Engarrista

Aquesta característica mola rocosa, visible des de pràcticament tots els Pirineus, no destaca pas per la seva alçada sinó per la seva mida, la posició isolada i la característica forma de ferradura, amb cresta a banda i banda i una gran vall al mig. Fem un recorregut circular que sortint des del nord recorre tota la cresta i baixa per l'ampla coma de Sant Adrià.

Comentaris (0) | Article complet...

Tornem al segon cim més alt dels Pirineus, en aquesta ocasió a l'hivern i per la ruta normal del refugi Àngel Orús. Amb menys neu del que és habitual, però amb la sol·litud i l'ambient alpí de les rutes hivernals enfilem la Canal Fonda, passem per sota l'espectacular Dent de Llardana i guanyem l'aresta que seguim fins arribar al cim després d'un últim tram estret i estètic.

Comentaris (2) | Article complet...

Tot i ser un cim poc freqüentat l'allargassat Serrat d'Areste és un dels més visibles quan remuntem la pista al fons de la Vall Ferrera. Intentem recórrer la llarga aresta sud, però hi ha alguns passos delicats en què caldria corda i girem cua. Tot i això val la pena recórrer, encara que sigui parcialment, aquesta carena panoràmica situada enmig d'un entorn majestuós d'alta muntanya.

Comentaris (2) | Article complet...

Discreta entremig d'altres més populars com la Pica d'Estats o el Sotllo, aquesta gran muntanya és una impressionant piràmide situada a la capçalera de la Vall Ferrera. Flanquegem pel fons de la vall passant per una zona de boniques bordes i remuntem el barranc de Baborte. Arribem al circ de Baborte, i passem al peu del llac i el refugi lliure. Al coll enfilem pel fort pendent de l'aresta sud-est, grimpant fins al cim.

Comentaris (1) | Article complet...

Fem una breu incursió a una de les zones més salvatges i inaccessibles del Moixeró, un batibull caòtic d'elevacions calcàries situades en un espai físic relativament petit, al vessant sud de la serra. Havia de ser una excursió circular i acaba sent una simple prospecció que caldrà polir.

Comentaris (0) | Article complet...

Des dels Baños de Panticosa sembla a prop, i de fet ho és, però fins al cim ens separen més de 1.400 metres de pujada pràcticament directa, sense treva. Un ascens franc i directe fins un cim fàcil i molt panoràmic, amb excel·lents vistes cap al Balaitús, els Infiernos i el Vinyamala. Destaca la petita carena cimera, aèria i estètica, especialment quan la neu ja dibuixa una fina aresta.

Comentaris (1) | Article complet...

Tot i el dia excepcional no aconseguim pujar el Midi d'Ossau a causa de la neu i la humitat que fan més perillosa la progressió ja de per si delicada. Gaudim però de l'aproximació en un entorn magnífic i espectacular, al peu d'una de les muntanyes més emblemàtiques i estètiques dels Pirineus.

Comentaris (0) | Article complet...

Modest per la seva alçada, desafiant per la seva verticalitat i majestuós per la seva silueta. Tímid, amagat a la capçalera del riu Gállego, a tocar de la frontera franco-espanyola, aquest petit cim es pot pujar fàcilment amb una aproximació llarga però còmoda fins als ivons, i una última grimpada entretinguda després d'un pas exposat equipat amb cadenes. Una petita joia en un entorn excepcional.

Comentaris (0) | Article complet...

Sortim del Prat de Pierró i passat l'estany de Sant Maurici anem a buscar la vall de Subeuix que remuntem totalment fins assolir el cim, després d'una entretinguda grimpada. Baixem per l'altra cantó i creuem una gran zona lacustre fins arribar al refugi de Colomina on fem nit. El dia següent enfilem el Peguera amb una bonica grimpada aèria. Baixem per la cara oposada, enfilem encara el pic de Monestero i tanquem el cercle baixant per la Valleta Seca.

Comentaris (1) | Article complet...

