Puig d'Arques (533 m.) i les Gavarres en BTT

• 

  Després de Calonge comença la pujada dura

• 

  Arribant a Fitor

• 

  Santa Coloma de Fitor

• 

  Camí trial·ler

• 

  Sant Cebrià dels Alls

• 

  Forts pendents cap al Puig d'Arques

• 

  Al cim hi ha el radar meteorològic

• 

  Mirador del Puig d'Arques

• 

  Dolmen del Puig d'Arques

• 

  Pista còmoda baixant a la Bisbal

• 

  Terreny pla, rodador i agradable

Sortim des de Sant Antoni de Calonge, arran de mar, i ens enfilem fins al punt més elevat de la serra de les Gavarres, passant abans pels petits poblets abandonats de Fitor i Sant Cebrià dels Alls. Des del cim contemplem tota la plana baixempordanesa i l'extensa sureda d'aquesta petita serra mediterrània. Baixem fort cap al nord fins a la la Bisbal, capital del Baix Empordà, i amb el temps just accelerem per carretera fins a Palafrugell, on enllacem amb el punt de tornada per la via del Tren Petit, una Via Verda remodelada fa pocs anys.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
• Distància: 63,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 975 metres
• Temps: 6:35 hores
• Dificultat: Mitjana
• Sensació de dificultat: Mitjana Ruta llarga. Algun pujador molt dret. Algun tram trial·ler
• Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Tornem al Baix Empordà, i hi tornem amb bicicleta, un mitjà ideal per recórrer els bucòlics pobles de la plana o les mil-i-una pistes i caminets de les Gavarres. La intenció d'avui era fer una barreja d'aquests dos ingredients, i així ho vam fer, tot i que la ruta es va allargar un pèl massa, i per fer via vam retallar-la tornant un bon tros per carretera. Quedem amb l'amiga Carol, muntanyenca i multiesportista empordanesa que avui ens acompanyarà durant unes bones hores de ruta entremig de les suredes gavarreses.

Sortim de Sant Antoni de Calonge, exactament des de la plaça de l'església que dóna nom a aquesta població de costa situada entre Platja d'Aro i Palamós, coneguda per la seva extensa platja formada per diverses mitges llunes. Comencem a pedalar d'esquena al mar i aviat deixem enrere els edificis i les urbanitzacions i creuem el pla de Calonge seguint una pista de terra indicada amb els senyals de bicicleta dels itineraris cicloturístics del Baix Empordà. Avancem uns 4 quilòmetres pràcticament de pla, passant pel costat de la Torre Roura, un bonic edifici modernista construït a finals del segle XIX per la família d'industrials surotapers Roura.

Passem sota l'autovia C-31 per un pas subterrani i arribem a Calonge, on no hi acabarem d'entrar, sinó que anirem passant de biaix seguint la riera. Sí que entrem lleugerament al barri del Pedró fins a trobar els senyals de les rutes del centre BTT del Baix Empordà. Passem per la zona del Camp de la Llebre i trobem ja una pista de terra que de seguida passa per sota de la Torre Lloreta, una masia fortificada d'origen medieval amb una notable torre de vigia. La pista encara planeja uns metres fins creuar la riera del Tinar.

Passada la riera comença una pujada endimoniada amb trams extremadament durs. Primer comencem a pujar per una pista estreta de sauló prou agradable, però el pendent augmenta ben de pressa. Al cap d'una estona la pujada ja és extenuant, i tot seguit esdevé impossible. Bé, segurament ciclistes molt hàbils i amb molt bona forma podran afrontar els duríssims pujadors, però no és el nostre cas, i haurem d'empènyer la bicicleta durant una bona estona. De fet en aquest tram estem seguint la ruta 33 del Centre BTT del Baix Empordà, de nivell negre (molt difícil). Altres vegades que ens havíem enfilat a les Gavarres ho fèiem des de la zona de Palamós, pujant al Puig Cargol, que té un bon pendent però és abastable. Però per fer-ho diferent se'm va acudir pujar per Calonge. No va ser una bona pensada, ja que els pujadors són massa durs per fer-los sobre la bicicleta, i vam haver d'empènyer un bon tram fins arribar al punt més alt.

