Parcs del Foix i d'Olèrdola

Al peu del pantà de Foix iniciem una ruta pedalant que connectarà les dues zones naturals a cavall entre el Penedès i el Garraf. Sortim del bonic poble de Castellet i baixem cap al pantà, on vorejarem la riba dreta fins a la presa. Comencem a pujar per una pista bona però amb algun tram dur que ens enfilarà dalt d'una llarga carena que culmina al Puig de l'Àliga. Seguim carenejant, ara de baixada fins al castell d'Olèrdola, on fem una pausa per visitar el conjunt monumental. Baixem cap a la plana, uns metres per asfalt, però aviat prenem un corriol que enllaça amb altres en un tram molt divertit. Tornem a pujar uns metres fins a santa Llúcia i llavors ja planegem cap a Penyafel, Santa Margarida i la Ràpita. Trobem el riu Foix i l'acompanyem uns quants quilòmetres fins que aboca les seves aigües al pantà, on tanquem una ruta entretinguda de 40 quilòmetres.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Castellet Castellet i la Gornal (Alt Penedès)
  • Distància: 40,70 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 850 metres
  • Temps: 4:20 hores
  • Dificultat: IBP=47
  • Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i corriols fàcils
  • Cartografia: Parc de Foix i Parc d'Olèrdola Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Castellet 00:00 00:00 0,0
Presa pantà de Foix 00:30 00:30 5,6
Puig de l'Àliga 00:50 01:20 12,8
Castell d'Olèrdola 00:30 01:50 16,9
Pausa i visita al conjunt monumental 00:30 02:20
Mare de Déu de Penyafel 01:05 03:25 26,8
La Ràpita 00:20 03:45 31,9
Castellet 00:25 04:10 39,1
Volta per Castellet 00:10 04:20 40,7

Crònica

Buscant refugi del vent i les fredorades del nord, decidim fer una ruta al sector central de la serralada litoral. Concretament farem una ruta que transitarà principalment pel Penedès, però en bona part de la ruta termenejarem amb el Garraf, ja que la carena per on pedalarem separa ambdues comarques. Precisament tota la carena i més concretament el seu punt culminant, el Puig de l'Àliga (479 m.) ens oferiran unes bones vistes tant del mar Mediterrani i l'àrea fortament urbanitzada del Garraf, com també de la gran depressió del Penedès. La ruta té dues parts ben diferenciades: la pujada per la llarga pista que solca la carena, sempre amb bones vistes, i passat Olèrdola comença la segona part, per una zona més enfonsada i amb molts trams de corriols ben distrets fins tornar a la riba del riu Foix.

Quedem amb els nostres amics d'aventures diverses Ariadna i Albert, i fem via cap al bonic poblet de Castellet (pertanyent al municipi de Castellet i la Gornal, Alt Penedès). Aparquem a la part baixa del poble, i un cop equipats pugem amb les bicicletes cap a dalt del nucli medieval. Arribem fins als peus del bonic castell que dóna nom al poble. Des del mirador situat entre el castell i l'església de Sant Pere hi ha una bona panoràmica del gran meandre que forma el pantà de Foix. El poble també és molt bonic i ben cuidat, amb els seus carrers estrets i costeruts. El castell és preciós. Té una muralla molt ampla i sòlida, així com diverses torres amb els seus merlets que en sobresurten. Tot i que s'acredita la presència humana des de l'època dels íbers, el castell data dels voltants de l'any 1.000, ja que la seva posició estratègica permetia controlar una important via de comunicacions per la riba del riu Foix. Actualment el castell és la seu de la Fundació Abertis, que alhora alberga el Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies (UNESCO). El castell és obert a les visites un cap de setmana al mes prèvia reserva.

