Sant Martí de les Canals de Catllarí

Sant Llorenç dels Porxos Castellar del Riu Serra d'Ensija i Pedraforca Maduixes de bosc Sant Martí de les Canals de Catllarí Al fons els Rasos de Peguera

En un dels punts més recòndits del Berguedà, enclavament del municipi de Montmajor i una zona congosta i feréstega trobem mig enrunada la petita església romànica de Sant Martí. És un indret molt poc freqüentat, on la tranquil·litat més absoluta està garantida.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Castellar del Riu, (Berguedà)
  • Distància: 19,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.260 m. metres
  • Temps: 5:30 h.
  • Dificultat: Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Trams amb camí poc definit i trams sense camí.
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Serra d'Ensija ,Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

No es tracta d'una excursió gaire habitual, i probablement si hagués de tornar a la zona faria alguns canvis en el recorregut. En tot cas em rondava pel cap arribar-me algun dia fins a les Canals de Catllarí, una zona congosta i de vegetació ufanosa, a l'oest dels Rasos de Peguera. Algunes vegades havia observat aquelles fondalades des dels Rasos, però mai no m'hi havia arribat. Probablement és més recomanable acostar-se a aquesta zona des de Llinars o l'Aigua d'Ora, però vaig sortir des de Castellar del Riu.

Així doncs passat el pla de Campllong i el característic Pi de les Tres Branques, prenc una cruïlla cap a la dreta en què s'acaba l'asfalt i começa la pista. Al cap de pocs metres una cadena barra el pas, i és el lloc on comença la ruta. Avui vaig sol amb la intenció de fer una simple ruta matinal. Començo a caminar per la pista per on venia durant una bona estona, fins arribar a les quatre cases que formen el nucli de Castellar del Riu. Aquest tram està marcat amb senyals blancs i grocs (PR). A l'esplanada abans d'arribar a la casa prenc el camí cap a la dreta, al principi poc definit. El caminet comença a enfilar fort seguint el torrent dels Porxos. En un punt cal creuar el torrent i seguir pel marge dret hidrogràfic. Encinglerada sobre un espadat vertical ja es pot veure la petita església de Sant Llorenç dels Porxos, una de les més petites del Berguedà, i alhora més característiques per la seva ubicació, gairebé penjada sobre el cingle.

El camí va pujant fort fent giragonses fins un petit pla, des d'on es pot acabar d'arribar a la petita ermita. L'església és una petita construcció romànica d'una sola nau en volta, sense absis, extremadament austera. Pel darrera i per un dels costats, la construcció pràcticament s'aboca al buit, i en canvi per davant és fàcilment accessible. Aquesta ermita moltes vegades l'hem vist des de la carretera que puja als Rasos de Peguera, prop del Pas dels Lladres. Passada l'ermita continuo el camí fresat, passant primer per la casa dels Porxos, i tot seguit en pujada contínua fins a la collada de Comabona.

Des de la collada es baixa per una antiga pista fins un petit planell, on cal deixar el camí marcat com a PR i fer un gir de 90 graus cap a l'esquerra, buscant un viarany poc definit. Seguim en pujada considerable per la zona de les Llosanques, i després flanquejant pràcticament de pla al Camí dels Rulls fins a trobar la poc definida carena de la serra de Cal Jardí. La carena és ampla, planera. Em distrec amb l'abundància de bolets que trobo pel camí, sorprenent el mes de juliol. També saborejo les primeres maduixes de bosc de la temporada, però van endarrerides, i estan poc madures. Continuo caminant, i al cap d'una estona arribo a la gran esplanada del Pla de Cal Jardí, on hi ha una antena molt alta. Continuo resseguint la carena, en tendència cap avall. Poc després de l'antena cal deixar la pista i trobar un camí poc o gens definit cap a la dreta que continua per la carena, perdent alçada poc a poc. En un punt en què sembla que el camí es perdi cal tombar decididament cap a la dreta i buscar un camí emboscat que marxa avall, fent de nou un gir de més de 90 graus.

