|
Pàgina 14 de 19
Etapa 11 Sabiñánigo - Ansó
- Dijous, 16 Agost 2007
- Sortida: 9:26
- Temps: 7:32
- Distància: 92,4 km.
- Desnivell: 2.130 m.
Avui tornem a fer una etapa dura de més de 90 quilòmetres i amb un fort desnivell. És però una ruta rodadora amb molts trams d'asfalt i pistes ben cuidades on es pot rodar a bon ritme.
A l'hostal de Sabiñánigo no serveixen esmorzars, per tant anem a una pastisseria propera i fem un bon esmorzar abans de sortir. Sabiñánigo és una població gran, i aprofito per passar per una botiga especialitzada en bicicletes per fer una reparació del fre de disc davanter, que a part de no complir bé la seva funció de frenar, provoca una fricció constant entre el fre i el disc, que a part de fer un soroll molt molest frena la roda i provoca un ròssec consant que fa més engorrosa la marxa. El responsable de la botiga Biciaventura, tot parlant, ens confessa que és el pare de la famosa prova ciclista Quebrantahuesos (carretera), que enguany ha congregat més de 9.000 ciclistes a Sabiñánigo. Fa una bona feina, i la roda davantera torna a girar amb soltura, i el gre torna a frenar. Quin luxe!
Comencem la ruta anant per carretera fins a Larrés. En plena pujada tornem a trobar dos vells companys de ruta: un noi basc i un dels dos nois de Castelló amb qui ja havíem coinicidit en etapes anteriors, i que van seguir l'itinerari base. L'altre noi de Castelló ens van dir que havia plegat un parell de dies abans en partir la bicicleta. Els saludem i continuem endavant, ja que anem una mica més de pressa.
Anem pujant fins a trobar la pista que, amb durs pendents, ens porta fins al Pueyo de Escués (coll). Avui és una etapa trencacames. Després de la pujada, una ràpida baixada, i una nova ascensió cap a la Sierra Garcipollera. Tornem a baixar, arribem a Castiello de Jaca, pugem a Aratorés i repostem aigua. Tenim davant mateix unes bones vistes del cim del Bisaurín i les muntanyes properes. Es tracta dels primers cims elevats dels Pirineus pel vessant oest (muntanyes de més de 2.600 metres).
Continuem el puja-baixa fins al bonic poble d'Aísa, amb la vall del mateix nom, i després d'una bona pujada i la corresponent baixada, Jasa i Aragüés do Puerto. Aquí fent cas a les recomanacions de la gent del bar del poble, la Borda Miguel, no seguim estrictament el llibre de ruta sinó que continuem per pista asfaltada. L'itinerari que proposa el llibre de ruta passa pel GR i obliga a portar a coll la bicicleta durant un bon tram de pujada i de baixada. Decidim arribar per carretera a Echo. Fa molt vent de cara, i es fa duríssim tirar endavant, especialment en els trams ràpids i oberts de carretera.
Des d'Echo enfilem el port d'Ansó també per carretera seguint de nou el llibre de ruta. Des del punt més alt del port agafem una pista que comença amb un parell de duríssimes pujades. Després una trial·lera gairebé impossible ens acosta fins al fantàstic poble d'Ansó, bonic, ben cuidat i força animat.
Havent sopat surto a fer un volt. Prenc un cafè i un patxaran al bar Zuriza. El responsable presumeix d'haver fet la Transpirenaica en bicicleta, amb esquís de travessa, de fons, de telemark i a peu. També assegura haver fet cims de vuit-mil metres. Tot un personatge! No saps què diu de cert, però té gràcia. El local està animat, i tempta quedar-s'hi més estona, però l'endemà toca fer molts quilòmetres. És hora de plegar veles. Bona nit!
Allotjament: Hostal Aísa (Ansó). X € mitja pensió.
Panoràmica del dia
Entremig dels prats de Lizara, i les valls d'Aragüés-Jasa, sobresurt el Bisaurín (2.669 m.), una impressionant pared rocosa que trenca amb el paisatge de mitja muntanya de l'entorn. Al seu costat, el Ruabe de Bernera (2.450 m.) El Bisaurín està considerada la primera muntanya amb entitat dels Pirineus mirant-los de ponent cap a llevant.
