|
Pàgina 2 de 7
L'Entorn
El Massís del Catllaràs
El Massís del Catllaràs és un tresor ben poc conegut. Situat al nord-est
de la comarca del Berguedà i delimitat pel riu Llobregat que l'abraça pels
vessants nord i oest i pel riu Merdançol pel sud, cobreix una gran extensió
que supera els 150 km2. Està coronat per 7 cims de més de 1.700 metres
d'alçada, dels quals destaquen el Serrat Negre (1.781 m.) i pel Pedró (1.765 m.) com a
punts culminants. La inexistència de cap cim emblemàtic contribueix al desconeixement
generalitzat i inexplicable d'aquest interessant massís ple de racons increïbles.
Té desnivells considerables en alguns vessants, però l'orografia de les
àrees més elevades és principalment suau i arrodonida, trencada bruscament
en alguns punts per contundents elevacions de roca calcària, d'un color gris
clar característic; per exemple les Roques d'Ardericó, la Roca Forcada o les
crestes de les Espades. És una zona feréstega, poc domesticada per la mà de
l'home. La duresa del clima i els pendents continuats dels seus vessants l'han
convertit en una àrea que no ha estat mai gaire explotada. Només l'activitat
minera i la ramaderia van atreure població antigament, però actualment
l'abandonament de les antigues extraccions i el despoblament de la majoria de
les masies disperses han convertit el massís en una zona molt poc poblada.
Alhora ha permès un bon nivell de conservació del patrimoni natural, segellat
ja fa anys amb la inclusió del Catllaràs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).
El Catllaràs esta travessat de cap a cap per una extensa xarxa de camins
i pistes que permeten gaudir-lo tant a peu com amb bicicleta de muntanya.
Hi conflueixen camins de gran recorregut (GR 4 i 241) i també altres senders
marcats que permeten recórrer el massís còmodament.
La vegetació
La vegetació al Catllaràs és abundosa. Hi destaquen frondoses extensions de pi rajolet,
especialment en el vessant nord, fagedes en les àrees més obagues i també roures i alzines,
a més d'una extensa varietat d'arbustos i plantes de sotabosc. A la tardor la gran varietat
d'espècies vegetals formen un magnífic espectacle multicolor digne d'admirar. Però si una
espècie vegetal és especialment destacada al Catllaràs, aquesta és la Flor de Neu, el símbol
dels muntanyencs, l'Edelweiss. En tot Catalunya només pot trobar en alguns punts
molt concrets dins del massís del Catllaràs. El juliol és l'època de floració,
i és tot un espectacle contemplar-la en el seu habitat natural. És una espècie escassíssima,
i no es pot arrencar ni tallar-ne la flor. Enlloc com al seu habitat la flor és tan bonica,
i, si tenim la sort de veure'n alguna, el millor que ens podem endur és el record d'haver-la
contemplat, fotografiat i saber que continuarà viva en un paratge tan idíl·lic. A la tardor,
els bolets també son fruit abundant als boscos del Catllaràs. És l'època de l'any en què el
massís és més freqüentat per tota mena de recol·lectors que persegueixen rovellons, llenegues,
fredolics i cama-secs, tots ells abundants a la zona.
La fauna
En ser una zona poc freqüentada i també escassament habitada, la fauna salvatge
ha trobat al Catllaràs un bon redós, especialment en els sectors més elevats i abruptes.
Els senglars són molt abundants, i és fàcil que us els creueu al mig del camí si sou molt
matiners, o si pel contrari aprofiteu els últims raigs de llum del vespre. Esquirols i guineus
també hi abunden, però són animals esquius difícils de veure. Aligues, esparvers i corbs
comparteixen espai aeri amb espècies més petites. També és fàcil creuar-se amb ramats d'isards
fora de les èpoques més caloroses. També podeu trobar-vos algun cabirol. I si esteu de sort,
podeu coincidir amb un ramat de cérvols. Aquests grans mamífers viuen tranquil·lament a
les faldes del Catllaràs, especialment al vessant meridional. La seva cornamenta és
magnífica, i també ho és la brama que fan els mascles en època de zel,
tot un espectacle natural.
Dins dels dominis del Catllaràs es poden trobar cims de gairebé 1.800 metres;
panoràmiques privilegiades del Pedraforca i la Serra del Cadí; racons de gran bellesa;
diversos exemplars d'arquitectura romànica; extensos prats herbats i boscos de gran bellesa;
l'únic lloc dels Pirineus catalans on es troba la Flor de Neu (símbol dels muntanyencs) en
estat natural i fins i tot un edifici obra del genial arquitecte Antoni Gaudí perfectament
integrat enmig de la natura. Suficients al·licients com per merèixer una visita al Catllaràs.
|
