Engarrista

Al costat de l'idíl·lic poble abandonat de Peguera trobem el cingles del Griell, on hi ha una curta i fàcil cresta que es pot recórrer sense gaire complicació. Només en un parell de punts cal superar petits trams d'escalada de IV i IV+. Una activitat curta, fàcil i intensa.

Comentaris (0) | Article complet...

Comentaris (0) | Article complet...

A l'oest de les Dolomites, el massís de Brenta s'eleva amb cims de més de 3.000 metres de nord a sud. Està format per cims i parets molt verticals, i una extensa xarxa de senders equipats o ferrades que permeten múltiples combinacions. Durant dos dies resseguim aquesta apassionant ferrada per la part més elevada del massís. És una ruta preciosa, la quinta essència de les ferrades, amb trams molt exposats i excel·lents vistes.

Comentaris (0) | Article complet...

En un dia d'impàs preveiem una ruta curta, tot i que s'acabarà allargant, per arribar fins al peu de la muntanya coneguda com a Dodici Apostoli, al peu del refugi homònim. La pujada és bonica i entretinguta, però la tornada és molt més llarga i pesada del que preveiem.

Comentaris (0) | Article complet...

La volta a les Tre Cime és un itinerari clàssic, fàcil, espectacular i imprescindible a les Dolomites. La complementem amb una ferrada curta però divertida, intensament vertical, amb passatges entretinguts i un munt d'escales, algunes extraplomades. La vista des del cim deixa bocabadat.

Comentaris (1) | Article complet...

És un cim estètic, estret i vertical. De lluny sembla difícil poder-hi accedir, però no té grans complicacions. Des del refugi de les Tre Cime di Lavaredo iniciem una via ferrada espectacular dins d'un túnel excavat a la roca. Pugem fins assolir el magnífic cim, l'últim tram amb una fàcil grimpada. Seguim després per una aèria ferrada que ressegueix la cresta.

Comentaris (0) | Article complet...

El Cristallo és un dels cims més elevats de les Dolomites, una gran roca molt vertical pels quatre costats. Hi ha una via ferrada que permet accedir a la Cima di Mezzo, el segon punt més elevat del grup. Es tracta d'una via no gaire llarga però molt divertida, amb passos de certa dificultat i l'interès d'assolir un gran cim.

Comentaris (0) | Article complet...

És una de les ferrades més clàssiques i interessants de les Dolomites. És una via llarga, però de dificultat moderada. El seu principal interès és recórrer la cresta Bianca, a l'oest del massís del Cristallo, per un seguit de camins equipats durant la primera Guerra Mundial, de la qual encara es poden veure moltes restes.

Comentaris (1) | Article complet...

Una bona alternativa per un dia de descans actiu és arribar-se fins a la vall de Fanes, al parc natural d'Ampezzo. Després d'una còmoda caminada comencem una ferrada breu però divertida i intensa. El tret característic d'aquesta via és el fet de passar pel darrere mateix d'una impressionant cascada.

Comentaris (0) | Article complet...

És un dels cims més coneguts de les Dolomites, i també un dels més freqüentats, ja que un còmode telecabina deixa a més de 3.000 metres i menys d'una hora del cim més elevat del grup Sella. Nosaltres enfilem per una de les vies ferrates més difícils del massís, que exigeix considerable i constant força de braços. Una experiència dura i intensa.

Comentaris (0) | Article complet...

Les Dolomites són el paradís de les ferrades, i avui en provem una de més dificultat. La "Ferrata dei Finanzieri" enfila fins el cim del Colàc. És una via molt entretinguda, de dificultat mitjana, amb un pas extraplomat força a l'inici de la via. La resta és progressió per roca, sense esglaons, però sense grans complicacions.

Comentaris (0) | Article complet...

Aquesta ruta circular ens acosta als quatre costats del Catinaccio (2.981 m.), un dels cims característics de les Dolomites orientals. En la primera meitat cal recórrer una entretinguda via ferrada. Passat el refugi Santner contemplem les espectaculars torres Vajolet, i tot seguit enfilem cap al "passo delle Coronelle" per tornar al punt d'origen.

Comentaris (0) | Article complet...

És el cim més elevat del massís de les Dolomites, i alberga la seva única gran glacera. És una muntanya de grans proporcions, magestuosa i àmplia. Pugem un bon tros per remuntador, tot seguit fem una divertida via ferrada per la cresta oest que ens porta fins al cim, la Punta Penia. Baixem per la glacera.

Comentaris (0) | Article complet...

Just a sobre de l'estany de Juclar, el més gran d'Andorra, trobem una cresta de gneis molt escarpada i aèria, però de dificultat moderada, ja que només cal escalar alguns passos de III/III+ i fer alguns ràpels. Recorrem una bona part de la cresta, gaudint d'esplèndides vistes sobre el llac, i els pics del voltant, dels quals destaca el pics d'Escobes i Rulhe.

Comentaris (1) | Article complet...

És potser el cim més emblemàtic de la Val d'Aran, i un dels més concorreguts tant a l'estiu com a l'hivern. La inqüestionable bellesa del territori, la facilitat de l'itinerari i l'atracció que representa des del fons de la vall són els seus principals actius. Pugem la talaia de l'Aran pel camí habitual, passant per l'estany i el refugi de la Restanca.

Comentaris (0) | Article complet...

Al nord de l'Alta Ribagorça, tocant a la Val d'Aran s'aixeca de nord a sud el massís del Besiberri. Es tracta d'un massís granític estret i llagarut amb diversos cims que superen els tres-mil metres d'alçada. Pugem un dels cims més característics del massís, el Besiberri Sud, probablement el més fàcil, tot i que exigent pel desnivell, la distància i el terreny incòmode.

Comentaris (2) | Article complet...

Al vessant oriental de la serra de les Gavarres trobem un interessant edifici d'origen romànic, amb un esvelt campanar i dos absis semicirculars. Es tracta d'un lloc molt bonic, a escassos quilòmetres del mar i tanmateix enmig d'un paisatge de baixa muntanya mediterrània. Pugem a Fitor des de vora mar i tornem fent una llarga volta per la plana baix-empordanesa, tot gaudint dels bonics pobles d'interior.

Comentaris (0) | Article complet...

Es tracta d'un cim modest i de pendents progressius, excepte pel vessant oest, que és més escarpat. És una opció molt interessant per fer a l'hivern amb esquís, amb amples pales i diversos itineraris possibles. A l'estiu és una caminada fàcil i amb excel·lents vistes sobre una àmplia zona lacustre. Pugem per l'incòmode barranc de la Coma del Forn i tornem pel torrent de Mascarida.

Comentaris (0) | Article complet...

Tot i ser un dels grans cims del Pallars, és relativament poc freqüentat. Possiblement la presència de "tres-mils" propers i la llarga aproximació li resten interès. És una muntanya amb personalitat, molt escarpada pels dos vessants, el català i l'occità. Té tres cims definits en una estreta cresta fàcil de resseguir, tot i que en alguns punts cal grimpar per terreny aeri.

Comentaris (0) | Article complet...

En un dels punts més recòndits del Berguedà, enclavament del municipi de Montmajor i una zona congosta i feréstega trobem mig enrunada la petita església romànica de Sant Martí. És un indret molt poc freqüentat, on la tranquil·litat més absoluta està garantida.

Comentaris (1) | Article complet...