|
Pàgina 15 de 19
Etapa 12 Ansó - Orreaga
- Divendres, 18 Agost 2007
- Sortida: 10:04
- Temps: 7:27
- Distància: 104,1 km.
- Desnivell: 2.080 m.
Avui per primera vegada hem superat els 100 km., tot i sortir tard, ja que a l'Hostal Aisa d'Ansó comencen a servir esmorzars a partir de les 9, i la nit anterior no els vam poder convèncer d'avançar-ho una estona. Un cop posats, hem fet un bon àpat matutí.
Sortim del bell mig del poble d'Ansó. L'hostal està a la plaça major, al costat mateix de l'ajuntament. Les cases del poble majoritàriament són de pedra, i els carrers estrets. El conjunt és molt harmònic i agradable. Sortint del poble, la carretera és estreta i poc transitada. Circulem per un estret congost que va guanyant poc a poc alçada fins al poblet de Zuriza. A partir d'aquí la carretera s'enfila decididament fins al Puerto de los Nabarros, punt d'entrada a Nafarroa (Navarra). A dalt del coll agafem una divertida trial·lera que passa per una espessa fageda. En algun tram sembla talment que estiguéssim dins d'un túnel per l'espessor i frondositat dels arbres.
Fem un tram més de carretera, una altra trial·lera, aquesta poc ciclable, més carretera i arribem a Izaba. Ja portem 25 quilòmetres, la majoria de bon fer i per carretera. L'itinerari que tenim previst fer avui correspon a una etapa i mitja del llibre de ruta del Jordi Laparra, per tant anem per feina.
Des d'Izaba cap a Uztárroz pugem el coll de Laza, tornem a baixar i enfilem després el coll d'Ollokia, punt culminant del dia. Una bona part del tram que avui fem per carretera correspon a una part d'una etapa del Tour de France d'enguany; aquí concretament el port de Larrau, de categoria especial, i es nota, ja que hi ha una bona pujada, tot i que no arribem a dalt de tot.
A dalt del coll el llibre de ruta marcava un bar restaurant, però és el bar d'una estació d'esquí de fons, i a l'estiu està tancat. Això trenca els nostres plans ja que en aquest punt comptàvem menjar alguna cosa. Són les dues del migdia. Avui ens ha fallat la logística. Falten molts quilòmetres per tornar a trobar algun lloc per avituallar-nos. Haurem de tibar de gels, l'únic que ens queda, i en etapes tan llargues sincerament, prefereixo un bon entrepà de pernil!
Circulem per la zona nord de la comarca del Roncal, reconeguda per la qualitat dels seus formatges. Baixem el coll i ens endinsem en els fantàstics dominis dels boscos d'Irati, una immensa extensió d'abets i faigs amb una frondositat i una verdor impressionants, per això la zona també és coneguda com a Selva d'Irati. Aquí el clima és molt humit, hi plou sovint. Dóna gust recórrer plàcidament aquests paratges, ja que a més a més, és una zona de mitja muntanya, que permet circular còmodament gaudint i contemplant el paisatge. És una zona molt tranquil·la, ben cuidada, on no poden circular els cotxes, i això s'agraeix. Són pistes rodadores en bon estat que permeten recórrer quilòmetres i quilòmetres a bon ritme, dins d'un espai natural inigualable.
Trobem força gent fent senderisme i també descansant en els espais habilitats. Passem per les cases d'Irati i pel peu del pantà d'Irabia, gairebé amagat entre l'espessor dels arbres. Finalment parem a menjar a l'alberg de Mendilatz a mitja tarda.
Continuem. Queden encara dos colls, i entremig encara hem de passar per l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaiceta. L'últim tram és força planer, i arribem finalment a Orreaga (Roncesvalles), un poblet molt petit però farcit de peregrins de totes bandes del món disposats a començar o continuar el Camí de Sant Jaume fins a Santiago de Compostela, gairebé 800 quilòmetres enllà. És un dels punts clau del Camí de Sant Jaume, i moltes persones comencen aquí el seu peregrinatge. Hi ha un gran alberg per allotjar tota la munió de peregrins que dia rere dia passen per aquest lloc.
Avui hem fet molts quilòmetres; el recorregut és molt rodador i convida a circular còmodament i ràpida. Potser massa, i tinc la sensació d'haver gaudit poc d'una zona tan meravellosa com és la selva d'Irati. Per una altra ocasió, potser val la pena prendre-s'ho amb més calma i gaudir d'aquesta zona incomparable.
Nosaltres encara fem 2 quilòmetres més cap al sud fins a Auritz (Burguete), on tenim reservat allotjament a la casa de turisme rural Loperena. En aquesta casa no fan menjars, i sopem al restaurant Txiki-Polit, que fa honor al seu nom (petit i bonic). En aquest poble, però, tot està molt enfocat als serveis als peregrins. Ho trobo un pèl massa comercial tot plegat. El preu és acceptable, però és més car que altres llocs. Es nota que és una zona molt turística.
Havent sopat, ja a la casa Loperena, mantenim una bona xerrada amb la jova de la casa, professora d'Euskera i activista per la cultura i la llengua basques. És una persona molt culta i interessant. Dóna gust parlar-hi. Ens comenta les dificultats que es troben per viure en Euskera a Nafarroa. El govern navarrès fa ben poc per ajudar la llengua autòctona. Ens solidaritzem i compartim impressions sobre la situació de la llengua i també dels costums de la zona, i no podem evitar de trobar alguns paral·lelismes amb la situació del nostre país, Catalunya, tot i que a Nafarroa la situació és molt més complexa.
