Castellot de Puigarbessós (891 m.) per l'aresta oest

  • Passarel·la dels Pescadors

  • Comencem a remuntar la carena

  • Tot pujant contemplem l'embassament

  • En algun tram cal mig grimpar

  • Tronc principal del pantà de la Baells

  • Ramal de Vilada

  • Berga, les Tres Maries, Queralt,...

  • Aresta del Castellot, per on hem pujat

  • Plans de Pedret

  • Sant Quirze de Pedret

  • Tanquem la ruta al Pont de Pedret

Tornem a enfilar-nos dalt de la petita muntanyeta que s'aixeca just a sobre del pantà de la Baells, i ho fem per una ruta més aventurera fora de camí, resseguint l'aresta que neix a la presa de l'embassament i ens porta directament al cim. Sortirem des del magnífic pont gòtic de Pedret, i seguint vells camins mig perduts arribem a dalt de la presa. Sense camí, entre vegetació i petites grimpades assolim al cim on hi havia hagut un antic castell. Bones vistes de la vall del Llobregat, amunt i avall, ara coberta per les aigües. Tornem pel camí carener poc definit de la Roca Roja.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Pont de Pedret Cercs (Berguedà)
  • Distància: 7,30 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 457 metres
  • Temps: 3:45 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil Trams aventurers, sense camí
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pont de Pedret 00:00 0:00 0
Passarel·la dels Pescadors 00:10 00:10 0,6
Presa de la Baells 01:00 01:10 2,9
El Castellot 00:50 02:00 3,7
Collada de la Mesquita 00:25 02:25 4,3
Roca Roja 00:10 02:35 4,8
Pont de Pedret 01:10 03:45 7,3

Crònica

No a pas gaire temps que vam pujar al Castellot, i ens va sorprendre la bonica vista que hi ha des d'aquest petit cim que no arriba als 1.000 metres d'alçada. Però la seva estratègica posició enlairada sobre la vall del Llobregat, on aquesta s'estreny i conflueix amb la tributària del Mergançol, el fan un mirador execpcional. I fa gairebé 1.000 anys ja es van adonar que aquesta situació privilegiada feia d'aquest cim un lloc idoni per ubicar-hi un petit castell, del qual tot just queden unes petites restes.

Avui farem una ruta matinal fàcil i prop de casa, però amb un punt d'aventura ja que no accedirem al Castellot per la ruta habitual, sinó que n'improvitzarem una, sense saber si tindrem èxit o no. La primera vegada que vam pujar-hi ja ens vam fixar que hi havia una línia de carena molt evident que naixia a la mateixa presa del pantà de la Baells i s'enfilava en una línia totalment recta fins al cim. El que no sabíem era si s'hi podria pujar o no, tant per la densitat de la vegetació, com per possibles ressalts o tallats de roca que fessin inviable el pas sense material. Vam fer doncs una sortida d'investigació, sense referències, a l'aventura.

Baixem des de Berga fins al peu del pont de Pedret, últimament una zona molt freqüentada gràcies a la recent habilitació com a via verda del recorregut de l'antic carrilet entre Pedret i Cal Rosal. Aparquem al peu de la cabana dels pescadors, ens rendim uns instants a la bellesa del pont gòtic de Pedret que salva el riu Llobregat en un tram estret i rocós, i tot seguit comencem a caminar. Marxem cap al nord seguint el recorregut de l'antiga via. Planegem per una gran trinxera retallada a la roca, i ens imaginem el soroll i la fumera del carrilet en el seu viatge remuntant les aigües del Llobregat.

Al cap de 10 minuts, el recorregut de la via queda tallat precisament pel riu Llobregat, en un punt en què hi havia hagut un pont i ara ja no hi és. Però uns metres abans trobem la petita passarel·la dels Pescadors, que ens permet creuar el riu en un tram planer d'aigües plàcides. Creuem a l'altre cantó i hem de prendre la primera decisió sobre quin camí seguir. Com que anem a l'aventura, i els petits camins de pescadors no surten als mapes, i hem de decidir per intuïció. Just passat el riu un caminet planeja al peu de les aigües i entronca de nou amb el recorregut del carrilet. Nosaltres però prenem un altre camí que comença a pujar fort dins del bosc. El camí primer és poc definit, però de seguida anem trobant un evident rastre.

