Vignemale (3.298 m.), Punta Chausenque i Pitón Carré

Progressió per la glacera El Josep al cim de la Punta Chausenque Cim del Piton Carré, amb la Pique Longue al fons Pique Longue Piton Carré i Punta Chausenque Baixant del cim

És sens dubte un dels cims més atractius dels Pirineus. La seva espectacular cara nord i la glacera en forma de gran llengua són reclams que porten milers d'excursionistes a aquesta muntanya. En aquesta ocasió l'enfilem per la vall d'Ossue, creuem la glacera, pugem l'esmolada aresta de la Punta Chausenque (3.204 m.), el Piton Carré (3.197 m.) i finalment, després d'una grimpada per terreny descompost el punt més elevat, la Pique Longue (3.298 m.)

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya / Alpinisme
  • Lloc de sortida: Presa d'Ossoue
  • Distància: 14,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.665 m. metres
  • Temps: 09:08 h.
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Llarga glacera. Aresta molt aèria a la Punta Chausenque. Grimpada final per terreny descompost.
  • Cartografia: Monte Perdido - Vignemale, Editorial Alpina (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Presa d'Ossoue 00:00 00:00 0,0
Pont sobre el torrent 00:24 00:24 2,0
Prop cova Bellevue (coberta de neu) 01:38 01:52 4,3
Punta Chausenque (3.204 m.) 02:11 04:03 6,7
Pitón Carré (3.197 m.) 00:41 04:44 7,0
Pique Longue (3.298 m.) 01:21 06:05 7,5
Presa d'Ossoue 03:02 09:07 14,6

Crònica

Encara no fa un any que pujàvem el Vignemale per la vall de Gaube, un itinerari llarg però espectacular. En passar uns dies a la zona de Gavarnie la temptació d'acostar-se a aquesta magnífica muntanya ha estat molt forta, i hem acabat sucumbint. El dia anterior trobem la Lourdes i el Josep, berguedans, bons muntanyencs i coneixedors d'aquesta zona (www.los3000.com), i decidim intentar pujar tots quatre al Vignemale. Per això el dia anterior pugem fins a la presa d'Ossoue per una estreta pista, primer asfaltada i després més precària, que marxa des de prop de Gavarnie. Passarem la nit en la zona d'aparcament d'aquesta presa, a poc més de 1.800 metres d'alçada.

Ens llevem d'hora, i a les 6 del matí ja estem a punt de començar la marxa. Ja és força clar, ja que en aquesta època el dia és molt llarg. Comencem a caminar de pla pel costat de les aigües de la petita presa o "barrage" d'Ossoue. Creuem la llarga planura seguint les aigües del barranc de les Oulettes. Al final de la planura, quan cal començar a pujar comencem a trobar grans quantitats de neu, en aquest cas procedents dels grans allaus que acostuma a haver-hi en aquesta zona. Hi ha molts metres de profunditat de neu, ja que entre la base del torrent i el punt on passem potser hi ha 15 metres d'alçada. Fins i tot el pont que a l'estiu permet creuar el rierol s'ha enfonsat per la pressió de la neu.

Creuem una primera zona de neu fins a trobar el camí una mica més amunt. Anem remuntant el barranc d'Ossoue a certa alçada. Cal pujar i baixar per superar lateralment els barrancs de Tapou i de Montferrat, que ens queden a la nostra esquerra. El barranc de Montferrat és ampli i vertical, i un tros amunt veiem grans blocs de neu apimperats, a punt de caure. Passem ràpid ja que no fa gaire gràcia. Després de superat aquest barranc la ruta comença a pujar decididament. Poc més amunt abandonem el barranc d'Ossue per començar a flanquejar cap a l'esquerra en direcció cap a la glacera. A l'alçada aproximadament de la cova de Bellevue ens posem els grampons ja que la neu ja és contínua i comença un tram delicat. La cova no l'arribem a veure, ja que està totalment coberta per la neu.

Fem un tram de flanqueig fàcil per bona consistència de la neu, però una mica delicat, ja que està una mica exposat sobre el barranc que queda a la nostra esquerra. Anem pujant fins a trobar la glacera, tot i que amb la gran quantitat de neu que hi ha no se'n distingeixen els límits. El camí d'estiu va a buscar la glacera més per la banda esquerra, per evitar les freqüents esquerdes. Nosaltres pugem més pel cantó dret, més a prop de les parets del Petit Vignemale. Un cop assolida la glacera el pendent augmenta fort, i comencem una pujada llarga i intensa per una neu força estovada que cansa molt. Ens anem tornant per obrir traça, ja que no en trobem cap que ens vagi bé de seguir. Hi ha força més gent que avui puja el Vignemale, es nota que és dissabte. Més o menys estem a parts iguals els esquiadors i els muntanyencs, i es veu gent pujant per totes bandes de la glacera.

