell i una qualitat de vida força elevats.
Només vam aconseguir trobar allotjament en una casa de turisme rural, però no a la casa pròpiament dita, que ja estava completa, sinó en una espècie de garatge habilitat com a refugi, amb sis lliteres. És molt nou, i està molt ben condicionat. A més a més, el preu és molt econòmic: 15 € dormir i esmorzar. Afortunadament la Casa Tompolenea (nom de la casa) està ubicada en un extrem del poble, i gràcies a aquest fet serà possible dormir tot i que l'orquestra va tocar a la plaça del poble fins passades les quatre de la matinada.
En ser festes va ser impossible trobar lloc per sopar en cap dels tres bars i restaurants de la població. Vam agafar les bicicletes i vam baixar uns quatre quilòmetres fins a un bon restaurant que hi ha en direcció sud. Vam fer el que sens dubte ha estat el millor sopar de la ruta, amb una "chuleta" impressionant. El restaurant era molt elegant i els nostres atuells no estaven a l'alçada de la clientela selecta, però ningú no es va queixar, i les nostres humils bicicletes van compartir aparcament amb alguns luxosos cotxes dels clients de l'hotel-restaurant.
Ben tips vam haver de tornar a remuntar els 4 quilòmetres de pujada, totalment a les fosques, bé, amb la llum del frontal. Aquesta va ser la part més dura! En arribar a Etxalar els membres d'una xaranga que recorria els carrers del poble ens van animar.
Després de deixar les bicicletes encara ens vam animar a donar un volt per l'animat poble, i provar un pacharán casolà que era boníssim. Després de voltar una estoneta i veure l'ambient de les festes vam tornar cap a la casa per dormir. Tot i les males previsions meteorològiques, l'endemà teníem previst acabar la Transpirenaica. No ens créiem la previsió, ja que tot el dia havia fet sol, i al vespre el cel estava ben serè i estelat. Vam compartir allotjament amb dos nois catalans que estaven per la zona fent rutes amb bicicleta. Apa, bona nit!
Allotjament: Casa Tompolenea (15 € dormir i esmorzar). Sopar Benta Etxalar
(32,5 € un excel·lent sopar)
Panoràmica del dia
Avui creuem les valls d'Alduides i Baztán, i el parc natural del Señorío de Bertiz, totes elles zones amb un paisatge preciós. Contemplem les diferents tonalitats de verd de les zones de pastura, les fagedes i les àrees amb falgueres, un verd que contrasta amb el blanc i vermell dels típics "caseríos" que trobem al llarg de la ruta.
>
Imatges de l'itinerari
Casa Loperena, una magnífica casa habilitada per al turisme rural. Molts dels peregrins que comencen el Camí de Sant Jaume, ja sigui a peu o en bicicleta, passen just per davant de la casa on hem passat la nit, que està només a dos quilòmetres d'Orreaga
Auritz és el poble més proper d'Orreaga. La carretera travessa longitudinalment el poble. Com a curiositat, aquest poble té una xarxa de canalització d'aigua oberta, que passa per davant de totes les cases. Cal anar amb compte de no mullar-se els peus!
Una llarga recta de gairebé dos quilòmetres uneix Auritz i Orreaga. Entremig trobem una tradicional creu de pedra dedicada als peregrins
A primera hora del matí a Orreaga (Roncesvalles) hi ha molt moviment de peregrins que comencen la seva jornada, igual que nosaltres, però a nosaltres ens mou més l'interès paisatgístic, cultural i esportiu més que l'espiritual
Des d'Orreaga iniciem uns quants quilòmetres de pujada moderada fins al port d'Ibañeta. A partir d'aquí abandonarem la carretera asfaltada i primer per un tram cimentat i després per pista, enfilarem per forts pendents fins al coll de Lindux
Des de dalt el coll de Lindux s'obre una bonica panoràmica cap a la zona d'Iparralde (estat francès). En aquesta zona està farcit de casetes de caça, repartides cada pocs metres i ben camuflades on els caçadors s'amaguen a l'espera que passi el porc senglar
Ja dins de l'Estat francès continuem en baixada fins al poble de Banca. És una baixada enmig d'un paisatge humit i amb uns colors vius i contrastats per una carretera asfaltada, però molt estreta i poc transitada
Abans d'arribar a Banca se'ns obre davant nostre la zona del coll d'Elorrieta, cap on ens dirigim, però encara és lluny, queden molts quilòmetres i sobretot molt desnivell
A Banca creueu la carretera i enfilem les primeres rampes del coll d'Elorrieta
La pujada al coll d'Elorrieta té alguns trams amb pendents exagerats; tot i ser una pista encimentada, en molts punts amb prou feines és possible circular amb el pinyó més gran i el molinet. El paisatge compensa sobradament l'esforç
En molts punts de l'ascens trobem petites valls que ofereixen boniques perspectives que obliguen a aturar i agafar la càmera
La pista que seguim condueix als diversos "caseríos" que hi ha dispersos per la zona
Un cop arribem a dalt del coll d'Elorrieta mirem enrere i contemplem el paisatge i la vall que hem remuntat fins arribar en aquest punt, situat a 850 m.
Just a dalt del coll d'Elorrieta canviem de vessant i iniciem el descens. Prenem un camí precari al costat mateix d'una cabanya
A dalt el coll hem sortit de l'Estat francès i hem tornat a Navarra. Ens endinsem a la vall de Baztán
La vall de Baztán és una zona molt bonica de mitja muntanya, on continuem veien l'impressionant contrast de colors, el principal record que m'emporto de Nafarroa
Continuem baixant fins al cap d'avall de la vall de Baztán. Passarem pels pobles d'Erratzu, Arizkun, Elbetea i molt a prop d'Elizondo, nucli més important de la zona
En la part baixa del vall de Baztán trobem moltes cases, "caseríos", torres i palaus que evidencien la força econòmica de la zona. Moltes d'aquestes cases daten dels segles XV a XVIII, i algunes fins i tot tenen bonics escuts de pedra
La carretera passa per dins d'Erratzu i Arizkun. En el primer comprem el dinar que endraparem més tard, després de la dura pujada al Bagordi
A Elbetea deixem la carretera i comencem a enfilar per una pista asfaltada cap a la zona de Bagordi. Els primers trams són molt durs, i guanyem en un parell de quilòmetres molta alçada. Des d'aquí contemplem la ciutat d'Elizondo al fons, principal nucli de la vall de Baztán. En aquesta zona alçada hi ha nombroses torres o "caseríos" que gaudeixen d'una esplèndida vista cap a la part baixa de la vall
Anem guanyant alçada mica en mica. Als quilòmetres els costa d'avançar. A mesura que avancem, guanyem perspectiva cap a les valls que s'obren a banda i banda
Tot i que en la imatge costa d'apreciar, al fons contemplem la primera visió del mar Cantàbric, el destí de la nostra ruta. Des d'aquest punt encara haurem de pujar i baixar uns quants colls: Iñaberri, Antxuela, Esquisaroy, Also i Orizqui
La ruta passa pels peus de diferents turons i muntanyetes (Unbotoko Kaskoa, Urruspil, Atxuela, Oiarmuno,...) noms tots ells difícils de pronunciar i recordar pels que no parlem euskera
Des del coll d'Antxuela comencem un descens molt tècnic, amb algun tram molt difícil que ens farà baixar de la bicicleta
La imatge mostra la dificultat del descens. El tram ciclable va ser molt divertit i curiós, ja que el camí és un pas estret enmig d'un bosc espès de falgueres
Els últims quilòmetres de l'etapa són un constant pujar i baixar colls i collades. Des de la collada d'Also continuem circulant entre àmplies zones de pastura
Arribem al poble d'Etxalar per la seva part alta. Coincideix que el dia que arribem el poble està enmig de les seves festes. Hi ha molt d'ambient, tant diürn com nocturn!
Etxalar és un poble molt harmònic, format tot per cases aïllades amb un estic constructiu uniforme que li dóna molta personalitat. Les seves cases són grans, uniformes i ben conservades. Moltes tenen bonics balcons i porxos. Algunes fins i tot tenen escuts de pedra a l'entrada que mostra el llinatge dels seus habitants
Al bell mig del poble hi ha l'església, perfectament integrada en l'entorn i envoltada d'un cuidadíssim jardí. El
|
