Rocafort - Balmes Roges - Puig de la Balma

Acompanyats per un bon coneixedor del territori, pedalarem per la zona nord-occidental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, en un triangle delimitat per les poblacions de Rocafort, Mura i el Pont de Vilomara. Sortim de Rocafort i després d'una breu pujada baixem cap al torrent del Flequer, i resseguim la riba fins les curioses tines del Ricardo. Ens enfilem tot seguit de forma progressiva cap a la serra de Puig Gili, i ens acostem a visitar les Balmes Roges, que havien estat habitades antany. Fem diversos puja-baixes pel solei de la serra de Casassaies, i remuntem una forta pujada fins al coll de la Creueta. Des del punt més alt anem baixant vorejant el Castellot i en fort descens cap a l'espectacular Puig de la Balma, una masia troglodítica habitada per la mateixa família des de fa més de 1.000 anys. Prenem un divertit camí estretíssim de 2 km. que ens acosta de nou a Rocafort.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Rocafort (Bages)
  • Distància: 28,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 810 metres
  • Temps: 03:50 hores
  • Dificultat: IBP=55
  • Sensació de dificultat: Fàcil Alguns pujadors forts
  • Cartografia: Els 3 Monts Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Rocafort 00:00 00:00 0
Tines del Ricardo 00:40 00:40 5,6
Balmes Roges 00:50 01:30 11,3
Coll de la Creueta 00:55 02:25 17,5
Puig de la Balma 00:45 03:10 22,0
Rocafort 00:40 03:50 28,0

Crònica

Avui anem de convidats, convidats del nostre amic Francesc que ens guiarà en una interessant ruta per la zona nord-occidental el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farem un itinerari de mitja muntanya en el triangle delimitat pels pobles de Rocafort al nord, Mura a l'est i el Pont de Vilomara a l'oest, tot i que només trepitjarem la primera de les localitats, Rocafort, punt d'inici i final de la ruta. Normalment, abans d'iniciar qualsevol ruta, sempre la preparem, amb mapes, tracks de GPS i informació que ens pugui servir durant el trajecte. Avui però anem a cegues, i ens deixem guiar pel Francesc que ens portarà per una successió de pistes i camins en un terreny molt ondulat, que sense tenir grans alçades, sí que ens farà pujar i baixar contínuament. Durant la ruta visitarem alguns llocs característics d'aquesta zona boscosa, avui en dia pràcticament deshabitada, però amb una intensa activitat agrícola en el passat, sobretot centrada en el món de la vinya, i que han deixat interessants restes patrimonials, com tines o barraques escampades pel territori.

Ens trobem a Rocafort, on el Francesc ens convida a esmorzar a casa seva. Ens reunim el Francesc, el Xavi, l'Ariadna, l'Albert, la Sílvia i jo mateix. Ens hi falta un dels convocats, el Jordi, l'animador del grup, que està convalescent d'un petit accident esportiu. L'hi desitgem una ràpida recuperació, que vam veure que anava per bon camí més tard, ja que ens vam reunir tots plegats per dinar. Bé, un cop esmorzats comencem la ruta sempre seguint el Francesc, que ens guiarà per aquests paratges que tan bé coneix.

Comencem a pedalar direcció sud per un carreró que s'enfila fins a la part més alta del nucli. Pedalem costa amunt per una pista que avança per la falda del Penjat en forta pujada fins a la casa del Bofí i, i tot seguit ja comença a baixar cap a la casa de les Grauetes. Aquest primer pujador és un bon escalfament, ja que la pista enfila fort. Després de les Grauetes s'acaba la pista i comencem a baixar sota la casa per un camí trial·ler força fàcil, però amb algun petit salt que no tots som capaços de fer sobre la bicicleta. Avancem una bona estona per aquest camí agradable que baixa moderat fins a trobar una pista que seguim a la dreta fins a la riera del Flequer.

Un cop a la riera trobem una pista que ressegueix la riba. La seguim en una baixada ràpida, còmoda i agradable. Baixem fins a trobar unes de les diverses tines que es poden contemplar a la vall del Flequer. Són les Tines del Ricardo, situades al peu de la riera, uns metres per sota de la masia del Flequer, alçada a l'altra riba de la riera. Passem uns minuts visitant les tines, restaurades i en bon estat, i amb un panell explicatiu. Més avall es poden visitar altres tines, algunes fins i tot més espectaculars. Però s'allunyen del nostre itinerari. Tornem enrere remuntant ara la riera fins a trobar una pista secundària que marxa a la dreta en forta pujada.