Imatges de l'itinerari
Sortint de Sabiñánigo fem uns primers quilòmetres molt còmodes per carretera. A la llunyania ja comencem a contemplar el cim del Bisaurín i les valls d'Aragüés cap on ens dirigim
Al cap d'uns quilòmetres ens retrobem amb dos vells amics de ruta, un noi castellonenc i un altre basc. Preguntem per un tercer company que anava amb ells, però malauradament va partir literalment la bicicleta i va haver d'abandonar. Les avaries són freqüents en una ruta molt exigent, amb trams tècnics on les mecàniques pateixen molt
La zona planera del principi de l'etapa va quedant enrere, i cada cop ens apropem més a les zones altes. L'ascensió fins al Pueyo de Escués és dura, però des del cap d'amunt es contempla una bona panoràmica de les muntanyes de la Collarada i la Peña Telera
Pujarem per una banda i baixarem per l'altra a través de la reserva de caça de la Sierra Garcipollera, una zona tranquil·la de mitja muntanya, en què es pot rodar còmodament. Trobarem algun exemple d'arquitectura romànica abans d'arribar a Castiello de Jaca, punt més baix de l'etapa
A la part baixa de la Sierra Garcipollera passem pel costat de l'església romànica de Santa María de Iguacel. Prop hi ha una àrea de pícnic molt concorreguda per la gent de la zona
Aquesta és una zona més aviat seca, i l'aprofitament de l'aigua és molt important. Passem pel costat d'un aqüeducte
L'etapa és un constant pujar i baixar. Des del punt més baix, Castiello de Jaca enfilem per carretera fins a Aratorés on repostarem aigua, i continuarem pujant cap al proper coll
Després de superar un coll per una carretera poc transitada, canviem de vessant i ens endisem a la vall d'Aísa. Més avall arribarem al poble
Des d'un bon tros amunt veiem el bonic poble d'Aísa als nostres peus, al fons de la vall on hem d'arribar i després tornar a enfilar cap al proper coll
Aísa és un poble bonic i cuidat, majoritàriament de pedra. Destaca el campanar al mig de la població. És un poble força turístic amb moltes segones residències
Després de remuntar la vall d'Aragüés arribem al poble de Jasa, i des d'aquí prenem un antic camí ral per acabar-nos d'arribar fins a Aragües d'o Puerto
Des d'Aragües d'o Puerto la visió del Bisaurín és fenomenal, a la capçalera de la vall d'Aragüés
A partir d'Aragüés no seguim el llibre de ruta per evitar un tram en què cal carregar la bicicleta a coll, i ens arribem a Echo per una carretera molt poc transitada, primer en baixada i després en unes llargues rectes en lleugera pujada que es fan dures a causa del fort vent frontal
Des d'Echo enfilem les rampes del port d'Ansó, i a partir d'aquí abandonem la carretera per agafar una pista assequible però amb dos últims pujadors infernals. Al cap d'amunt, veiem al fons, molt lluny el poble d'Ansó, destí d'avui
Baixar fins a Ansó no serà tasca fàcil. Cal passar per uns camins pràcticament inaccessibles i poc transitats, plens de roques i amb alguns trams molt pendents. En aquest punt cal prestar molta atenció i posar al límit l'habilitat de conducció. En la imatge el Joan en ple descens
La baixada es fa llarga i dificultosa. Véiem Ansó al fons des de feia molta estona, però mai hi acabàvem d'arribar
Arribem a Ansó i ens dirigim a la plaça de l'Ajuntament. L'hostal on ens allotjarem està al costat mateix. Ansó és un poble molt turístic, i es veu molt ambient
Des del balcó de l'hostal es pot contemplar les teulades de les cases característiques d'Ansó. Tot el poble és de pedra, amb carrerons estrets i empedrats. Moltes de les cases d'Ansó tenen una peculiaritat: tot i estar gairebé juntes formant un conjunt urbà harmònic, la majoria no es toquen entre elles, deixant una separació d'uns centímetres, separació insuficient per passar-hi una persona, però que evita les parets mitgeres
Exemple d'una de les moltes boniques cases que es poden contemplar al poble d'Ansó. Val la pena perdre's pels seus estrets i irregulars carrers i rememorar temps passats
Detall de la decoració de l'interior de l'hostal Aisa, ple de records i fotos antigues
|
