Roc de les Collades (1.544 m.)

  • Camí de l'Aigua

  • Parets del Castell de Roset

  • Detall del Roc de les Collades

  • La Vall de Peguera des del Castell de Roset

  • Cingles de Tastanós, i la feixa per on hem pujat

  • Un voltor ens sobrevola dalt del Cap de Tastanós

  • Sobrepuny i Roc de les Collades

  • Un voltor davant del Roc de les Collades

  • Des de quilòmetres enllà s'endevina una agulla rocosa que s'aixeca vertical a llevant del Sobrepuny. Sortint de Vilada caminem fins les restes del Castell de Roset. Enfilem un camí molt costerut que puja directe al Cap de Tastanós, on esmorzem. Més suaument continuem cap a la collada de Pasquals i cap a les Collades, des d'on grimpant per terreny incert assolim l'estret cim.

    Fitxa

    • Tipus de sortida: Caminada
    • Lloc de sortida: Vilada, (Berguedà)
    • Distància: 12,9 quilòmetres
    • Desnivell positiu: 1.095 metres
    • Temps: 6:20 hores
    • Dificultat: F
    • Sensació de dificultat: Fàcil. Grimpada final incòmoda.
    • Cartografia: Catllaràs, Editorial Alpina, 1:25.000

    Itinerari

    Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
    Vilada 00:00 00:00 0
    Collada de Roset 00:37 00:37 1,8
    Castell de Roset 00:35 01:12
    Cap de Tastanós 01:12 02:24 4,9
    Pausa 00:30 02:54
    Collada de Pasquals 00:26 03:20 6,0
    Collada de Baix 00:34 03:54 7,8
    Roc de les Collades 00:37 04:31 8,0
    Camp Gran 01:05 05:36 10,3
    Vilada 00:42 06:18 12,9

    Crònica

    Amb la Sílvia i el Ferran sortim des de Vilada amb la intenció de conèixer un tros més del vessant sud del Catllaràs. Sempre m'havia atret l'atenció una petita agulla molt vertical que s'alça a l'est del Sobrepuny, just al bell mig d'un ampli coll conegut com les Collades de Picamill. És una petita curiositat, amb interès purament local, però crida l'atenció ja que es veu des de quilòmetres enllà. Em constava que el Joan Gatsaule hi havia obert una via d'escalada per la cara sud, però també em sonava que algú havia explicat que s'hi podia pujar pel vessant nord tot grimpant. Ho provarem.

    Sortim des de Vilada i ens encarem cap al nord, creuant la part alta del poble. Passem per davant de l'església i anem seguint els senyals blancs i grocs del PR C-147. Avancem còmodament i ràpida per pista fins al Pla de les Collades, i després per un caminet ja més interessant fins la Creu de Roset i la Collada de Roset, creuant diversos trams de pista. A la Collada de Roset prenem el Camí de l'Aigua, seguint encara el PR, que marxa cap a l'esquerra. Anem planejant pel camí que ressegueix la canalització d'aigua. Passem al costat del dipòsit on hi ha una font, i continuem de pla. El camí és lleuger i agradable. Al cap d'uns minuts de caminar trobem un petit túnel al mig del camí, una escletxa de 5 o 6 metres segurament foradada artificialment per fer-hi passar els conductes de l'aigua.

    Seguim el mateix camí i fem un marcat revolt a la font de l'Arç, gairebé perduda. Uns metres més i arribem al pla del castell, sobre el qual s'aixeca el turó on hi ha les restes molt visibles de l'antiga construcció medieval. Enfilem el camí a l'esquerra per accedir al castell. Curiosament havíem passat moltes vegades per aquesta zona i mai no havíem acabat de pujar-hi. En pocs minuts enfilem el camí que serpenteja per un bosc espès. Alguns trams de camí encara conserven l'empedrat ancestral. Superem un grau i accedim a un petit altiplà dalt del turó on hi ha el castell.

    Un cop dalt del Castell de Roset és molt visible una gran cisterna que permetia recollir aigua en aquest punt encimbellat. Del castell queden només algunes parets, de considerable alçada i magnitud, fet que indica la importància d'aquesta fortificació. Davant del castell hi ha un mirador natural cap al sud. Sobresurt el turó de Puigarbessós, sobre el pantà de la Baells, on hi havia un altre castell. Entre ambdós hi havia visió directa. Cap al nord tenim una bonica visió del nostre objectiu d'avui, el Roc de les Collades.

    Baixem de nou cap al pla del Castell, i tendim cap a l'oest fins a les restes de la casa de Roset. Teníem la idea d'agafar el camí que marxa just a sobre de la casa en direcció nord cap al Grau de Baix i el Grau de Dalt. El camí surt just darrere de la casa, i cal no confondre'l amb el que marxa cap a l'oest. Seguim doncs uns minuts cap al nord fins que el camí es bifurca. Veiem uns senyals blaus cap a l'esquerra i un camí que no coneixíem. Canviem ràpidament d'idea i seguim aquest camí que puja endimoniadament. Aviat endevinem que el camí s'encamina cap a les roques de Tastanós. Mirant de lluny les roques de Tastanós es veu una gran feixa amb arbres, i és precisament per on estem pujant. El camí és molt dret, tant que en alguns punts rellisca. El camí és poc freqüentat però evident, i anem trobant senyals blaus. Seguim enfilant fort i suant de valent, fins que al cap d'una bona estona ens plantem dalt de tot del Cap de Tastanós (1.343 m.) Ja havíem estat en aquest interessant mirador en diverses sortides: 1, 2, 3, 4.

    Reposem uns minuts dalt del cim, i aprofitem per esmorzar. Fa un dia esplèndid d'hivern, amb el cel ras, pràcticament sense vent i amb un solet ben agradable. Passem uns minuts contemplant el vast panorama: Berga i rodalies, els Rasos de Peguera, Ensija, el Pedraforca i el Cadí. Més a prop el Sobrepuny i el Roc de les Collades cap on ens volem enfilar. També reposa al nostre costat una simpàtica gossa que ens ha acompanyat des de Vilada.

    Baixem pel vessant oest, al contrari d'on havíem pujat. De fet aquest és el camí normal per pujar fins aquest mirador natural. Al cap de poc cal creuar un pas de flanc una mica exposat, i ens adonem que hi han posat una cadena que serveix de passamà de seguretat. Baixem fins a la base oest del petit cim, i allà trobem de nou el PR. Iniciem ara un flanqueig per la base dels rocs de Tastanós, l'Esquena d'Ase i el Cap de la Canal Closa. Avancem pel caminet obac pràcticament de pla, amb alguna baixada, fins arribar a la collada de Pasquals, on trobem una pista. Seguim la pista cap al nord. Al cap de poc el PR es desvia a l'esquerra per pujar a la casa ensorrada de Picamill. Com que ja hi havíem estat en alguna altra ocasió seguim per la pista per fer via. Primer planejant, i després pujant, caminem una bona estona fins arribar a la Collada de Baix, la inferior de les Collades de Picamill.

    Arribats a les Collades els camins i pistes es bifurquen. Nosaltres els abandonem tots i marxem en diagonal, cap a l'esquerra, per un bosc esclarissat per anar a buscar la base de l'evident Roc de les Collades, que entreveiem entremig de la vegetació. Voregem la gran roca per l'est fins que veiem una canal bruta i en fort pendent per on sembla factible pujar. És una canal molt emboscada, i pugem per un tram molt dret fent el mico entre arbres i boixos. Més tard ens adonarem que podíem haver-nos estalviat aquestes penúries ja que per l'altre cantó es puja molt més fàcilment...

    Grimpant arribem dalt d'un roc, que inicialment pensem que és el punt més alt del Roc de les Collades, però en realitat el Roc mirat de través més que un roc és una petita cresta, i estem al cim nord, més baix. Mirant cap al sud es veu el punt més alt, però ens en separa una bretxa i una marcadíssima canal encaixonada entre dues parets de roca. Dalt d'aquest avantcim hi fa un bon solet, i la Sílvia i el Ferran decideixen esperar-se aquí, ja que el que queda es veu força incòmode. Ja que som aquí decideixo provar-ho, i la gossa de la qual desconeixem el nom, però que amistosament anomenem Coloma també vol acompanyar-m'hi.