Tornem a la part baixa del poble i prenem momentàniament la carretera que va cap a l'Arboç (per la qual havíem arribat al poble). La seguim només uns metres, i de seguida trenquem a l'esquerra i prenem la carretera que va cap a la Gornal. Igualment la seguim molt poca estona, poc més de mig quilòmetre, concretament fins a trobar una pista que marxa a l'esquerra i que baixa cap als peus del pantà. Baixem fins a tocar l'aigua i seguim la pista fins unes cases. Avancem prop de les aigües del pantà fins que la pista s'acaba i comença un camí deliciós que va contornejant la riba dreta del pantà. Seguirem el caminet de la riba durant gairebé 2 quilòmetres. És un camí estret, pla i totalment ciclable. Passa arran de l'aigua, i en diversos punts podem contemplar la rica biodiversitat que tresora aquesta reserva hídrica enmig d'un entorn principalment sec. Des de sobre mateix de la bicicleta podem observar diversos ocells, alguns de grans dimensions, ja sigui reposant als arbres de la ribera, o buscant aliment dins l'aigua.

El bonic camí de la riba desemboca a la mateixa presa, i la creuem per dalt fins arribar a la carretera de Vilanova. Girem a l'esquerra i prenem la carretera durant mig quilòmetre, circulant amb compte, ja que és una carretera estreta i força transitada els caps de setmana. Enmig d'un revolt trobem una pista que neix a la dreta i la seguim alhora que comencem a pujar. S'inicia aquí una llarga pujada que ens enfilarà fins a la carena que separa l'Alt Penedès i el Garraf. La pista és bona, tot i que de tant en tant trobarem algun pujador fort i pedregós. Els primers quilòmetres són els més durs, fins assolir la carena. Un cop a dalt el pendent es modera, i ja amb vistes a la costa de Vilanova anem avançant direcció est. Passem sota el Pujol Florit, un petit turó a sota del qual trobem el GR i el seguim una bona estona sempre pel fil de la carena. Passem sota mateix del Turó de les Tres Partions, que com el seu nom indica és el punt limítrof de tres municipis: Castellet i la Gornal, Olèrdola i Canyelles.

Al tram superior de la carena el pendent encara és més suau, i mica en mica anem fent via cap al punt més alt, el Puig de l'Àliga (479 m.), visible des de lluny gràcies a una torre de vigia instal·lada just al cim. A més a més de la torre, també hi ha una creu que assenyala el punt més alt. El vèrtex geodèsic en canvi està situat en un altre turó lleugerament més baix, i uns metres enllà. Fem una pausa al cim, contemplant la dualitat de paisatges: al sud la costa de Vilanova i uns pendents suaus i molt urbanitzats, i cap al nord la gran depressió del Penedès, amb la vista que s'allarga fins a la plana central catalana, amb Montserrat despuntant just al mig. Al cim hi bufa un vent fort i molt fred, de manera que no ens hi entretenim pas. Tornem uns metres enrere fins al trencant que portava al cim, i prenem una pista que segueix la carena cap a l'est. Comencem a baixar i de seguida arribem a la urbanitzazió Daltmar. Seguim encara la carena uns quilòmetres més i baixant suaument arribem al nucli monumental d'Olèrdola.

El conjunt monumental d'Olèrdola està ubicat en en un cap de turó rocós des del qual, els pobladors de diverses èpoques, podien controlar una àmplia contrada. S'han trobat restes de l'edat de bronze, dels íbers, romans i també de l'època medieval. Tot l'entorn està restaurat, i gestionat per la Diputació de Barcelona, es pot visitar pagant una petita entrada. Hi ha diverses zones per visitar, la part inferior on hi havia les antigues cases, de les quals es poden endevinar les estances, més amunt una gran cisterna per proveïr d'aigua, i just per sobre la bonica església de Sant Miquel, l'element arquitectònic més espectacular i ben conservat. Em feia especial il·lusió visitar aquesta església per la seva peculiar arquitectura, fruit de diversos períodes constructius. És una església d'una sola nau, força esvelta, amb un absis quadrat que segons sembla és d'origen prerromànic. Al centre de la construcció té un cimbori damunt del qual s'eleva un campanar d'espadanya. L'església està situada al límit de la cinglera, i dins del recinte que l'envolta s'hi pot observar una necròpolis de tombes antropomorfes. Uns metres més amunt de l'església hi ha les poques restes de l'antic castell, al punt més alt del turó, amb les vistes més extenses cap a totes bandes. Es pot observar la base d'una antiga torre de defensa.

