Les Fraus de Vilella

  • Vilella. Al fons Busa i el Port del Comte

  • Sant Mamet, la Vall d'Ora i el cingle de les Estaques, des de l'Amorrador

  • Sant Pere de Graudescales, des del camí de baixada

  • L'aigua forma petites bassetes i tobogans dins del torrent

  • Anem remuntant la rasa de les Fraus de Vilella

  • Un dels tritons pirenencs que observem dins l'aigua

  • Circulem amb molt de compte evitant l'aigua sempre que podem

  • La lluita entre un tritó i una serp

  • Bonics racons aquàtics

En pla i baixada passem darrere la casa de Vilella i continuem paral·lels a les Fraus fins al mirador natural de l'Amorrador. Baixem molt fort per un camí amb vistes cap a Busa, els Bastets i Sant Pere de Graudescales fins a la Vall d'Ora. A la Roca Fumada comencem a remuntar el torrent, evitant sempre que podem l'aigua per no molestar els tritons que viuen en aquestes aigües netes. El torrent és congost i forma boniques bassetes d'aigua turquesa. En alguns punts hem de passar per l'aigua i en d'altres grimpar entre la vegetació.

Fitxa

! Dades aproximades

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Vilella, Navès (Solsonès) tot i que l'accés es fa des del Berguedà
  • Distància: 12,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 520 metres
  • Temps: 5:45 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Mitjana. El torrent es puja sense camí, amb trams semiaquàtics i alguna grimpada incòmoda entre l'espessa vegetació.
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Vilella 00:00 00:00 0
L'Amorrador 00:56 00:56 2,8
Coma d'Escales 00:45 01:41 4,0
Roca Fumada 00:21 02:02 5,4
Aigües Juntes 03:02 05:04 10,9
Vilella 00:42 05:46 12,6

Crònica

El cap de setmana es presenta insegur meteorològicament parlant, tot i que al final serà millor del que anunciaven les previsions, cosa que passa força sovint darrerament. Busquem doncs un itinerari de baixa muntanya, on encara que el dia no sigui molt clar no hi ha problema. Avui no gaudirem de vistes panoràmiques, tret de l'inici cap al sector de Busa. Avui ens entaforarem en un torrent congost, on la llum amb prou feines hi penetra. Al peu de la gran masia de Vilella, sota la cinglera del mateix nom, neix una rasa que de seguida s'enfonsa en un terreny de roca conglomerada i baixa fort fins abocar-se a l'Aigua d'Ora. No hi ha camí per recórrer-la. És un terreny d'aventura on ens haurem de mullar, grimpar entre boixos i buscar el millor pas en un entorn salvatge.

En alguna ocasió ja havíem entrat uns metres al torrent des del pla de la Roca Fumada, a l'Aigua d'Ora, prop de la bonica església de Sant Pere de Graudescales, just al punt on fa uns anys hi havia hagut una espècie de càmping mig salvatge que va ser clausurat. Teníem ganes de conèixer aquests racons entaforats, i encara més després de veure unes imatges en vídeo que el meu pare i una colla d'amics van fer aquest estiu en una sortida.

El punt d'inici serà la masia de Vilella, a la qual s'arriba per una pista asfaltada des de Taravil. Es pot arribar a Taravil creuant fins al final la carretera de Capolat, amb sortida des de la Mina (carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys), o bé pujar per la costeruda pista asfaltada del Mal Pas, que surt des del revolt del restaurant Cal Majoral, a l'Espunyola, a la carretera entre Berga i Solsona. Aparquem uns metres abans de la masia, al peu d'una alzina centenària.

Per tenir una àmplia perspectiva de les Fraus de Vilella i el seu entorn, amb temps és molt recomanable enfilar-se fins al Tossal de Vilella, que és un mirador natural privilegiat, i és alhora el sostre de la Serra dels Tossals. El camí està indicat, i cal remuntar uns 400 metres de desnivell. Nosaltres no hi pugem ja que havíem plantejat una excursió matinal, i amb el Tossal i tot cal comptar una excursió de dia complet. A més a més ja hi havíem estat en una altra ocasió, quan vam fer una excursió a la Serra dels Tossals. Des del mirador natural just a sota del Tossal de Vilella es pot veure el recorregut de les Fraus de Vilella així com una àmplia vista de l'entorn amb les Fraus a sota i al fons Busa.

Comencem a caminar per la pista que porta cap a la masia. Just abans d'arribar-hi continuem per una pista secundària a la dreta, la qual comença a planejar i baixar. Transitem paral·lels a la Serra de la Timonosa que ens queda a la dreta, i les Fraus de Vilella, que ens queden a l'esquerra. Anem baixant per una pista en desús, pràcticament un camí. La pista revolta les canals perpendiculars de les Fraus, fent unes marcades esses. En alguns punts anem veient des de dalt la considerable profunditat de les Fraus. Després de passar una de les últimes canals laterals, la pista abandonada puja poc més de 100 metres fins assolir el Cap de la Devesa. Aquí la pista es desdibuixa, i segueix a la dreta fent un marcat revolt. Nosaltres però continuarem per la carena del cap de la Devesa, seguint un camí poc evident. Trobem alguna fita. Arribem al peu de l'Amorrador, un morral molt evident que s'aboca sobre les Fraus.

