Volta a la Serra de Carrànima

  • Castell de Llordà

  • Circulem entre camps d'ametllers

  • Pista vertiginosa prop d'Abella de la Conca

  • Forts pujadors al vessant nord de la serra de Carrànima

  • Sant Vicenç de Bóixols

  • Planejant prop del coll de Faidella

  • Dinem al poble abandonat de la Rua

  • Deixem enrere el bonic poblet de la Rua

  • El Josep ens acompanya a fer un volt per Siall

  • Part alta del poble de Siall

  • Carenem pel Serrat Llarg cap al castell

  • Castell de Llordà sota un cel amenaçador

Al peu de l'imponent castell de Llordà comencem la ruta baixant cap a la població d'Isona. Després d'una llarga recta ens acostem al forat d'Abella, a l'altre costat del torrent de la bonica població d'Abella de la Conca. Passem al vessant nord de la serra, i fem una llarga diagonal ascendent amb algun tram molt pendent. Un cop al coll baixem cap a Bóixols, i per carretera fins al coll de la Faidella. Fem un ràpid i fort descens fins al despoblat de la Rua, un lloc especial i molt bonic tot i l'estat d'abandó. Tornem a pujar fins al mateix punt i seguim cap al petit nucli de Siall. Finalment una suau baixada seguint la carena del Serrat Llarg ens portarà al punt d'inici. Ruta rodadoda i interessant pel Pallars profund.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta
  • Lloc de sortida: Castell de Llordà , Isona (Pallars Jussà)
  • Distància: 41,30 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.100 metres
  • Temps: 7:00 hores
  • Dificultat: Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil 99% ciclable
  • Cartografia: Tremp Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) 1:25.000

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Castell de Llordà 00:00 0:00 0,0
Llordà 00:06 00:06 1,4
Isona 00:24 00:30 6,5
Forat d'Abella (prop) 01:05 01:35 15,4
Collada de la Serra del Pi 00:50 02:25 20,3
Bóixols 00:25 02:50 23,4
Coll de Faidella 00:40 03:30 27,8
La Rua 00:25 03:55 31,7
Pausa 00:45 04:40
Coll de l'Espina 00:30 05:10 34,4
Siall 00:30 05:40 38,0
Pausa 00:35 06:15
Castell de Llordà 00:45 07:00 41,3

Crònica

El segon dia a la zona sud del Pallars Jussà també començarem la nostra ruta des d'un castell. Ahir sortíem del Castell de Mur i avui ho fem del de Llordà, possiblement els dos exemples més destacats i ben conservats de construccions medievals de caràcter defensiu. S'hi arriba fàcilment per una pista asfaltada que surt prop d'Isona en direcció cap al port de Comiols.

El castell de Llordà es troba situat en un turó per sobre el petit poblet del mateix nom. Actualment es conserva un gran edifici en forma triangular, i només parcialment el recinte exterior, amb dues de les tres torres que tenia originàriament. Va ser construït per Arnau Mir de Tost amb la finalitat d'establir-hi la residència. Estem al segle XI, en la línia de frontera que en l'alta edat mitjana dividia l'imperi carolingi i els comtats catalans de l'Al-Andalus. Segons s'explica, el castell, a part d'estar molt ben conservat, és molt interessant per la innovació en la seva arquitectura. El gran mur frontal rectangular, auster i només solcat per estretes finestres ofereix una imatge imponent i amenaçadora.

Amb la fresca matinal sortim amb la Sílvia pedalant cara avall, seguint la pista asfaltada d'accés. Passem primer pel petit nucli de Llordà, on sembla que hi ha alguna casa habitada, no sabem si de forma permanent o puntual. Altres cases estan en estat d'abandó. La petita església romànica de Santa Maria es conserva dempeus. Creuem el petit nucli i seguim baixant per la pista asfaltada fins arribar a la carretera principal. Tombem a la dreta i pedalem de pla fins arribar al primer trencant d'Isona, cap de municipi de tots els nuclis de l'entorn. Ens dirigim cap al poble i el creuem pel carrer principal.

Prenem la carretera de Coll de Nargó, al nord del poble, i fem una llarguíssima recta en suau pujada de gairebé 3 quilòmetres. Just al final de la recta deixem la carretera de Coll de Nargó i prenem el trencant a l'esquerra que ens portaria cap a la població d'Abella de la Conca. Seguim aquesta carretera un parell de quilòmetres fins que s'enfonsa al barranc de Fonguera, enmig d'un marcat revolt. Just en aquest punt deixem la carretera i prenem una pista asfaltada en forta pujada cap a la dreta. Fem un parell de revolts i poc després l'asfalt s'acaba en l'accés a una finca privada. Prenem la pista de terra i anem pujant de forma constant entre camps d'ametllers.