Arribem al Puig de la Cendrosa, un turó indefinit prop del Puig Cargol, el qual és només 5 metres més alt que aquell i alberga un vèrtex geodèsic. Un caminet trial·ler, amb trams també molt pendents, desemboca a la pista bona, al peu de can Ribot de Fitor, un mas enrunat. Amb ganes ja de pedalejar més còmodament seguim la pista ampla i amb poc pendent. Avancem cap al nord durant uns quilòmetres rodadors i agradables entremig d'un bosc de suredes. Fem un bon revolt i arribem a les envistes de Fitor, precedit per un extens planell que realça la bellesa d'aquest petit llogarret i sobretot l'esplèndida església romànica de Santa Coloma, amb el seu característic campanar. Com l'agrada aquest lloc!

Fitor era un petit nucli format per diverses masies disseminades al voltant de l'església de Santa Coloma. Actualment totes les masies estan despoblades, com pràcticament totes les Gavarres, ja que les activitats tradicionals de la zona, sobretot el suro, l'aprofitament forestal i també una incipient ramaderia han deixat de ser rendibles. L'església de Santa Coloma de Fitor és un edifici singular i molt ben conservat. Té dues naus paral·leles que finalitzen també en dos absis decorats amb el característic opus spicatum. Però el més característic és un bonic campanar quadrangular de dos pisos i acabat amb una teulada piramidal. Adossada a l'església hi ha la rectoria, un edifici que fa uns anys funcionava com a punt d'informació i bar gestionat pel Consorci de les Gavarres, però les últimes vegades que hi hem estat l'hem trobat sempre tancat i sense senyals d'ús.

Fem una breu pausa a Fitor i reprenem la marxa. Marxem per un caminet que baixa cap a la riera de Fitor i la creua. Tot seguit puja pedregós fins a les restes de la masia de Can Puig. Al peu de les runes girem a la dreta seguint sempre les rutes 26 i 27 (ambdues negres) del Centre BTT. Prenem un caminet que baixa agradable entre les alzines sureres en un tram trial·ler fàcil i divertit. Creuem la riera de Can Joanola i tornem a pujar pels vessants de la Serra Llarga, on un cop a dalt anirem planejant per pista còmoda fins que un últim baixador ens deixa a la carretera. La seguim a la dreta i en pocs metres arribem al coll de la Ganga, punt més alt de la carretera que uneix la Bisbal i Calonge, per una ruta revirada molt freqüentada pels ciclistes.

Passat el coll de la Ganga trobem una pista a l'altre cantó de la carretera i comencem a pujar i encadenar revolts en zig-zag. Pugem una bona estona fins a passar al costat del mas Alenyà, enrunat, on la pista fa una petita pausa en l'ascens. Tot seguit continua la tònica ascendent fins al petit nucli abandonat de Sant Cebrià dels Alls, on es conserva una gran masia fortificada i l'església. Igual que Fitor, reunia al seu voltant altres masies disperses, actualment també deshabitades i la majoria enrunades, fruit del despoblament iniciat de mitjan segle passat. Tant la masia com l'església, tot i que abandonades, es mantenen dignes gràcies a una recent restauració i consolidació.

Pugem encara una mica més, amb algun pujador intens, sempre per pista còmoda sobre terra vermellosa de sauló. Ens acostem al sostre de la ruta, i el vent de ponent que bufa avui i que fins ara no ens havia molestat, ara es deixa notar. Arribem a la Creu d'en Sabater, una cruïlla de pistes i camins on després tornarem. Prenem una pista encimentada que puja molt fort a la dreta. Tot seguit fa un revolt i acaba d'enfilar-se amb un fort pujador fins al peu del ràdar meteorològic del Puig d'Arques, que ja fa estona que anàvem veient. El Puig d'Arques és un cim bicèfal, amb el punt més elevat situat uns metres més a l'est, on hi ha el vèrtex geodèsic, i el segon cim, 4 o 5 metres més baix, on hi ha el radar i un mirador alçat on es pot contemplar el paisatge.

