Posets (3.375 m.) hivernal

Tornem al segon cim més alt dels Pirineus, en aquesta ocasió a l'hivern i per la ruta normal del refugi Àngel Orús. Amb menys neu del que és habitual, però amb la sol·litud i l'ambient alpí de les rutes hivernals enfilem la Canal Fonda, passem per sota l'espectacular Dent de Llardana i guanyem l'aresta que seguim fins arribar al cim després d'un últim tram estret i estètic.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Refugi Ángel Orús, Eriste
• Distància: 9,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.275 metres
• Temps: 8:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Darrer tram de l'aresta de neu una mica aeri.
• Cartografia: Posets - Perdiguero, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa un hivern atípicament sec, i la neu escasseja a les muntanyes. Pugem dimarts cap al refugi Ángel Orús des de l'aparcament de la cascada d'Espigantosa sense gota de neu. La pista per arribar-hi des del poble d'Eriste també està neta, i pugem sense dificultats. Creuem el pont i seguim l'evident camí en considerable pujada que s'endinsa al bosc tot remuntant el riu de l'Aigüeta de Grist. En una hora i tres quarts som al refugi. Aquests dies serem una bona colla: la Mònica, el Lluís, el Dani, la Sílvia i jo mateix.

Ja havíem pujat el Posets en una altra ocasió, però a l'estiu. A l'hivern la muntanya canvia molt. El principal canvi és precisament l'absència d'excursionistes, ja que és ben poca la gent que s'aproxima als Pirineus en temporada hivernal, fins i tot en cims tan populars i fàcils com aquest. A més a més, la neu dóna un altre aire a la muntanya, molt més alpí, i requereix la utilització d'estris específics, com piolet i grampons. Aquests dies la neu contínua es situa als 2.300-2.400 metres, i el refugi tot just està a 2.100. Fa dies que no ha nevat, i la neu que hi ha està estabilitzada i és prou consistent per poder evolucionar fàcilment sense enfonsar-nos en excés ni haver d'utilitzar ni esquís ni raquetes.

Després d'esmorzar al refugi sortim en direcció a la muntanya. Sembla que avui només serem el nostre grup i el Xavi i l'Àlex, un pare i un fill de 12 anys amb qui compartim un bon tram de camí, però finalment no acabaran de pujar. El matí és fred, però el dia serà esplèndid, sense ni un núvol. Des del refugi comencem a pujar fort direcció nord-oest pel GR en un terreny granític. Enfilem fins l'àmplia vall de Llardaneta, tancada al sud per les Crestes de Forcau, que primer veiem a sobre i anem vorejant per la dreta. Creuem la llarga i plana vall transversalment en direcció a l'inici de la Canal Fonda, que s'endevina just a l'esquerra de les Tuques Alta i Baixa. Abans d'entrar a la canal ens posem els grampons i agafem el piolet, ja que en algun punt la neu és dura, i el pendent és considerable.

Hem trigat gairebé una hora i tres quarts fins aquest punt, just el mateix que trigarem a remuntar la Canal Fonda. La canal és ampla i de pendent moderat, més acusat cap al final. Queda tancada per la Tuca Alta a llevant i la Dent de Llardana a ponent. Pugem a ritme suau, gaudint del les vistes cap a les muntanyes nevades i de la conversa amb els amics. El darrer tram és el més costerut, però sense dificultat arribem al Coll de la Dent de Llardana, des d'on hi ha una imatge molt estètica d'aquesta muntanya tan peculiar, estreta i punxeguda. Descansem uns minuts tot contemplant el paisatge i continuem amunt.

Deixem enrere la Dent i enfilem un tram curt però més dret que ens permet guanyar l'Espatlla de Posets, la llarga cresta que ens conduirà directament al cim. Des d'aquest punt ja veiem el cim, encara lluny, així com la resta de pics, agulles i colls que formen la Cresta d'Espadas, a la nostra esquerra. Comencem la llarga travessa per l'Espatlla de Posets, primer per un tram de pendent moderat, després una forta pujada per un tram de neu una mica més tova, i finalment arribem a l'aresta summital, més suau, però amb algun tram força aeri. Sens dubte el tram final d'accés al cim és el més bonic, especialment ara a l'hivern, ja que avancem sempre pel fil de l'aresta, amb algun pas amb força timba a banda i banda. Sense cap mena de dificultat arribem al cim i contemplem la immensitat de les vistes. Centenars de cims s'albiren des d'aquí, amb la certesa que només un, l'Aneto, s'alça encara no 30 metres més amunt.

Amb un dia tan clar podem contemplar tot el massís de la Maladeta, i també distingim clarament tot el sector del Mont Perdut i el Vinyamala. Sens dubte és un gran plaer estar en aquest privilegiat mirador en un dia tan clar d'hivern, gaudint de l'espectacle natural de la muntanya hivernal. A l'hivern les muntanyes semblen diferents, més silencioses, severes, lluminoses, solitàries. Gaudim durant uns minuts del cim, avui només per a nosaltres.

Baixem per la mateixa ruta, sense cap dificultat i a més bon ritme que la pujada. La qualitat de la neu és òptima per baixar sense problemes, tot i que si portéssim els esquís la baixada hauria estat ràpida i divertida. Baixem l'aresta i encarem la Canal Fonda, a l'ombra que li proporciona la Dent. Al final de la Canal creuem la gran planura de la Vall de Llardaneta, tot contemplant davant nostre el pic Escorbets, un cim discret i panoràmic, força entretingut de pujar. Hauria estat l'objectiu de l'endemà si finalment el fort vent no ho hagués impedit.

Al refugi ens refem amb una dutxa i el sopar, simplement correcte. Passem el vespre fent petar la xerrada entre el nostre grup i el pare i el fill, les úniques 7 persones que estem al refugi. Anem a dormir d'hora a la fredíssima habitació. Tot i que el dia ha estat esplèndid l'endemà la cosa canvia i arriba un fort vent que ens fa desistir de cap aventura muntanyenca. Marxem satisfets d'haver assolit aquest gran cim i gaudir de la grandiositat de la muntanya hivernal amb un bon grup d'amics.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta