Ferrada del Montsant

Situats a la falda del Montsant, ens disposem a enfilar-nos directament per les cingleres verticals del vessant sud a través dels esglaons i l'equipament ferrat. Sortim de la Morera de Montsant un grup d'amics, amb un excursionista molt jove que també s'enfilarà per la ferrada. Avancem de pla cap a ponent sobre les vinyes característiques del Priorat fins a trobar l'indicador on deixem el camí principal del grau de Salfores i marxem cap a l'inici de la ferrada entre grans blocs. Comencem el tram equipat amb un mur vertical i tot seguit entrem en una canaleta que ens porta a la base d'una curiosa agulla que remuntarem fins al cap d'amunt. Un pont tibetà connecta el cap de l'agulla amb la paret principal de la cinglera del Montsant, i finalment un mur més llarg i continuat ens enfila fins dalt la Serra Major. A l'altiplà ens reunim amb la resta el grup, i baixem de nou a la Morera pel grau de la Grallera.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Via ferrada
  • Lloc de sortida: La Morera de Montsant (Priorat)
  • Distància: 4,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 545 metres
  • Temps: 4:15 hores
  • Dificultat: K2-K3
  • Sensació de dificultat: Força fàcil
  • Cartografia: Serra de Montsant Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
La Morera de Montsant 00:00 00:00 0,0
Inici ferrada 01:00 01:00 1,6
Preparació i inici 00:30 01:30
Serra Major 01:40 03:10 1,7
Grau de la Grallera 00:50 04:00 2,6
La Morera de Montsant 01:00 05:00 4,4

Crònica

La tardor és una magnífica època per visitar el Priorat. Un clima atemperat, poca afluència de gent i els colors càlids que cobreixen el subsol de llicorella. Quedem amb uns bons amics i companys d'aventures diverses per compartir un cap de setmana a recer de les parets sud del Montsant. El punt de partida és el petit poblet de la Morera de Montsant, on comencen diverses rutes que s'enfilen cap a la serra a través dels múltiples i característics graus. És un poble petit i pintoresc, situat a prop del més gran i també interessant poble de Cornudella de Montsant, i a poca distància també de la imprescindible cartoixa d'Scala Dei. Per aquest primer dia decidim enfilar-nos a la Serra Major utilitzant els passos equipats de la ferrada del Montsant.

Ja havíem fet la Ferrada del Montsant fa gairebé 10 anys. Però fa pocs mesos aquesta ferrada va ser totalment reformada. Els vells esglaons rovellats van ser substituïts per uns de nous i més segurs, amb una línia de vida ferma i ben col·locada, fins i tot amb punts d'anclatge i ràpel. Una instal·lació ben feta, potser amb l'únic però de tenir els esglaons molt separats, cosa que pot resultar inconvenient per persones de baixa estatura. En tot cas és una via de dificultat mitjana-baixa que transcorre en un paratge de gran bellesa, enmig dels cingles del Montsant, i sobre la plana del Priorat, plena de vinyes en costers a vegades inverosímils.

Sortim de la Morera la Pilar, el Pep el Lluís, la Sílvia, el Fum i jo mateix. L'equip masculí farem la ferrada, mentre que l'equip femení i caní pujarant caminant pel grau de Salfores i després ens trobarem a dalt la Serra Major. El més divertit del cas és que el petit Lluís també farà la ferrada. Tot i la seva curta edat, és valent i aventurer, i amb l'ajuda del seu pare s'enfrontarà a un repte considerable, ja que la ferrada tot i no ser molt difícil sí que té passatges força aeris i un parell de ponts tibetans.

Sortim caminant de l'aparcament que hi ha a l'entrada de la Morera. Un caminet s'enfila darrere de l'oficina d'informació del Parc Natural de la Serra de Montsant fins a la part alta del poble, on hi ha una bifurcació de camins ben indicada. Marxem a l'esquerra tot planejant entremig de camps, direcció cap a la ferrada i el grau de Salfores. El camí és suau i planeja una bona estona. Mica en mica ens anem acostant a les parets del sector més occidental del Montsant, i trobem un indicador que ens assenyala el camí cap a la ferrada. Deixem el camí principal que continua cap a ponent, i ens encaminem cap al nord, de cara a les parets del Montsant. Aviat trobem una zona de grans blocs que el camí va sortejant, fins i tot amb algun esglaó. Arribem prop de l'entrada de la ferrada i dividim els equips. La Pilar, la Sílvia i el Fum tornen al camí principal, i la resta preparem l'equipament.

Cal dir que els temps d'avui, tant el tram caminant com al ferrada, són lents, ja que anem amb un nen petit. Però això també ens permet gaudir amb tranquil·litat del paisatge i fer fotos. Tot i això el dia és ennuvolat i poc brillant. Ens posem els estris: arnés, cinta dissipadora, casc, guants i una tercera cinta de seguretat per si cal descansar o penjar-se a fer fotos o qualsevol maniobra. En començar la ferrada trobem un petit mur vertical de poc més de 20 metres. El pas més difícil és el primer fins enfilar-se als esglaons. Superat el mur el recorregut perd verticalitat, i fins i tot caminem uns metres sense assegurar fins una canaleta que queda amagada una mica més amunt.

Entrem a la canaleta per una primera paret curta que enllaça amb una altra un pèl més llarga. Tot seguit cal fer un flanqueig cap a la dreta fins a trobar un primer pont tibetà que ens permetrà accedir a l'agulla. L'agulla és un pinacle separat de la paret principal de la serra, al qual hi accedim per la base a través d'un pont, i un cop a dalt, tornarem a sortir-ne per un altre pont. El primer dels ponts és més curt, i no té gran dificultat. Bé, el Lluís té una petita dificultat amb l'alçada dels cables superiors, però amb l'ajuda del seu pare supera el pont sense més complicacions. És un jove aventurer i valent.

Un cop creuat el pont entrem a l'agulla totalment vertical. Cal remuntar una paret d'uns 25 metres que no és totalment recta, sinó que fa algun petit gir. Fins i tot en algun punt fa algun petit desplom, gairebé inapreciable. És el tram més divertit i estètic de la via, ja que avencem per la paret d'una agulla separada de la serra principal, i tenim en tot moment molt bones vistes, a part de la sensació de verticalitat. L'equipament, com ja s'ha comentat, és molt correcte i segur en tot moment. Mica en mica anem remuntant l'agulla, com dèiem poc a poc, ja que la via tot i tenir una dificultat mitjana és un repte important per a un nen, i també pel seu pare que l'ha d'ajudar i garantir-ne la seguretat. Arribem dalt del pinacle, on hi ha un petit replà de poc més de dos per dos metres.

Dalt de l'agulla comença el segon pont tibetà, aquest més llarg, d'uns 15 metres. És un pont amb un doble cable pels peus, dos cables a banda i banda per agafar-se amb les mans i el cable de vida. No té grans dificultats i en canvi és un pas estètic i emocionant. Darrere tenim la plana del Priorat, i avancem per sobre d'una bona timba. El Lluís i el Pep passen el pont sense grans dificultats. Passat el pont cal superar dos ressalts més semiverticals, sempre equipats amb esglaons i cable. Aquets tram curt ens deixa en una lleixa a la part superior de la cinglera, on tenim per davant l'última paret que haurem de superar. Es tracta d'un mur gairebé vertical de més de 40 metres.

L'última paret és desafiant, i des de la lleixa es pot observar una línia recta d'esglaons que s'enfila decidida per una paret característica de granit, vertical a la part baixa i mitjana, i que s'ajau a la part superior. És una paret franca i estètica, i com que som molt amunt, també molt panoràmica. Pujo al davant, i així puc fer fotos al Lluís i el Pep. Admiro el valor i la decisió del petit Lluís, ja que la ferrada és molt vertical, i també la perseverança i coneixements del seu pare, el Pep, que el guia i el protegeix en tot moment. Els últims metres de la via no tenen esglaons, i en canvi hi ha una gran cadena amb la qual ens podem agafar fort i pujar amb els peus a la paret. M'avanço els últims metres per poder fer alguna fotografia més de lluny. Així al final de la ferrada acabo de pujar fins a l'altiplà de la Serra Major, per veure a certa distància la seva arribada amb la plana del Priorat al fons.

Un cop a dalt la Serra Major, sorprèn el canvi de paisatge. Si veníem d'un entorn vertical, aquí estem en una zona ben plana, un gran altiplà àrid, principalment pedregós i amb vegetació escassa. De lluny sentim un crit, i són la Pilar, la Sílvia i el Fum que vénen resseguint el camí que avança pel cap de la serra prop de la cinglera. Ens reunim tots plegats i emprenem el camí de tornada. Caminem de pla per dalt la serra en direcció cap a llevant. Al cap d'uns minuts trobem el PR i girem a la dreta. Comencem a baixar suaument fins que trobem el grau de la Grallera, un dels passos més còmodes per travessar el cingle. El caminet busca una petita inflexió de la serra, i tot seguit traça una llarga diagonal per unes lleixes. Mica en mica anem baixant fins a les envistes de la Morera.

Arribem a la Morera i tanquem una divertida matinal amb un itinerari emocionant per la recentment restaurada ferrada del Montsant. Un itinerari divertit, enginyós i ben equipat que s'enfila per una bonica agulla fins dalt la Serra Major. Mentrestant podem gaudir d'un paisatge fantàstic, barreja de cingleres verticals, el gran altiplà superior, i a sota el perfil complex del Priorat amb les seves vinyes en costers. A la tarda fem una visita a Cornudella, i al vespre tanquem la jornada al restaurant la Morera, al poble del mateix nom, bon menjar casolà regat amb l'impresdindible i valorat mundialment vi del Priorat.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Hola Marc.

    Podries dir-me l'edat i l'alçada del Lluís?
    He fet ferrades amb el meu fill petit (10 anys) i poder m'animo a fer també aquesta (va assegura't a mí amb una corda de 2 metres).
    D'aquí a poc farem la Veritat. Barranc de Foix a Tivissa XD

    El Lluís té 4 anys i fa un metro i escaig, segons em comenten els seus pares. Val a dir que tot i la seva curta edat és valent i decidit, i sobretot el seu pare té molta experiència i el portava en curt en tot moment. El més complicat pels nens en aquesta ferrada és la distància dels esglaons, i l'alçada del cable en els ponts.

    Afegeix un nou comentari