Arriba l'hora de descansar. Avui ha estat una etapa molt llarga. Bona nit!
Allotjament: Casa Loperena (turisme rural). Només dormir: 13,5 €
Panoràmica del dia
El primer poble que trepitgem de Nafarroa (Navarra) és Izaba, un bonic llogarret amb construccions típiques navarreses. El contrast entre el verd dels boscos, el vermell intens de les teulades i el blanc de les pareds ofereix un espectacle cromàtic harmònic i bell.
Imatges de l'itinerari
Sortint d'Ansó vam coincidir amb un company ciclista que no feia tota la Transpirenaica, però mostrava una gran forma física!
Tot just sortint d'Ansó rodem uns quants quilòmetres de pla per dins del congost del riu Beral. La carretera asfaltada, però molt poc transitada segueix el curs del riu, encaixonat entre parets altíssimes. És una zona fresca i ombrívola
Arribant a Zuriza el congost s'obre i dóna pas a unes pastures àmplies i assolejades. A partir d'aquí s'acaba el tram pla i comencem a remuntar el Puerto de los Nabarros
Poc després de començar a enfilar el port després de Zuriza, mirem cap enrere i contemplem el barranc del riu Beral per on hem circulat, i les impressionants parets de pedra que s'aixequen a banda i banda
Després d'una considerable pujada que ens ha portat fins a 1.300 m. d'alçada arribem al Puerto de los Nabarros i entrem a Nafarroa. En aquest punt deixarem la carretera asfaltada i prendrem un caminet que esdevé una divertida trial·lera, tot i que al final té alguns trams molt tècnics on caldrà baixar de la bicicleta
Només entrar a Nafarroa canviem de vessant, i el clima és molt més humit. Circulem per dins d'una espessa fageda per uns camins molt entretinguts
Al final del camí trobem una pista que continua baixant per la part baixa de la vall de Belabarce. Al cap de pocs quilòmetres arribarem al primer poble navarrès, Izaba
Al final de la vall trobem el bonic poble d'Izaba, amb l'estil de construccions típiques de la zona
Els carrers d'Izaba són estrets, empedrats i costeruts, però tenen molt d'encant. És un poble on hi ha molta afició al ciclisme, i ho constatem en veure diversos ciclistes i cartells que enuncien una prova ciclista
Sortim d'Izaba i fem uns quants quilòmetres per carretera
Passem pel poble d'Uztárroz seguint la carretera. Estem a la comarca navarresa del Roncal, coneguda arreu per la qualitat dels seus formatges
La carretera va pujant considerablement, però encara estem frescos, no fa gaire calor i el paisatge és molt agradable. Des del port de Laza comencem un rapidíssim descens per carretera, assolint velocitats de vertigen. Al fons de la vall comencem la pujada més dura de l'etapa
La carretera per la que pugem està plena d'escrits al terra que animen principalment als ciclistes bascos que van participar al Tour. Estem remuntant el Port de Larrau, considerat de categoria especial en el Tour del 2007. És un port molt dur, amb forts pendents sostinguts. No arribarem fins al port de Larrau, sinó que pocs quilòmetres abans, a la collada d'Ollokia començarem ja a baixar pels boscos d'Irati
La pujada és molt dura, però el paisatge és molt bonic. La combinació dels dos factors convida a parar de tant en tant a contemplar els paisatges navarresos i endur-me'n algun record en forma d'instantània. Al fons es veu la carretera que hem anat remuntant
Els quilòmetres es mouen poc a poc. La pujada és molt dura. A mesura que pugem la panoràmica s'obre, i contemplem els suaus turons navarresos, i molt a la llunyania les muntanyes dels Pirineus occidentals
A la Collada d'Ollokia trobem les instal·lacions de les pists d'esquí nòrdic d'Abodi, i des d'aquí agafem ja una pista en descens. Entrem als dominis dels boscos d'Irati
La Selva d'Irati és una vastíssima extensió forestal, una de les majors del sud d'Europa, poblada principalment per faigs, avets i falgueres, totes elles espècies vegetals que requereixen un clima molt humit
Circulem per una pista molt còmoda per dins de la Selva d'Irati. Fem molts quilòmetres sense adonar-nos-en, embadalits per la bellesa del territori. En aquesta zona hi ha una vasta xarxa de pistes i camins freqüentats per molts excursionistes, molts d'ells indicats
Passem pel costat del pantà d'Irabia, que gairebé passa desaparcebut entremig de l'espessor dels avets que l'envolten. Aquesta és una zona on trobem molts excursionistes i també altres ciclistes que aprofiten les bones temperatures per passejar per la zona
Abans de remuntar el coll d'Orión la pista transita una bona estona al costat d'un rierol
Pugem el coll d'Orion, baixem i passem per l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaiceta. Des d'aquí tornem a enfilar pel barranc d'Itolaz, amb algun tram amb forts pujadors cap a la Collada de Navala
Finalment arribem a Orreaga (Roncesvalles) en uns últims quilòmetres pràcticament planers. La tranquil·litat de l'etapa contrasta amb el bullici de gent, majoritàriament peregrins, que es troba en aquest petit poble. Hi ha un gran alberg que dóna refugi al gran nombre de peregrins que, a peu, en bicicleta o altres mitjans inicien o continuen el Camí de Sant Jaume. Només els queden 800 quilòmetres!
|