Ens desviem uns 100 metres del camí per arribar fins a la punta de l'Amorrador, un mirador natural sobre les Fraus i sobre la vall de l'Aigua d'Ora. A l'altra banda de les fraus veiem el curiós indret de Sant Mamet, on vam estar fa un temps en una sortida matinal. Cap a ponent tenim una bona perspectiva frontal dels cingles de les Estaques i darrere la Serra de Busa. Tornem al camí, el qual comença a baixar fort. En uns minuts arribem a una cruïlla de camins en una antiga pista. Si anem a l'esquerra el camí s'acaba en una cinglera vertical; si anem a la dreta podríem tornar cap a Vilella per l'antiga pista. Nosaltres prenem un caminet que continua baixant fort i s'orienta a nord.

En pocs minuts baixem força metres per un sender molt costerut i poc transitat. Des d'alguns punts contemplem al fons de la vall la bonica església de Sant Pere de Graudescales, i enllà la complexa serra dels Bastets. Trobem força rovellons al peu del camí, cosa que ens fa pensar que per aquí hi passa ben poca gent. El camí baixa fort fins arribar a la Coma d'Escales, i acaba desembocant uns metres després a la pista principal que recorre l'Aigua d'Ora. Seguim la pista principal a l'esquerra en baixada durant gairebé un quilòmetre i mig. Anem paral·lels al riu de l'Aigua d'Ora. A l'altra banda del riu, entre la vegetació, veiem la bonica església de Sant Pere. No ens hi arribem ja que hi hem estat diverses vegades, però per qui no hi hagi estat val molt la pena arribar fins al pont que creua el riu i acostar-s'hi en poc més de 5 minuts.

Arribem al planell de la Roca Fumada, un indret ombrívol i agradable, on a l'estiu gairebé sempre hi ha algú o altre que busca un racó fresc per dinar o fer la migdiada. En aquest lloc hi havia hagut una espècie de zona d'acampada organitzada, fins i tot amb algunes edificacions, que es van enderrocar en clausurar-la. Al final del planell, al costat mateix del torrent hi ha una la font de les Fraus. Aquí deixarem la comoditat de la pista i ens endisarem en un terreny molt salvatge.

El primer tram del torrent no el resseguirem per la llera, sinó que prenem un evident camí que marxa a l'esquerra del torrent (riba hidrològica dreta). Pugem uns metres fins que el camí es bifurca. Descartem el camí de l'esquerra i tornem al rierol per creuar-lo. Tampoc continuem per la llera, sinó que seguim el camí de la dreta (riba hidrològica esquerra), que puja uns minuts fins a deixar-nos de nou dins del torrent quan aquest comença a tancar-se més.

Un cop dins del torrent de les Fraus s'acaba tot rastre de camí. Haurem de pujar per dins del curs del rierol, el qual segons l'abundància d'aigua pot ser més o menys complicat, però sempre hi ha cabal. Evitem en la mesura del possible entrar dins l'aigua per no molestar la fauna salvatge d'aquest indret. Intentem que la nostra presència passi el més inadvertida possible. De fet crec que no s'hauria de poder circular per aquest rierol, tot i la incongruència de fer-ho i a més a més explicar-ho. Vaig estar dubtant si publicar o no aquesta sortida, ja que no s'hauria de fer publicitat d'aquest racó ni fomentar-ne massa les visites. Però entenc que la pròpia incomoditat del recorregut i el seny de tots plegats farà que qui vulgui gaudir-ne ho farà amb el respecte i la cura necessaris.

El recorregut per dins les fraus és llarg, no tant per la distància sinó per la incomoditat i complicació del terreny. És un racó estret, ombrívol i cobert de vegetació. El curs d'aigua és estret, i en molts punts forma petites bassetes de gran bellesa. La calç de l'aigua ha anat formant parets que tanquen piscines naturals amb una aigua transparent de color turquesa. L'acció de la calç fins hi tot ha provocat que alguns troncs quedin cimentats i contribueixin a la construcció de les basses naturals. En bona part del recorregut podem anar sortejant l'aigua, ja sigui per la vora, quan és ampla, o per les mateixos murs de les piscines quan és més estret. En alguns casos però és imprescindible passar per dins l'aigua. Ho fem amb molt de compte, sempre per la vora i mirant bé que no hi hagi cap animaló.

Un tros amunt veiem el primer tritó. El tritó pirenenc (Calotriton asper) és un anfibi amenaçat, ja que només habita en rierols tranquils, amb l'aigua molt neta, fresca, amb poc cabal i poc fonda. I aquests hàbitats s'estan perdent. Aquí però els tritons hi són freqüents. Són uns animalons molt bonics, delicats i espantadissos. S'escapen del brogit, i aquí tenen un bon recer en les tranquil·les i fresques bassetes de les Fraus de Vilella. N'hi ha que són més foscos, i d'altres tenen taques grogues o fins i tot una línia groga que recorre tota l'espinada. Ens entretenim observant-los evitant molestar-los. És curiós veure com neden, ja que fan fortes batzacades amb tot el cos per impulsar-se, i llavors es deixen anar planejant fins al fons.

