Ras de Conques

Al peu de l'església de Sant Romà de Civís, a 1.500 metres d'alçada comencem a pedalar i afrontem una primera pujada cap al coll d'Ares. Baixem tot seguit per una vall oberta i plàcida amb vistes cap al pic de Salòria. En un entorn d'alta muntanya passem pels nuclis de bordes de Cortvassill, de Civís i de Jussà. Baixem al riu de Santa Magdalena i planegem fins prop de l'ermita, on comença una dura pujada envoltats de grans avets fins al sostre de la ruta, la Creu del Ras de Conques. Baixem cap al refugi proper i fem una pausa. Continuem el descens per una pista ràpida entre prats, i més endavant amb precioses vistes sobre la vall de Civís i el Cadí al fons. Baixem a Ars i prenem un corriol força ciclable, aeri i deliciós que ens porta al poble abandonat de Ministrells. Arribem a la carretera i només cal una última pujada forta per asfalt fins a Civís.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Civís Valls de Valira (Alt Urgell)
• Distància: 32,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.125 metres
• Temps: 4:45 hores
• Dificultat: Blava / IBP=110
• Sensació de dificultat: Fàcil Bones pistes. Alguna pujada forta. Tram de corriol amb algun pas a peu
• Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Ens dirigim cap al sector més septentrional de l'Alt Urgell, pràcticament tocant amb Andorra, per iniciar una ruta en bicicleta per terreny d'alta muntanya. El nostre punt de sortida serà el poble de Civís, de poc més de 40 habitants i situat a més de 1.500 metres d'alçada. És un petit poble que conserva l'arquitectura tradicional, amb cases de pedra enfilades en una costa, i altres a la part baixa al voltant de la plaça on també hi ha l'església de Sant Romà. Per accedir-hi cal arribar a la Farga de Moles, a tocar de la frontera sud andorrana, i prendre una carretera estreta i plena de revolts que puja fort durant 12 kms. aproximadament. Avui quedem amb els amics Ari i Albert, que vénen amb la seva gossa Fita. La Sílvia i jo mateix anem acompanyats també del Fum, o sigui que quatre persones i dos gossos iniciem la ruta des d'aquest petit poble pirinenc. Indicar que tota la ruta que farem avui es troba dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

Sortim lleugerament en baixada per la carretera d'accés al poble, i al primer revolt, a uns 200 metres de les cases, girem a la dreta i prenem una pista. Creuem el riu de Civís i comencem a pujar. De seguida guanyem alçada sobre el poble, que veiem en perspectiva i envoltat de pastures. És un poblet ben bonic. La nostra pista va pujant fent unes llargues llaçades per amorosir el considerable pendent de les costes d'aquest sector. Anem pujant en direcció oest, tot i els constants canvis de sentit pels diversos revolts que va fent la pista. Un bon tros amunt passem al peu de la borda del Fuster, i encara més amunt a prop de la borda del Gomà, just uns metres abans de coronar el coll d'Ares, de 1.874 m. El coll d'Ares marca la frontera entre les valls del Valira d'on venim de la vall Ferrera, al sector pallarès.

Portem tres quarts d'hora de ruta i tota l'estona hem estat pujant. És però una pujada amable, constant i sense descans, però amb un pendent moderat que permet contemplar el paisatge de la vall que anem deixant enrere, i compartir la xerrada amb els companys de ruta. La Fita i el Fum també se'ls veu ben feliços, jugant en tot moment i ben relaxats ja que la constant pujada ens fa avançar a ritme lent. Un cop al coll d'Ares canviem de vessant i de paisatge. Al costat del coll hi ha una altra petita borda, arreglada com a segona residència ocasional. També hi ha dos miradors, un orientat a l'est (d'on venim), i l'altre a l'oest (cap on anem). Una mica abans del coll també hi ha un búnquer com tants d'altres que es van construir després de la Guerra Civil per protegir suposadament la línia fronterera d'invasions forànies. Comentar també com a curiositat d'aquest indret, que per les rodalies s'han trobat diferents gravats rupestres prehistòrics, i que just al coll hi havia una pedra amb una figura primitiva de crist esculpit, conservada actualment a l'ajuntament de les Valls de Valira.

Arribats al coll prenem la pista que continua cap a la dreta i comença a baixar suaument cap al fons de la vall. Descartem una bifurcació a la dreta que puja cap al coll de Laquell i seguim la pista principal en baixada que traça una llarga diagonal fins al fons de la coma. A la part més fonda hi ha les bordes dels Prats, i aquí la pista fa un revolt sobtat, gira a l'esquerra i comença a baixar més suaument seguint el torrent dels Prats. Planegem durant una bona estona prop del fons d'aquesta bonica vall, amb el rierol a la part baixa i envoltats de prats i forts pendents a banda i banda. Uns metres més endavant passem pel nucli de bordes de Cortvassill, un antic assentament d'estiu on els ramaders guardaven el ferratge pel llarg hivern pirinenc. Les bordes estan construïdes amb la pedra d'aquesta zona de la vall Ferrera, per tant són vermelloses ja que són riques en Ferro. La majoria de les bordes estan ben conservades, i el lloc és preciós. És un lloc fantàstic, i alhora poc freqüentat. Una delícia pedalar per aquest entorn.