Un cop superada la part més vertical de la glacera ja veiem el Grand Vignemale o Pique Longue al davant a la dreta. El seu color vermellós i els plegs de la roca el fan incofusible. Abans de dirigir-nos-hi ens encarem a la base de la Punta Chausenque. Ens traiem els grampons i comencem a grimpar per terreny descompost però fàcil. Arribem a la cresta, i només cal seguir-la fins a assolir el punt més elevat. No és gens difícil, però la cresta és molt aèria pel sector nord, amb centenars de metres de desplom sobre la vall de Gaube. Cal controlar el vertigen. El Josep passa a davant amb tota seguretat, i el seguim amb compte. Tornem enrere, ens posem de nou els grampons i enfilem ara el Pitón Carré per un fort pendent de neu pràcticament fins al final, on grimpem els últims metres per la roca. Baixem per un fort pendent de neu fins pràcticament l'entrada del corredor de Gaube.

El corredor o "couloir" de Gaube és una estreta canal que literalment parteix la muntanya en dos des de la vall de Gaube. És un corredor molt estètic concorregut per escaladors sobretot a l'hivern, quan està cobert de neu i gel. Avui veiem que hi ha una gran quantitat de neu a la sortida, formant un marcat embut. Des de prop de la sortida del corredor ens dirigim cap a la base de la Pique Longue, on hi ha força gent que ha deixat els esquís per afrontar el darrer tram de grimpada.

Com que hi ha força neu, pugem un tram per un fort pendent de neu i evitem així un tros de grimpada. Quan s'acaba la neu ens traiem els grampons i comencem a grimpar. La grimpada és fàcil però incòmoda, ja que el terreny és descompost i cal anar amb compte ja que acostumen a baixar moltes pedres de la gent que hi ha més amunt. El tram de grimpada és força dret sense arribar a provocar sensació de buit. Al cap de poca estona arribem a l'aresta cimera i uns metres més enllà coronem el cim.

El cim del Vignemale és força ampli, amb un vèrtex geodèsic al punt més alt. Les vistes des d'aquest punt abarquen la majoria dels grans cims pirinencs. Veiem algunes siluetes inconfusibles: Midi d'Ossau, Balaitús, Mont Perdut,... Ens estem una estoneta gaudint de la panoràmica, ja que el temps és agradable. Des del cim contemplem els cims que hem pujat abans, la Punta Chausenque i el Pitón Carré, molt esmolats i aeris.

Comencem a baixar del cim, però ens dirigim abans a la cova que el gran pireneista Henry Russell va fer excavar pocs metres a sota del cim, i on va passar cèlebres vetllades d'alta muntanya. Acabem de baixar amb compte fins a la glacera, i comencem a desfer el camí. El cel s'ha anat tapant, i apareixen uns núvols amenaçadors. Havíem comentat la possibilitat d'acostar-nos fins al Cerbillona i el Pic Central, força propers i fàcils, però decidim començar el descens. Tot i que la neu és tova baixem a bon ritme, i aviat arribem al final de la glacera. Anem seguint les evidents i nombroses traces i sense pèrdua possible arribem al camí on ens traiem els grampons. Defem el camí que ja havíem fet al matí i arribem al punt d'inici després de més de 9 hores de marxa i 3 de baixada.

Pujar el Vignemale sempre és una gran experiència, i en aquesta ocasió, amb força neu i bon temps ha estat encara millor. És una muntanya especial, una de les més singulars i amb més caràcter dels Pirineus. El complement de fer també la Punta Chausenque i el Piton Carré ha estat entretingut, i ha donat el plus d'adrenalina i de caràcter alpí. Una gran jornada de muntanya en bona companyia.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

ostres no pareu mai! com hi aneu! tres sortides molt xules!

és genial aquesta ruta! fa uns anys que la vaig fer i em va agradar molt!!!

moltes felicitats, sou incansables!
i vareu enganxar molt bon temps també!

particularment en guardo un record agredolç del Vignemale, per una part fou on amb l´amic Quim varem fer els setze 3000s del massís en dues jornades sortint de S.Nicolas de Bujaruelo:
http://www.altamuntanya.com/piades/veure_baix.php?numero=2009-10-23%2000...
i per altra fou el seu 3000 nº 212 i darrer per sempre...

ens veiem per St Joan?

Afegeix un nou comentari