Tenim la fortuna de ser espectadors d'un fet natural imaginem que freqüent, però que ens va sobtar molt. Es tracta de la lluita entre una petita serp d'aigua i un tritó. La primera imaginem que va intentar cruspir-se a l'anfibi, i aquest va lluitar valent per salvar la vida. La serp embolcalla el petit tritó intentant estrangular-lo amb el seu cos, i el tritó es defensa mossegant la mandíbula de l'ofidi. No sabem com va acabar la història, ja que després d'uns minuts d'observació els dos animals van quedar en una posició estàtica, imaginem que a l'espera que un dels dos defallís.

Anem pujant pel torrent, cada cop més congost. Les parets de banda i banda es van tancant, i no tenim clar si podrem completar tot el recorregut. Hi ha un punt en què hi ha una cascada força dreta i molt difícil de pujar sense equipament. Per la dreta la podem sortejar pujant fort per un fort pendent de terra i llavors flanquejant fins a superar el ressalt. Més amunt trobarem algun altre pas que sortejarem pel cantó contrari. Encara més amunt trobem un tram molt tancat en què l'aigua és molt fonda i ens cobriria fins més amunt de la cintura. Ens enfilem per les bardisses grimpant per terreny molt pendent amb l'ajuda de boixos i arbres per superar aquest tram i retornar al curs del rierol.

Tot el torrent és una successió de bassetes de diversa mida, totes elles molt boniques. Hi ha molts tritons que viuen tranquil·lament en aquest racó salvatge. Veiem una altra serp, més gran, que neda en l'aigua freda. En algun punt el torrent s'asseca, i imaginem que l'aigua s'escola per algun forat càrstic, ja que més amunt la recuperem. Després d'una bona estona recorrent el torrent, normalment per la llera, però en diversos punts pels laterals mig penjats com micos, finalment arribem a un tram sec. Imaginem que en època de pluges el curs deu ser constant. Continuem per la llera seca fins al punt en què el torrent es bifurca. Mirant el torrent des de lluny, per exemple des del Tossal de Vilella, es pot apreciar molt clarament aquesta capçalera bífida.

Segons el mapa el punt on el torrent es bifurca s'anomena Aigües Juntes. En aquest punt trobem un rastre de sender a l'esquerra que puja pel ramal més del nord. Anem seguint aquest camí, evident però poc fresat. Pugem fort durant uns minuts. Hem perdut la fresca de l'obaga dins del torrent i ara estem en terreny sec, calorós i solei. Pugem fins que la frau es va desdibuixant i arriba a una zona plana i oberta, el Devesó, poc per sota dels camps de Vilella. Una pista ens porta en pocs minuts més fins al peu de la casa, i pocs metres més enllà al punt d'inici de la sortida.

Ha estat una excursió per terreny salvatge on hem gaudit de la natura en estat pur. El torrent de les Fraus de Vilella forma unes boniques bassetes de gran estètica i alhora molt riques en biodiversitat, especialment els protegits i escassos tritons pirenencs. Qui estigui interessat en conèixer aquest indret ha de fer-ho amb prudència i amb la cura i el respecte que es mereix la fauna salvatge que en aquest lloc hi té un petit santuari.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Comentaris

Hauries de fer una mica més d\\\'enfasi a les paraules \\\"penjats com micos\\\" i en la dificultat d\\\'alguns trams... algu ho pot llegir en diagonal i entre histories de serp i trito, saltar-se aquesta part TANT important de la cronica.

L\\\'excursio es bonica, però es mes dura del que la pintes ... Jo no la qualificaria de \\\"Caminata\\\" perque els que no som experts en muntanya ens animem... i passa el que passa... Sang, suor i llagrimes.

Per als \\\"domingueros\\\" que vulguin visitar els tossals tant macos, es pot deixar el cotxe a peu pla i ascendir una mica pel torrent... no cal fer tant de cami.

Bé, això de la dificultat sempre és relatiu. A la fitxa ja posa que la ruta és de dificultat mitjana, i diu literalment "sense camí, amb trams semiaquàtics i alguna grimpada incòmoda". El propi horari i desnivell també serveixen per acotar la dificultat. I no oblidem que això és un bloc de muntanya!

Crec que no és una ruta adequada per fer amb nens, ja que cal grimpar en diversos punts, moure's sense camí i sortejar les diferents basses d'aigua. Potser el tram inferior sí que es pot fer amb els nens, però tota la ruta no la recomanaria, excepte que siguin molt aventurers.

Amazing detail, even after a google translation. Thank you for taking the time to write this. I would love to know what GPS tracking software you use?

Increíble detalle, incluso después de una traducción de google. Gracias por tomarse el tiempo para escribir esto. Me encantaría saber qué software de seguimiento GPS que utiliza?

Afegeix un nou comentari