Després de planejar una bona estona per l'antiga via ara ens toca pujar de valent, dins d'una zona boscosa i ombrívola. Entremig dels arbres ja s'endevina la presa del pantà força més enllà, però de moment anem pujant pel petit sender. El caminet arriba a una petita placeta on mor una vella pista. Aquí de nou hem de decidir quin camí seguir, i optem per marxar cap a l'esquerra en direcció cap al pantà. Ens sorprèn trobar tot seguit un bonic camí que ni coneixíem ni pensàvem que pogués ser tan evident. El camí comença a planejar entrant i sortint per les diferents barrancades que baixen per la carena de la Roca Roja. El camí fins i tot baixa lleugerament, i en alguns trams es pot observar algun tram empedrat, trossos de mur que el sustenten, i fins i tot alguna petita barana o sòcol de pedra.

Anem seguint el camí planejant alçats sobre el riu. Alguns passatges del camí són bonics, amb el riu força ensota, trams ombrívols i humits coberts de vegetació i algun sortint on podem contemplar la immensa presa del pantà de la Baells, que des de mitjans dels anys 70 del segle passat va canviar la fesonomia del curs alt del Llobregat.

El caminet, després de serpentejar una bona estona alçat sobre el riu, arriba a una gran roca sota mateix de la presa. Aquí ens consta uns instants de descobrir-ne la continuació. Possiblement el camí original seguia planejant, però som davant per davant de la presa, a mitja alçada. El caminet s'enfila fort amunt, cap a la dreta, fins una petita placeta. Aquí descartem una possible continuació cap a la dreta, però que ens obligaria a ficar-nos dins d'una espessa canal, i seguim l'itinerari lògic cap a la part superior de la presa, a escassos 100 metres.

Som al límit oriental de la presa, on hi ha un gran magatzem a cel obert d'unes grans peces metàl·liques. La carena s'aixeca davant nostre, i ens hi hem d'enfilar. Grimpem directament des de l'asfalt de la presa per un tram força dret, i un cop a dalt molt brut de vegetació. Avancem embardissats uns metres, i ens fixem que hauria estat una mica més fàcil vorejar lleugerament per la dreta i evitar el primer tram més brut. Sense camí ni cap indici de pas raonable avancem entre l'espessa vegetació de garrics punxents. Després d'un primer tram més desagradable, quan la carena comença a pujar més fort, la vegetació es fa més esclarissada i podem avançar de forma més fàcil i agradable.

La carena es va definint, i en algun petit tram gairebé s'encresta, sense arribar a esmolar-se. Trobem algun pas més rocós on passem sense problemes, posant les mans a terra en alguns llocs puntuals. Al cap de poc de pujar ja tenim una bonica vista alçada sobre les aigües de l'embassament de la Baells, la seva presa i el pont que comunica amb Vilada i Borredà. Al cap de poc de pujar trobem enmig de la carena una mena d'antic estri de ferro clavat, i no entenem la seva funció. Seguim endavant resseguint la carena, que es va fent evident, dibuixant una línia clara cap al cim.

En pujada decidida i constant anem remuntant la carena occidental del Castellot, i tot i que avancem sempre sense camí, la ruta és cada cop més fàcil i clara, possiblement gràcies a la traça dibuixada pel pas dels animals salvatges. Un bon tros amunt fins i tot trobem una fita, fet que ens confirma que algú ja havia passat per aquí. Som ja molt a prop del petit cim que volem coronar, i les vistes de l'entorn són molt agradables. Seguim pujant fort amunt i després d'algun petit pas d'equilibri coronem el discret cim del castell de Puigarbessós, conegut també com el Castellot (891 m.)

El dia és ventós i fred per tant ens entretindrem poc al cim, ja que l'anunciat front fred del nord porta un aire gèlid i fins i tot una mica de rufagada. Sí que ens aturem uns minuts per contemplar el bonic paisatge, centrat sobretot en les aigües del pantà, amb el seu tronc principal cap a Cercs i el ramal secundari que marxa cap a Vilada seguint el curs de les aigües del Mergançol, en aquest tram inundat. Si mirem cap a l'oest veiem la ciutat de Berga, la serra de Queralt i la Figuerassa. Més enllà de la capital de la comarca s'aixequen les característiques Tres Maries. A l'est les irregulars i intricades canals de Sant Miquel, a la serra del Picancel, i més enllà de les aigües del pantà el vessant sud del Catllaràs, arrodonit i arbrat, amb el sortint abrupte del Sobrepuny i els cingles de Tastanós.

