|
Pàgina 13 de 19
Etapa 10 Torla - Sabiñánigo
- Dimecres, 15 Agost 2007
- Sortida: 8:36
- Temps: 7:17
- Distància: 74,1 km.
- Desnivell: 1.335 m.
Esmorzem a la cuina del Refugi Lucient Briet el que ens havien deixat preparat el dia abans. Compartim l'espai amb una colla d'excursionistes alemanys.Recollim els trastos i comencem la ruta.
Iniciem un tram d'asfalt en baixada fins a Fiscal, on es nota la ressaca de les festes del dia anterior. Aquí comencem a pujar per una carretera secundària fins a Bergua, i a partir d'aquí per pista fins al poble abandonat de Sasa. La primera imatge del poble d'uns ossos d'animal penjats en un arbre ja indiquen que és una zona feréstega, poc freqüentada per l'home. Sasa és un poblet abandonat pels humans, però encara poblat pel bestiar, bàsicament vaques i ases, absolutament indiferents al nostre pas pel seu poble.
La pista continua amb alguns trams durs i sempre solitaris. Des de Fiscal portem gairebé 4 hores sense creuar-nos absolutament amb ningú. Al cap d'una estona els creuem amb uns ciclistes locals.
Iniciem l'ascens a la Peña Oturia, una muntanya tranquil·la, poblada només per bestiar. Es tracte d'un cim arrodonit pels quatre costats, amb uns vessants herbats que fan les delícies dels centenars de vaques que hi pasturen, unes vaques que saben perfectament que allà és casa seva, i no s'aparten per molt que dos ciclistes guarnits amb colors llampants s'hi acostin. Vam haver de baixar de les bicicletes i vorejar algun dels diversos ramats que vam trobar.
Flanquegem la Peña Oturia pels vessants est, nord i oest, i comencem un llarg descens per pista poc transitada fins prop del poble de Senegüé, passant abans pel petit poble tot ell de pedra de Larrede, amb una bonica torre de vigia a pocs metres. És un descens llarg i esgotador, amb uns primers trams més tècnics, i després molts quilòmetres de baixada continuada. Com més avall més calor. Al fons de la vall, la calor és asfixiant. En aquesta zona ja no tenim la sensació d'estar en un paratge de muntanya.
Ens arribem fins al destí, Sabiñánigo, lleugerament fora de la ruta, però un lloc on és fàcil trobar allotjament. Es tracta d'una ciutat relativament gran, però pràcticament adormida el dia en què vam passar-hi. És 15 d'agost; tot està tancat; hi ha festes a Huesca i a alguns pobles veïns.
La ciutat sembla un desert, tot molt avorrit. Fem un tomb, sopem i a dormir. Bona nit!
Allotjament: Hostal Laguarta (Sabiñánigo). 35 € sopar i dormir.
Panoràmica del dia
La Peña Oturia es una muntanya envoltada de prats alpins per totes les seves cares. Té pendents suaus que aprofiten nombrosos ramats de vaques per pasturar-hi tranquil·lament. N'hi ha centenars. La pista que seguim flanqueja els vessants est, sud i oest de la muntanya a mitja alçada.
Des de la Peña Oturia es diu que hi ha una de les vistes més espectaculars dels Pirineus. A la llunyania es veuen el Mont Perdut i bona part dels cims més alts dels Pirineus centrals. Vam parar a dinar en aquest punt per contemplar detingudament la vista.
Imatges de l'itinerari
Després dels primers quilòmetres per carretera i en baixada, arribem a Fiscal. A partir d'aquí comencem a remuntar per una carretera molt poc transitada
La zona és molt poc transitada per vehicles, i tot i quedar a molts quilòmetres, algú aprofita per fer publicitat del seu establiment als soferts ciclistes que fem la Transpirenaica
Passem pel barranc de Lata. L'etapa d'avui circula per zones pràcticament deshabitades. Passem hores i hores sense veure cap senyal de civilització. En un punt cal remuntar uns metres per dins d'un riu. Afortunadament pràcticament estava sec
La pista va pujant progressivament, però en algun punt cal remuntar pujadors duríssims. A mesura que es guanya alçada, l'horitzó d'amplia
No es veu cap senyal de civilització, tret del bestiar que pastura tranquil·lament, impassible al nostre pas
En arribar al poble abandonat de Sasa, la primera benvinguda és un os penjat en un arbre, senyal inequívoc que és una zona força salvatge
A més de vaques també hi ha un ramat d'ases que es refugien al poble de Sasa
Els antics habitants de Sasa (1.240 m.) tenien bones vistes cap als Pirineus centrals. La vida aquí havia de ser molt dura, ja que a més de la considerable alçada, les comunicacions eren difícils, i les poblacions més properes són molt lluny i per camins i pistes difícils
En alguns trams els arbres pràcticament cobrien la pista formant una espècie de túnel natural que oferia una bona temperatura. Les pistes són molt poc transitades, però es pot circular còmodament en bicicleta excepte si ha plogut, ja que és un terreny argilós. Afortunadament quan hi vam circular la pista estava força seca
La vegetació és espessa en algunes parts del recorregut
Ascendint la Peña Oturia la imatge dels Pirineus Centrals és àmplia i panoràmica. Es fa difícil endevinar les muntanyes més destacades a la llunyania
El vessant nord de la Peña Oturia està ple de ramats de bestiar que pasturen, i trobem diverses portes que cal superar per continuar la marxa
En un extrem del flanqueig de la Peña Oturia comencem a baixar, però abans contemplem la visió cap al sud, cap al pla, cap a la Val Ancha. Veiem al fons Sabiñánigo, final d'etapa d'avui
El Joan iniciant el descens de la Peña Oturia. Al fons continuem contemplant muntanyes pirenenques
Els primers quilòmetres de baixada són difícils, ja que passem per una pista pràcticament inexistent. Ens endinsem al barrant d'Oliván, i anem perdent alçada. Cada cop fa més calor
Al final de la baixada, enllacem amb una pista asfaltada. Passem pel costat de l'ermita romànica de San Juan de Busa, un exemplar de l'art serrablés, un estil arquitectònic propi que es caracteritza per construir esglésies petites, d'una sola nau, amb absis i torres quadrangulars
Arribem fins al poble de Lárrede,i contemplem una bonica església romànica amb un excel·lent exemple de campanar quadrangular: San Pedro de Lárrede
El poble de Lárrede està molt ben cuidat, amb boniques cases ben restaurades, totes de pedra
L'última sorpresa del dia: caldrà passar per un pont precari penjant de fusta sobre el riu Galligo. Molts dels taulons estan corcats i trencats. Cal anar amb molt de compte!
|