Tota aquesta àrea és molt bonica. Pedalem ara enmig d'una vall plàcida però alhora envoltada de grans muntanyes que superen els 2.000 metres, i molt a prop del Salòria de gairebé 2.800. Estem en un terreny d'esquistos, amb muntanyes arrodonides però de forts pendents. Els vessants nord són principalment boscosos, i els sud prat alpí inclinat i sotabosc. Els immensos prats de la zona baixa de la vall s'han utilitzat des d'antany per a les pastures en època estival, i l'excés de ferratge era emmagatzemat en les nombroses bordes que anem trobant pel camí. Després de les de Cortvassill, un parell de quilòmetres més enllà trobem el nucli de les bordes de Civís, i un quilòmetre escàs més el nucli de Jussà. Són nuclis de 8 o 10 bordes agrupades, més algunes de disperses que es veuen entremig dels prats. Actualment les bordes estan en desús, però mostren com l'home va saber aprofitar el que la natura l'hi oferia. Poca gent passa per aquí. Alguns excursionistes, també alguns ciclistes i també cotxes 4x4, quads, buggies i altres estris sorollosos, alguns dels quals ens trobarem més endavant pel camí. Em sobta com dins d'un parc natural es permet la circulació sense pràcticament restriccions d'aquests vehicles.

Passades les bordes de Jussà baixem cap a la ribera del riu de Santa Magdalena, i el seguim en el seu curs plàcid pel fons de la vall. Altres vegades hem voltat per aquesta zona, com quan vam voltar la Vall de Santa Magdalena des de Sant Joan de l'Erm, o quan vam fer la Gran volta al pic de Salòria en dos dies. Curiosament en les dues rutes anàvem els mateixos que avui pedalem per aquestes terres. La vall de Santa Magdalena és una zona preciosa, a la qual s'accedeix més freqüentment des de Sant Joan de l'Erm, i no tant des de la banda de Civís com fem avui. La veritat és que la ruta és una delícia. Seguim avançant fins prop de l'ermita de Santa Magdalena, que dóna nom a tot el sector. Però 300 o 400 metres abans d'arribar-hi girem a l'esquerra. No hi acabem d'arribar ja que hi hem estat altres vegades, i ara la nostra ruta trenca la placidesa del fons de la vall i comença a pujar fort.

Així doncs, uns metres abans d'acabar de baixar a l'ermita de Santa Magdalena girem a l'esquerra i prenem una pista que comença a pujar. S'inicia aquí una contundent pujada que ens ocuparà els propers 5 quilòmetres en què haurem de superar uns 300 metres de desnivell. Aquesta pista secundària s'alça sobre la vall de Santa Magdalena i contorneja el Bony de la Solana. Ens enfilem per una bonica avetosa, amb alguns arbres de grans dimensions. La pujada és constant, amb alguns trams força durs al principi, però que es van moderant a mesura que pugem. A mitja pujada hi ha un petit replà que permet agafar aire per emprendre la segona meitat. Avancem per dins d'un magnífic bosc d'avets amb sotabosc de molsa i nabineres, un terreny que agrada força als ceps. Una bona estona pujant que ens porta fins a la Creu del Ras de Conques (1.934 m.), sostre de la nostra ruta.

A la part més alta de la ruta, al Ras de Conques, tenim una bona vista dels cims més alts del sector. Aquí hi conflueixen diverses pistes i camins. En un d'aquests ramals hi ha una furgoneta abandonada, que gairebé ja forma part del paisatge, i que deu ser utilitzada com a barraca d'ermergència per algun pastor. Prenem la pista que creua el coll i continua avall en la mateixa direcció que veníem. Després de molta estona de pujar, ara s'agraeix deixar que la gravetat treballi, i sense esforç baixem el quilòmetre que ens separa del refugi del Ras de Conques, ubicat al peu de la pista enmig d'uns immensos prats inclinats.

Aprofitem que és migdia per dinar, i fer una llarga conversa amb la guarda del refugi, que fa poc que porta l'establiment. És un dia tranquil, i no hi ha ningú més. El refugi és agradable i acollidor, i l'estufa està engegada. L'Albert ho agraeix, ja que porta els peus molls després de creuar el riu abans de començar la pujada. Fem una llarga sobretaula, ja que no tenim pressa i al refugi s'hi està molt bé. Els dos gossos que portem s'han fet amics dels dos que viuen al refugi, així que tothom està a gust. Però encara tenim una llarga baixada, i decidim continuar. Quan agafo la bicicleta m'adono que tinc la roda punxada i toca canviar-la. Tenim alguns problemes tècnics que ens fan perdre molt de temps, i un cop posem la càmera, veiem que també està punxada. Una segona igualment, i finalment sort que l'Albert en porta una en condicions. Entre dinar i els problemes tècnics hem perdut més de dues hores, però el dia és llarg, i tenim temps de sobres.