Fem una pausa al Puig d'Arques (533 m.), ens enfilem al mirador situat sota mateix del radar per unes escales de fusta i observem la rodalia. A nord-est sobresurt el massís del Montgrí, més enllà de la Bisbal. Més al nord també s'endevina el cap de Creus, i més a l'est veiem les Illes Medes i tota la costa baixant fins a la badia de Palamós. A l'oest veiem la continuació de les Gavarres, amb algun nucli que es diferencia, com Sant Cebrià de Lladó, i al fons de tot, al límit de les Gavarres, la muntanya dels Àngels, sobre mateix de Girona. Baixem del mirador i ens refugiem al peu de la cista del Puig d'Arques, un dolmen de considerables dimensions que testimonia la presència humana a la zona des del neolític.

Des del sostre de les Gavarres estudiem les opcions de baixada. Tenim la intenció de dirigir-nos cap al nord, al sector de la Bisbal. Descartem la ruta coneguda com la Directíssima, un caminet trial·ler que baixa al peu de la riera de Pastells. Recordo haver-hi baixat fa temps, i la ruta és molt trial·lera, amb trams que requereixen habilitat i decisió o baixar de la bicicleta. Decidim una ruta més plàcida pel coll de Bregó. Desfem doncs els últims pujadors fins als plans de Can Sabater, on hi ha una important cruïlla de camins, i girem del tot a l'esquerra, i de nou a l'esquerra.

La pista comença planejant uns metres però de seguida s'enfonsa i inicia un descens molt pronunciat. Baixem molt fort posant a prova els frens i l'equilibri. Afortunadament la pista és bona i fàcil, i podem baixar sense problemes. Pujar ja serien figues d'un altre paner. El descens és dur, pràcticament vertiginós, fins al coll de Bregó, on al cap de poc es suavitza. El pendent s'atenua a la zona dels Davallants, i comencem a trobar alguna masia. Deixem mica en mica el terreny muntanyós de les Gavarres i entrem a la plana baixempordanesa. Arribem al veïnat de Rabioses, amb diverses masies disperses.

Planegem còmodament entremig de camps ben arranjats i boniques masies. Ens anem atansant a la capital del Baix Empordà, on arribem pel seu vessant oest, i anem vorejant pel sud fins a trobar la carretera C-66. A la rotonda sud de la Bisbal prenem la carretera i la seguim poc més d'un quilòmetre fins a Vulpellac, on entrem dins dels seus carrers empedrats envoltats de boniques cases d'aire medieval. La nostra idea inicial era encadenar un itinerari de retorn per la xarxa cicloturista del Baix Empordà, passant per Peratallada i Pals. Però mirant el rellotge i en un atac de realisme veiem que se'ns faria tard, i decidim escurçar la ruta per carretera. Prenem doncs la C-66 i fem 14 quilòmetres pràcticament rectes, sense interès, per una carretera molt transitada fins a Palafrugell. Va ser un tram avorrit i estressant pels cotxes, però teníem hora de tornada i anàvem tard. El fort vent de cara no ens va ajudar gens.

Un cop a Palafrugell, voregem la població per l'oest i anem cap al cantó sud a buscar la via del Tren Petit, una via verda recuperada fa uns anys i que connecta de forma molt directa amb Palamós. Aquest tram de via verda és ràpid i agradable, enmig de camps i boniques masies, algunes fortificades i d'aspecte medieval. Un cop a Palamós ens trobem amb la rua del Carnestoltes, i nosaltres disfressats de ciclistes avancem pel barri del Tennis i entrem a la població fins arran de mar. Resseguim el passeig marítim fins a Sant Antoni de Calonge tancant així una bonica ruta empordanesa per les muntanyes de les Gavarres.

La serra de les Gavarres és molt interessant per a la pràctica de la bicicleta de muntanya, amb moltíssims intineraris possibles, tant per bones pistes com per camins més trial·lers. Avui hem accedit a alguns dels punts més interessants, com Fitor, un dels meus indrets preferits, amb una gran força i estètica, i el punt més alt, el Puig d'Arques, on hi ha al radar que aquest any té ben poca feina. Després de baixar cap al nord per la Bisbal hem vorejat la serra per sota, pel cantó de llevant. La ruta guanyaria en interès fent la tornada tal com l'havíem previst inicialment per les pistes que connecten els diferents poblets, això sí, a costa d'allargar temps i quilometratge.

Imatges