El dia és anticiclònic, però queden força núvols baixos i boires enganxades a les muntanyes fruit de la condensació. La temperatura ha baixat i és ben agradable per pedalar. Seguim la pista que no para de pujar. En un punt es bifurca, i marxem a l'esquerra seguint l'indicador de Bóixols. La pista va girant a nord faledejant un terreny cada cop més muntanyós. Ens apropem a Abella de la Conca. Ens hi apropem linialment, però entremig ens separa un profund barranc insalvable.

La pista ens va portant cap a sobre del Forat d'Abella, un espectacular i congost engorjat a l'altra banda del qual hi ha Abella de la Conca. És un poble molt estètic, amb diverses cases de pedra d'arquitectura irregular distribuïdes sota la cinglera. Per sobre parets altíssimes que actualment són la delícia d'escaladors vinguts d'arreu del món. Precisament l'escalada ha revitalitzat el poble, que té la majoria de les cases arreglades. Destaca l'església de Sant Esteve, que veiem a la llunyania, però es distingeix perfectament pel seu campanar quadrat de tres plantes. Des d'aquest mirador a l'altra banda del riu es pot contemplar una visió magnífica del poble, especialment al matí, amb el sol de costat.

La pista passa arran de cingle, de fet retalla el cingle, i tot seguit tomba cap a la cara nord de la serra de Carrànima. Seguim pedalant ara per un terreny obac, fent una gran diagonal pel vessant nord. La temperatura és més baixa, però s'agraeix especialment en una pujada tan continuada, i amb alguns trams notablement intensos. Els primers quilòmetres són més suaus i avancem còmodament, encara frescos. El pendent però es va incrementant mica en mica. A l'esquerra tot just s'endevina la llarga serra de Carreu, que vam recórrer caminant en dues jornades fa un temps (Carreu oest i Carreu est). La boira en cobreix la capçalera, i no ens permet contemplar la seva bonica forma semicircular.

Pedalem per una pista de terra en bon estat, però que cada cop puja més. El tram superior hem d'utilitzar el molinet i amb prou feines superem els forts rampots esbufegant de valent. Amb penes i treballs arribem a la collada de la Serra del Pi, canvi d'aigües entre el vessant d'Abella i el de Bóixols. Culminem així una pujada continuada de 8 quilòmetres i 500 metres de desnivell des de prop d'Abella de la Conca. En canviar de vessant també canvien les condicions meteorològiques. La boira cobreix aquesta cara est i ens abriguem amb tot el que portem per iniciar el descens. Primer planegem un parell de quilòmetres per pista bona, i més endavant trobem fins i tot asfalt ja en forta baixada cap al poble de Bóixols.

Fem una breu aturada al petit poblet de Bóixols, ben conegut pels amants del descens de barrancs. Mengem uns ganyips i descansem uns minuts. El poble és petit però ben conservat, i amb força cases habitades. Al peu de la font prenem la carretera en direcció cap a Isona. Al cap de poc més d'un quilòmetre ens aturem per contemplar el Forat de Bóixols, un pas estret i profund per on s'escolen les aigües del riu Rialb, i que separa de forma abrupta la serra de Carrànima a l'oest i les roques de les Canals del Grau a l'est.

Pedalem ara uns quilòmetres per la tranquil·la carretera, per on tot i ser diumenge hi circulen ben pocs vehicles. Tot i ser asfalt no ens podem pas encantar, ja que cal superar la forta pujada fins al coll de Faidella. Un cop al coll deixarem l'asfalt i prenem una pista a l'esquerra. Després d'una suau pujada comencem a planejar per un terreny de pastures. A la nostra esquerra, avall, veiem el petit turó sobre el qual s'aixeca el despoblat de la Rua. Seguim per la pista fins al coll d'Espina, on hem de decidir si baixar a la Rua o no. Em fa il·lusió conèixer aquest poble abandonat, ja que em consta que és molt bonic, i no he amagat mai el meu interès i curiositat pels pobles abandonats. Cal comptar però que el poble és força avall, i caldrà tornar a pujar per la mateixa pista. Són dos quilòmetres i mig i uns 150 metres de desnivell que baixarem i després haurem de tornar a pujar. Però ja avanço que val la pena.