Comencem a pujar per la pista que remunta la serra de Puig Gili, amb uns primers metres molt drets gairebé al límit de la ciclabilitat. Al límit de les forces superem els primers pujadors molt durs, i afortunadament tot seguit la pista continua pujant però ja molt més suaument, fins i tot alternant amb petites baixades. És un tram trenca-cames, però no excessivament dur, ja que les pujades són curtes i suaus. La pista traça una llarga diagonal ascendent pel vessant nord de la serra de Puig Gili fins a superar la carena, i tot seguit la giravolta i segueix pel vessant sud. Baixem uns metres fins al torrent de les Arcades, i tornem a pujar, ara més fort, per una pista dreta i argilosa. Pugem fort fins una cruïlla on deixarem la pista principal per marxar a l'esquerra en una pujada encara més forta. Un pujador duríssim ens porta fins a les Balmes Roges.

Les Balmes Roges són un conjunt de construccions troglodítiques que aprofiten una gran visera natural. El color roig del terreny, format per margues i argiles, l'hi dóna el nom. Arribem al peu de les balmes i fem una visita. Es poden veure algunes tines encara ben conservades, també algunes petites barraques i un gran corral, on també hi ha una gran tina i les restes d'una antiga premsa de vi. És un lloc curiós i bonic que val la pena visitar. Tot seguit continuem la nostra ruta. Desfem el camí fins a la cruïlla, ara en forta baixada, i seguim per la pista principal, que continua pujant fins al coll dels Ermitanets.

Creuem el coll i tenim uns minuts de descans baixant còmodament per la pista, ràpida i en bon estat, sobre terra argilosa. Tenim sempre a la nostra dreta una panoràmica completa del massís de Monserrat. Pel camí passem per la vora d'antigues construccions agrícoles, on també es pot visitar alguna tina més. Baixem fort fins a trobar el torrent de Còdol Llarg, precisament al punt on hi ha una gran roca que dóna nom al paratge. A partir d'aquí comença la pujada més llarga del dia. Haurem de remuntar 250 metres de desnivell en pocs quilòmetres, resseguint sempre el torrent del Còdol Llarg per terreny fresc i humit, entaforat entre la serra de Casassaies al nord, i la baga del mateix nom al sud.

La pujada és dura i constant, sense treva. En general és un ascens progressiu per una pista secundària, però té alguns pujadors realment exigents, i alguns trams més pedregosos on cal traçar bé per no quedar aturat a mitja pujada. Els últims repetjons són molt forts, i mica en mica anem arribant a dalt del coll de la Creueta, situat a uns 650 metres d'alçada, punt més elevat de la ruta. El Xavi hi arriba el primer, escapat, i la resta anem seguint l'estela fins arribar al cap d'amunt d'aquest collet. Des d'aquest punt elevat tenim una bona vista de Monserrat, una mica espatllada per una aparatosa línia d'alta tensió que creua pel mig. A l'altra banda podem veure la zona de Mura, Talamanca, Calders,...

Fem una breu pausa dalt del collet, i el Francesc ens anima dient que a partir d'ara començarem a gaudir. Això vol dir que arriba la baixada després de tanta estona d'ascens continuat. Efectivament, després del coll ens deixem anar en un descens còmode i ràpid per bona pista, sense un gran pendent i en bon estat. Voregem el Castellot, un gran monòlit de roca situat al final de la carena de Roca Picarda, i abocat ja sobre la vall de la riera de Mura. Passada la gran roca del Castellot, que veurem més impressionant després des de sota, abans que la la pista principal faci un marcat giravolt, girem a la dreta i prenem una pista secundària, pràcticament un camí. Passem al costat d'una antiga teuleria, on fem una breu parada per visitar el que era el forn, i una mica més amunt el dipòsit d'aigua. Tot seguit seguim baixant fort un bon tram fins trobar el torrent de la Pinassa. Aquí tornem a fer un gir de 180º, i ja per bona pista acabem d'arribar en suau descens al Puig de la Balma, un habitatge troglodític absolutament impressionant.

El Puig de la Balma és una gran masia construïda sota les cornises d'una gran cinglera. És un habitatge troglodític de grans dimensions que data d'època medieval, amb elements prerromànics. Actualment funciona com a restaurant, però antigament havia estat una masia fortificada. La família que el regenta prové dels pobladors originaris, i s'explica que fa més de 1000 anys que la mateixa família viu en aquest indret, cosa que encara augmenta la llegenda d'aquest lloc tan curiós. Les construccions tenen una gran alçada, ja que el cingle és molt alt, i es poden observar elements de diverses èpoques.