    Baixo desgrimpant la bretxa. Un cop a baix de la bretxa veig que pel vessant oest (dreta) hauria estat molt fàcil arribar fins aquí, i ja fa estona que ens barallem amb la vegetació, mig grimpant. Des de la bretxa continuo fins situar-me a la base d'aquesta marcada canal. El pas és força vertical, i cal grimpar de valent ajudant-nos de la mateixa roca, i sobretot d'alguns arbustos i un parell d'arbres situats estratègicament, ja que sense ells seria difícil pujar sense equipament. La canal té poc més de 20 metres d'alçada. Aquest darrer tram de canal és molt dret, i la gossa que avui ens acompanya no ho veu clar. M'esperarà pacientment a la base.

    Amb uns passos de grimpada fàcils però incòmodes, i força drets, acabo d'arribar a dalt al cim, on hi ha un llibre de visites dins d'una caixeta metàl·lica. No hi puc deixar cap piulada ja que el bolígraf no funciona. L'última referència és de fa gairebé 3 anys. Evidentment no és un lloc gaire freqüentat, ja que a banda del limitat interès, accedir aquí no és fàcil. O bé es puja escalant per la via que hem comentat al principi, o bé com ho hem fet nosaltres, grimpant per terreny d'aventura.

    Baixo fins a la base de la canal, on m'espera la simpàtica gossa, molt fidel tot i que tot just ens hem conegut avui. Més avall ens retrobem amb el Ferran i la Sílvia que havien observat tota la meva evolució des de l'altre cimet. Baixem pel cantó oest, on trobem de seguida el camí que baixa del Sobrepuny pel collet del Faig. El camí acaba de vorejar el Roc de les Collades, de manera que l'hem revoltat totalment. En pocs minuts arribem de nou a les Collades.

    Des de les Collades anem a buscar un camí que marxa a l'esquerra de la pista, per sota de la cresta de la Feixa del Cint el el Puig Cubell, que ens queden a l'esquerra. Al principi el camí és poc evident, i el més fàcil és baixar per la pista fins al primer revolt, i després deixar-la i continuar per la línia del torrent fins a trobar el caminet. El camí és molt agradable i directe. Baixa entremig del bosc en una línia directa cap a Vilada. Baixem a bon ritme ja que s'acosta l'hora de dinar.

    El camí desemboca en una pista, al Grau de Dalt. Seguim la pista cap a l'esquerra fins arribar al Camp Gran, una gran pastura molt evident. Deixem la pista i creuem el Camp Gran. A l'altra banda del camp baixa un caminet difús que en menys de 5 minuts ens deixa a la casa d'Espinagais, de la qual només en resten les parets. Des de la casa tendim a l'esquerra fins a trobar un camí més evident que continua baixant fins a la Collada de Roset, on ja havíem passat de pujada. Encara caminarem gairebé mitja hora més per camí ja conegut i ben marcat fins arribar a Vilada.

    Hem fet una ruta ben interessant i variada pel vessant sud del Catllaràs. Sortint des de Vilada hem pujat a visitar les restes del Castell de Roset. Tot seguit hem pres un camí molt dret que enfila directe al Cap de Tastanós, i des d'allà ja per camí més fàcil fins al peu del Roc de les Collades, que hem pujat grimpant per terreny salvatge. És un lloc curiós, un petit promontori rocallós visible des de molts quilòmetres enllà, i que avui hem volgut conèixer.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


    Imatges



    Comentaris

    Tens tota la raó que es tracta d\'una penya solitària, les vegades que hi he pujat sempre he estat completament sol!! I mira que és atractiva i es veu des de tot arreu!! Bona sortida!

    Tens raó Joan, és una penya molt visible, i sempre m'havia atret l'atenció. Vaig descartar la teva via d'escalada, un pèl massa difícil per nosaltres, i vam trobar una forma més fàcil per enfilar-nos-hi: grimpant pel darrere.

    Afegeix un nou comentari