Sant Salvador (1.151 m.) i barranc del Clot de Foubes

  • Cim de Sant Salvador

  • Bòfia de Torneula

  • Creuem un túnel natural

  • Ràpel volat (20 m.)

  • Tobogan natural

  • Un dels ràpels vist des de l'interior d'una bauma

  • Passem sota una gran llosa

Prop dels Sants Metges arranquem en pujada fins assolir el cim del morral de Sant Salvador, on hi ha un vèrtex i les restes d'una antiga església. Continuem fins la curiosa bòfia de Torneules, amb una bassa a l'interior. Carenegem fins al pantà de l'Espunyola i ens fiquem al barranc, actualment sec. Anem baixant sortejant ressalts i blocs, i als punts més drets rapel·lant. Hi ha 7 ràpels (més un d'opcional), el més llarg de 20 metres i volat.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Descens de barrancs
  • Lloc de sortida: Ajuntament de l'Espunyola, l'Espunyola (Berguedà)
  • Distància: 9,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 385 metres
  • Temps: 5:30 hores
  • Ràpels: 7. R25 (opcional), R12, R20, R4, R4, R6, R7 i R7
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Ràpel volat incòmode (fregament corda)
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Ajuntament de l'Espunyola 00:00 00:00 0,0
Els Sants Metges 00:10 00:10 0,6
Sant Salvador 00:41 00:51 3,0
Bòfia de Torneules 00:17 01:08 3,7
Pantà de l'Espunyola 00:43 01:51 5,4
Final barranc (prop granja) 03:15 05:06 8,2
Aj. Espunyola 00:25 05:31 9,3

Crònica

Juntament amb la Sílvia i l'Eli ens disposem a gaudir d'una sortida matinal al límit entre el Baix i l'Alt Berguedà. Sobre l'Espunyola s'aixeca una marcada cinglera que forma diferents sortints o morrals. Des de sota destaca el morral del Cingle de Malla (esquerra), però nosaltres pujarem cap al de Sant Salvador (dreta). La idea d'avui és fer una activitat combinada: una caminada fins al mirador natural de Sant Salvador, una visita espeleològica a la Bòfia de Torneules, i finalment el descens del barranc del Clot de Foubes. Experiències variades i divertides ben a prop de casa.

Fa un temps ja vam provar de fer aquesta activitat, però en aquella ocasió havia nevat, feia molt fred i el descens del barranc es presentava incòmode. Així doncs vam optar per allargar la caminada per Sant Salvador i el Cingle de Malla. En aquella ocasió el contrast entre la mica de neu, la boira i el dia que es va alçar ens va donar unes bones perspectives de la Catalunya Central, i específicament de la zona agrària del Baix Llobregat.

Sortim motivats des de l'Ajuntament de l'Espunyola, on hi ha un ampli aparcament al peu de la zona esportiva. Seguint els senyals del GR arribem en 10 minuts als Sants Metges, on hi ha una església (datada de finals del segle XIX) i una casa de turisme rural. Prenem el camí indicat de Sant Salvador, continuant la pista darrere de l'església. Abans d'arribar a les cases de Cal Miquelet cap fixar-se que el camí continua per l'esquerra de la pista. Voregem les cases per sobre i anem flanquejant fins a trobar el torrent, per on després baixarem.

El camí continua a l'altra banda del torrent i incia un llarg flanqueig planejant entremig del bosc, per sota els cingles. Uns minuts després el camí gira fort a l'esquerra i comença una decidida pujada cap a Sant Salvador. La pujada és sobtada i intensa, i es manté així fins superar la part més dreta de la cinglera. Un cop a dalt, ja més de pla, continua el camí, ara però més difús, i enllaça amb la pista que porta a Sant Salvador. Seguim la pista a la dreta i després d'un repetjó arribem al cim.

Sant Salvador (1.151 m.) és un mirador privilegiat. Des de la punta del gran morral, en dies clars, es pot contemplar tota la Catalunya Central. A sota la zona agrícola del Baix Berguedà forma un tapís de camps conreuats i nuclis disseminats. Avui però el día és ennuvolat, lleig. No es distingeixen ni Montserrat ni el Montseny, i tot just s'endevina la ciutat de Berga cap a l'est. Com que el paisatge avui no llueix, no ens entretenim i continuem endavant. Avancem en la mateixa direcció, vorejant el semicercle del morral fins a desembocar al mateix camí per on havíem pujat. Cal fixar-se que a la dreta marxa un camí desdibuixat entre el boscam que enllaça amb el camí principal cap a la bòfia. Trobem aquest camí i un senyal que indica la proximitat de la cavitat. Caminem a l'esquerra i en pocs minuts ens situem a la boca de la cova.

La Bòfia de Torneules és una cavitat molt notable. Està formada per una única sala de generoses dimensions: 22 metres de profunditat, uns 13 d'amplada i 4 d'alçada. Per accedir-hi cal ajupir-se, ja que el pas és baix poc més de mig metre, però de seguida augmenta l'alçada i s'eixampla formant una bonica sala circular. A dins hi ha una bassa amb aigua. Antigament s'havia aprofitat la bòfia com a dipòsit natural d'aigua per les cases de la rodalia. Més informació de la bòfia a Espeleoindex.com.

Passem vora un quart d'hora contemplant la bòfia i fent algunes fotografies. Sortim i continuem per un camí poc fresat que va recorrent la cinglera. Tot i passar entremig de la vegetació veiem fàcilment que ens movem al fil de la cinglera. El camí difús aviat desemboca en un de principal que planeja, i més endavant baixa fins arribar al peu del pantà de l'Espunyola. Baixem fins al peu de la presa més baixa del pantà (n'hi ha dues).