Si fins ara el camí era obert per dalt de la carena, ara comença a emboscar-se, i va baixant per la baga de Canals. Baixa fins a desembocar a una pista, que vaig seguint fins trobar una cruïlla de pistes. Segueixo cap a l'esquerra, enfonsant-me encara més a la fondalada de les Canals del Catllarí. Passat el Pla del Confós, on hi ha moltes vaques pasturant, segueixo la pista cap a l'oest fins que ja veig a l'altra banda d'una rasa la casa i l'església de Sant Martí. De nou un gir sobtat cap a la dreta, baixar a la rasa i remuntar uns metres per una pista perduda fins arribar a la casa, abandonada. A pocs metres de la casa hi ha l'església de Sant Martí de les Canals de Catllarí. Es tracta d'una típica ermita romànica, en deplorable estat de conservació, sense teulada i amb vegetació que pràcticament la cobreix. Sens dubte és un lloc ben poc freqüentat.

Torno enrere uns metres pel mateix camí. Estudio sobre el mapa diferents alternatives per tancar la ruta, però impliquen fer molta més distància. Segurament hi ha més camins dels que apareixen al mapa, però és una zona força feréstega, i sense conèixer-la detalladament i amb el temps que se'm tira a sobre vaig per una via més segura. Torno enrere fins a la rasa, i abans de creuar-la segueixo per dins d'un torrent sec en direcció est. Això és terreny d'aventura, sense camí, sense visibilitat, amb una vegetació molt espessa, però sé que a no molta distància hi ha una pista, o almenys així ho espero.

Al cap d'una estona d'embardissar-me aconsegueixo sortir a la pista, i la segueixo a la dreta. És una pista ben poc freqüentada, però es pot seguir. Passo al costat de les runes de les cases de la Torre, i segueixo per la mateixa pista fins a la rasa de la Molina, punt en què giro gairebé 180 graus cap a l'esquerra, seguint la pista mig perduda. Aquesta pista va flanquejant fins arribar a la marcada coma de Fontfreda, que parteix la baga homònima en dues berles. El mapa de l'Alpina no marca camí, però un altre mapa topogràfic que porto al GPS assenyala un camí que remunta tota la baga pel fons de la rasa. Tot i que no es veu camí, la línia sí que és evident, i començo a pujar. Puja fort, i més amunt molt fort. No hi ha camí, i un tros amunt és tan dret que en algun punt cal ajudar-s'hi amb les mans, amb els arbres o els boixos. No és un tram agradable, és emboscat, sense camí, sense visibilitat, i molt dret. Més amunt al coma es desdibuixa, i cal anar pujant pel dret. La vegetació és espessa, i fins i tot a trossos es perd el senyal del GPS.

Al cap d'una bona estona de pujar i d'un últim tram molt fatigós, arribo al primer revolt de la carretera que baixa dels Rasos de Peguera. Avui pràcticament m'he anat guiant amb el mapa i sobretot el GPS, ja que en molts trossos he anat sense camí. Ara, amb la seguretat de la carretera i amb la facilitat de la baixada, avanço ràpidament fins al refugi dels Rasos, on prenc el camí marcat, el PR-73.2. El camí baixa fins a unir-se amb el que ja he fet de pujada, prop de la collada de Comabona. Acabo de baixar cap als Porxos, i des d'aquí desfaig l'últim tram de baixada fins al punt d'origen.

No és una ruta per recomanar, bàsicament perquè en molts trams he circulat sense camí. No és un itinerari amb cap element especialment destacat ni grans vistes panoràmiques. Es tracta d'una zona molt feréstega i enclotada, i precisament en això rau el seu interès. És una zona molt poc transitada, només esporàdicament s'hi pot trobar algun caçador o boletaire quan és el temps, i encara més esporàdicament algun excursionista despistat. Probablement també hi ha rutes més interessants per recórrer aquesta zona, però com a primer tast el recorregut d'aventura d'avui ha estat prou engrescador.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

Molt bé Marc! Has fet una bona descoberta.
Si que hi ha camins més interessants però igualment perduts.
És un bon recó de mon.

Gràcies Pere. Sí, és una zona molt interessant i feréstega, poc coneguda i amb molts llocs per descobrir.

Precisament esmentes un lloc que tinc a la llista dels pendents, la Bòfia del Tec i l'engorjat previ per accedir-hi. Esperarem a què faci una mica de bon temps i no faci mandra remullar-se. Tinc ganes d'explorar la cova, tot i que tinc el dubtes de com fer-ho ja que he llegit que acostuma a estar parcialment inundada. Ho haurem d'investigar, i alhora cercar el catxé que proposes.

Afegeix un nou comentari