Volta a Ensija

Sortim a caminar i trotar fent una ruta circular que ens portarà a voltar la serra d'Ensija. Pugem pel camí més dret i alhora més espectacular que enfila al costat de la Roca Gran de Ferrús, passem l'Estret i guanyem la carena a la Roca Blanca. Acabem d'arribar a la Gallina Pelada i continuem resseguint sempre la carena nord d'oest a est fins arribar al Pla de les Tores. Baixem del Pla d'Ensija fins al punt d'inici per la canal dels Caçadors.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminar/Córrer
• Lloc de sortida: Pla de la Creu de Fumanya, Fígols (Berguedà)
• Distància: 11,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 915 metres
• Temps: 3:05 hores
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Serra d'Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

És una de les rutes més habituals i típiques de la comarca del Berguedà, i és també una ruta que no em canso mai de fer. Ensija és una serra discreta, de caràcter atemperat, però que s'esvera considerablement per la zona del Ferrús, on trobem parets altes i verticals, on hi ha moltes vies d'escalada de dificultat. La volta d'avui permet conèixer aquest vessant més espadat de la serra, i alhora contemplar l'ampli altiplà del cim, no des de la base sinó una mica més amunt, des de la carena que seguim de cap a cap.

Sortim la Sílvia, la Núria i jo mateix vestits de corredors, amb la intenció de trotar en els llocs on es pugui (pocs) i caminar en els trams més drets (la majoria). Arribem fins al Pla de la Creu de Fumanya amb els primers rajos del sol d'un matí fresc. La zona ja està farcida de boletaires, i fins i tot costa aparcar. Al mateix pla comencem la ruta. Deixem la pista asfaltada i prenem una pista de terra que marxa a la dreta, direcció oest, primer de pla i després en lleugera pujada. En aquest tram encara estem frescos i anem trotant. Al cap d'uns minuts de trotar la pista es bifurca, i seguim cap a la dreta. Trobem un parell de bons pujadors, i al final la pista s'acaba.

Ens endinsem al bosc per un camí fresat al principi i perdut més endavant, al voltant del Clot de l'Orri. Baixem pel mig del bosc, sense camí evident, buscant el millor pas entre boixos i argelagues. Més endavant el camí es torna a entreveure, i finalment mor en una pista, al peu de la font de la Teuleria. Seguim ara la pista i els senyals del GR 107. Uns minuts més i arribem a la casa del Ferrús, de la qual tot just es conserven les parets.

Al costat del Ferrús acaba la pista i comença el camí costerut que s'adreça cap a la Roca Gran, ben visible, impressionant, des d'aquest punt. Ens anem acostant a la roca, tot seguint el camí que cada cop és més dret. Avancem un grup d'escaladors que s'adrecen a la paret. La mateixa gran roca ens tapa del sol, i anem pujant a la fresca. Arribem sota l'impressionant paret de la Roca Gran de Ferrús, ampla, alta i absolutament vertical. Aquest tram és el meu preferit de la ruta, ja que transitem al costat mateix de gran roca, de magnitud atemoridora.

Passat el tram més vertical de la Roca Gran ens allunyem lleugerament de la paret i enfilem un tram feixuc per la Canal Gran. Més amunt comencem a veure vegetació, i en poca estona arribem al coll de l'Estret, on s'obre una excel·lent panoràmica cap al sector de Gósol, Tuixén i Josa. En aquest punt abandonem el GR i tombem decididament cap a la dreta, en pujada encara més accentuada.

Després de l'Estret avancem en forta pujada per un tram de bosc, i aviat fem cap a les Llosanques, una zona de placa (o lloses) fortament inclinada, on cal posar les mans en algun punt, sense que arribi a grimpada. És el tros més dret i alpí de la ruta, i guanyem alçada ràpidament. Pugem en direcció nord seguint les fites i buscant la cresta de les Roques Blanques que ja veiem davant nostre, tot i que encara falta un bon tros de pujada.

Guanyem la carena al cim de la Roca Blanca (2.299 m.), i ja veiem no gaire lluny el cap de la Gallina Pelada. Acabem d'arribar-hi seguint la petita cresta de Roques Blanques, molt bonica, ja que sempre anem pel fil de la carena, prou ampla per caminar o córrer còmodament. Arribem al cim, descansem uns minuts i contemplem el vast paisatge que s'obre als quatre vents: Port del Comte a l'oest; Rasos de Peguera i Montserrat al sud; Pedraforca i Cadí al nord; Moixeró i la Tosa a l'est. Comencem a baixar trotant a ritme molt suau.

Arribem a un petit collet pocs minuts per sota del cim. Aquí abandonem el camí que baixa cap al refugi d'Ensija (refugi Delgado Úbeda) i que ressegueix la plana, i en canvi tornem a enfilar buscant sempre la carena. Anem seguint la carena dels Amorriadors estrictament pel seu fil, cosa que ens permet contemplar l'ampli pla d'Ensija a la nostra esquerra, i alhora les pendents pales i canals de la cara sud d'Ensija. Pujant i baixant els diferents turonets acabem arribant a la punta del Pla de les Tores, on el pla d'Ensija acaba. En aquest punt voltem cap a l'esquerra fins arribar en pocs minuts fins al coll que dóna inici a la canal dels Caçadors.

Abandonem la plana i comencem una forta baixada pel centre mateix de la canal. El primer tram és el més dret i més avall s'alleuja el pendent. El camí sempre segueix el fons de la canal, fins força avall en què s'ha d'abandonar i continuar pel camí evident de l'esquerra. Un bon tros avall de la canal cal sortejar alguns arbres arrossegats pels forts allaus de l'hivern passat, fet que palesa la violència amb què aquests cauen en aquesta zona tan transitada.

Quan deixem la canal i seguim el camí baixem uns minuts més per zona boscosa i aviat arribem a la pista que ja havíem fet al començament, que en pocs metres ens deixa de nou al punt de sortida. Ha estat una matinal molt agradable, fàcil i de bon fer i que permet gaudir d'un entorn excepcional amb una ruta variada i amb àmplies vistes.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta