Medacorba, Baiau i Comapedrosa

Aprofitem un cap de setmana per fer una sortida de dos dies que ens apropa a un entorn d'alta muntanya molt bonic en què es combinen el blau dels estanys, el verd dels prats, el blanc de la neu perpètua i el gris fosc de la roca d'aquest punt pirenenc confluència entre Catalunya, Andorra i l'estat francès. Pujarem alguns cims emblemàtics, com el Medacorba, el Baiau i el Comapedrosa, sostre d'Andorra. Farem nit al peu d'un llac glacial, al refugi lliure de Baiau.

Dia 1. Estanys Forcats, Medacorba i estanys de Baiau

Sortim el dissabte al matí d'hora de Berga quatre mosses i dos xicots disposats a gaudir d'un cap de setmana d'alta muntanya. Som la Queralt, l'Anna, la Núria, la Sílvia, el Toni i jo mateix, el Marc. Fem via cap a Andorra, i sense aturar-nos ens dirigim fins al cap d'amunt del poble d'Arinsal, on deixem el cotxe al costat d'unes cases just després de passat un túnel. És el lloc habitual en què es deixa el cotxe quan es puja el Comapedrosa, ja que des d'aquest punt el camí ja està indicat com a GR.

Comencem a caminar amb les motxilles força carregades, ja que en aquesta ocasió farem nit en un refugi lliure situat a més de 2.500 metres d'alçada, i cal portar sac, roba d'abric i el menjar per dos dies. Seguim el GR 11 que de seguida enfila per una pista ben traçada i evident. Al cap d'una estona trobem una bifurcació: el camí de l'esquerra és la via habitual per pujar el Comapedrosa, però nosaltres la descartem i seguim en forta pujada cap a la dreta, direcció al Pla de l'Estany. Continuem pujant per una pista fins al peu mateix del refugi lliure del Pla de l'Estany.

Parem al refugi a esmorzar una mica. És una instal·lació molt ben condicionada, amb lliteres, llar de foc i emissora d'emergència. Els refugis lliures andorrans estan molt bé. En aquest punt el camí s'aplana una mica, però només és un miratge, ja que de seguida que reemprenem la marxa comencem a pujar fort per una zona coneguda com les Canaletes. Aquí ja no hi ha pista, sinó un camí de muntanya estret i costerut. Anem pujant en tendència cap a l'oest fins que arribem a un petit collet i trobem els Estanys Forcats.

Els Estanys Forcats, d'origen glacial, estan situats en un entorn d'alta muntanya, a gairebé 2.600 metres, i en un lloc on pràcticament tot l'any hi ha neu, ja que estan força tancats i protegits dels rajos solars. Tenen un blau intens que contrasta amb el blanc de la neu que hi aboca. El camí continua per l'esquerra dels estanys, i cal trepitjar la neu. En aquesta ocasió no hi havia molta neu, i les traces estaven definides, però és habitual trobar-n'hi força, i en ocasions podria ser recomanable portar grampons, ja que més endavant el camí enfila fort.

Després dels Estanys forcats guanyem alçada fins arribar a la Collada dels Estanys Forcats, a 2.743 metres d'alçada. Aquest és un punt curiós, ja que tenim unes vistes privilegiades. Cap a llevant veiem uns metres sota nostre els Estanys Forcats en primer terme, i molt més avall la Vall del riu Valira i la zona d'Andorra la Vella i les Escaldes. Cap a ponent veiem els Estanys de Baiau, cap on els dirigirem més tard. I a banda i banda tenim dos cims molt propers: cap al nord el Medacorba (2.913 m.) i cap al sud la Roca Entravessada (2.927 m.)

Continuem pujant per assolir el cim del Medacorba, que és molt proper a la collada. Veiem un grup de gent que en baixa, i nosaltres enfilem pel vessant costerut, amb algun tram de mitja grimpada, però fàcil. En pocs minuts som a dalt del cim, que com a curiositat cas esmentar que és un punt fronterer de tres estats: l'andorrà, l'espanyol i el francès. Des d'aquest punt hi ha molt bones vistes cap a totes bandes, però cap el vessant de l'Arieja hi ha un mar de núvols que ens impedeix veure res.

Baixem de nou al coll, i continuem el camí direcció oest, en baixada cap als Estanys de Baiau que veiem un bon tros més avall. Aquest tram és la variant 8 del GR 11 (GR 11.8). Ens anem apropant als Estanys de Baiau, que estan situats al fons del magnífic Circ de Baiau, tancat cap a totes bandes, excepte la nord per muntanyes molt altes. També veiem el refugi lliure de Baiau, una construcció metàl·lica situada en un punt elevat molt a prop dels llacs.

Arribem al refugi, a 2.517 metres d'alçada, abans de les 4 de la tarda. Teníem por que estigués ocupat, ja que és un refugi lliure en què només hi caben 18 persones i ben apriades. Estem de sort, i només hi ha 3 nois, per tant deixem les coses per guardar lloc. Hi ha 3 nois escocesos a dins del refugi, que tenen la roba i les botes esteses a dins, i no us podeu imaginar la catipent que hi feia. Els demanem que obrin una mica per airejar i fer així habitable un lloc tant petit. Hem caminat 6 hores i hem fet un desnivell positiu de 1.400 metres.

