Pic de Salòria (2.789 m.)

Preludi de la predregada Coll de Conflent Vista cap a la vall de Conflent Arribant al cim Vall del riu Salòria

El sostre de l'Alt Urgell és un cim fàcil de pujar, que no té cap complicació més enllà d'una mitja grimpada. Des de prop d'Os de Civís remunto el riu Salòria fins al Coll de Conflent, per enfilar llavors sense camí evident en un tram molt dret fins a trobar la cresta, on el pendent es suavitza. La llarga cresta porta fins al mateix cim, des d'on hi ha una àmplia panoràmica.

Resum

  • Lloc de sortida: Prop d'Os de Civís
  • Distància: 9 quilòmetres (aprox.)
  • Desnivell positiu: 1.200 metres
  • Temps aproximat: 3:30 h.
  • Nivell de dificultat: fàcil, amb algun tram de mitja grimpada

Crònica

El segon dia que passo a la zona deixo la bicicleta després de la pallissa d'ahir, i trio una matinal fàcil i ràpida, el Pic de Salòria (2.789 m.) És un cim que des de lluny és força estètic, ja que és una piràmide bonica. Tot pujant-lo des d'Os de Civís, no es pot veure el cim fins arribar a dalt la carena, ja que el fort pendent li resta perspectiva.

Més amunt d'Os de Civís hi ha l'antiga borda de la Plana, reconvertida en hotel. Aquí s'acaba la carretera i comença la pista apta només per a tot terrenys. Surto des d'aproximadament un quilòmetre després de l'hotel, en una corba on la pista es bifurca. Surto d'aquesta bifurcació, on he passat les dues nits. Començo a caminar per pista a bon ritme poc abans de les 8 del matí. L'itinerari també es pot fer des de baix a Os de Civís, augmentant una mica el desnivell. En aquest cas cal prendre una ruta de senderisme (ruta 4) que mena cap al coll de Conflent. Seguint aquesta ruta s'evita la pista i sempre es transita per camí que remunta el riu Salòria.

Vaig caminant per la pista fins que fa un gir de gairebé 180º. En aquest punt deixo la pista i m'acosto al riu per una de secundària, i des d'aquí ja segueixo les marques grogues del camí que puja de baix al poble. El camí no és gaire fresat, però és molt fàcil de seguir ja que sempre es veu el coll de Conflent al davant, i només cal seguir el curs del petit rierol. Ha plogut durant pràcticament tota la nit, i tot és humit. Hi ha molts núvols, però confio que s'esvaeixin. El meu optimisme es trenca bruscament quan després de sentir un bon tro comença a ploure. Al cap d'uns segons la pluja s'atura en sec, però comença a caure pedra força gran, de la mida d'un cigró XXL. Estava força a prop del coll, però em poso l'impermeable i començo a córrer avall, desitjant que les pedres no em facin mal. No és calamarsa, sinó pedra força gran. Les que em toquen fan força mal. Afortunadament al cap de poc es converteix en calamarsa, i al cap de poc més s'atura en sec, igual que ha començat.

Després de la pedregada m'aturo i veig que he baixat força, però els núvols, que corren molt ràpid, sembla que ja han passat, i cap a la banda del cim es veuen clarianes. Torno a pujar, repetint el camí que ja havia fet. Tot plegat hauré repetit uns 150 metres de desnivell. Cap a la dreta veig que marxa un primer barranc, i una mica més amunt un segon barranc més pronunciat d'on devallen les aigües de l'embut que formen els vessants del Salòria i el Bassiets. Mirant cap al barranc es pot veure la cresta del Salòria, però no el cim propiament dit, que queda una mica amagat. Cal descartar aquests barrancs i seguir rectes cap a l'evident coll.

Al cap d'una estona arribo al coll de Conflent. A la dreta es pot veure un antic búnquer que feien servir després de la Guerra Civil per perseguir els maquis i controlar el contraban. Aquest és un punt estratègic des del qual es controlava el pas entre les dues valls. A partir del coll no hi ha camí evident. Just a la dreta es veuen uns pendents força drets, farcits de matolls i sense camí clar. Més amunt sobresurten un parell d'esperons rocosos, just abans d'assolir la carena. El pendent és força dret, i no hi ha prou perspectiva per veure el cim, ni tan sols la carena. Vaig pujant pel dret, per terreny poc còmode fins trobar els esperons. A partir d'aquí i amb algun pas de mitja grimpada s'assoleix la carena. Primer es divisa l'avantcim, i al cap de poc ja es veu el cim un bon tros enllà. Les boires corren de pressa, i algunes muntanyes tan aviat es veuen com no.