Segons la ressenya que portem des del peu mateix de la presa ja es pot fer el primer ràpel (opcional) que baixa cap al llit del barranc. No som capaços de trobar la instal·lació que assenyala la ressenya, com tampoc la vam trobar l'altra ocasió. Tot i això és un ràpel de poc interès. Així doncs creuem la presa i a l'altre cantó (riba dreta) baixem uns metres per la pista fins trobar un pas que ens permeti accedir al barranc. Sense camí baixem fort fins al llit del torrent i comencem el descens.

El barranc del Clot de Foubes no és espectacular, ni gaire engorjat, ni té cap tram especialment destacat. Però sí que té alguns racons curiosos, com alguns túnels naturals formats per grans blocs encastats, algunes baumes i trams erosionats per la força de l'aigua. El barranc normalment és sec, ja que els dos embassaments de la part superior canalitzen l'aigua. És freqüent però un cert curs d'aigua, sobretot en èpoques plujoses. Contràriament aquests dies ens trobem en plena sequera, i el trànsit pel llit serà sempre sec, exceptuant alguns petits tolls que evitarem.

Un cop al llit del rierol creuem un petit túnel natural. Trobem un ressalt de 7 metres que des de dalt sembla complicat, però en realitat no ho és gens. El terreny carstificat és abrasiu, i el calçat arrapa fort. Voregem un tram d'aigua sense arribar a trepitjar-la. Superem un parell de ressalts fàcils i arribem al primer ràpel. Té 12 metres, i el tram inferior és volat. A sota hi ha una petita bauma i una bassa que imaginem pel fang que en moltes èpoques hi ha aigua.

Després del primer i bonic ràpel continuem el descens tot creuant un túnel natural. Per les formes erosives de les roques, s'endevina que abans de la construcció dels pantans el curs d'aigua era constant. Trobem alguns racons ben bonics, on l'aigua havia modelat i arrodonit la roca. Passem entremig d'uns grans blocs i arribem al segon ràpel (o tercer si es fa el primer opcional). Es tracta d'un descens llarg, de 20 metres, la major part dels quals és volada. Un primer tram força planer amaga la forma abalmada del terreny. El tram pla no és més que la part superior d'una visera que s'enfonsa ràpidament. Cal anar amb compte amb aquest pas, ja que cal negociar la transició entre anar gairebé de pla i sortida volada. Aquí la corda fa fricció, i seria recomanable un protector, tot i que no en portem. El ràpel és espectacular, i gaudim tots tres de l'experiència.

Ja a baix creuem un altre túnel natural i sortegem uns quants resalts fàcils. Trobem un altre ràpel, curt i fàcil: 4 metres. Tot seguit un tobogan natural, que amb aigua seria divertit, i que ara baixem desgrimpant sense dificultat. Tot seguit encadenem amb un altre ràpel fàcil de 4 metres, des de dos parabolts. Desgrimpem uns resalts en un tram en què el riu fa un parell de revolts. Al cap de poc un nou ràpel amb la instal·lació en un arbre. Rapel·lem uns 6 metres per sobre d'una petita bauma, on es pot entrar. Trobem tot seguit una zona de grans blocs, que cal anar sortejant buscant el millor pas, i grimpant i desgrimpant en diversos punts.

Ens creuem amb el camí de pujada, però el descartem i continuem per dins del barranc. El torrent s'obre una mica més. Al final de la zona de blocs trobem el penúltim ràpel, de 7 metres. A continuació un nou pas sota un petit túnel, i més blocs. Passem sota una gran llosa que forma una bauma, per l'esquerra del curs del torrent. Tot seguit baixem un darrer ràpel d'uns 6 o 7 metres. Baixem una mica més, i de fet el torrent continua. Arribem a un salt que no està equipat. A sota una bassa amb signes evidents de contaminació per purins: color, pudor. Sembla que aquí s'acaba el descens pel barranc. Poc més amunt hi ha una granja i una pista. Passem al costat mateix de les cases de Cal Miquelet i per la pista acabem d'arribar als Sants Metges primer, i tot seguit cap a l'Ajuntament de l'Espunyola, d'on havíem sortit.

La d'avui és una ruta d'interès local, però adequada per una matinal sense complicacions però amb un punt d'emoció. La combinació entre la pujada caminant al panoràmic cim de Sant Salvador, la visita a la bòfia de Torneules i el descens del barranc del Clot de Foubes formen un conjunt prou atractiu.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Hola!
Soy una ferviente admiradora de vuestra página. Somos una familia enamorada de la montaña. Sigo vuestros pasos desde hace tiempo y me maravilla todos los rincones únicos que tiene nuestra geografía.
He intentado encontrar la reseña del barranco del clot de foubes, también por barranco de espunyola o riera de montclar o riera de naves y no he encontrado nada reseñable, sólo referencias topográficas de la zona. Si tuvieras la reseña del barranco y nos la envías te lo agradecería. Queremos llevar a las niñas porque es un barranco muy asequible para ellas.
Gracias por la labor que haceis y por permitirnos soñar.
Auxi

L'única petita ressenya que vam trobar és la del mapa "Espeleo & Canyons. Canyons i cavitats de l'Alt Berguegà", publicat per l'Editorial Piolet. Però amb les indicacions aquí escrites es pot fer el barranc sense cap problema.

Afegeix un nou comentari