El refugi Josep Maria Montfort, o de Baiau és lliure però està molt bé. Té lliteres amb matalassos, coixins i mantes per a 18 persones (capicuades), i també té una taula i bancs i una emissora d'emergència. Pertany a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). El lloc on està situat és idíl·lic, i és un lloc ideal per veure com es pon el sol i es fa fosc en un dia clar d'estiu com el que estem. Durant la tarda i el vespre han arribat 3 grupets, que afortunadament portaven tenda, i en veure que el refugi era pràcticament ple, monten les tendes al voltant.

Fresqueja, i el dia es va enfosquint. Ens abriguem i sopem al costat del refugi. Unes vaques s'acosten encuriosides. Veiem com es fa fosc, i els colors rogencs de les muntanyes amb les últimes llums del dia embadaleixen. Abans d'anar a dormir xerro una estona amb un dels nois escocesos, que estan fent la ruta Transpirenaica a través del GR 11 tota seguida. Quan és ben fosc ens fiquem a dins del refugi i dormim.

Dia 2. Baiau i Comapedrosa

Despertar-se a més de 2.500 metres d'alçada en un entorn privilegiat és un autèntic luxe que no es pot pagar amb diners. Simplement fantàstic!

Ens rentem la cara a l'Estany de Baiau i esmorzem a fora del refugi, on vaig oblidar el frontal :( Encara amb la fresca matinal comencem a caminar de nou. El camí de seguida enfila i de quina manera! Hem de pujar fins a la Portella de Baiau, i l'últim tram és molt dret, amb la complicació afegida que el terreny és descompost. És un tram dur i fatigós.

Arribem a la Portella de Baiau i veiem el sol i els cims que farem tot seguit: el Baiau (2.886 m.) i el Comapedrosa (2.939 m.) que farem més tard. Des de la Portella el camí ja no és tan dret, i en pocs minuts assolim el pic de Baiau. Des d'aquest baixem per la cresta fàcil i evident fins a la Collada del Forat dels Malhiverns, i des d'aquí enfilem ja per la base de la piràmide somital del Comapedrosa. Pugem per la cresta, que de lluny sembla molt dreta, però hi ha un camí fàcil i en poca estona assolim el cim més elevat d'Andorra sense gaire esforç.

Des del cim del Comapedrosa ens recreem en les fantàstiques vistes que hi ha, i intentem endevinar alguns dels cims més alts de la zona, com la Pica d'Estats que veiem no gaire lluny. Ganyipem una mica i prenem el camí que ens portarà al peu del refugi del Comapedrosa passant abans per costat mateix de l'Estany Negre. La baixada es fa llarga, i des del refugi encara hi ha una llarga tirada fins a Arinsal on ahir havíem deixat els cotxes.

Al final hem caminat 5 hores i mitja, i hem fet un desnivell de pujada de només 530 metres, però molts més de baixada.

Ha estat una excursió de dos dies fantàstica, d'allò més recomanable. Fàcil i assequible i amb una paisatges d'alta muntanya ben variats: cims pedregosos, extensos prats, llacs glacials,... un entorn que no deixa indiferent.

Imatges del primer dia

Sortida de l'aparcament d'Arinsal.

Refugi lliure del Pla de l'Estany.

Dura pujada per la zona de les Canaletes, després del refugi del Pla de l'Estany.

Anem guanyant alçada, i veiem a la nostra esquerra l'imponent llom i el cim del Comapedrosa.

El camí és molt costerut tot pujant cap als Estanys Forcats.

Arribem al primer i més gran dels Estanys Forcats, amb neu al seu vessant obac.

Cap al sud podem veure el fons de les poblades Valls d'Andorra.

Els Estanys Forcats estan encerclats per muntanyes altes, i en una zona obaga on es manté la neu gairebé tot l'any.

Ens entretenim una estoneta al peu dels Estanys Forcats.

Hem de fer un flanqueig enmig de la neu, al costat mateix del llac. No és gens perillós, però cal anar amb compte i no caure, ja que l'aigua del llac és pràcticament gelada.

Mica en mica anem deixant els Estanys Forcats enrere.

La Sílvia troba una enginyosa solució per protegir-se d'una hipotètica caiguda a la neu en no tenir pals ni piolet: una pedra punxeguda que clavaria a la neu en cas de caure.

La Núria passant pel tram més vertical del flanqueix sobre els Estanys Forcats. No és un tram perillós, però en cas de caure i no aturar-se aniríem a parar directament a dins de l'estany com un llarg tobogan. És recomanable almenys portar pals.

Gairebé arribant a la Collada contemplem els Estanys Forcats que li donen nom i l'abundant neu que encara queda tot i ser finals de juliol.

Part de l'equip a la Collada dels Estanys Forcats.