La pista és pedregosa i baixa fort, però està en relatives bones condicions. En pocs minuts ens plantem a les envistes del poble, un conjunt de cases alçades al peu de la cinglera de la Roca de la Rua. El lloc és realment bonic, especial i amb un cert aire misteriós. La majoria de les cases es conserven dempeus, tot i que el nucli està totalment abandonat. Algunes cases tenen les portes obertes, i es pot visitar l'interior. Queden encara diversos estris d'ús agrícola i ramader, com cabassos, conillers, bancs, cordes,... La vida es va aturar ja fa temps, però tens la sensació d'estar en una altra dimensió temporal, congelat un segle enrere.

Fem un tomb per la Rua, contemplant les seves cases situades longitudinalment seguint la línia del cingle, que protegeix el vessant sud. Al peu de la casa més gran hi trobem un aljub ple d'aigua, la que devia ser la reserva del nucli. Per no fixar-nos en el mapa, no acabem d'arribar a la petita ermita de Sant Antoni, situada al límit est del cingle, que pel que sembla està ben conservada. Afrofitem aquest indret idíl·lic per dinar en total sol·litud, gaudint de la pau que s'hi respira.

Havent dinat, i sense temps d'agafar mandra, tornem a agafar les bicicletes per emprendre la feixuga pujada. Abans però la casualitat ens dóna un d'aquells instants especials en què un solitari raig de sol s'esmuny entre els núvols i il·lumina solament el nucli. Ens enduem un bonic record d'aquest indret tan especial.

La pujada es fa més amena del que havíem pensat baixant. Tot i això ens ho prenem amb calma, i la fem tota amb el molinet. De nou al coll d'Espina marxem per una pista a l'esquerra que de seguida comença a baixar, tot i algun repetjó sobtat. Creuem una bonica fageda que tot just comença a rebrotar, i anem perdent alçada per terreny obac als Rasos de Siall. La pista acaba desembocant al petit nucli de Siall, on també farem una paradeta.

Siall és un poble petit al voltant d'un turonet. Hi ha només dues cases habitades. En una hi viu una família, que surten a saludar-nos, i en l'altra hi viu el Josep, un avi amb qui compartirem una bona estona. El Josep és fill del poble, i tot i que en va marxar, finalment va decidir tornar-hi, malgrat viure-hi sol. El poble està força abandonat, amb moltes cases en semi-ruïna. Ens explica que alguna casa s'utilitza com a segona residència, i que moltes altres que estan abandonades van ser comprades per una empresa holandesa probablement per especular, però mai no hi han fet res. Sembla que els interessava aconseguir el poble sencer. El Josep ens acompanya a fer un volt a la part alta del poble, creuant el costerut i estret carrer Major. És una persona entranyable, que fins i tot ens ensenya orgullós el seu hort. Podríem passar-nos hores parlant amb ell, i ell té prou coses per explicar. Però hem d'anar tornant, i després d'una agradable conversa ens acomiadem.

Des de Siall es veu el castell de Llordà uns quants quilòmetres al sud. El vell camí hi porta de dret, i està indicat per la xarxa de camins del Pallars Jussà. Però el camí és poc ciclable, i ens aconsellen que baixem per unes pistes en desús que baixen al costat d'uns bancals erms per sota del poble. Anem encadenant aquesta vella pista que unia els diversos camps, fins que s'acaba i trobem el camí. Hem d'empènyer només uns metres les bicicletes, ja que de seguida trobem una pista que ressegueix el Serrat Llarg sota unes torres elèctriques. Aquesta carena ens porta directament als peus del castell de Llordà.

Ja sense la bicicleta aprofitem uns minuts per voltar el recinte del castell, que malauradament està encerclat per una tanca. El castell no es pot visitar actualment, i és una llàstima ja que l'indret és molt bonic. Contemplem el paisatge des d'aquest mirador privegiat sobre la conca de Tremp, i recollim les bicicletes satisfets d'una ruta molt agradable, rodadora i còmoda que ens ha portat a conèixer llocs tan especials com el propi castell de Llordà, el poble d'Abella de la Conca sota les cingleres o el despoblat de la Rua, llogarret d'austera i singular bellesa. Un itinerari rodó!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges




Comentaris

Afegeix un nou comentari