Tot i que el lloc és impressionant, i valdria la pena fer-hi una visita detallada, no ens entretenim gaire, ja que és pràcticament migdia i ens esperen per dinar a Rocafort. Així doncs seguim baixant per la còmoda pista que porta del Puig de la Balma a la carretera que va de Rocafort a Mura. Passem prop de la gran masia de la Vila, i poc després deixem la pista principal i prenem un ramal a l'esquerra. Fem uns 150 metres per aquest ramal i tot seguit prenem la pista de l’esquerra que puja suaument. Després d’uns 200 metres per aquesta pista n'agafem una altra que marxa cap a la dreta i creuem immediatament el torrent del Castellot. Aquesta pista transita per sota de la gran roca del Castellot, que abans havíem vorejat per dalt, i ara observem des del fons de la vall. Seguim la pista i poc després d'una raconada en què creuem el torrent de la Coma d'en Bou trobem un corriol a la dreta per on continuarem.

El corriol és molt estret i divertit, pràcticament ciclable del tot, només amb algun petit punt de dubte. És tan estret que cal vigilar en no ensopegar amb la vegetació, especialment amb els manillars tan amples que porten actualment les bicicletes. Gaudirem gairebé 2 quilòmetres per un caminet divertit i en lleugera baixada. Concentrats en la conducció anem passant per aquest tram entretingut que traça un flanqueig descendent en direcció nord pel vessant humit de la serra de Coma d'en Bou. El camí desemboca en un petit collet on ja havíem passat al matí. Creuem la pista i seguim pel corriol de l'altre cantó, que ja havíem fet d'anada. Haurem d'afrontar encara una breu però dura pujada pel caminet fins a la casa de les Grauetes. Tot seguit per pista fins al Bofí, i un suau i relaxat descens fins entrar de nou a Rocafort.

Hem fet avui una ruta molt bonica i divertida pels vessants septentrionals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, sortint del bonic i tranquil poble de Rocafort. Ben guiats en tot moment per l'amic Francesc, hem recorregut un seguit de pistes i senders en un entorn de mitja muntanya actualment despoblat i feréstec, però antigament aprofitat per l'home, sobretot pel cultiu de la vinya. Durant la ruta podrem contemplar interessants restes com les tines del Ricardo o les Balmes Roges. Finalment, després de la dura pujada a la Creueta baixem fins a l'espectacular Puig de la Balma, una masia troglodítica habitada per la mateixa família des de fa més de 1000 anys. Arribats a Rocafort hem celebrat la jornada fent un bon dinar al Racó del Bon Menjar, ben acompanyats per la resta de les famílies que no han pedalat. Una jornada perfecta!

    Perfil

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges


    Comentaris

    Bona tarda,

    Sóc seguidor habitual (cada setmana espero la teva crònica) i et volia fer un comentari sobre les fotografies 10 i 23.

    En aquestes fotografies poses un peu de foto on dius que és una antiga roda de molí. El que són realment són bases de premsa. Allà, després de xafar el raïm a la tina, agafaven la rapa i la premsaven. El sistema és diferent, en les tines del Ricardo que en les Balmes Roges. A més cal afegir que la base de premsa de les tines del Ricardo jo diria que la van anar a trencar expressament. Si consultes el meu llibre "Patrimoni rural i pedra seca" (Cossetània Edicions) podràs trobar més informació sobre aquest sector. I si vols ampliar el coneixement sobre les tines (a nivell de Catalunya, no només les de Rocafort!) pots consultar torcularium.blogspot.com.

    Salutacions,

    Joan M. Vives

    Moltes gràcies per les precisions Joan M. Tens tota la raó, ha estat un lapsus, ja que ho sabíem. A més té tot el sentit que en una zona de vinyes hi haguessin premses, i no molins. Hem corregit els peus de foto de les imatges. No conec el teu llibre, però el llegiré, ja que segur que és molt interessant. No som experts, ni molt menys, en història ni en el patrimoni rural, però sí que ens agrada que les nostres rutes i excursions tinguin una mica de contingut. Intentem dissenyar les rutes fixant-nos en elements d'interès que hi puguem trobar, ja siguin naturals o produïts per la mà de l'home, i també ens agrada aturar-nos sense pressa i gaudir-los.

    Coneixem poc el ric patrimoni agrícola de la zona del Bages, tot i el veïnatge, ja que som berguedans, però intentarem posar-hi remei.

    Gràcies de nou.

    Afegeix un nou comentari