Des de la Collada, mirant cap a llevant veiem els Estanys Forcats als nostres peus.

Des de la Collada, mirant cap a ponent veiem el Circ i els Estanys de Baiau.

Detall dels Estanys de Baiau, amb el refugi (puntet blanc a la dreta) en un turonet proper.

Cresta del Medacorba des del mateix cim, al qual hem arribat després d'una curta però intensa pujada, amb una petita grimpada fàcil inclosa.

Cim de la Roca Entravessada (2.927 m.) vist des del Medacorba (2.913 m.)

Els núvols i la boira ens impedeixen veure la panoràmica cap a la zona de l'Arieja, que és fantàstica des d'aquest punt en un dia clar.

Tot l'equip que hem coronat des del mateix cim del Medacorba, en el punt fronterer entre els estats andorrà, espanyol i francès.

Veiem al fons de la vall els Estanys de Baiau als quals ens dirigim.

Collada dels Estanys Forcats vista des de mitja baixada cap al Circ de Baiau.

Ens apropem als Estanys de Baiau i al refugi.

Tot baixant contemplem l'estany gran de Baiau.

Abans d'arribar al refugi atrapem un grupet que havíem trobat a la Collada abans de pujar al Medacorba. També coincidim amb nombrosos ramats de vaques que campen ben tranquil·les.

Blau intens de l'estany petit de Baiau.

Refugi lliure Josep Maria Montfort o de Baiau, propietat de la FEEC.

Tot sopant al peu del refugi se'ns acosten algunes vaques curioses. Sembla que estem enmig del seu jaç.

La Queralt i el Marc sortint del refugi.

Posta de sol des del Circ de Baiau, al peu del refugi.

Últimes ullades de sol als cims que envolten el Circ de Baiau.

La Núria contemplant la posta de sol des de la porta del refugi de Baiau.

Les muntanyes adopten un color rogenc amb els rajos tènues del sol acabat de pondre.

Els núvols que ens han acompanyat tot el dia, i fins i tot han amenaçat en algun tram ens deixen una bona imatge per acabar el dia.

Imatges del segon dia

Sortim del refugi de Baiau abans de la sortida del sol, que en aquest punt és força tard ja que cap a l'est hi ha cims força elevats.

Primers rajos de sol del diumenge al matí als cims propers al Circ de Baiau.

Els cims es reflecteixen a les aigües tranquils·les dels Estanys de Baiau.

Mirant cap al nord contemplem alguns dels cims més alts de la zona amb les primeres llums. Podem comtemplar la Pica d'Estats.

L'efecte de les muntanyes reflectides al llac és realment bonic.

Després d'esmorzar comencem a caminar. L'Anna passant al costat de l'estany gran de Baiau.

La Sílvia optimista de bon matí al peu dels estanys.

Comencem a caminar vorejant l'estany gran de Baiau.

Al cap de poc trobem una tartera molt costeruda, que en el primer tram té pedres molt grans.

Anem deixant enrere el Circ de Baiau.

El darrer tram per pujar cap a la Portella de Baiau és molt dret. A més el terreny està molt descompost i costa avançar.

Gairebé des de la Portella veiem els Estanys de Baiau al fons del circ.

El Toni arribant a dalt de la Portella després de la intensa pujada.

Des de la Portella de Baiau es pot contemplar el pic de Sanfonts (2.894 m.) des de ben a prop.

La Queralt ben contenta després de superar el tram més fatigós.

La Núria també està ben feliç després d'acabar de pujar a la Portella de Baiau.

L'Anna i la Sílvia des de la Portella de Baiau, amb els estanys al fons.

Tot pujant al pic de Baiau, anb l'Estany Negre al fons. Més tard hi passarem, de baixada del Comapedrosa.

Estanys de Baiau des del cim del pic de Baiau.

Estanys de Baiau, i més al fons l'extrem nord de la Vall Ferrera, la zona del pla de Boet.

Tot l'equip baixant del pic de Baiau, al final d'una cresta ben fàcil, arribant a la Collada del Forat dels Malhiverns.

Panoràmica des del cim del Comapedrosa (2.939 m.), punt més elevat d'Andorra i excel·lent mirador.

El Toni arriba al cim després de crestejar des de la collada.

La Queralt, una gran muntanyenca, en el moment d'assolir el cim.

La Núria fa el senyal de la victòria en arribar. Anem tots ben carregats, ja que portem l'equipatge de dos dies.

L'Anna també arriba al cim i mostra la seva satisfacció.

La Sílvia també fa el cim. La sortida ha estat un èxit, però encara queda un tram molt important: la baixada.

Foto d'equip al cim. El fotògraf gairebé no arriba a temps amb el disparador atomàtic ;-)

L'Estany Negre amb el pic de Sanfonts darrera.

La baixada pel camí tradicional del Comapedrosa es fa llarga i pesada.

A la part baixa del camí passem pel costat d'un torrent.

A prop del refugi del Comapedrosa hi ha un gran pla. Ja només queda l'últim tram de baixada i posarem fi a dos dies de marxa per una zona molt bonica i agraïda.