Comencem el descens des del refugi per la pista. És una pista ràpida i en bon estat que baixa entremig dels prats. És una zona de pastures àmplia i preciosa. Uns metres més avall creuem el nucli de bordes del Ras de Conques. Passat aquest petit nucli abandonat la pista gira a l'esquerra i s'enfila damunt del barranc en una zona coneguda com les Muntades. Tenim davant una immensa vista cap a les muntanyes del Pic Negre de Claror i el Monturull, i a mesura que la pista va girant també sobre la vall del riu Civís, i al fons el Cadí. L'estampa és per emmarcar. La pista avança molt alçada sobre el barranc, gairebé encinglerat en aquest punt. És una pista ràpida, però no tenim pressa perquè les vistes són sensacionals. Anem baixant gaudint del paisatge, i aviat també veiem entaforat el poble d'Ars. Hi arribarem al cap d'uns minuts més de descens plàcid i agradable enmig d'un paisatge de pel·lícula.

A l'entrada del poble conversem uns instants amb un dels seus veïns. És un senyor gran, anglès, que parla un català perfecte ja que fa anys que va decidir que aquest era el seu lloc al món. Baixem cap al centre del poble, on hi ha una font abundosa. Ars és un poble petit però molt bonic, bastit en una costa, amb carrers estrets i cases de pedra. I sobretot la bonica església de Sant Martí d'Ars i el seu característic campanar de planta circular. Si volguéssim fer-ho fàcil podríem baixar per la carretera asfaltada que arriba fins al poble, però preferim donar-hi una mica més d'emoció. Al peu de la font marxem a l'esquerra per una pista que puja fins una casa a la part alta del poble. Aquí marxa un caminet que les dues persones amb qui hem parlat del poble ens han dit que no estava en gaire bon estat, però ens entossudim a provar-lo.

Comença l'aventura, ja que havia traçat la ruta sobre el mapa, i havia trobat ben poques referències d'aquest camí. El corriol voreja per sota el castell de la Seca, o el que en queda, bàsicament part d'una torre que veiem uns metres per sobre. Aquest caminet no serà del tot ciclable, però Déu n'hi do. Passem un primer tram més pedregós, però de seguida podem enfilar-nos a la bicicleta i circular per un camí estret gairebé suspès per sobre de la vall, una delícia de corriol, aeri i amb unes vistes increïbles cap al poble d'Ars, la vall del riu Civís i el Cadí al fons. És un antic camí de bast que traça una línia a mitja alçada de la muntanya, sense guanyar ni perdre gaire desnivell, buscant el terreny més fàcil. Com m'agraden aquests camins antics! En alguns punts hem de baixar de la bicicleta, sobretot als fons de rasa on hi ha fang pel pas de les vaques, però en general és força ciclable.

Aquest bonic camí que neix a Ars i faldeja la serra del Solà ens ocuparà una bona estona, ja que són gairebé 2,5 km. de corriol. Comença baixant lleugerament, i després puja una mica fins als peus del Pui de les Forques, un petit turó que deixem a la dreta del collet per on passem. A l'altra banda del collet baixem per un terreny més obert. Tot aquest camí és força ciclable, i algú amb prou perícia el faria gairebé tot. Nosaltres posem el peu a terra en algun lloc puntual, però tant el tram de pujada com el de baixada són força ciclables i molt bonics. Passat el coll baixem doncs per terreny més obert fins a les restes del depoblat de Ministrells. La natura sembla que vol reabsorbir aquest petit nucli, i gairebé costa de veure les restes de les cases mig ensorrades entre la vegatació. Sembla que les bones vistes cap al Cadí no van ser argument suficient per mantenir la vida en aquest petit nucli rural apartat dels vials de comunicació principals. A partir del poblet trobem una pista que sembla que han arreglat recentment i que ens porta en 2,5 km. més fins a la carretera que puja des de la Farga de Moles fins a Civís.

La nostra ruta va tocant fi, però encara queda una bona pujada per asfalt fins a Civís. El primer tram és més planer, però en creuar el torrent de l'Insola enllacem fins a 6 revolts sobtats (el que els italians anomenen tornantes) en fortíssima pujada fins a les envistes de Civís. Acabem d'arribar-hi i tanquem en aquest bell poble una ruta molt bonica per terreny d'alta muntanya on hem pedalat sobretot per pista, però també un bonic corriol en descens fins a Ministrells. Destacar la zona de transició entre l'Alt Urgell i el Pallars, amb unes valls tancades entre muntanyes i amb zones de pastura aprofitades des de molt antic. Hem creuat diversos nuclis de bordes i hem gaudit d'un paisatge immens en un entorn poc concorregut. Molt recomanable.