A l'est d'Andorra, entre el poble d'Encamp i l'estació d'esquí del Pas de la Casa - Grau Roig hi ha un seguit de muntanyes d'alçada considerable i escassament visitades. Fem un recorregut carener i circular que ens porta a enllaçar diversos cims avançant per crestes força fàcils però amb ambient. És una zona rocallosa, solitària i d'àmplies vistes, sobretot cap al nord de la Cerdanya.

Comentaris (0) | Article complet...

L'esvelta silueta bicèfala emergint sobtadament des de l'estany de Sant Maurici s'ha convertit en una estampa icònica dels cims catalans. És una gran muntanya clàssica que la primera vegada que la veus et sedueix i saps que hi acabaràs pujant. Enfilem per la Canal Central, amb una llarguíssima grimpada, aèria i força complicada. Descartem el Petit Encantat per temps i enfilem el Gran Encantat per un darrer tram molt exposat. Baixem pel camí normal de la Valleta Seca.

Comentaris (2) | Article complet...

D'estètica i verticalitat impecables dues agulles granítiques s'aixequen sobre l'estany d'Amitges. Només acostar-se al refugi els ulls es dirigeixen inexorablement cap aquestes parets que fan les delícies dels escaladors. Des de l'aparcament del Parc Nacional pugem fins l'estany de Sant Maurici, continuem cap al refugi i enfilem les agulles pel camí fàcil del darrere que només exigeix una grimpada els últims metres.

Comentaris (0) | Article complet...

Al nord-oest d'Andorra es concentren gran quantitat de cims, entre ells els més elevats del Principat. A la zona d'Arcalís trobem tres cims que es poden enllaçar resseguint la cresta, fàcil en la majoria del seu recorregut, però amb alguna grimpada considerablement aèria. Durant tot el recorregut carener gaudirem d'esplèndides panoràmiques en un entorn solitari d'alta muntanya.

Comentaris (2) | Article complet...

Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.

Comentaris (0) | Article complet...

És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.

Comentaris (0) | Article complet...

La muntanya mítica, que segons la mitologia cristiana va ser el port de destí de Noè i tota la biodiversitat, és un gran volcà inactiu. Enmig de la gran planura s'aixeca aquesta imponent muntanya, d'ampla base i neus perpètues al cim. Situat territori kurd, dins de l'actual Turquia i reclamat històricament per Armènia l'Ararat és una muntanya sagrada per moltes religions, un lloc amb una gran càrrega simbòlica. L'ascensió és senzilla però llarga, i cal aclimatar.

Comentaris (0) | Article complet...

Desafiant i esquerp, d'un color fosc antipàtic i amb la silueta serrada es presenta aquest cim situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles. Fem una ruta circular que comença pujant al Port d'Incles, continua vorejant pel nord la cresta de Juclar i puja el Pic de la Pala de Sobre l'Estany. Cal perdre alçada per tornar a pujar al Coll de l'Alba i començar el tram més divertit de grimpada cap al cim de Noè i finalment l'imponent Escobes.

Comentaris (0) | Article complet...

Al sud de l'Arieja, a tocar d'Andorra, s'alça un cim espigat, de granit molt fosc, de difícil accés per totes bandes i poc conegut. Sortim de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny, remuntem la Vall de Rialb i ens desviem fins al Port de Siguer. Seguim l'aresta fàcil fins al cim de Banyell i a partir d'aquí comencem una entretinguda cresta que ens portarà al cim del Tomaset tot grimpant per terreny força fàcil (II/II+). Baixem amb boira fins a l'Estany Blau i remuntem fins retrobar el camí d'anada.

Comentaris (0) | Article complet...

Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.

Comentaris (1) | Article complet...

L'impressionant massís dels Infiernos format per tres puntes que es poden recórrer per la fàcil cresta summital sorprèn pel fort contrast entre els esquistos vermellosos i el marbre blanquinós. Fem una llarga ruta circular des dels Banys de Panticosa, passant pels estanys de Bachimaña, grimpant el Garmo Blanco i creuant la Marmolera en un trajecte molt exposat fins a coronar el pic occidental. Enllacem els cims central i oriental fàcilment, i baixem fins al Coll de Pondiellos per terreny molt pendent i delicat.

Comentaris (6) | Article complet...