Un cop assolida l'aresta, ja només cal seguir-la just pel cap d'amunt, sense camí evident, però amb alguna fita escadussera. La cresta és fàcil, i es pot passar caminant en tot moment, sense haver d'engarristar-se. Es prou ampla per no tenir cap sensació de vertigen, i els pendents a banda i banda tot i ser considerables no són perillosos en cap cas. Potser a l'hivern sí que seria convenient evitar alguna caiguda, ja que es podrien baixar molts metres.

En companyia només de les boires i d'alguns corbs que voleien per la zona segueixo el fil de l'aresta fins a coronar el cim en poc més de dues hores comptant-hi el tram que he hagut de recular. He pujat sense córrer, però a bon ritme. Des del cim contemplo la vista cap allà on n'hi ha. Cap al nord la boira s'entossudeix a establir-se, i està just enganxada a la muntanya, de manera que cap al vessant sud tinc una àmplia panoràmica, però cap al nord està totalment cobert. L'aresta de la muntanya fa de límit de la boira. Cap al vessant nord, sí que en alguns moments es divisa la zona de la Pica d'Estats, i sobretot cap al sud la panoràmica és àmplia. Em quedo amb les ganes de tornar-hi una dia amb bona visibilitat, ja que aquest cim manté una certa distància amb l'eix axial dels Pirineus, oferint-ne bones perspectives.

Des del cim la ruta es podria arrodonir seguint la fàcil i ampla carena cap al nord fins a coronar els cims de Bassiets i la Torre de Cabús. Però vull tornar d'hora i reculo pel mateix camí. Ressegueixo de nou l'estreta carena en sentit descendent. A la punta de la carena, quan la baixada és més pronunciada, canvio de vessant i baixo ara per la banda dels plans de la Regina, sense camí, passant per trams de tartera i trams d'arbustos. Quan trobo un petit bosc de pins, veig un petit camí que a nivell ve des del coll de Conflent, just a l'alçada de l'antic búnquer. Segueixo aquest camí fins a retornar al coll de Conflent, perquè tot i fer una petita volta veig que el camí serà més fàcil, ja que la baixada directa cap al fons del barranc és molt dreta i sense camí.

Des del coll de Conflent simplement desfaig el camí, ara ja molt còmode, i aprofito per trotar una estona i enllestir més ràpidament la tornada. Torno a ser al punt d'origen després de tres hores i trenta minuts d'excursió i un desnivell positiu de 1.230 m. És una matinal fàcil i agraïda per les vistes (si no hi ha boira!) És una zona poc freqüentada, evidenciat per la manca de camí fresat. L'aresta és força estètica, i la visió cap a totes bandes és excel·lent. Penso que a l'hivern, amb força neu, pot ser també un cim ben interessant.

Imatges de l'excursió al Pic de Salòria 05-07-2009

Comentaris

Volem fer una sortida amb companys i companyes, alguns d\'ells no han fet mai muntanya, i voldria saber si la dificultat del pic es elevada. Podrien fer el cim? Hi ha pendents molt pronunciades?
Gracies

La dificultat del Salòria és poca, simplement una petita mitja grimpada a l'inici, sense camí evident. És fàcil i poc aeri, o sigui que crec que ho pot fer pràcticament tothom.

El Salòria no té cap dificultat. És una llarga caminada per una carena prou ampla per no tenir cap sensació de vertigen. És un itinerari fàcil i molt bonic, tot i força llarg si sortim des d'Os de Civís.

El temps és d'anada i tornada, però aquell dia vaig anar molt ràpid, corrent en algun tram. Caminant tranquil·lament gairebé cal comptar 3 hores per pujar.

Pots veure més informació en una sortida més recent que vam fer a aquest cim: http://www.engarrista.com/node/534. Després de pujar el Salòria vam seguir per la cresta cap a dos pics més, i aquí sí que hi ha algun pas una mica més aeri. Però el Salòria pel vessant est, és fàcil.

Afegeix un nou comentari