Mentre el front fred s'acosta pel nord, nosaltres marxem cap al sud. Des del peu de les quatre pedres que queden dempeus de l'antic castell, baixem seguint un petit caminet, on trobarem fins i tot unes quantes fites. Al peu d'una pedra de terme tenim una bona visió cap a Berga i les rodalies. Seguim baixant per l'incipient caminet, però l'abandonarem just abans que aquest giri cap a l'esquerra. Si seguíssim el camí normal baixaríem cap a l'est fins al fons d'una torrentera i seguiríem cap a la casa ensorrada de la Mesquita. Aquest seria el camí normal, i el que vam seguir en l'anterior ocasió. Aquest camí normal passa per la curiosa Terma Alta, una fita de terme medieval on es poden veure encara els escuts dels senyors de Berga i Pinós en el punt on termenejaven les seves terres. Qui no hi hagi estat val la pena fer-hi una visita, però com que no és el nostre cas, no hi acabem de baixar, i abans que el camí giri a l'esquerra, nosaltres tombem a la dreta i baixem cap a la collada de la Mesquita.

Seguim un caminet molt precari, amb trams ben poc definits, que ressegueix la carena de la Roca Roja. Passada la collada de la Mesquita seguim baixant pel caminet que avança per la desdibuixada carena. Més endavant puja lleugerament fins al petit cim de la Roca Roja, poc definit, arbrat i sense grans vistes. El sender creua el petit cim i baixa més fort per l'altra cantó. En aquest punt tenim dubtes, i si bé anàvem seguint algunes fites (que en l'anterior ocasió que vam venir no hi eren), en aquest tram costen de seguir. Les fites estan més pensades per pujar, i aquí hem de baixar sense camí definit i amb algun tram encinglerat a banda i banda. El caminet segueix sempre en direcció sud, amb algun pas de forta baixada. Resolts els petits dubtes seguim baixant i passem vora la Bauma Roja, que no encertem a trobar. Possiblement està una mica allunyada del camí. El caminet continua baixant i va a morir a la pista que porta a la Mesquita.

Trobem la pista al punt més alt d'un coll, de manera que baixa per les dues bandes. La seguim cap a la dreta, i no la deixarem durant 1,5 quilòmetres fins a l'ermita de Sant Quirze de Pedret. Passem al peu de la bonica construcció d'origen prerromànic, avui ben custodiada per una vaca de dimensions considerables i amb una cornamenta formidable que l'hi dóna un aspecte amenaçador tot i ser ben pacífica. Prenem el caminet que retalla la pista i que baixa en pocs minuts fins al pont de Pedret.

En menys de 4 hores tanquem una ruta fàcil i aventurera que ens ha portat des del magnífic pont gòtic de Pedret fins a dalt de turó que albergava l'antic castell de Puigarbessós. Tota aquesta zona té un gran interès històric, i ens rememora l'edat mitjana amb el castell, el gran pont i l'ermita de Pedret. Si mirem més cap aquí en aquesta ruta també ensumarem el rastre de la industrialització i la mineria al voltant del Llobregat, amb la línia del carrilet que era el seu principal mitjà de transport. I encara més a prop la construcció del pantà que va canviar definitivament l'aspecte de la comarca posant fi a tota una època. I fins i tot si no busquem cap rastre històric, igualment podrem gaudir d'uns bonics paisatges en aquesta ruta fàcil i aventurera.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

- Hi haurà camí?
- ...deixa'm mirar a Engarrista.

Us vull agraïr tantes vegades que ,sense saber-ho ,m'heu donat un cop de mà

Gràcies Lluís per llegir-nos i per les teves paraules.

Sovint també ens preguntem si hi haurà camí, i si et fas la pregunta cal trobar la resposta, per tant ho anem a mirar. Moltes vegades quedem sorpresos dels camins que hi arriba a haver i que no surten als mapes. Camins de caçadors, dreceres, gent que de forma altruista neteja vells camins...

Afegeix un nou comentari