Després de dedicar una estona a visitar el conjunt monumental, tornem a enfilar-nos a les bicicletes i baixem ara per asfalt direcció al poble d'Olèrdola. No hi arribarem pas, ja que aproximadament un quilómetre més avall deixem l'asfalt i prenem un caminet que marxa a l'esquerra en un gir de 180º. El caminet ens porta fins una rasa on tornem a girar 180º, ara a la dreta, i prenem un corriol que baixa pel fons. A la part més fonda de la rasa girem a l'esquerra, i anem seguint una coma sota la petita cinglera damunt de la qual hi ha el poble d'Olèrdola. La ruta torna a pujar, però ho fa progressivament, combinant alguns trams de pistes i d'altres de camí. Aquesta segona part no és tan panoràmica, però és més distreta pel tipus de terreny, sobretot els nombrosos trams de corriol. Des del fons de la rasa, poden contemplar a la cinglera de la nostra dreta, diverses coves i balmes d'origen calcario, algunes de les quals havien estat habitades en èpoques prehistòriques. En alguna fins i tot s'han trobat pintures rupestres.

Anem tombant de nou cap a ponent, i pugem sense estridències fins a la masia de can Castellví. A partir de llavors tornarem a baixar cap a l'església de Penyafel, i tot seguit arribarem a un entorn més humanitzat, amb les vies del tren al peu del poble dels Monjos. Passem per sota mateix de les immenses instal·lacions de la cimentera Asland, voregem uns metres al peu del riu Foix, i planegem fins a la població de la Ràpita, que creuarem transversalment. Potser aquest és el tram més avorrit de la ruta, però es fa ràpid. Creuem per sobre la línia del tran d'alta velocitat i tornem a trobar el riu Foix, que anirem seguint més o menys fins al punt d'inici. Enmig d'un terreny dedicat a l'agricultura vinícola, anem planejant còmodament principalment per pista però amb alguns trams més divertits de camí. Passem per l'ermita de Sant Esteve, al peu de la masia de can Llopart, i seguim pedalant enmig d'extensos camps de vinyes durant uns quilòmetres més, seguint sempre el riu Foix, fins arribar de nou a Castellet.

Un cop a Castellet em torno a enfilar a la part alta, on hi ha el castell, per contemplar el nucli medieval, la fortificació i el gran meandre del pantà de Foix. En aquest poble tan bonic donem per acabada la ruta d'avui després de poc més de 40 quilòmetres pedalant per terreny de baixa muntanya, fàcil i agradable, amb la pujada sobretot per pistes bones i panoràmiques, i la tornada per la plana del Penedès, entremig de vinyes i bonics corriols al peu del riu Foix. Entremig destacar el primer tram vorejant el pantà de Foix, la panoràmica des del punt més alt, el Puig de l'Àliga, i el magnífic conjunt monumental d'Olèrdola. Una bona barreja d'esport, cultura i turisme.

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Un gran país per la BTT, tot i que alguns camins són pedregosos que fan por! Si no hi heu estat, us recomano anar més al nord i passar per l'antic autòdrom de Sitges que, quan vas camí del Garraf des de Vilanova, permet de gaudir d'unes quantes voltes... És divertit, i cada volta fa 2 km. Quan te'n canses, surts i continues...

    Gràcies per la recomanació Joan, ens l'anotem. És una de les zones del país que tenim menys conegudes, i com bé dius té racons ben interessants. Segur que buscarem més rutes per seguir investigant el sector.

    Afegeix un nou comentari